Archivo de la categoría: La Verdad

Alcance y significación de la movilización del pueblo argelino

(Publicado en la Carta Semanal 729ver en catalán)

(Esta Carta Semanal recoge, casi en su totalidad, el editorial de La Verdad nº 101. Se han suprimido algunos párrafos que no tenían que ver las movilizaciones en Argelia, que son el centro de esta Carta)

La movilización masiva en Argelia amenaza con desestabilizar el «orden» en la región, en el continente africano y también en Europa. De ahí el terror de los círculos dirigentes europeos, comenzando por Macron, pero también de Trump y del imperialismo norteamericano. Todos hacen declaraciones en apoyo de la supuesta transición democrática, destinada a preservar el régimen «renovándolo». Pero el pueblo argelino no quiere una «renovación». Quiere echar al régimen y, en las manifestaciones, denuncia las injerencias extranjeras, y en particular la de Macron. Los argelinos dicen: Macron, ocúpate de tus Chalecos Amarillos, mirando con simpatía este movimiento en Francia.

Sigue leyendo

La Veritat núm. 101, disponible

(Publicat a la Carta Setmanal 725veure en castellà)

L’edició en castellà de la Veritat 101 ja està impresa. I disponible per a tot militant, treballador o jove interessat.

Abast i significat de la mobilització del poble algerià

En el moment en què la revista entra en impremta, la mobilització de milions d’homes i de dones contra el règim marca una ruptura, una inflexió que marcaran els esdeveniments que segueixin. Es tracta del combat per la independència de classe del moviment obrer, de la lluita contra el capital i les seves contrareformes, i per tant de la necessitat de construir partits en les formes particulars de la situació actual.

El règim, davant una mobilització creixent, ha intentat una maniobra: va anunciar que el President ja no es presentava per a un cinquè mandat i que ajornava les eleccions fins a la celebració d’un conferència nacional. Un intent de mantenir i rentar-li la cara el règim.

És un mètode que han utilitzat sovint els governs confrontats a un aixecament.

En la UGTA, el secretari nacional, que va donar suport al cinquè mandat, es veu cada vegada més desautoritzat. Està plantejada l’opció de celebrar un congrés perquè els afiliats recuperin el control del seu sindicat.

Aquesta mobilització del poble algerià és expressió de la situació mundial, és un advertiment. Indica que els treballadors i els pobles ja no poden aguantar el règim capitalista, que només  queda el camí del combat per acabar amb ell.

Des del inici de la mobilització, el Partit dels Treballadors i els seus militants estan amb el poble algerià contra el règim. S’han pronunciat clarament contra qualsevol intent de rentar la cara d’aquest i han assenyalat que la conferència nacional proposada pel règim només busca preservar-lo. L’única sortida és una Assemblea Nacional Constituent sobirana que liquidi les institucions antidemocràtiques. El PT dóna suport a totes les mobilitzacions i crida a constituir comitès populars.

S’obre una nova situació, quedant els esquemes del passat en dubte per les formes actuals del desenvolupament de la lluita de classes. Els revolucionaris han de fer seu sense reserves aquestes formes per a inserir-se en els processos que s’estan desenvolupant.

A on va la Xina?

S’ha convertit la Xina en una potència imperialista i la burocràcia xinesa en una nova classe social? L’article és una primera contribució sobre aquestes qüestions.

Analitza els successius canvis des de la revolució de 1949: la ruptura amb l’ imperialisme i les contradiccions de la burocràcia xinesa; l’obertura al capitalisme a partir de 1978. Són importants els canvis econòmics. Utilitzant una massa de treballadors migrants sotmesos al sistema del passaport interior, el règim ha ofert als inversors estrangers una mà d’obra atractiva a baix cost (286 milions en 2017). La guerra comercial Estats Units – la Xina llançada per Trump ha alentit el creixement xinès obrint dissensions en la burocràcia.

L’article analitza els conflictes laborals. L’Estat xinès està sotmès a una pinça exercida per la pressió de l’ imperialisme i la de la classe obrera xinesa.

Originàriament, era un Estat basat en l’expropiació del capital, però que va obrir la porta a la introducció del capital a la Xina i s’insereix cada vegada més en el mercat mundial mitjançant l’exportació de capitals, però sempre sota el control de la burocràcia xinesa que no és una nova classe social. El qüestionament de la propietat estatal significaria deixar al carrer a centenars de milions de treballadors, com s’està veient ja  en el sector privat i en algunes branques de l’economia estatal, amb reestructuracions contra les quals es mobilitzen els treballadors.

Veneçuela, una nació assetjada que resisteix

L’article presenta l’evolució del país des de la repressió de les manifestacions del 21 de febrer de 1989 contra un pla d’ajust estructural del FMI.

