Archivo de la etiqueta: Alemania

La justa movilización de los campesinos alemanes

Carta Semanal 974 en catalán

Carta Semanal 974 para descargar en PDF

Esta Carta ha sido redactada inspirándose ampliamente en un artículo del periódico alemán SOPODE.

Este lunes 15 de enero se prevé en Berlín, capital de la República Federal Alemana, una manifestación central de campesinos de todos los länder del país. Los campesinos están movilizados desde principios de diciembre ante la decisión del Gobierno federal (gobierno tripartito de socialdemócratas, liberales y verdes, coalición conocida como “semáforo”) de adoptar recortes contra los pequeños campesinos. El Gobierno anunció estas medidas tras la sentencia del Tribunal Constitucional Federal, que declaró inconstitucional el presupuesto del Gobierno de Scholz. El Gobierno federal dejó claro en primer lugar que no se tocará el gasto militar ni los costes de la guerra de Ucrania (recordemos que en un primer momento el Gobierno aprobó un presupuesto especial de 100.000 millones de euros, y que en el presupuesto de 2024 se destinaban 86.000 millones a Defensa, 19.000 más que en 2023). Tampoco se tocarán las subvenciones a las grandes empresas, incluyendo las de las empresas de comercialización de productos alimenticios.

En cambio, el Gobierno federal decidió aplicar medidas de austeridad contra los agricultores: eliminar la exención del impuesto de circulación para los vehículos agrícolas y forestales y reducir los subsidios al diésel agrícola,subsidios que suponen simplemente reducir el impuesto del gasoil. Esto generaría alrededor de mil millones de euros para el presupuesto federal. La eliminación de este subsidio es otro golpe devastador para los agricultores, que durante mucho tiempo han sido expoliados por las grandes empresas agroindustriales y comerciales, hambrientas de ganancias, así como por los inversores financieros que compran tierras a mansalva.

Hay una especulación masiva por parte de las empresas inmobiliarias con las tierras agrícolas. Entre otros inversores privados, hay que mencionar a la Fundación Aldi-Nord o “Deutsche Wohnen”, uno de los mayores propietarios de tierras de Alemania. Pero eso no es todo. Sigue leyendo

La justa mobilització dels pagesos alemanys

Carta Setmanal 974 per descarregar en PDF

Aquesta Carta ha estat redactada inspirant-se àmpliament en un article del diari alemany Sopode.

Aquest dilluns 15 de gener es preveu a Berlín, capital de la República Federal Alemanya, una manifestació central de pagesos de tots els länder del país. Els pagesos estan mobilitzats des de principis de desembre davant la decisió del Govern federal (govern tripartit de socialdemòcrates, liberals i verds, coalició coneguda com a “semàfor”) d’adoptar retallades contra els petits pagesos. El Govern va anunciar aquestes mesures després de la sentència del Tribunal Constitucional Federal, que va declarar inconstitucional el pressupost del Govern de Scholz. El Govern federal va deixar clar en primer lloc que no es tocarà la despesa militar ni els costos de la guerra d’Ucraïna (recordem que en un primer moment el Govern va aprovar un pressupost especial de 100.000 milions d’euros, i que en el pressupost del 2024 es destinaven 86.000 milions a Defensa, 19.000 més que el 2023). Tampoc es tocaran les subvencions a les grans empreses, incloent-hi les de les empreses de comercialització de productes alimentaris.

En canvi, el Govern federal va decidir aplicar mesures d’austeritat contra els agricultors: eliminar l’exempció de l’impost de circulació per als vehicles agrícoles i forestals i reduir els subsidis al dièsel agrícola, subsidis que suposen simplement reduir l’impost del gasoil. Això generaria al voltant de mil milions d’euros per al pressupost federal. L’eliminació d’aquest subsidi és un altre cop devastador per als agricultors, que durant molt de temps han estat espoliats per les grans empreses agroindustrials i comercials, famolenques de guanys, així com pels inversors financers que compren terres a mansalva.

