Archivo de la categoría: Cartas-catalán

Davant la prolongació de l’Estat d’Alarma, està el govern fent prou per a combatre l’epidèmia?

(Publicat a la Carta Setmanal 775veure en castellà)

Aquest dijous 26 el Congrés dels Diputats va adoptar la proposta del Govern de prorrogar per 15 dies -fins al 12 d’abril- l’Estat d’Alarma. Ho va fer amb 321 vots a favor i 28 abstencions, dels tres grups nacionalistes catalans i de Bildu. El divendres 27 el Consell de Ministres va prendre una sèrie de mesures, presentades per a “reforçar l’escut social”. I el cap de setmana es van aprovar noves mesures.

Sigue leyendo

Davant l’epidèmia de coronavirus i les mesures del govern

(Publicat a la Carta Setmanal 773veure en castellà)

Declaració del Comitè Executiu del POSI – 15 de març de 2020

La població treballadora viu aquests moments amb greu preocupació.

Preocupació per la malaltia, que pot afectar-los a ells, i arrabassar-los als seus familiars malalts o majors.

Preocupació pel futur dels seus llocs de treball. Pels seus salaris. Per si podran fer front als pagaments de la seva hipoteca i els seus subministraments.

Sigue leyendo

L’aprovació del “sostre de despesa”, segons les exigències del capital financer

(Publicat a la Carta Setmanal 772veure en castellà)

Dijous passat 27 de febrer, el Congrés dels Diputats va aprovar el “sostre de despesa” dels Pressupostos de l’Estat per a 2021. Recordem què és aquest “sostre”. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), ho defineix així: “El límit de despesa no financera és un instrument de gestió pressupostària a través del qual, una vegada estimats els ingressos de l’exercici, es calcula la despesa pressupostària que permet el compliment de l’objectiu d’estabilitat”. Es tracta, per tant, d’un mecanisme que serveix per a limitar la despesa de les Administracions Públiques (excloent el pagament del deute). Més exactament, és un dels instruments recollits en la Llei d’Estabilitat Pressupostària (LOEPSF) per a garantir que les Administracions Públiques no disparin els seus compromisos no financers. És un fre per a la despesa de les Administracions Públiques. I és, alhora, un mecanisme per a garantir l’aplicació de les recomanacions de dèficit que proposa la Unió Europea traduint les exigències del capital financer.

Sigue leyendo

El traspàs del règim econòmic de la Seguretat Social qüestiona la caixa única

(Publicat a la Carta Setmanal 771veure en castellà)

El govern de Pedro Sánchez i el govern basc van anunciar haver aconseguit un acord per al traspàs d’una trentena de competències, entre elles les de gestió de la Seguretat Social a la Comunitat Autònoma Basca (CAB).

Sense intervenció ni acord sindical, amb el rebuig explícit, entre altres, de les associacions de funcionaris de la Seguretat Social, del Secretari General d’UGT i de l’associació dels inspectors de treball, el govern va convertir les seves funcions de tutela del sistema en unes potestats de disposició que no té.

Sigue leyendo

L’explosió social del camp enfront de latifundistes, multinacionals i Unió Europea

(Publicat a la Carta Setmanal 770veure en castellà)

Les manifestacions d’aquest diumenge 16 de febrer en les principals ciutats de Lleó, convocades per UGT i CCOO contra les conseqüències del tancament de les mines i exigint un pla de reindustrialització són una expressió aguda de la crisi que travessa avui pràcticament tots els sectors productius del país. No és una particularitat espanyola, fins i tot un famós economista tan acèrrim defensor del capitalisme com Paul Krugman declarava recentment que les economies europees estan en l’àmbit financer pitjor que en 2007. En efecte, no cal ser molt intel·ligent per a comprendre que la causa és el mateix sistema de producció capitalista embarcat en una nova guerra comercial, on els monopolis, les multinacionals i els trusts estan disposats a tot per a sobreviure, arrossegant als estats i empenyent a tots els governs a arrasar amb totes les conquestes socials i democràtiques. És en aquest marc que hem d’integrar la resposta, la revolta dels pobles, de nord a sud, d’est a oest, amb els treballadors i la joventut al capdavant.

Sigue leyendo

Febrer 2019, febrer 2020, un any de revolució a Algèria

(Publicat a la Carta Setmanal 769veure en castellà)

El 22 de febrer de 2019, contra el 5è mandat de Buteflika, el poble algerià es va llançar al carrer per milions. Era la resposta a l’última provocació del règim. L’aixecament revolucionari del poble algerià, expressió dels processos revolucionaris que estan obrint-se pas a escala internacional, és profund, cerca acabar amb el règim que va confiscar la revolució de 1962.

Sigue leyendo

És l’hora d’unir forces per la República

(Publicat a la Carta Setmanal 768veure en castellà)

Als militants, als treballadors i treballadores, a la joventut de tots els pobles de l’Estat

El període obert amb la formació del govern de coalició PSOE/PODEM amb el suport parlamentari de partits bascos i catalans suscita, sens dubte, expectatives i, en molts casos, il·lusions –encara que siguin limitades– en amplis sectors de la classe obrera, la joventut i, en particular, al poble català.

Sigue leyendo

Enfront de l’exigència democràtica de derogació de totes les reformes de pensions, el Ministre de Seguretat Social reivindica la reforma de pensions de 2011

(Publicat a la Carta Setmanal 767veure en castellà)

El nou ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá declarava recentment a París que, en matèria de jubilacions, la seva referència, “sens dubte”, és la reforma de 2011, la derogació de la qual reivindiquen els pensionistes en les seves mobilitzacions. “Crec que la reforma de l’any 2011 està bé i no hi ha per què pujar l’edat de jubilació a Espanya”, va dir. I va afegir que el calendari establert en aquesta reforma, promulgada pel Govern de Zapatero en desenvolupament de l’Acord Social i Econòmic (ASE), signat el 2 de febrer de 2011 pel govern amb la patronal i els dirigents d’UGT i CCOO, “és un punt de partida perfecte i no hi ha per què tocar-lo”. Però va afegir que caldrà veure com “l’edat efectiva de jubilació s’acosta a la pactada en 2011”, que actualment està en seixanta-cinc anys i deu mesos i que aconseguirà els seixanta-set anys en 2027. En això –va dir- cal treballar “amb els incentius correctes”.

Sigue leyendo

La qüestió de les reformes laborals

(Publicat a la Carta Setmanal 766veure en castellà)

Des de la seva promulgació, els sindicats han rebutjat i combatut les reformes laborals de 2010 i 2012. Contra ambdues, van convocar vagues generals. I en cap moment les han acceptat, encara que des de 2012 han abandonat la via de combatre-les en la mobilització i han demanat, en va, diàleg social.

Recordem que, des que es va promulgar en Estatut dels Treballadors en 1980 fins ara hem sofert 12 reformes laborals, totes elles per a retallar una mica d’un estatut que ja va néixer amb la classe obrera en contra.

Sigue leyendo