L’elecció de Chávez en 1999 com a President de la República va comportar un canvi fonamental: l’elecció d’una Constituent, nacionalitzacions, llei de protecció dels treballadors. L’ imperialisme nord-americà va organitzar un cop d’estat en 2002. La mobilització de masses va escombrar als colpistes en 72 hores.

Des de llavors, els Estats Units intervenen constantment per a desestabilitzar al govern. L’article exposa les principals etapes. L’agreujament de la crisi econòmica als Estats Units ha portat a Trump a endurir les seves pressions i després a emprendre una lluita a mort per recuperar el control del seu feu. Desenvolupa una ofensiva iniciada amb el cop d’estat judicial al Brasil, que afecta a tota Amèrica Llatina. Però la política de Chávez de resistència no ha modificat la dependència de les exportacions petrolieres, la qual cosa facilita els atacs econòmics basats en baixar el preu del petroli. L’article analitza les mesures de bloqueig econòmic preses pels Estats Units. El cop de força de Guaidó va ser un fiasco. I acaba assenyalant les possibles perspectives: tot indica que la intervenció nord-americana continuarà en una forma militar, directa o indirecta.

Com a conclusió s’evoquen les mesures d’emergència necessàries per a fer front a la ingerència imperialista: indexació dels salaris en relació amb els preus, control del canvi de divises, lluita contra la corrupció, reforçar la solidaritat internacional.

Mèxic: una nova situació política

L’accés de López Obrador al govern i la conquesta de la majoria de la Cambra de Diputats i del Senat pel seu “movimento Morena” han provocat un canvi de l’estat d’ànim dels treballadors. Importants vagues han aconseguit augments salarials del 20%.

Obrador ha pres decisions que han sacsejat el país, en referència a la companyia de petroli i a l’electricitat.

La contrareforma de l’ensenyament està en dubte, però la modificació de la llei xoca amb les institucions i amb l’oposició dels partits institucionals.

Encara que reconegui que seria necessària una Assemblea Constituent per a efectuar algunes reformes, Obrador no pretén posar-la en marxa abans de sis anys.

En el moviment obrer comença a aparèixer la necessitat de la unitat de les centrals sindicals independents, al mateix temps que ha de continuar la lluita per la derogació de totes les contrareformes.

Notes sobre Europa

Aquestes Notes precisen les modificacions produïdes en l’últim període:

  • El bréxit posa de manifest l’atzucac social i econòmica en què s’enfonsa el país, lligat a la marginalització de tota l’economia europea.
  • Deu anys després de la crisi financera de 2008, Europa no és capaç de resistir a la dura guerra comercial pel repartiment dels mercats; la burgesia anglesa està escindida entre la fracció que vol orientar-se cap a Àsia i la que té la seva sort lligada a les indústries europees.
  • L’origen de l’explosió espontània de les Armilles Grogues cal buscar-lo en una nova combinació de forces polítiques, marcada pel rebuig dels aparells dirigents de les organitzacions de classe.
  • D’aquí deriven noves disposicions: “A les portes d’una irrupció de les masses en tota Europa, no tenim temps per a formar i arrelar un partit capaç d’exercir un paper dirigent. La selecció s’efectuarà en el terreny de l’acció.”

Trets generals de la situació de l’Orient Mitjà

L’article examina en primer lloc la política de Trump a l’Orient Mitjà, i després les conseqüències de les seves decisions: una militarització en progressió constant, amb els diferents estats enredats en conflictes entre ells i nombrosos interessos estratègics en joc: petroli, rutes marítimes.

La caiguda del preu del petroli obliga als estats més poderosos a buscar noves sortides.

Trump ha anunciat brutalment la retirada de les tropes nord-americanes de Síria, creant reaccions en cadena que reforcen el caos en tota la regió.

La resistència palestina és una peça fonamental de tot l’Orient Mitjà; s’expressa de forma diferent segons els territoris.

La crisi crònica del capitalisme

Aquest article mostra que ja no estem en el període de les crisis periòdiques del capitalisme en les quals, després d’una purga, acomiadaments, liquidació de capital, reestructuracions, es reprenia una acumulació de capital que durava més o menys. Contràriament a les tesis d’economistes amb etiqueta d’esquerres o keynesians, la crisi no es deu a una mala gestió, a una distribució insuficient de les riqueses. Prové del funcionament mateix del capitalisme.

Aborda aquest article els mecanismes examinats per Marx. Encara que l’atzar tingui un paper en l’encadenament dels esdeveniments, es produeix com a expressió de la necessitat, és a dir, com a forma original no previsible d’aquesta necessitat. La crisi de 1971, que és una inflexió, o la de 2007, són expressions dels mecanismes del capitalisme.

