Archivo de la categoría: La Verdad

Entrevista a Esteban Volkov, nieto de Trotsky

Con ocasión del aniversario del asesinato de Trotsky, el 20 de agosto de 1940, por el agente estalinista Ramón Mercader, publicamos la entrevista que le hemos realizado a Esteban Volkov, nieto de Trotsky.

En ella Volkov documenta con detalle y rigor los pormenores del asesinato, lo que además permite calificar como lo que es la serie “Trotsky” (producida por la cadena estatal rusa RT y difundida por la multinacional estadounidense Netflix): una falsificación histórica, que sólo puede obedecer al temor de que Trotsky y con él la revolución sigan siendo un referente en la lucha de los explotados por su emancipación.

Descarga la entrevista en PDF

Sigue leyendo

La Veritat núm. 102 (juny de 2019) aviat disponible

(Publicat a la Carta Setmanal 736veure en castellà)

Aquest número té un caràcter excepcional. Inclou 40 pàgines (d’un total de 64) dedicades al combat emprès a Algèria en la construcció del Partit dels Treballadors. Aquest article respon a una necessitat: proporcionar als militants obrers tots els elements que els permetin poder calibrar, sobre la base dels fets, la política portada pel Partit dels Treballadors. En detallar les diferents etapes d’aquest combat, pretenem facilitar una apreciació global i avaluar així el lloc que ocupa la força organitzada que constitueix el Partit dels Treballadors d’Algèria.

El sumari d’aquest número 102 inclou tres articles:

  • Actualitat internacional: “No sabem el dia ni l’hora…”
  • Algèria – 30 anys de combat del Partit dels Treballadors
  • els Estats Units – La crisi política continua pocs mesos abans de les

Actualitat internacional: “No sabem el dia ni l’hora…”

… del pròxim tsunami financer, diu un banquer (Georges Ugueux, antic vicepresident del Nova York Estoc Exchange) descrivint el caos mundial. I precisa que ell creu que es produirà abans de 2020.

Aquest article analitza el context mundial en el qual s’ha deslligat la revolució a Algèria. El cataclisme de les eleccions europees del 26 de maig està estretament vinculat a la revolució algeriana, ja que, sense confondre les situacions, es dona en tots dos casos l’esgotament de totes les forces que van garantir el manteniment de l’ordre en els últims decennis.

L’eclosió revolucionària del poble algerià és una primera i impactant manifestació de tota una ona revolucionària que madura avui.

L’ordre mundial “reconstruït” en 1945 agonitza. Cal esperar una ona tan potent com la que es va desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial, però ara les forces que donaven suport a l’imperialisme (els aparells estalinista i socialdemòcrata) estan desintegrats o a punt d’estar-ho.

L’aixecament del poble algerià va partir des de baix. La consigna d’Assemblea Constituent expressa conscientment la voluntat del poble de tirar al règim per a prendre a les seves mans la seva pròpia destinació.

La detenció de Luisa Hanune persegueix detenir l’aprofundiment d’aquest procés, intenta terroritzar a la població i als militants. La campanya internacional pel seu alliberament testifica la immensa disponibilitat respecte de qualsevol acció comuna en defensa de la democràcia, indispensable al combat dels pobles.

Totes les contradiccions creixen per a concentrar-se en el cor del sistema: un llibre dedicat a la crisi de 2008 (Adam Tooze, Crashed), subratlla la importància del vot Bernie Sanders als Estats Units en 2016, “vol veure als banquers després dels barrots”. L’article insisteix en la fugida cap endavant del capital financer, i els perills d’un nou xoc financer, que la burgesia només pot contenir combatent contra el descens tendencial de la taxa de benefici elevant les taxes d’explotació, accelerant per a això les contrareformes.

Les velles qüestions no resoltes ressorgeixen amb multiplicada força. L’experiència de la revolució cubana és eloqüent. La situació a Amèrica Llatina, al Brasil, a Veneçuela, planteja la qüestió de l’expropiació del capital per a sobreviure.

El número de la Veritat de setembre es dedicarà a això. Igualment a Europa, el contingut del dégagisme és progressista, però amenaça de estendre’s a les organitzacions sindicals, i els militants sindicals han emprès el combat per re apropiar-se de les seves organitzacions. Es donen dos exemples d’això.

