Declaració del POUS, secció portuguesa de la Quarta Internacional

Fora el govern Passos Coelho / Troika

Retirada del Memoràndum de la Troika i de totes les mesures d’ajust

Front unit de les organitzacions sindicals i polítiques dels treballadors

Per una Assemblea de la República sobirana

sense cap subordinació a les institucions del capital financer internacional

Per un Govern que reprengui el camí del 25 d’Abril

El  dia 1 de juliol, “el rostre de la Troika a Portugal” –el ministre de Finances, Vítor Gaspar– va dimitir. L’endemà li va arribar el seu torn a Paulo Portes, líder del CDS, el 2º partit de la coalició de govern.

Aquestes dimissions van posar encara més de manifest que aquest Govern moribund es manté encara només pel suport de [el president] Cavaco Silva i de la Troika. Només poden ser compreses a la llum de les declaracions d’un representant de la pròpia Troika que afirmava veure “amb mals ulls el resultat de la negociació de Nuno Crato (Ministre d’Educació) amb els sindicats dels professors” afegint a més que “la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el FMI consideren que la forma en què el Govern va cedir totalment davant dels professors, al començament de la setmana, és un cas exemplar i un senyal fort, per a altres àrees de l’Administració Pública, que el Govern no té força política per aplicar les retallades previstes, i que la mobilització i les vagues poden ser útils”.
De fet, la resistència de la població portuguesa, materialitzada des del 15 de setembre de 2012 per la desfilada de més d’un milió de persones als carrers de tot el país, deslegitimant a aquest Govern, i ara la reculada imposada al Ministeri d’Educació per la lluita dels professors i la voluntat expressada pels treballadors en la jornada de vaga general del 27 de juny, són els factors fonamentals que van portar a accentuar les tensions internes i a esclatar la crisi del govern.

Encara que no hagin aconseguit amagar la seva imatge de descomposició i de caos, els partits que recolzen al Govern, el President de la República i la Troika aposten per mantenir-ho.

Acabar amb dos anys de destrucció i de caos

Al maig de 2011, els partits de l’actual coalició governamental (PSD i CDS-PP), juntament amb la Direcció del Partit Socialista van signar amb la Troika un “Memoràndum d’Enteniment”, que va ser posat en pràctica durant dos anys. Els resultats de l’aplicació d’aquest Memoràndum estan a la vista de tots: 1,5 milions d’aturats i un deute que no para de créixer, juntament amb una degradació cada vegada major de les condicions de vida dels treballadors en actiu, dels joves i dels jubilats. Tot això s’ha fet amb una pressió enorme sobre les organitzacions sindicals per aplicar el marc de la “concertació social” per a l’acompanyament de les polítiques recollides en aquest Memoràndum.

 Avui el país està a la vora del caos.

L’exigència dels treballadors i de tota la població és que s’organitzi la mobilització unida per posar fi a aquest Govern i per la retirada del Memoràndum de la Troika i de totes les mesures d’ “ajust i austeritat”, permetent obrir camí al desenvolupament i al progrés del nostre país. La unitat que va permetre als professors, juntament amb tots els seus sindicats, imposar una reculada al Govern, no és imprescindible ara, a escala de tots els sectors i de tot el moviment sindical, per apartar definitivament a aquest Govern?

Els treballadors i el poble portuguès no aconseguiran una sortida positiva amb una renegociació del Memoràndum, que significaria continuar la política de destrucció del país, encara que fora de forma més mitigada.

El Partit Obrer d’Unitat Socialista (secció portuguesa de la IV Internacional) –que no té altres interessos que els de la majoria del poble portuguès– considera que totes les organitzacions que es reclamen del moviment obrer s’han de pronunciar clarament per la retirada del Memoràndum de la Troika, perquè tots junts posem en peus un front d’unitat, que porti a la caiguda definitiva del Govern, porti a la recuperació de la sobirania de l’Assemblea de la República i obri camí a la constitució d’un nou Govern que reprengui el camí del 25 d’Abril i la primera mesura del qual haurà de ser la retirada del Memoràndum de la Troika.

Un Govern així estarà en condicions de dur a terme un pla de reconstrucció nacional, aprofitant tots els recursos del país, que torni a apropiar-se dels sectors estratègics de l’economia, eliminant la desocupació, la precarietat i la misèria, recuperant els lligams de cooperació amb els altres pobles i països europeus en el camí de la construcció d’una Unió Lliure i Solidària de les Nacions Sobiranes d’Europa, alliberada de les institucions reaccionàries de la Unió Europea.