Hi ha una especulació massiva per part de les empreses immobiliàries amb les terres agrícoles. Entre altres inversors privats, cal esmentar la Fundació Aldi-Nord o “Deutsche Wohnen”, un dels majors propietaris de terres d’Alemanya. Però això no és tot.

Aquestes empreses dicten els preus i redueixen els ingressos dels agricultors. A Alemanya, quatre grans grups es reparteixen el mercat de l’alimentació: els grups Edeka, Rewe, Aldi i Schwarz. La seva participació ha augmentat constantment en els últims vint anys, i el 2021 el quartet va representar més del 85 per cent de les vendes en el comerç minorista d’aliments, un total de més de 218.000 milions d’euros.

El mercat és un oligopoli de facto. 38 000 fabricants d’aliments, principalment petits i mitjans, s’enfronten al gran comerç de l’alimentació. A causa del seu poder de mercat, Edeka, Rewe, Aldi i Lidl sovint poden dictar els termes i condicions dels proveïdors més petits.

Entre els fabricants d’aliments que processen productes agrícoles, n’hi ha alguns que són els que decideixen. Entre ells es troben, per exemple, Dr. Oetker, Tönnies, Ferrero, Coca-Cola, Nestlé, Procter & Gamble, Tchibo, Unilever, Mars i Danone. El que està en joc és la qüestió de les qüestions, la propietat de la terra i la concentració d’aquesta propietat en mans de grans monopolis internacionals.

Pel costat dels costos, també hi ha la indústria de fertilitzants i pesticides, que està obtenint guanys cada vegada més grans. Els augments dels preus de l’energia com a resultat de la política austericida del Govern federal també condueixen a immensos augments de costos als quals els agricultors no poden fer front. Tot això redueix els ingressos dels agricultors.

En aquest context, milers de petits agricultors ja s’han donat per vençuts en els últims anys i han venut les seves terres. Martin Schulz, president nacional de l’Associació Alemanya d’Agricultura Rural (AbL), va dir recentment que la llista de retallades es produeix en una situació “en la qual molts agricultors ja tenen l’esquena contra la paret”. D’aquí la legítima protesta. Les mesures actuals preses pel govern alemany són la gota que ha penjat el vas.

El 18 de desembre, els agricultors van paralitzar Berlín amb 3.000 tractors. Van seguir nombroses manifestacions i mítings de protesta. El 10 de gener hi va haver 4.000 persones a Dresde, els agricultors van paralitzar la terminal de contenidors a Bremerhaven, més de 100 entrades d’autopista van ser bloquejades a Brandeburg, hi va haver manifestacions a Magúncia, Augsburg, Flensburg, Schwerin, Hesse, Cottbus, Hannover. Els agricultors de Schleswig-Holstein i Baixa Sajonia es van dirigir en tres combois de tractors al port d’Hamburg…, els agricultors de tot el país són als carrers, des de petites granges i agricultors ecològics fins a granges familiars i grans cooperatives. Aquest dilluns 15 de gener, els agricultors es mobilitzaran per concloure les accions de protesta amb una manifestació i una gran concentració a Berlín, al carrer del 17 juny.

La qüestió va més enllà d’Alemanya

La qüestió supera el marc alemany. Són molts els països -entre ells Espanya- que subvencionen el gasoil agrícola. Si la mesura proposada pel govern alemany segueix endavant quant trigaran altres governs a arremetre contra l'”antiecològica” subvenció al gasoil agrícola i pesquer?

A Alemanya, la demagògia “mediambiental” s’utilitza per atacar un producte de primera necessitat per a la producció agrícola (llevat que es pretengui tornar a l’oratge romà tirat per una parella de bous). Però els agricultors saben que, alhora que tracta d’imposar-los dures retallades, el govern augmenta el 2024 el pressupost militar en un 40%. Com si l’exèrcit fos una entitat ecològica. Els Verds alemanys no han tardat, després d’entrar al govern, a desprendre’s de tota vel·leïtat “pacifista”.