El que ens obliga a redefinir els mitjans de la transició en la construcció del partit, com a França amb els comitès locals de resistència i de reconquesta (CLRR), o a Europa amb la trobada europea del 4 de maig, i la posada en marxa del comitè de correspondència europeu. Es pot subratllar que, després del sisme polític que ha representat el resultat de les eleccions europees del 26 de maig, els primers intercanvis entre els membres del “Comitè de Correspondència” respondran a la intensa necessitat de restablir els fets i la magnitud del rebuig que ha travessat tot el continent.

Algèria – 30 anys de combat del Partit dels Treballadors

Aquest article de 40 pàgines (que inclou un “àlbum” de fotos i il·lustracions de 8 pàgines) repassa tot el combat del Partit dels Treballadors des del seu origen. En aquesta curta presentació només podem donar unes breus anotacions.

En els orígens del Partit dels Treballadors

És producte del combat nacional contra el colonialisme francès i, alhora, del combat internacionalista del moviment obrer contra el capital.

Es recorda la lluita per la independència i el lloc del fundador del PT, Mustafá Ben Mohamed. Després la fundació de l’OST, en la clandestinitat, sota el règim de partit únic que va confiscar la revolució de 1962, mentre que a la Cabília es desenvolupa un moviment de rebel·lió. El seu text fundacional es pronuncia per l’Assemblea Constituent Sobirana i per la independència de la UGTA. En 1983, una jove militant de l’OST, Luisa Hanune, que constitueix amb altres dones una associació per la igualtat de drets d’homes i dones, emprèn el combat contra el Codi de Família, que qüestiona una conquesta democràtica de 1962, la igualtat entre homes i dones. Acusada de complot contra la seguretat de l’Estat, passarà 6 mesos a la presó. El règim en destrets es torna cap al FMI i aplica les seves recomanacions, la qual cosa provoca els disturbis de 1988. Malgrat la repressió, la mobilització obliga el règim a deixar anar llast.

La fundació del Partit dels Treballadors

La nova situació permet a l’OST fundar un partit amb altres militants, mentre que la caiguda del mur de Berlín modifica tot l’ordre mundial. Els plans de l’FMI imposats als països endeutats provoquen múltiples mobilitzacions. El PT fa campanya per la democràcia a Algèria i, al mateix temps, contra el pagament del deute que significa privatitzacions i atacs contra el poble. Participa en nombroses conferències, especialment a Àfrica contra l’FMI i el deute. Luisa Hanune i una delegació del PT participen al gener de 1991 en la fundació de l’Acord Internacional dels Treballadors i dels Pobles (AIT).

El PT contra el cop d’estat i el combat per la pau

L’article tracta el període 1990-92, que porta a l’exèrcit a prendre el poder, i provoca una repressió sagnant. Es desencadena una campanya de calúmnies contra el PT. Detallem les seves posicions.

El règim aprofita la guerra que es desenvolupa, provocant centenars de milers de morts, per a accentuar l’aplicació dels plans d’austeritat de l’FMI.

El 13 de gener de 1995, el PT participa en una conferència a Roma dels partits algerians d’oposició que adoptarà un “acord nacional” per al restabliment de la pau. Expliquem el seu desenvolupament (). En les eleccions de juny de 1997, el PT obté 4 escons de diputats. Aquesta Assemblea (APN) és, en paraules de Luisa Hanune “una catedral en el desert”. Per al PT, es tracta d’utilitzar la APN com una tribuna i combatre pam a pam totes les contrareformes. El combat per la pau continua i el règim s’estripa, la qual cosa porta a les eleccions presidencials de 1999, en les quals es presenta Luisa Hanune defensant la pau, el cessament dels plans de liquidació, la democràcia i l’Assemblea Constituent. Buteflika que resulta triat ha de transigir amb l’aspiració del poble a la pau.

La qüestió de la llengua berber (tamazight)

L’article tracta en profunditat el combat de l’OST, i després del PT, pel reconeixement de la llengua berber, i les maniobres de l’imperialisme per a instrumentalitzar aquesta qüestió per a fer que Algèria esclati com es va fer a Iugoslàvia, o per a mantenir un conflicte permanent com a Zaire amb l’objectiu de saquejar els recursos. El PT lluita pel reconeixement del tamazight, i la seva lluita farà possible una evolució positiva després de múltiples tergiversacions del poder.