Les forces productives ja no poden desenvolupar-se. L’acumulació de capital, que prossegueix, s’efectua amb sacsejades violentes: guerra comercial, militarització, cracs, que només són resultants indirectes del combat que lliura la burgesia per a contrarestar el descens de la taxa de benefici elevant la taxa d’explotació del treball assalariat.

La crisi crònica del capitalisme expressa la impossibilitat de reformar-lo.

Dossier: homenatge a Karl Liebkecht i a Rosa Luxemburg

Fa cent anys, el 15 de gener de 1919, aquests dirigents excepcionals de la classe obrera alemanya van ser assassinats per ordre del govern socialdemòcrata.

Per a retre’ls homenatge, es publiquen dos textos poc coneguts de Trotski, de 1919 i de 1932.

“La Verdad” nº 98 en espanyol ja està disponible

(Publicat a la Carta Setmanal 691veure en castellà)

Aquesta presentació té per objecte donar a conèixer el contingut de «la Verdad» nº 98 i preparar la seva discussió i difusió.

L’article que obre la revista, «Bolcada de la situació mundial», són les notes sotmeses a la discussió del Secretariat Internacional de la IV Internacional de primers de maig. Aquestes notes tracten sobre els últims desenvolupaments de la situació mundial per desprendre les seves línies directrius després d’un aparent desordre. Totes les contradiccions s’aprofundeixen i es concentren en l’imperialisme més poderós, el nord-americà.

La guerra comercial provocada per la supervivència del capital en descomposició té el seu impacte en tots els països; la Unió Europea en dislocació no suporta les envestides del capital a la recerca de l’augment dels seus beneficis. Totes les condicions per a una rebel·lió a Europa s’estan acumulant. Avaluar els punts de suport que es desprenen en aquesta nova situació és tasca de la IV Internacional

El segon article, Estats Units, les bandades de l’imperialisme, recorda les condicions de l’elecció de Trump.

Les institucions aixecades en 1945, després de la II Guerra Mundial (FMI, ONU, OTAN, etc.), segueixen en peus, però les circumstàncies s’han modificat radicalment des de llavors (fi de la convertibilitat del dòlar en or en 1971, caiguda del Mur de Berlín i de la URSS en els anys 90); aquestes institucions i els acords sobre els quals es van aixecar ja no s’adapten a les necessitats de l’imperialisme nord-americà.

És el que intenta modificar Trump, accelerant el ritme imprès pel seu antecessor Obama, per recuperar el control de la dominació imperialista nord-americana. El seu eslògan electoral «America First» («Amèrica primer») nega la lluita de classes, però Trump no té aquesta capacitat. El congrés de la AFL-CIO s’ha pronunciat per una Seguretat Social de pagador únic, i la qüestió de la independència sindical s’ha suscitat en certa forma al seu congrés d’octubre de 2017. Una ona de vagues d’ensenyants travessa el país. La classe obrera americana assaja les primeres proves de força.

En un article d’aquest nombre de La Verdad es publiquen textos dels congressos d’algunes seccions de la IV Internacional (Brasil, Espanya, França) i en un altre article es recullen alguns elements de resposta a la discussió amb militants africans que va tenir lloc després de la conferència d’Alger, i que continua en l’actualitat. Això respon a la perspectiva oberta pel Secretariat Internacional de realitzar una Conferència Mundial de seccions.

Finalment, es publica un dossier sobre l’actualitat de la vaga general de maig-juny de 1968 a França. El dossier publica en la seva integritat les intervencions en la reunió pública de la IV Internacional celebrada a París el 4 de maig. Clément Poullet, Michel Sérac, Georges Boutin, Markus Sokol i Daniel Shapira van prendre la paraula. En annex es publiquen les lliçons que va treure en 1971 la secció francesa de la IV Internacional.

En contra del que intenten fer creure, maig de 1968 a França no va ser un simple moviment de protesta estudiantil o un “conflicte entre generacions”; França va conèixer la major vaga general de la seva història, que va fer trontollar-se a l’Estat francès i va infligir una derrota al règim un any més tard amb la realització del front únic pel vot NO en el referèndum d’abril de 1969, referèndum que va escombrar a De Gaulle per impedir la implantació d’un ordre corporativista.

La vaga general no va triomfar en 1968, els aparells (PCF i CGT) van trair el moviment (acords de Grenelle, eleccions al juny, etc.); ara, cinquanta anys després, la V República a França, però també la Monarquia a Espanya, s’acosten a la seva fi, Trump llança la seva guerra econòmica i la Unió Europea camina cap a la seva dislocació total. Com ajudar al combat de milions d’homes i dones? El paper dels militants revolucionaris és posar en evidència la profunditat de la crisi. No es tracta de pronunciar-se sobre els terminis ni sobre els ritmes, però, convençuts com estem que el xoc està a prop, que està inscrit en els desenvolupaments de la lluita de classe, es tracta de preparar-se per a ell.

