Archivo de la categoría: Cartas-catalán

El resultat electoral no resol el bloqueig i agreuja la crisi del règim

(Publicat a la Carta Setmanal 755veure en castellà)

És una evidència i els resultats electorals el posen de manifest: estem on estàvem, i segons el parer de molts, en pitjors condicions que abans de la convocatòria. I és així perquè difícilment pot haver-hi sortida a la situació de bloqueig, si no es trenquen les condicions que han portat a aquest bloqueig. Va poder comprovar-se en els successius intents de formar govern i ha pogut comprovar-se també amb els resultats electorals. Més enllà de les combinacions que puguin donar-se en els pròxims dies, el problema de fons subsistirà: qui pretengui sortir del bloqueig -Pedro Sánchez- no pot fer dependre les aspiracions de la immensa majoria de la població treballadora d’aquest país, del que vulguin imposar les institucions del capital financer, de la mateixa manera que la solució a la qüestió catalana ha de ser abordada de manera democràtica i no com volen els franquistes. Com s’ha pogut comprovar una vegada més, assumir com a propi el discurs de la dreta reaccionària (la moderna i la desacomplexada) no surt a compte.

Sigue leyendo

Les eleccions i les necessitats dels treballadors, la joventut i els pobles

(Publicat a la Carta Setmanal 754veure en castellà)

Les eleccions generals són imminents, i, no obstant això, és ben escàs l’ambient electoral que es viu fora dels aparells dels grans partits. De fet, després de la negativa de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias a formar un govern que donés resposta a les principals reivindicacions de la classe treballadora i de la joventut -govern que era perfectament possible- molts es pregunten si val la pena tornar a votar, i plantegen abstenir-se. Uns altres volent anar a votar per a evitar un nou govern de la dreta. I alguns es plantegen si provar amb noves opcions.

Sigue leyendo

“LA VERDAD”  número 103 ja està disponible

(Publicat a la Carta Setmanal 753veure en castellà)

Us convidem a llegir La Verdad núm. 103

Hondures, l’Equador, Xile, Hong Kong, Líban, l’Iraq, Algèria… gairebé cada dia tenim notícies d’un poble que es rebel·la contra la situació insuportable al fet que li porta el sistema basat en la propietat privada dels mitjans de producció i el pillatge imperialista. Sovint són rebel·lions sense una direcció ni una organització que les condueixi a una sortida política.

En aquestes condicions, són milers els militants que necessiten una informació, des del seu punt de vista de classe, que busquen una explicació de què succeeix, una orientació.

La revista teòrica de la IV Internacional no pretén tenir totes les respostes. Tan sols busca, partint de la nostra orientació, ajudar a obrir el debat que necessiten els militants. Animem a tots i totes no sols a llegir-la, sinó, per sobre de tot, a debatre sobre els seus continguts.

La publicació trimestral de la revista teòrica de la IV internacional, publicada simultàniament en cinc idiomes (francès, anglès, espanyol, portuguès i alemany), és una conquesta i materialitza els progressos realitzats en l’activitat centralitzada de la IV Internacionals i les seves seccions.

Publicant aquí una presentació del contingut dels diferents articles que constitueixen el resum d’aquest número, volem ajudar a tots els militants a preparar la seva discussió i a organitzar una difusió expandida.

Revisem breument el sumari d’aquest número de 60 pàgines.

Sigue leyendo

Reaccions a la sentència

(Publicat a la Carta Setmanal 752veure en castellà)

Dedicarem aquesta Carta Setmanal a analitzar les diferents reaccions i pronunciaments que ha suscitat la sentència del Tribunal Suprem contra els republicans catalans. En particular, les de les organitzacions polítiques que avui representen a la classe treballadora, i les dels sindicats i moviments socials.

Escrivim sobre el rerefons de la immensa resposta que està donant el poble de Catalunya, i de forma més decidida la seva joventut, que no comenta ni promet, ni amenaça sinó que vol resoldre la situació insostenible.

Sigue leyendo

Desenterrar a Franco o enterrar al franquisme?

(Publicat a la Carta Setmanal 751veure en castellà)

En el moment que aquesta Carta és publicada, està a boca de sentència contra els republicans catalans. La premsa anuncia des de divendres que el Tribunal Suprem descarta el delicte de rebel·lió consumada i que l’assumpte es quedaria en sedició. Per a qualsevol observador imparcial el judici ha estat una pura farsa.