El combat internacionalista del PT

Participa en les conferències i campanyes de l’AIT, que es detallen en aquest article. S’analitza la naturalesa de classe de l’Estat algerià. És producte d’una independència no atorgada sinó arrencada per una dolorosa guerra d’independència. D’aquí les contradiccions que descriu Trotski en els seus textos sobre el lloc dels països colonials en la revolució mundial i el paper de les consignes democràtiques com a Assemblea Constituent, o la independència dels sindicats obrers. L’exemple dels esdeveniments a Algèria és eloqüent.

Per la independència de la UGTA

Element essencial del front únic antiimperialista, el front únic obrer suposa el combat per la independència dels sindicats. La direcció de la UGTA integrada al règim va adquirir, a partir de 1990, una relativa autonomia. Pot seguir-se el combat del PT per la renacionalització del complex siderúrgic d’Annaba, en coordinació amb la UGTA. Més tard, quan la UGTA se subordina de nou al govern, el PT lluita en la UGTA per la democràcia i discuteix amb militants autònoms sobre la perspectiva d’una nova confederació sindical. En 2019, els militants del PT participen en el combat per la re apropiació de la UGTA.

El combat per la unitat i la sobirania d’Algèria

Els anys 2005-2009, estan marcats per una nova ofensiva imperialista que cerca, mitjançant els acords d’associació amb la Unió Europea, destruir les conquestes socials de la independència de 1962. En 2009, les revoltes de la joventut obliguen el règim a limitar la penetració imperialista. En 2013-14 s’obre un nou període. Es desenvolupa un enfrontament entre els clans del règim, que guanya el clan vinculat als oligarques mafiosos; el PT denuncia aquest saqueig. La reelecció de Buteflika en 2014 coneix una escassa participació i un frau massiu.

La lluita contra el poder ocult (2015-2018)

Buteflika, víctima d’un ictus deixa d’aparèixer, els oligarques intensifiquen el seu saqueig. Luisa Hanune i 18 personalitats, entre elles nombrosos combatents històrics de la guerra d’alliberament nacional, dirigeixen una carta oberta al president demanant-li audiència. Es tracta de demostrar que qui realment decideix és el clan ocult. Aquesta carta oberta té un gran impacte al país i es deslliga una violenta campanya de calúmnies contra els signants. En 2018, el PT emprèn una àmplia campanya per l’Assemblea Constituent recollint signatures en una carta que obté milers de signatures. El desembre de 2018, se celebra el 7è congrés del PT. Citem extensament l’informe de Luisa Hanune. Entrevistada per TSA Algérie l’11 de febrer de 2019, Luisa Hanune declara: “Estem per la sortida de tot el sistema, i lluitem per a l’elecció d’una Assemblea Constituent”.

El 22 de febrer, comença la revolució

Les manifestacions espontànies són considerables.

L’endemà, el PT publica una declaració que exigeix “el dret del poble algerià a exercir la seva pròpia sobirania, que comença per la sortida de tot el sistema com a condició sine qua non de tot canvi real”. La continuïtat de les mobilitzacions mostra del pols entre el poble i l’exèrcit. Es detalla la campanya per a alliberar a Luisa Hanune. Si bé el PT fa front a una ofensiva en contra seva, es recolza també en la profunditat del procés revolucionari que vol que es vagi el règim.

L’exemple de l’Assemblea Constituent a Tunísia desviada en Parlament no sobirà és una lliçó a meditar.

L’article cita una apreciació de Lenin en 1905, que il·lustra molt bé el problema actual: “Instituir una nova organització del poder d’Estat ‘amb l’autorització’ de l’antic govern equival a legitimar dos poders… el del poble alçat  i el de la vella autocràcia… La consigna d’Assemblea Constituent es veu transformada en paraules buides.”