La Verdad nº 98 en español ya está disponible

(Publicado en la Carta Semanal 691ver en catalán)

Esta presentación tiene por objeto dar a conocer el contenido de La Verdad nº 98 y preparar su discusión y difusión.

El artículo que abre la revista, Vuelco de la situación mundial, son las notas sometidas a la discusión del Secretariado Internacional de la IV Internacional de primeros de mayo. Estas notas tratan sobre los últimos desarrollos de la situación mundial para desprender sus líneas directrices tras un aparente desorden. Todas las contradicciones se profundizan y se concentran en el imperialismo más poderoso, el norteamericano.

Sigue leyendo

La Verdad nº 96 – enero de 2018

(La Verdad nº 96 ya está disponible en español)

Sumario

  • Intervención de Marc Gauquelin en la reunión pública del 18 de noviembre
  • Dosier Venezuela:
    • Intervención de Alberto Salcedo en la reunión pública del 18 de noviembre
    • Moisés Moleiro: homenaje e intervención en la Conferencia de Caracas de 1987
    • Ley del valor, imperialismo y petroleo
  • La Unión Europea se tambalea:
    • España, treinta y un días de octubre
    • Alemania, tras las elecciones
  • Brasil: El significado de la candidatura presidencial de Lula
  • 9ª Conferencia Mundial (Argel, del 8 al 10 de diciembre de 2017)
  • Hace un siglo, la revolución de Octubre (escritos de León Trotski en 1917)

Sigue leyendo

La Verdad nº 90 – junio 2016

(La Verdad nº 90 ya está disponible en español. Presentamos los artículos que componen este número)

LV90Brasil: el combate de los trotskistas contra el golpe de Estado y por una política independiente.

El artículo, presentado por Misa Boito, publica documentos y artículos del periódico O Trabalho. Diez documentos, ordenados cronológicamente desde el Congreso del PT en junio de 2015 hasta la destitución de Dilma Rousseff en mayo de 2016, que permiten apreciar el combate político de la sección brasileña de la IV internacional en el seno de la clase obrera y de sus organizaciones (PT y CUT) en defensa de sus conquistas, desarrollado en una situación política muy tensa.

Sigue leyendo

La Verdad nº 89 – marzo 2016

LV89Sumario del número 89 – marzo de 2016

  • El IX Congreso Mundial de la IV Internacional acaba de celebrarse.
  • Declaración del IX Congreso Mundial de la IV Internacional.
  • Informe introductorio de Marc Gauquelin.
    • Segundo informe, de Andreu Camps.
    • Tercer informe, de Joâo Alfredo Luna
  • Asamblea-debate de informe del IX Congreso Mundial de la IV Internacional
  • Azania: El verdadero balance de la Conciencia Negra y su actualidad
  • Tribuna libre de La Liga Comunista Revolucionaria del Japón (JRCL)

Sigue leyendo

La Verdad nº 88 – enero 2016

LV88Sumario del número 88 – enero de 2016

  • Presentación
  • Carta de convocatoria del IX Congreso Mundial de la IV Internacional
  • Dossier de documentos. Sindicatos e independencia de clase. Autor: Henry Halphen

Introducción a la lectura del número 88

La presentación parte de “una situación marcada por la marcha hacia un vuelco de la situación internacional, que se expresa a la vez en la generalización de la guerra, en una crisis sin precedentes de la economía capitalista y en el hecho de que se acentúa la crisis de la clase dominante norteamericana, enfrentándose públicamente fracciones de la burguesía estadounidense, en una situación en la que el imperialismo norteamericano es incapaz de controlar los procesos mundiales”,

Sigue leyendo

La Verdad nº 87 – noviembre 2015

LV87Sumario del número 87 – noviembre de 2015

  • Notas editoriales
  • La Gran Bretaña tras las elecciones generales de mayo de 2015 y la elección de Jeremy Corbyn a la cabeza del Partido Laborista. Autor: Marius McPherson
  • 32º Encuentro Nacional de la corriente O Trabalho del Partido de los Trabajadores, sección brasileña de la IV Internacional.
  • ¿Por qué la cuestión nacional catalana está en el centro de la situación política en el Estado español? Autor: Ángel Tubau
  • El significado de la operación contra la sección francesa. Autor: Marc Gauquelin
  • Homenaje de la sección francesa a León Trotsky, a León Sedov y a todos los militantes obreros víctimas del estalinismo.
  • Dossier de documentes. Centralismo y democracia. Autor: Henry Halphen