Archivo de la categoría: Cartas-catalán

El paper del “Poder Judicial”

(Publicat a la Carta Setmanal 765veure en castellà)

En 1975, a la mort del dictador Franco, una profunda mobilització dels treballadors, la joventut i els pobles commovia a tot l’estat espanyol. Els drets de vaga, de manifestació, d’expressió, de lliure organització política i sindical van ser imposats, en els fets, a un règim franquista moribund que era incapaç de contenir la situació. Després de diversos intents de parar per a força el que era imparable, el rei va tornar d’una visita als EUA amb una proposta de canvi de tàctica: calia arribar a un acord amb els principals dirigents de l'”oposició democràtica”. Un acord que es va plasmar en els “Pactes de la Moncloa”.

Sigue leyendo

Les contradiccions del nou govern

(Publicat a la Carta Setmanal 764veure en castellà)

Dimarts passat, el nou president del govern, Pedro Sánchez, prometia respectar i fer respectar la Constitució del 78 davant el Rei. Alguns ens diran que és un mer acte formal, però no ho és. És un recordatori que, en aquest país, les lleis es promulguen en nom del rei i la justícia -per cridar-la d’alguna manera- s’exerceix en nom del rei. Col·locat al capdavant de l’Estat per voluntat del dictador Franco, que va nomenar al seu pare el seu hereu després d’assegurar-se que li educava en els “principis fonamentals del Moviment Nacional”, el rei és el cap de l’aparell d’Estat, al qual, el 3 d’octubre de 2017, va cridar a posar totes les seves forces en la persecució dels republicans catalans, tasca en la qual segueixen obstinats (vegeu les recents resolucions de la Junta Electoral Central i del Tribunal Suprem).

Sigue leyendo

Davant el nou govern

(Publicat a la Carta Setmanal 763veure en castellà)

Malgrat tots els obstacles, en particular des del mateix aparell d’Estat, després de la proclamació de Pedro Sánchez com a president, finalment es formarà el govern de coalició del Partit Socialista i “Unidas Podemos”, donat suport per diverses forces nacionalistes, regionalistes i de l’esquerra i per Esquerra Republicana (a través de l’abstenció, pactada amb el PSOE). De fet, una àmplia coalició del manteniment de la qual al llarg del temps dependrà l’estabilitat del govern que ara es forma.

Sigue leyendo

El discurs de Felip VI, reflex de la crisi de la Monarquia

(Publicat a la Carta Setmanal 762veure en castellà)

La Constitució del 78 atorga al rei poders amplis, que li constitueixen com la clau de volta del règim. És hereu de la dinastia borbònica i, alhora, hereu del dictador Franco, que va designar al seu pare, Joan Carles I, després d’educar-li en els “principis fonamentals” del Moviment, als quals va jurar fidelitat, com el seu hereu com a Cap d’Estat. No ha d’oblidar-se que va ser coronat a penes l’endemà passat de la declaració de la defunció del dictador. I en 2014 va abdicar en favor de l’actual rei, Felip VI. Com a hereu de Franco, és el cap i custodi de tot l’aparell d’Estat heretat del franquisme i, com a tal, és l’únic amb comandament real sobre l’aparell militar, judicial i policial concreció d’aquest aparell d’Estat heretat del franquisme. Com es va demostrar en el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, quan tots els alts comandaments militars, tant insurrectes com passius, només van obeir les ordres que finalment, després de molts dubtes, va dictar el seu pare Juan Carlos, després d’haver passat per sobre del govern i del ministre de defensa, el tinent general Gutiérrez Mellado.

Sigue leyendo

Després de la sentència europea, redoblem l’exigència: llibertat per als republicans catalans!

(Publicat a la Carta Setmanal 761veure en castellà)

El 3 d’octubre de 2018, l’endemà passat del referèndum català, que la policia i la guàrdia civil van intentar impedir amb la repressió, el cap de l’Estat, el rei Felip VI, hereu de la corrupta dinastia borbònica i del dictador Franco, va pronunciar un discurs televisat en el qual va anomenar a totes les forces de l’Estat a combatre per tots els mitjans contra el desig del poble català de decidir lliurement el seu futur i a perseguir als dirigents republicans catalans.