(Aquest presentació ha sigut publicada a La Lettre de la Véritè)

La Verdad n° 102 (julio de 2019) pronto disponible

(Publicado en la Carta Semanal 736ver en catalán)

Este número tiene un carácter excepcional. Incluye 40 páginas (de un total de 64) dedicadas al combate emprendido en Argelia en la construcción del Partido de los Trabajadores. Este artículo responde a una necesidad: proporcionar a los militantes obreros todos los elementos que les permitan poder calibrar, sobre la base de los hechos, la política llevada por el Partido de los Trabajadores. Al detallar las diferentes etapas de ese combate, pretendemos facilitar una apreciación global y evaluar así el lugar que ocupa la fuerza organizada que constituye el Partido de los Trabajadores de Argelia.

Sigue leyendo

Alcance y significación de la movilización del pueblo argelino

(Publicado en la Carta Semanal 729ver en catalán)

(Esta Carta Semanal recoge, casi en su totalidad, el editorial de La Verdad nº 101. Se han suprimido algunos párrafos que no tenían que ver las movilizaciones en Argelia, que son el centro de esta Carta)

La movilización masiva en Argelia amenaza con desestabilizar el «orden» en la región, en el continente africano y también en Europa. De ahí el terror de los círculos dirigentes europeos, comenzando por Macron, pero también de Trump y del imperialismo norteamericano. Todos hacen declaraciones en apoyo de la supuesta transición democrática, destinada a preservar el régimen «renovándolo». Pero el pueblo argelino no quiere una «renovación». Quiere echar al régimen y, en las manifestaciones, denuncia las injerencias extranjeras, y en particular la de Macron. Los argelinos dicen: Macron, ocúpate de tus Chalecos Amarillos, mirando con simpatía este movimiento en Francia.

Sigue leyendo

La Veritat núm. 101, disponible

(Publicat a la Carta Setmanal 725veure en castellà)

L’edició en castellà de la Veritat 101 ja està impresa. I disponible per a tot militant, treballador o jove interessat.

Abast i significat de la mobilització del poble algerià

En el moment en què la revista entra en impremta, la mobilització de milions d’homes i de dones contra el règim marca una ruptura, una inflexió que marcaran els esdeveniments que segueixin. Es tracta del combat per la independència de classe del moviment obrer, de la lluita contra el capital i les seves contrareformes, i per tant de la necessitat de construir partits en les formes particulars de la situació actual.

El règim, davant una mobilització creixent, ha intentat una maniobra: va anunciar que el President ja no es presentava per a un cinquè mandat i que ajornava les eleccions fins a la celebració d’un conferència nacional. Un intent de mantenir i rentar-li la cara el règim.

És un mètode que han utilitzat sovint els governs confrontats a un aixecament.

En la UGTA, el secretari nacional, que va donar suport al cinquè mandat, es veu cada vegada més desautoritzat. Està plantejada l’opció de celebrar un congrés perquè els afiliats recuperin el control del seu sindicat.

Aquesta mobilització del poble algerià és expressió de la situació mundial, és un advertiment. Indica que els treballadors i els pobles ja no poden aguantar el règim capitalista, que només  queda el camí del combat per acabar amb ell.

Des del inici de la mobilització, el Partit dels Treballadors i els seus militants estan amb el poble algerià contra el règim. S’han pronunciat clarament contra qualsevol intent de rentar la cara d’aquest i han assenyalat que la conferència nacional proposada pel règim només busca preservar-lo. L’única sortida és una Assemblea Nacional Constituent sobirana que liquidi les institucions antidemocràtiques. El PT dóna suport a totes les mobilitzacions i crida a constituir comitès populars.

S’obre una nova situació, quedant els esquemes del passat en dubte per les formes actuals del desenvolupament de la lluita de classes. Els revolucionaris han de fer seu sense reserves aquestes formes per a inserir-se en els processos que s’estan desenvolupant.

A on va la Xina?

S’ha convertit la Xina en una potència imperialista i la burocràcia xinesa en una nova classe social? L’article és una primera contribució sobre aquestes qüestions.

Analitza els successius canvis des de la revolució de 1949: la ruptura amb l’ imperialisme i les contradiccions de la burocràcia xinesa; l’obertura al capitalisme a partir de 1978. Són importants els canvis econòmics. Utilitzant una massa de treballadors migrants sotmesos al sistema del passaport interior, el règim ha ofert als inversors estrangers una mà d’obra atractiva a baix cost (286 milions en 2017). La guerra comercial Estats Units – la Xina llançada per Trump ha alentit el creixement xinès obrint dissensions en la burocràcia.

