Archivo de la categoría: Cartas-catalán

Què impedeix la mobilització unida per a guanyar les reivindicacions?

(Publicat a la Carta Setmanal 788veure en castellà)

Amb la retirada de les mesures de confinament, una reguera de mobilitzacions recorre tot el país. A les mobilitzacions d’empreses por un motiu concret, com les dels treballadors i treballadores de Nissan i d’Alcoa, cal sumar les dels pensionistes, l’ensenyament, la Universitat a Andalusia contra la retallada d’un 10% en els seus pressupostos que pretén imposar el governo de les tres dretes, les del personal de la sanitat contra els acomiadaments dels contractats per a la COVID, mobilitzacions de migrants reclamant la seva regularització, de les marees blanques, de veïns i veïnes en cada barri por la sanitat… Una mostra –una més– de la voluntat massiva de no renunciar a les reivindicacions i de mobilitzar-se per elles, va ser la mobilització espontània de milers de joves a Madrid, que van convertir una concentració davant l’ambaixada USA en una manifestació contra el racisme. Una cosa similar va succeir en altres capitals de província, com Barcelona o València.

Sigue leyendo

El capital financer exigeix un pacte d’Estat, per a imposar l’ajust

(Publicat a la Carta Setmanal 787veure en castellà)

La CEOE ha convocat un cim d’empresaris amb l’objectiu, segons explica El Periódico, de “consensuar un full de ruta comú que enarborar durant el debat de la reconstrucció del país”. Aquest cim va iniciar les seves sessions el passat dia 15 i té previst seguir fins al dia 25. La presideixen el mateix president de la CEOE, Garamendi, el president d’Inditex, Pablo Isla, i el president de Mercadona, Juan Roig, i es preveu la participació de 131 ponents, entre els quals es troben els representants de la majoria d’empreses de l’IBEX 35.

Sigue leyendo

La investigació de la fiscalia del Tribunal Suprem a Joan Carles de Borbó

(Publicat a la Carta Setmanal 786veure en castellà)

La setmana passada es feia públic que la Fiscalia del TS ha decidit obrir una recerca sobre els negocis del “Rei Emèrit”, i, en concret, les suposades comissions pagades per l’adjudicació a empreses espanyoles de les obres de l’anomenat AVE a la Meca, assumint les investigacions que fins ara feia el Fiscal Anticorrupció. El motiu és que, després de l’abdicació de Joan Carles I en crear-se ad hoc la figura del “rei emèrit”, es va incloure una disposició segons la qual aquest seria aforat i només podria ser processat pel Suprem.

Sigue leyendo

Sobre renda mínima i renda bàsica

(Publicat a la Carta Setmanal 785veure en castellà)

El Govern acaba d’aprovar una Renda Mínima Vital. Una prestació molt esperada, i que ha estat saludada per moltes organitzacions. Sens dubte, per a milions de persones que no té cap ingrés, aquesta mesura pot suposar un alleujament, però planteja també molts interrogants sobre les seves conseqüències.

Sigue leyendo

Qui amb franquistes es fica al llit…

(Publicat a la Carta Setmanal 784veure en castellà)

Des del començament de l’Estat d’Alarma, el Govern va situar a l’exèrcit, la policia i la Guàrdia Civil en “primera fila mediàtica” de la lluita contra la pandèmia. No era un antull de Sánchez, sinó que la Llei de Seguretat Nacional de 2015 determina que en cas de crisi “el President del Govern dirigeix el Sistema assistit pel Consell de Seguretat Nacional”. Sánchez dirigeix el país com a part del monàrquic Sistema de Seguretat Nacional i no com a govern triat pels ciutadans amb el mandat de defensar la seva salut. Així ho va estipular el decret llei de declaració de l’Estat d’Alarma, aprovat pel govern Sánchez.

Sigue leyendo

El Banc d’Espanya demana un ampli “acord polític” per a aplicar un pla d’ajust

(Publicat a la Carta Setmanal 783veure en castellà)

El dilluns 18 de maig, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, compareixia davant la Comissió d’Assumptes Econòmics del Congrés.