Per a nosaltres, que no som imparcials, el judici i la probable sentència són una evidència que l’herència franquista segueix ben viva, particularment en les institucions de justícia. Davant d’això no només la mobilització contra les probables sentències és un deure, sinó que és una necessitat democràtica, una exigència a totes les organitzacions que diuen defensar els drets socials i democràtics.

La polèmica del moment és la decisió del govern de treure les restes del dictador genocida Franco del lloc d’honor que ocupen en la Basílica de la Vall dels Caiguts per a portar-los a un panteó privat, una decisió a la qual s’oposen la família del dictador, la Fundació Francisco Franco, i el prior benedictí de la Basílica (que ha estat candidat per la Falange en diverses eleccions). També s’oposa el jutge de Madrid José Yuste Bastarreche, que ha intentat paralitzar la llicència d’obra necessària per a desenterrar a Franco.

Sigue leyendo

El medi ambient i el capitalisme

(Publicat a la Carta Setmanal 750veure en castellà)

Abordem el tema mediambiental amb aquesta Carta que tracta de ser una invitació al debat i a l’acció política. Seran benvingudes totes les opinions i aportacions.

En les últimes setmanes ha augmentat la presència del debat ecologista amb missatge que avisen de la greu situació mediambiental. Es parla que la situació pot ser irreversible. Augment de les temperatures, del nivell de les aigües i la contaminació. Els residus, sobretot els plàstics ho inunden tot. Si no es limita l’augment de la temperatura a 1,5 graus, els efectes de l’escalfament global seran «duradors o irreversibles», assenyala un informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU.

Sigue leyendo

Amb la mobilització dels pensionistes

(Publicat a la Carta Setmanal 749veure en castellà)

Per al capital financer, la destrucció del sistema públic de pensions és un objectiu estratègic, tant a Espanya com en molts altres països. Amb la destrucció del sistema de repartiment, basat en la solidaritat entre generacions, on les cotitzacions dels treballadors i treballadores actuals paguen les pensions de les persones jubilades, i la seva substitució per un sistema de capitalització, en què cada treballador tindria una “guardiola” en un fons de pensions on aniria ficant diners per a la seva jubilació, el capital financer aconseguiria dos objectius molt importants per a ell.

Sigue leyendo

Llibertat immediata per als 7 detinguts

(Publicat a la Carta Setmanal 749veure en castellà)

Declaració del Comitè Executiu del POSI – 25 de setembre de 2019

El passat dia 23, 9 persones van ser detingudes en diverses poblacions de Catalunya després d’una operació policial suposadament “antiterrorista” dirigida contra membres dels CDR. El mateix dia a la tarda, 2 dels detinguts eren posats en llibertat amb càrrecs, mentre que la resta eren conduïts a Madrid per a declarar davant l’Audiència Nacional. La Policia els acusa d’un delicte de rebel·lió, de pertinença a banda armada i de tinença d’explosius. La Delegada del Govern a Catalunya parla d’operació policial preventiva.

Sigue leyendo

Per a derogar les contrareformes i aconseguir les reivindicacions és necessària la mobilització

(Publicat a la Carta Setmanal 748veure en castellà)

El passat 28 d’abril, gairebé 13 milions de persones van donar el seu vot a les diferents candidatures de l’esquerra. Esperaven que amb el seu vot es tanqués el passo a les dretes franquistes i a les seves polítiques, s’obrís la via per a derogar les contrareformes laborals i de pensions, per a posar fi a les retallades, i s’aplanés el camí a una sortida democràtica a les aspiracions del poble català i de tots els pobles. Era una exigència clara a tots els polítics que diuen representar-los.

Sigue leyendo

La Monarquia i la crisi política

(Publicat a la Carta Setmanal 747veure en castellà)

La més greu de les crisis polítiques recents ha revelat el veritable paper de la Monarquia en l’entramat institucional.

Contra el que diuen els seus partidaris i corifeus, “l’àrbitre i moderador” que la Constitució estableix no és neutral, ni pot ser-ho.

A més de ser “el comandament suprem de les Forces Armades”, presideix el Consell de Seguretat Nacional que conjumina a les institucions clau, i parla per elles.