L’article analitza els conflictes laborals. L’Estat xinès està sotmès a una pinça exercida per la pressió de l’ imperialisme i la de la classe obrera xinesa.

Originàriament, era un Estat basat en l’expropiació del capital, però que va obrir la porta a la introducció del capital a la Xina i s’insereix cada vegada més en el mercat mundial mitjançant l’exportació de capitals, però sempre sota el control de la burocràcia xinesa que no és una nova classe social. El qüestionament de la propietat estatal significaria deixar al carrer a centenars de milions de treballadors, com s’està veient ja  en el sector privat i en algunes branques de l’economia estatal, amb reestructuracions contra les quals es mobilitzen els treballadors.

Veneçuela, una nació assetjada que resisteix

L’article presenta l’evolució del país des de la repressió de les manifestacions del 21 de febrer de 1989 contra un pla d’ajust estructural del FMI.

L’elecció de Chávez en 1999 com a President de la República va comportar un canvi fonamental: l’elecció d’una Constituent, nacionalitzacions, llei de protecció dels treballadors. L’ imperialisme nord-americà va organitzar un cop d’estat en 2002. La mobilització de masses va escombrar als colpistes en 72 hores.

Des de llavors, els Estats Units intervenen constantment per a desestabilitzar al govern. L’article exposa les principals etapes. L’agreujament de la crisi econòmica als Estats Units ha portat a Trump a endurir les seves pressions i després a emprendre una lluita a mort per recuperar el control del seu feu. Desenvolupa una ofensiva iniciada amb el cop d’estat judicial al Brasil, que afecta a tota Amèrica Llatina. Però la política de Chávez de resistència no ha modificat la dependència de les exportacions petrolieres, la qual cosa facilita els atacs econòmics basats en baixar el preu del petroli. L’article analitza les mesures de bloqueig econòmic preses pels Estats Units. El cop de força de Guaidó va ser un fiasco. I acaba assenyalant les possibles perspectives: tot indica que la intervenció nord-americana continuarà en una forma militar, directa o indirecta.

Com a conclusió s’evoquen les mesures d’emergència necessàries per a fer front a la ingerència imperialista: indexació dels salaris en relació amb els preus, control del canvi de divises, lluita contra la corrupció, reforçar la solidaritat internacional.

Mèxic: una nova situació política

L’accés de López Obrador al govern i la conquesta de la majoria de la Cambra de Diputats i del Senat pel seu “movimento Morena” han provocat un canvi de l’estat d’ànim dels treballadors. Importants vagues han aconseguit augments salarials del 20%.

Obrador ha pres decisions que han sacsejat el país, en referència a la companyia de petroli i a l’electricitat.

La contrareforma de l’ensenyament està en dubte, però la modificació de la llei xoca amb les institucions i amb l’oposició dels partits institucionals.

Encara que reconegui que seria necessària una Assemblea Constituent per a efectuar algunes reformes, Obrador no pretén posar-la en marxa abans de sis anys.

En el moviment obrer comença a aparèixer la necessitat de la unitat de les centrals sindicals independents, al mateix temps que ha de continuar la lluita per la derogació de totes les contrareformes.

Notes sobre Europa

Aquestes Notes precisen les modificacions produïdes en l’últim període:

  • El bréxit posa de manifest l’atzucac social i econòmica en què s’enfonsa el país, lligat a la marginalització de tota l’economia europea.
  • Deu anys després de la crisi financera de 2008, Europa no és capaç de resistir a la dura guerra comercial pel repartiment dels mercats; la burgesia anglesa està escindida entre la fracció que vol orientar-se cap a Àsia i la que té la seva sort lligada a les indústries europees.
  • L’origen de l’explosió espontània de les Armilles Grogues cal buscar-lo en una nova combinació de forces polítiques, marcada pel rebuig dels aparells dirigents de les organitzacions de classe.
  • D’aquí deriven noves disposicions: “A les portes d’una irrupció de les masses en tota Europa, no tenim temps per a formar i arrelar un partit capaç d’exercir un paper dirigent. La selecció s’efectuarà en el terreny de l’acció.”