Acostumats a les declaracions incendiàries d’altres vegades, l’expressat pel Governador podria semblar poc significatiu, però els analistes de diferents mitjans de premsa assenyalen, precisament, que es tracta d’un veritable programa de govern.

Sigue leyendo

Implicacions de la sentència del Tribunal Constitucional alemany

(Publicat a la Carta Setmanal 782veure en castellà)

El dimecres 6 de maig, els jutges del Tribunal Constitucional alemany van qüestionar per mitjà d’una sentència la “legalitat” d’un dels programes del Banc Central Europeu (BCE). Banc presidit per Christine Lagarde i que el seu vicepresident és Luis de Guindos. Aquesta sentència es referia a la compra massiva de deute públic que havia realitzat en el passat el BCE en els mercats secundaris. Recordem que la compra massiva de deute publica, permet als Estats endeutats mantenir la seva capacitat d’endeutar-se en el mercat a un interès relativament baix.

Sigue leyendo

L’epidèmia, l’Estat d’Alarma i les mesures del Govern

(Publicat a la Carta Setmanal 781veure en castellà)

Quatre-cents onze treballadors i treballadores, militants, sindicalistes, joves, pensionistes, de diferents organitzacions i orientacions polítiques i sindicals i de diferents punts de l’Estat, han signat una crida, que ha estat lliurat el 6 de maig a les principals organitzacions que parlen en nom de la població treballadora. En aquest text, titulat “El que cal reconstruir són els drets dels treballadors, la joventut, les dones i els majors!” es formulen 14 exigències elementals, que exposem de manera sintètica:

Sigue leyendo

1r de maig classista i de lluita, davant la crisi del sistema i la pandèmia

(Publicat a la Carta Setmanal 780veure en castellà)

Als lectors de la Carta Setmanal: Estimats amics i amigues, encara que l’1 de maig ja ha passat, vam considerar del màxim interès donar-vos a conèixer la crida que un conjunt de militants obrers i antiimperialistes d’Amèrica Llatina i el Carib ens han fet arribar. Aquests militants que participen en l’Acord Internacional dels Treballadors i els pobles, plantegen com tots els països d’Amèrica Llatina estan sotmesos a l’agressió imperialista per part dels EUA.

En tots aquests països es combina el combat entre la defensa de la sobirania nacional i les reivindicacions obreres i democràtiques, i aquest combat inclou l’oposició frontal als governs que se sotmeten al dictat imperialista.

Companyes i companys

En aquest 1r de maig de 2020, nosaltres, sindicalistes i militants del moviment obrer en els nostres respectius països, que participem del Comitè Internacional d’Enllaç i Intercanvi promogut per l’Acord Internacional dels Treballadors i Pobles (AIT), volem compartir amb vostès, germans d’Amèrica Llatina, el que considerem ser els desafiaments plantejats al moviment dels treballadors i les seves organitzacions sindicals i polítiques en aquest moment crucial per a la humanitat.

En efecte, la pandèmia COVID-19 accelera tots els aspectes destructius del sistema capitalista mundial que ja venien d’abans, despullant la incapacitat de l’imperialisme – el capitalisme de la nostra època – a protegir els treballadors i pobles d’un virus.

Això passa en tots els països i continents, amb governs de diferents matisos que es neguen a combatre els grans grups capitalistes que controlen l’economia mundial i per això mateix es posen al seu servei, provocant les desigualtats socials més extremes, la destrucció dels drets i conquestes dels treballadors, la destrucció del medi ambient, en benefici exclusiu d’un grapat de detentores privats dels grans mitjans de producció, d’especuladors i rendistes.

Situació agreujada encara més a Llatinoamèrica, sotmesa al jou de l’imperialisme, en particular dels Estats Units, i la seva política de saqueig dels nostres recursos naturals, d’agressió a la sobirania de les nostres nacions, atropellant el dret a l’autodeterminació dels pobles.

