(Publicat a la Carta Setmanal 687 – veure en castellà)

Declaració del Comitè Executiu del POSI – 13 de juliol de 2018

La descomposició del règim de la Monarquia s’aprofundeix a passos engegantits. La setmana passada parlàvem en la nostra Carta Setmanal de la crisi oberta en el PP, partit que representa a l’aparell d’Estat de la monarquia, heretat de la dictadura franquista.

Avui són notícia les corrupteles del Rei “emèrit”, Juan Carlos I, desvetllades per la seva “amiga especial”, la princesa alemanya Corinna Zu-Sayn Wittgenstein. Val la pena detenir-se en com, pel que sembla, han sorgit a la llum aquestes revelacions de Corinna. Tot sembla indicar que han estat filtrades pel excomisari de policia José Manuel Villarejo, actualment a la presó i que durant anys s’ha especialitzat en els treballs del que s’ha anat cridant “les clavegueres de l’Estat”. El que això hagi pogut succeir és un signe més de la descomposició del règim.

El que han revelat les converses de la “amiga especial” de Juan Carlos I són assumptes de corrupció pura i dura.

Les comissions de l’AVE a la Meca

Segons Corinna, el llavors rei Juan Carlos I va rebre 80 milions d’euros per la construcció de l’AVE a la Meca. El rei va demanar –i va cobrar– una comissió per fer d’intermediari en l’adjudicació de les empreses espanyoles –OHL i Indra, entre altres– en el projecte de construcció de l’AVE a la Meca, contracte de més de 6.300 milions d’euros, adjudicat en 2012 gràcies a la intermediació del Borbó amb el seu amic el rei d’Aràbia Saudita. Segons les dades revelades per la princesa alemanya, OHL va posar com a negociadora a l’empresària iraniana Shahpari Zanganeh, esposa de l’empresari i traficant d’armes Adnan Khashoggi, qui va cobrar una comissió de l’1,5% del contracte. Pel que sembla, el llavors rei es va enfellonir en saber d’aquesta comissió i va arribar a dir “No em fotis, la meva comissió! Jo vaig fer el tren. Jo vaig parlar amb el meu amic, el meu germà, i amb els saudites […] M’heu de pagar a mi, no a Zanganeh. Jo em vaig reunir amb qui va tancar el contracte”. Finalment tot es va arreglar amb el pagament de la comissió de 80 milions a Juan Carlos I.

En conèixer els fets, el Coordinador d’Esquerra Unida, Alberto Garzón, declarava que “Això mostra la putrefacció de la institució, de la Casa Real, que ens representa a tots i pot fer tot això perquè està protegida”. Garzón ha demanat una recerca i ha afegit “que els Borbó són uns lladres és un fet històricament constatat”. Garzón acabava la seva entrevista en La Sisena dient que “Les dinasties monàrquiques al nostre país sempre han estat lesives per al poble treballador. Aquesta institució no solament és anacrònica i medieval sinó que també està blindada, la qual cosa facilita que es facin ardits i es quedin amb béns públics”. Una afirmació que contrasta amb el suport que el seu partit, el PCE, i la seva coalició, Esquerra Unida, van donar durant anys a la monarquia d’aquests mateixos borbons, i amb el fet que, avui mateix, Garzón sigui diputat en Corts per una coalició, Units Podemos, que no té al seu programa l’abolició de la Monarquia. No seria hora de corregir aquesta anomalia i exigir la fi de la monarquia corrupta, “anacrònica i medieval” i la proclamació de la República?

Els comptes i béns de Corinna com testaferro

El de l’AVE a la Meca no és l’única cosa. Corinna ha revelat també que ha estat utilitzada com testaferro de Juan Carlos de Borbó. Segons les converses que li van ser gravades, suposadament el monarca emèrit, a través del seu advocat a Suïssa, Dante Canonica, creava “estructures” opaques, concedia préstecs i propietats a Corinna que després li reclamava i posava comptes de bancs suïssos a nom del seu primer Álvaro d’Orleans i Borbó, resident en el paradís fiscal de Mònaco.

Referent a això, el sindicat dels Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) va demanar aquest dijous a l’Agència Tributària (AEAT) que iniciï una recerca. En aquest sentit, adverteixen que el Rei emèrit podria ser investigat per frau fiscal i blanqueig si s’acredita la veracitat de les cintes gravades a la “amiga” de don Joan Carlos. Segons Gestha, pot tractar-se fins i tot d’un delicte de frau fiscal en l’IRPF de 2014.

No és l’únic tripijoc que s’atribueix al rei emèrit. Roberto Sègol, catedràtic d’economia i exempleat de CAMPSA, afirmava aquest dijous en els micròfons de Radi 3 que el rei Juan Carlos, el seu “volguda” amiga Corinna i el seu testaferro, Manuel Prado i Colón de Carvajal, cobraven una comissió d’entre “un o dos dòlars” per barril de petroli que comprava l’erari públic d’Espanya als països àrabs. Recordem que Prado i Colón de Carvajal va ser condemnat a presó per diversos delictes econòmics, i indultat pel govern al cap de tres mesos per “motius humanitaris”.

També són coneguts els seus coquetejos amb el tràfic d’armes, ja que l’emèrit té amistat amb coneguts comerciants d’armes, com és el cas del Assir, i no és estrany que visiti Aràbia Saudita per vendre armes. Costum que sembla ser molt del grat del fill, Felipe, que va intervenir en la venda de quatre vaixells de guerra a la monarquia saudita sense preocupar-se pels més de 10.000 morts de Iemen.

El pare de l’emèrit i avi de l’actual monarca, Juan de Borbó, tampoc se salva dels escàndols de corrupció, doncs va deixar una fortuna de 728 milions de pessetes en tres comptes a Suïssa, paradís fiscal, que van ser repartits entre Juan Carlos, Margarita i Pilar. La Casa Reial va assegurar que el llavors cap d’Estat va tancar el seu compte suís en 1995 i es va gastar els 375 milions de pessetes que va heretar en “obligacions i deutes contrets pels comtes de Barcelona”, així com en “despeses determinades”.

El cas és que aquestes activitats han de ser les que justifiquen la informació de The New York Times, segons la qual Juan Carlos comptava amb més de 1.800 milions d’euros de fortuna, quantitat sens dubte injustificable amb les remuneracions rebudes, doncs àdhuc estalviant tota la seva assignació anual d’entre 8 i 10 milions d’euros hauria trigat més de 180 anys a sumar aquestes quantitats.

Per què surt això ara?

Hi haurà qui digui que tot el que s’ha publicat ara se sabia d’una o una altra manera, que en tot caso els alts responsables polítics d’aquest país sabien de sobres. Però llavors, per què surt a plena llum ara? Precisament per la mateixa descomposició del règim, que fa que hi hagi sectors del capital financer i de les “clavegueres” de l’Estat que consideren que poden prescindir d’ell. Ja hi ha qui parla de la necessitat que el mateix Felipe VI abdiqui.

Ara bé, en aquesta situació, com és possible que els dirigents del Partit Socialista, una organització amb arrels republicanes, d’Unit Podemos, dels sindicats, s’aferrin a la defensa d’aquest règim corrupte? Com és possible que, com a molt, parlin de “reformes des de dins”?

No exigirien els interessos dels treballadors i els pobles que les organitzacions mostrin la seva total independència pel que fa a la Corona, la camarilla que l’envolta i dels interessos del capital financer que la defensa? No és hora de trencar amb la Monarquia i netejar tota aquesta porqueria obrint pas a la República?