Trets generals de la situació de l’Orient Mitjà

L’article examina en primer lloc la política de Trump a l’Orient Mitjà, i després les conseqüències de les seves decisions: una militarització en progressió constant, amb els diferents estats enredats en conflictes entre ells i nombrosos interessos estratègics en joc: petroli, rutes marítimes.

La caiguda del preu del petroli obliga als estats més poderosos a buscar noves sortides.

Trump ha anunciat brutalment la retirada de les tropes nord-americanes de Síria, creant reaccions en cadena que reforcen el caos en tota la regió.

La resistència palestina és una peça fonamental de tot l’Orient Mitjà; s’expressa de forma diferent segons els territoris.

La crisi crònica del capitalisme

Aquest article mostra que ja no estem en el període de les crisis periòdiques del capitalisme en les quals, després d’una purga, acomiadaments, liquidació de capital, reestructuracions, es reprenia una acumulació de capital que durava més o menys. Contràriament a les tesis d’economistes amb etiqueta d’esquerres o keynesians, la crisi no es deu a una mala gestió, a una distribució insuficient de les riqueses. Prové del funcionament mateix del capitalisme.

Aborda aquest article els mecanismes examinats per Marx. Encara que l’atzar tingui un paper en l’encadenament dels esdeveniments, es produeix com a expressió de la necessitat, és a dir, com a forma original no previsible d’aquesta necessitat. La crisi de 1971, que és una inflexió, o la de 2007, són expressions dels mecanismes del capitalisme.

Les forces productives ja no poden desenvolupar-se. L’acumulació de capital, que prossegueix, s’efectua amb sacsejades violentes: guerra comercial, militarització, cracs, que només són resultants indirectes del combat que lliura la burgesia per a contrarestar el descens de la taxa de benefici elevant la taxa d’explotació del treball assalariat.

La crisi crònica del capitalisme expressa la impossibilitat de reformar-lo.

Dossier: homenatge a Karl Liebkecht i a Rosa Luxemburg

Fa cent anys, el 15 de gener de 1919, aquests dirigents excepcionals de la classe obrera alemanya van ser assassinats per ordre del govern socialdemòcrata.

Per a retre’ls homenatge, es publiquen dos textos poc coneguts de Trotski, de 1919 i de 1932.

“La Verdad” nº 98 en espanyol ja està disponible

(Publicat a la Carta Setmanal 691veure en castellà)

Aquesta presentació té per objecte donar a conèixer el contingut de «la Verdad» nº 98 i preparar la seva discussió i difusió.

L’article que obre la revista, «Bolcada de la situació mundial», són les notes sotmeses a la discussió del Secretariat Internacional de la IV Internacional de primers de maig. Aquestes notes tracten sobre els últims desenvolupaments de la situació mundial per desprendre les seves línies directrius després d’un aparent desordre. Totes les contradiccions s’aprofundeixen i es concentren en l’imperialisme més poderós, el nord-americà.

La guerra comercial provocada per la supervivència del capital en descomposició té el seu impacte en tots els països; la Unió Europea en dislocació no suporta les envestides del capital a la recerca de l’augment dels seus beneficis. Totes les condicions per a una rebel·lió a Europa s’estan acumulant. Avaluar els punts de suport que es desprenen en aquesta nova situació és tasca de la IV Internacional

El segon article, Estats Units, les bandades de l’imperialisme, recorda les condicions de l’elecció de Trump.

Les institucions aixecades en 1945, després de la II Guerra Mundial (FMI, ONU, OTAN, etc.), segueixen en peus, però les circumstàncies s’han modificat radicalment des de llavors (fi de la convertibilitat del dòlar en or en 1971, caiguda del Mur de Berlín i de la URSS en els anys 90); aquestes institucions i els acords sobre els quals es van aixecar ja no s’adapten a les necessitats de l’imperialisme nord-americà.

És el que intenta modificar Trump, accelerant el ritme imprès pel seu antecessor Obama, per recuperar el control de la dominació imperialista nord-americana. El seu eslògan electoral «America First» («Amèrica primer») nega la lluita de classes, però Trump no té aquesta capacitat. El congrés de la AFL-CIO s’ha pronunciat per una Seguretat Social de pagador únic, i la qüestió de la independència sindical s’ha suscitat en certa forma al seu congrés d’octubre de 2017. Una ona de vagues d’ensenyants travessa el país. La classe obrera americana assaja les primeres proves de força.