Enmig de la pandèmia, el govern de Donald Trump intensifica les amenaces d’ingerència i intervenció militar contra Veneçuela, que ja sofria embargaments, cèrcols econòmics i sancions, que ara són reforçats amb un bloqueig naval de la seva costa del Carib per a impedir l’arribada de tota mena d’importacions, inclusivament de medicaments. Al mateix temps són reforçades les mesures de bloqueig dels Estats Units a Cuba.

Els treballadors mai vam estar en una situació tan difícil i dramàtica davant d’aquesta combinació terrible de crisi econòmica del sistema, pandèmia i pressió imperialista. L’FMI i el Banc Mundial indiquen que la pandèmia aprofundeix el “desequilibri entre nacions riques i pobres”, a més d’augmentar l’extrema pobresa en el món.

Aquests organismes multilaterals al servei del sistema capitalista indiquen el que els treballadors i pobles de Llatinoamèrica ja estan vivint en carn pròpia. En la crisi actual, els capitals fugen dels nostres països, al mateix temps que augmenta la pressió contra la sobirania de les nostres nacions per part de l’imperialisme.

Compartim amb els nostres germans de classe de tot el món els efectes del tancament d’unitats productives, amb augment de l’atur, la rebaixa de salaris, com als capitalistes aprofiten la pandèmia per a intentar liquidar els nostres drets, conquestes i organitzacions utilitzant-se de governs al seu servei. A Llatinoamèrica – com també a Àfrica i moltes regions d’Àsia – l’opressió imperialista agreuja aquest quadre.

Si la pandèmia és una cosa accidental, encara que fos previsible pels científics, totes aquestes terribles conseqüències per a la humanitat i la classe obrera van ser preparades sistemàticament per la destrucció dels serveis de Salut Pública, les privatitzacions, el pagament del Deute Extern que no és dels pobles, la submissió dels governs a l’imperialisme, sistema podrit que empeny la humanitat a la catàstrofe.

En aquest 1r de maig de 2020, no tindrem mítings, marxes, concentracions de treballadors aixecant les seves banderes de lluita. Hi haurà activitats virtuals, com la casserolada que la CGTP convoca contra el govern Vizcarra al Perú, perquè la lluita de classes directa està limitada a accions locals que exigeixen equips de protecció al contagi i condicions mínimes de seguretat per als treballadors de la salut i d’altres sectors, “essencials” o no, que continuen treballant. No obstant això, la pressió criminal del capital és que es reprengui el com més aviat millor el treball, a preu de més morts per infecció, un treball sense regles o drets, liquidats en nom de protegir els empresaris en la crisi.

Per això mateix, és necessari rescatar el contingut històric del 1r de Maig – Dia Internacional de Lluita de la Classe Treballadora – defensant els interessos de la nostra classe CONTRA el capital i els governs que el protegeixen, CONTRA la política de l’imperialisme i en defensa de l’autodeterminació dels pobles. Això és imprescindible, encara més en un moment en què són multiplicades les pressions per a atreure les organitzacions dels treballadors per a col·laborar amb els veritables responsables pels efectes brutals de la pandèmia sobre els pobles, que són la classe capitalista i el seu sistema.

A Llatinoamèrica, els carrers abarrotats de cadàvers de Guayaquil anticipen el que pot ocórrer en altres països, on governs – com el de Lenin Moreno a l’Equador, que va pagar deutes a l’FMI a l’inici de la pandèmia i ara diu no tenir recursos per a enfrontar-la – que se sotmeten a l’imperialisme, minimitzen la crisi sanitària i no posen tots els recursos de la nació al servei de la defensa de la vida dels seus pobles.

Les situacions són diferents entre el Brasil del govern Bolsonaro, l’Argentina del govern Fernández, el Xile del govern Piñera o el Mèxic del govern Obrador, però en tots els països és el nostre deure afirmar en aquest 1r de Maig que els treballadors no accepten pagar amb les seves ocupacions, salaris i drets la crisi actual, que rebutgem la “unió” amb el capital i l’imperialisme, que la indignació que existeix als nostres pobles, i que es manifestava fortament en diversos punts del món abans de la irrupció de la COVID-19, va retrobar el camí de la lluita que acabarà amb aquest sistema podrit.