La Constitució diu que “la justícia emana del poble i s’administra en nom del Rei”. No és una formalitat.

Cada any, el Rei presideix l’Obertura de l’Any Judicial. La sessió d’aquest any ha estat reveladora. A més del Rei, estaven totes les autoritats de l’aparell judicial.

El discurs de la Fiscal General

La Fiscal General, María José Segarra, va llançar un missatge central: “tots” tenen “la imperiosa obligació d’acatar la sentència” que dictarà pròximament el Tribunal Suprem en la causa del ‘procés’ independentista a Catalunya, “sigui com sigui el sentit d’aquesta”. “Ha defensat que l’actuació del sistema judicial en aquest cas ha consistit en “l’aplicació serena, ferma i rigorosa de la Llei”, amb un judici celebrat “sota els més amplis estàndards de transparència, accessibilitat i garanties de les parts”, la qual cosa només pot ser interpretat com “la més viva afirmació” de l’Estat de Dret.

“Una convivència que, des del respecte a la diversitat i a la llibertat d’opinió, haurà de continuar sent garantida en tot el territori nacional mitjançant l’única forma possible en un estat democràtic”, el respecte a la Llei.” (Cites d’Advocacia Espanyola)

Moltes falsedats. La Fiscal General exigeix acatar la sentència “sigui el que sigui” el seu sentit.

Però el 3 d’octubre de 2017, el segon hereu del dictador va llançar un missatge a la nació declarant la guerra als representants del poble català convidant a prendre mesures com el 155, i en particular apel·lava a la judicatura per a la seva guerra “per ells”. La sentència no serà “la que sigui”, sinó que el seu contingut està dictat.

En segon lloc, cap òrgan judicial ha obert si més no diligències pels abusos que calcigant les lleis han fet els governs a Catalunya calcigant l’Estatut. Va ser escandalós en el cas de Rajoy, però recentment diversos ministres del Govern han afirmat la discriminació a la qual sotmeten a les institucions catalanes pel color polític dels seus titulars. Cap òrgan judicial ha intervingut contra l’abús de tenir arbitràriament en la presó a diputats triats pel poble que haurien d’estar governant, a eurodiputats com Junqueras.

Així s’aplica la crida del Rei

Així s’aplica la crida del Rei, del 3 d’octubre. No només ataca als pobles (entre ells al poble català) sinó que els seus ordres centralitzen aquests atacs. Recordem que l’aparell judicial avala i aplica les Reformes Laborals, la Llei Mordassa, criminalitza els piquets de vaga, però en canvi lliura als bancs de retornar hipoteques abusives.

És just que, en aquests dos anys, els màxims representants de la Generalitat, del Parlament i de l’Ajuntament de Barcelona s’hagin negat a participar en la cerimònia de rebuda del Rei en les seves visites.

El que resulta incomprensible és que dirigents de partits que es diuen democràtics i progressistes recorrin al Rei perquè aquest intervingui (encara més) en la formació del Govern. El govern el trien les Corts, triades pels ciutadans. Al Rei, ningú li ha triat. És l’hereu de Franco, abans que Rei és capità general dels exèrcits. Com demòcrates poden dir que “demanaran a Felipe VAIG VEURE que exerceixi el seu paper de mediació i arbitratge”?

On resideix la sobirania? En el mandat dels electors o en les institucions que vénen de la Dictadura? Cal exigir que els triats formin govern i compleixin les seves promeses? Però el Rei ha interferit, no només en la intriga de les seves rondes sinó ordenant que es formi govern perquè no hi hagi eleccions. En nom de qui parla? És el portaveu de certs bancs? Dels sectors que predominen en l’aparell d’estat que ve de la dictadura? Estàvem acostumats al fet que les dretes acudissin al Rei, però és alarmant que suposats demòcrates i progressistes incorrin en el mateix.

Els fets mostren de nou que “l’àrbitre i moderador”, com la Constitució designa al Rei, no és que no sigui neutral, és que no pot ser-ho. Per més que El País determini en quins casos el Rei pot calcigar la democràcia. No pot ser-ho per més que alguns catedràtics posin condicions perquè en aquest règim i amb aquesta constitució, la Monarquia dels hereus de Franco pugui ser neutral. “No pot ser, i a més és impossible”, com deia aquell.