Sigue leyendo

La reforma de les pensions i la “promoció” dels fons privats

(Publicat a la Carta Setmanal 760veure en castellà)

A ningú se li escapa l’estreta vinculació dels atacs als sistemes de pensions públics amb els interessos dels fons privats, impulsats pel capital financer i les seves institucions, la banca, les asseguradores i els governs al seu servei.

Des del 5 de desembre passat, en tota França, joves, treballadors, jubilats, armilles grogues, sindicats, es manifesten per centenars de milers per la retirada de la reforma de les pensions de Macron i Delevoye. En el moment d’escriure aquestes línies, després d’una setmana de crisi governamental, Jean Paul Delevoye, ministre dels fons de pensions, acaba de dimitir en conèixer-se la seva vinculació amb aquests.

Reproduïm un article de l’nº 543 de Informations Ouvrières, òrgan de el Partit Obrer Independent de França (POI), de l’12 a el 18 de desembre 2019.

Sigue leyendo

Per la vaga fins a la RETIRADA del projecte de “reforma” de les pensions

(Publicat a la Carta Setmanal 759veure en castellà)

El govern Macron a França vol dinamitar la conquesta més gran dels treballadors francesos, el seu sistema publico de pensions i els 42 règims especials.

Al setembre els treballadors del metre de Paris van ser a la vaga arrossegant als seus sindicats en defensa del sistema publico i el seu règim particular; I van decidir que si el Govern no cedia, cridarien a la vaga a partir del 5 de desembre. El govern va seguir en els seus trece, i mentrestant, múltiples sectors es van sumar a la vaga. I cal dir-ho, a contracor de les Confederacions.

Sigue leyendo

La formació de govern i la qüestió de les llibertats

(Publicat a la Carta Setmanal 758veure en castellà)

Quan s’escriu aquesta carta s’està celebrant a Madrid el judici contra 12 joves que van participar el 14 de desembre de 2013 en una manifestació contra el projecte de Llei Mordassa convocada per la Coordinadora 25S. Els 12 jutjats, que en el moment dels fets comptaven amb entre 17 i 23 anys, van ser identificats pel que sembla, segons diverses declaracions, per la policia abans que es produís intervenció policial i consegüent xoc (estaven fitxats il·legalment), diversos no van ser detinguts durant els “disturbis”, sinó pocs dies després en els seus instituts o en els seus domicilis. Caldrà veure la lectura dels fets que fa la sentència (el judici està inconclús). Ara, en el judici, a 9 d’ells els demana la fiscalia 6 anys de presó per atemptat i resistència a l’autoritat i desordres públics. L’acusació no compta amb més proves que les declaracions dels policies. La vista oral ha estat marcada pel valent No dels acusats a la proposta que els va fer la fiscalia just abans del judici de lliurar-los de la presó si reconeixien el fals delicte que els imputen.

Sigue leyendo

Sobre la sentència del Tribunal Constitucional que avala l’acomiadament per malaltia

(Publicat a la Carta Setmanal 757veure en castellà)

La reforma laboral de 2012 flexibilitza encara més l’acomiadament “objectiu” i en particular la reiteració de baixes laborals. Ara, el ple de Tribunal Constitucional ha avalat la constitucionalitat d’aquesta retallada de drets, que contravé l’art. 6.1 del Conveni 158 de l’OIT, que determina que l’absència del treball per motiu de malaltia o lesió no ha de constituir una causa justificada de terminació de la relació de treball. El TC nega que existeixi aquesta contradicció.

Sigue leyendo

La reforma de la constitució pinochetista contra les reivindicacions del poble xilè (No són 30 pesos, són 30 anys)

(Publicat a la Carta Setmanal 756veure en castellà)

El potent moviment revolucionari iniciat el 18 d’octubre quan els estudiants de Santiago van decidir NO pagar els bitllets de metre (que havien estat augmentats de 800 a 830 pesos) ha modificat radicalment totes les relacions socials i polítiques del país. Es tracta de l’inici d’un procés revolucionari.

Sigue leyendo