El capital financer no necessita per a res una capa d’agricultors productius a Europa. Les multinacionals estan comprant massivament les terres molt fèrtils d’Ucraïna. Dins de la UE també especulen amb les terres, per cultivar-les utilitzant obra immigrant en condicions de semiesclavitud. Una operació en la qual “sobren” els agricultors independents.

Units contra el govern de Scholz

Els agricultors de moltes ciutats i municipis, els camioners, els transportistes de l’Associació Federal de Transport de Mercaderies i Logística (BGL), que s’oposen a l’augment dels peatges i exigeixen més inversió estatal en la reparació de ponts i carreteres; els taxistes, també estan anunciant accions de protesta, els artesans es veuen del costat dels agricultors, la seva protesta es dirigeix contra la llei de calefacció, entre altres coses. La decisió del Govern federal de suprimir els subsidis als preus de l’energia i l’electricitat després de la sentència del Tribunal Constitucional Federal afecta tota la població. La insurrecció dels pagesos és el presagi d’una insurrecció social molt més profunda i àmplia del poble.

Davant el govern, organitzar la solidaritat amb els agricultors

El vicecanceller Habeck, ministre d’Economia i Clima (dels Verds) va ser rebut per agricultors furiosos quan intentava baixar d’un ferry al seu retorn de vacances. Totes les forces polítiques van protestar contra els pagesos i els van advertir contra “infiltracions de la dreta en les seves protestes”. I com és costum, no només a Alemanya, qualsevol mobilització contra la política dels governs és acusada de fer el joc a la dreta, o, en relació amb Palestina, de ser antisemita.

La “condemna” contra els pagesos ha estat adoptada per tots els partits, per la majoria dels mitjans de premsa. A la pàgina de Twitter del Partit de l’Esquerra Die Linke al land de Schleswig-Holstein es va fer una crida a la solidaritat amb Habeck, donant suport a la política del govern tripartit.

Hi ha una excepció: Sahra Wagenknecht, que recentment, juntament amb un grup de diputats, va trencar amb la direcció de Die Linke va declarar el seu suport a la revolta dels agricultors: “El semàfor (govern tripartit) converteix els grangers en vaques lleteres per les seves polítiques fallides. Cada euro de càrrega addicional per als agricultors alemanys és massa. Recolzo les protestes i demano al govern federal que retiri per complet les supressions previstes. És vergonyós que Habeck es presenti ara com una víctima de les protestes”. “En lloc de queixar-se amb llàgrimes als ulls per les protestes, el govern federal hauria d’estar agraït a tots els que encara cultiven a Alemanya avui dia. Necessitem l’abolició de l’absurd preu del CO₂, la reversió de totes les retallades agrícoles i un important programa d’ajuda a l’agricultura per evitar que les explotacions agrícoles morin ” (totes les cites estan tretes de Tagespiegel del 5 de gener de 2024.

En la conferència de premsa del dilluns 8, dia de la fundació del nou partit Aliança amb Sahra Wagenknecht (BSW), que va tenir lloc paral·lelament a l’inici de la setmana d’acció dels agricultors i la seva lluita, el partit BSW també va expressar la seva solidaritat amb els pagesos i la seva lluita. “Les protestes dels agricultors mostren de manera impressionant quant gran és el ressentiment contra la política catastròfica del semàfor (govern tripartit) , que està carregant els ciutadans i les petites empreses amb més i més costos. És hora de la raó i la justícia, per això avui fundem el nou partit “Aliança Sahra Wagenknecht”. (Facebook de Sevim Dagdelen del 9.1.2024)