Un 1r de Maig de 2020 amb contingut classista, antiimperialista i de lluita, que aixequi l’exigència de fi del bloqueig i de les sancions contra Veneçuela, Cuba i altres països com l’Iran i Síria; que plantegi el No Pagament del Deute Extern perquè tots els recursos de les nacions siguin destinats a protegir els nostres pobles; que doni suport a la lluita dels nostres germans de classe de tots els continents, perquè seguim, mateix en les condicions actuals, la batalla per l’emancipació de la classe treballadora i dels pobles de tota a forma d’explotació i opressió.

Sobre aquesta base, proposem intensificar l’intercanvi d’informacions i de discussió entre nosaltres, ampliar-lo a totes i totes que coincideixin amb les nostres preocupacions i plantejaments, convidant-los a associar-se al Comitè Internacional d’Enllaç i Intercanvi.

Visqui el 1r de Maig, Dia Internacional de Lluita de la Classe Treballadora!

Proponents:

L’Argentina: Daura Alicia Martínez, secretària general adjunta de la CTA-Autònoma

Brasil: João B. Gomes, direcció executiva de la CUT; Marize Carvalho, direcció executiva de la CUT; Edison Cardoni, de la Confederació d’Empleats públics Federals (CONDSEF); Julio Turra, membre de la coordinació de l’AIT

Xile: Luis Messina, secretari general de la Confederació Bancària de Xile

EquadorVicente Olmedo, militant del moviment obrer de Guayaquil

GuadalupeRudy Salibur, Travayè é Péyizan

Haïti: Dominique St-*Eloi, Centrale Nationale donis Ouvriers Haïtiens (CNOHA)

Mèxic: Daniel Hernández de l’Àngel, Moviment Magisterial Popular Veracruzano (MMPV); Francisco Javier Ávila Esparza, secretari general del Sindicat Únic d’Acadèmics del Col·legi de Batxillers de l’Estat de Jalisco (Suacobaej); Luis Vázquez Villalobos i Humberto Martínez Brizuela, membres del Comitè de Diàleg de treballadors per una expressió política independent

Perú: Gerónimo López Sevillano, secretari general CGTP; Erwin Salazar Vásquez, secretari d’organització CGTP-*Lambayeque

Veneçuela: Raúl Ordoñez, president de la Federació de sindicats de les empreses hidrològiques (FEDESIEMHIDROVEN), diputat a l’Assemblea Nacional Constituent; Nelson Herrera, president del Sindicat Treballadors i Treballadores del Ministeri d’Hàbitat i Habitatge (SINTRAVISEP), diputat a l’Assemblea Nacional Constituent; Alberto Salcedo, del Col·lectiu Treball i Joventut

Contacte i adhesions: julioturra@cut.org.br

“Quan passi això canviaran moltes coses”

(Publicat a la Carta Setmanal 779veure en castellà)

Això ens repeteixen una vegada i una altra, polítics i comentaristes. Ens diuen coses com a “quan passi la crisi del coronavirus” la producció de medicaments deixarà d’estar concentrada a la Xina i l’Índia, i es recuperarà per als països europeus i els EUA, que la producció de màscares i equips de protecció deixarà d’estar localitzada a la Xina, s’acabaran les retallades en la Sanitat, es crearà un servei de salut en l’àmbit de la Unió Europea que d’acord amb el que és la UE només serviria per a dinamitar els serveis de salut que existeixen realment, que són els de cada país), es farà un repartiment més just de la riquesa… I així podíem seguir fins a l’infinit, i més enllà. És una vegada més el conte que el capitalisme es pot reformar, que resulta possible un “capitalisme bo, civilitzat”, un “capitalisme amb rostre humà”.

Sigue leyendo