En un article d’aquest nombre de La Verdad es publiquen textos dels congressos d’algunes seccions de la IV Internacional (Brasil, Espanya, França) i en un altre article es recullen alguns elements de resposta a la discussió amb militants africans que va tenir lloc després de la conferència d’Alger, i que continua en l’actualitat. Això respon a la perspectiva oberta pel Secretariat Internacional de realitzar una Conferència Mundial de seccions.

Finalment, es publica un dossier sobre l’actualitat de la vaga general de maig-juny de 1968 a França. El dossier publica en la seva integritat les intervencions en la reunió pública de la IV Internacional celebrada a París el 4 de maig. Clément Poullet, Michel Sérac, Georges Boutin, Markus Sokol i Daniel Shapira van prendre la paraula. En annex es publiquen les lliçons que va treure en 1971 la secció francesa de la IV Internacional.

En contra del que intenten fer creure, maig de 1968 a França no va ser un simple moviment de protesta estudiantil o un “conflicte entre generacions”; França va conèixer la major vaga general de la seva història, que va fer trontollar-se a l’Estat francès i va infligir una derrota al règim un any més tard amb la realització del front únic pel vot NO en el referèndum d’abril de 1969, referèndum que va escombrar a De Gaulle per impedir la implantació d’un ordre corporativista.

La vaga general no va triomfar en 1968, els aparells (PCF i CGT) van trair el moviment (acords de Grenelle, eleccions al juny, etc.); ara, cinquanta anys després, la V República a França, però també la Monarquia a Espanya, s’acosten a la seva fi, Trump llança la seva guerra econòmica i la Unió Europea camina cap a la seva dislocació total. Com ajudar al combat de milions d’homes i dones? El paper dels militants revolucionaris és posar en evidència la profunditat de la crisi. No es tracta de pronunciar-se sobre els terminis ni sobre els ritmes, però, convençuts com estem que el xoc està a prop, que està inscrit en els desenvolupaments de la lluita de classe, es tracta de preparar-se per a ell.

La Verdad nº 98 en español ya está disponible

(Publicado en la Carta Semanal 691ver en catalán)

Esta presentación tiene por objeto dar a conocer el contenido de La Verdad nº 98 y preparar su discusión y difusión.

El artículo que abre la revista, Vuelco de la situación mundial, son las notas sometidas a la discusión del Secretariado Internacional de la IV Internacional de primeros de mayo. Estas notas tratan sobre los últimos desarrollos de la situación mundial para desprender sus líneas directrices tras un aparente desorden. Todas las contradicciones se profundizan y se concentran en el imperialismo más poderoso, el norteamericano.

Sigue leyendo

La Verdad nº 96 – enero de 2018

(La Verdad nº 96 ya está disponible en español)

Sumario

  • Intervención de Marc Gauquelin en la reunión pública del 18 de noviembre
  • Dosier Venezuela:
    • Intervención de Alberto Salcedo en la reunión pública del 18 de noviembre
    • Moisés Moleiro: homenaje e intervención en la Conferencia de Caracas de 1987
    • Ley del valor, imperialismo y petroleo
  • La Unión Europea se tambalea:
    • España, treinta y un días de octubre
    • Alemania, tras las elecciones
  • Brasil: El significado de la candidatura presidencial de Lula
  • 9ª Conferencia Mundial (Argel, del 8 al 10 de diciembre de 2017)
  • Hace un siglo, la revolución de Octubre (escritos de León Trotski en 1917)

Sigue leyendo

La Verdad nº 90 – junio 2016

(La Verdad nº 90 ya está disponible en español. Presentamos los artículos que componen este número)

LV90Brasil: el combate de los trotskistas contra el golpe de Estado y por una política independiente.

El artículo, presentado por Misa Boito, publica documentos y artículos del periódico O Trabalho. Diez documentos, ordenados cronológicamente desde el Congreso del PT en junio de 2015 hasta la destitución de Dilma Rousseff en mayo de 2016, que permiten apreciar el combate político de la sección brasileña de la IV internacional en el seno de la clase obrera y de sus organizaciones (PT y CUT) en defensa de sus conquistas, desarrollado en una situación política muy tensa.

Sigue leyendo