Harri Grünberg, del Consell de Portaveus de Was Tun?! (Què Fer): “Sahra Wagenknecht expressa la seva solidaritat amb els agricultors que es manifesten, això és una cosa bona. El govern semàfor ha de desaparèixer”. Andreas Grünwald, també de Was Tun, va protestar contra la solidaritat de l’esquerra amb un ministre del Govern: “Al principi penso: és una falsificació. Però aquest no sembla ser el cas, perquè està publicat a la pàgina de Twitter del partit a Schleswig-Holstein. Així que, llavors: solidaritat amb Robert Habeck, un dels principals actors de l’actual espoli de la població. (…) Solidaritat amb un d’aquests pocavergonyes neoliberals, alhora que denuncia les protestes dels pagesos, que en massa –i amb enormes jornades de treball– guanyen menys per a si mateixos que molts treballadors de la gran indústria. (…) Solidaritat amb Olaf Scholz perquè cada vegada l’escridassen més quan apareix en algun lloc? O solidaritat amb la Sra. Baerbock, ministra ecologista d’Afers Exteriors caracteritzada per ser la més implicada en l’enviament d’armes a Ucraïna?”

La protesta pagesa “segrestada” per la dreta?

Renovada campanya de desprestigi controlada pel Govern

A continuació, citem un comentari al Junge Welt del 8 de gener de 2024:

“Els creadors d’estat d’ànim i opinió reben l’encàrrec d’encapçalar la campanya: els columnistes més afamats del Süddeutsche Zeitung, Taz i Spiegel. Des del refugi de les seves redaccions, disparen des de tots els gèneres, imiten els franctiradors periodístics del govern semàfor de guerra i pobresa. L’enemic intern estacional de l’Estat està marcat: els que s’han sortit dels límits, els que s’han tornat llops; ja no amb forca i guadanya, sinó amb monstres de cavalls de força fortament motoritzats. El to: la mobilització dels pagesos amenaça de tornar-se “antidemocràtica”, les formes individuals d’acció abandonen la base de l’Estat de dret. I en el fons, la plebe rural és reaccionària, protofeixista infiltrada. Els polítics verds, juntament amb els portaveus d’altres grups parlamentaris, van propagar ràpidament la idea de mantenir-se al marge de les protestes. Precisament perquè hi van participar derechistes i nazis”.

Com veiem, els periodistes defensors de la política de guerra i pobresa del govern no dubten a calumniar els pagesos que lluiten per la seva supervivència contra els interessos voraços de les multinacionals. A això cal afegir que els partits de la dreta i extrema dreta, CDU/CSU i l’AfD, van votar a favor de l’abolició de les subvencions a les empreses agrícoles al Bundestag. L’AfD rebutja per complet les subvencions als agricultors.

Sahra Wagenknecht, una veu contra la política de guerra i destrucció social

Carta Setmanal 912 per descarregar en PDF

Reproduïm un article publicat al diari alemany SOPODE

El discurs de Sahra Wagenknecht[1]davant el Bundestag (parlament alemany) a principis de setembre va ser vist per més de 2,5 milions de persones a YouTube. Sahra Wagenknecht és popular. En el seu discurs, explica que si Alemanya vol continuar sent un país industrialitzat, necessita matèries primeres russes i, malauradament, també energia russa, en un futur proper.

La guerra a Ucraïna està sent utilitzada pel govern dels Estats Units per intensificar la guerra econòmica contra la potència industrial més gran d’Europa, Alemanya. Les sancions econòmiques mortals contra Rússia, la demanda del president nord-americà Biden que Alemanya deixi d’importar gas i petroli russos, estan sumint milions de famílies a Alemanya en la pobresa i destruint la indústria alemanya.

“A més, els Estats Units s’han convertit recentment en ‘el destí preferit per a les deslocalitzacions, perquè el preu del gas a Alemanya és ara vuit vegades més alt que a l’altra banda de l’Atlàntic.Make America great again? Una estratègia dubtosa per a un govern alemany! »

(Sahra Wagenknecht al Bundestag).

El discurs va atreure l’odi de totes les forces polítiques que se sotmeten a la política de guerra del govern de Scholz. De què tracten les “crítiques” d’aquests “esquerrans”? Val la pena aturar-se a analitzar-ho.

Primer se l’acusa d’haver acceptat complaentment els aplaudiments de l’AfD[2]. Aquesta acusació torticera té l’objectiu d’encobrir el veritable escàndol que suposa el fet que tots els partits establerts, inclosos els grans sectors de la direcció del Partit d’Esquerra, donen suport a les sancions econòmiques contra Rússia malgrat les seves conseqüències catastròfiques per a la població i la economia a Alemanya.

No és Putin, sinó l’imperialisme nord-americà, el que està lliurant una guerra econòmica despietada que condueix a la desindustrialització d’Alemanya. Això no és nou: ja el 1945, el Secretari del Tresor dels Estats Units, Henry Morgenthau, havia proposat desindustrialitzar l’Alemanya de la postguerra i convertir-la en un país agrícola.

A causa dels alts preus de l’energia i la inflació, moltes empreses, especialment a l’est d’Alemanya, estan travessant dificultats i estan al límit de la fallida. Això afecta especialment els artesans i les petites i mitjanes empreses. És precisament aquesta realitat la que les gents d’esquerra neguen.

La ideologia transmesa pel govern federal i les burocràcies sindicals s’aferra a la il·lusió d’una “transició energètica” progressista i amb visió de futur, quan en realitat, a tot el món, l'”economia verda” està destruint sectors industrials sencers, no rendibles per al capital, cosa que va acompanyada d’acomiadaments massius i el qüestionament de totes les conquestes socials.

La població de l’est d’Alemanya, però, té una experiència molt concreta de desindustrialització. Només entre 1990 i 1991 es van perdre entre el 80 i el 90% de les feines a la indústria. Les regions industrials d’aquesta part del país han esdevingut un veritable desert i han provocat un èxode massiu. I sobretot l’efecte “secundari però central” va ser que amb la destrucció de llocs de treball van ser les conquestes socials del moviment obrer les que van desaparèixer. Alemanya Oriental ha esdevingut una zona franca, sense convenis col·lectius ni sindicats.

En aquest context, Sahra Wagenknecht va ser acusada, en una sèrie de comentaris, de mantenir un “discurs nacional alemany” perquè va posar al centre les conseqüències de la guerra econòmica a la “indústria alemanya” i no en els interessos de la classe obrera internacional .

Totes les conquestes de l’”estat de benestar”, el codi laboral, la seguretat social, tot el que el moviment obrer alemany ha guanyat, ha estat consagrat a les lleis nacionals. Defensar-los és la tasca elemental del moviment obrer alemany. Són precisament aquestes conquestes les que estan sent atacades i aixafades per la desindustrialització. Si tanquem els ulls al fet que la política militarista i bèl·lica imposada per la coalició de govern està estretament vinculada a la guerra de destrucció social, ens catapultem fora de la lluita.

Els Estats Units han armat Ucraïna perquè volen controlar el petroli, el gas i les matèries primeres… L’imperialisme nord-americà està organitzant la guerra econòmica contra Europa a través de la política de sancions contra Rússia.

I a això és al que es va oposar Sahra Wagenknecht, i té raó. Cal treure’s el barret davant aquest valent discurs!

[1]Diputada de Die Linke (L’Esquerra), és portaveu de la fracció d’aquest partit que, en ruptura amb direcció s’oposa a la guerra

[2]Alternativa per a Alemanya. Partit d’ultradreta

Presentació d’Informació Obrera núm. 374

Aquest número d’IO fa una crida a ampliar la resistència a la política de guerra del Govern: Prou a la guerra d’Ucraïna! No a la pèrdua del poder adquisitiu de salaris i pensions! Són les consignes que encapçalen la portada, unint la guerra imperialista a Europa a la guerra contra treballadors i pobles, necessàriament lligades, totes dues inseparables, per les necessitats del capital financer i de l’imperialisme nord-americà que disciplina els altres.

Les fotos de la portada envien a les pàgines i als articles on s’informa de la resistència: pàgina 4 (sanitat), pàgina 8 (pensions), pàgina 12 (contra la guerra a escala internacional) i, per descomptat, de l’homenatge al nostre camarada José Luis Sánchez, Joli, el 18 de novembre.

L’editorial, titulat  No als pressupostos de guerra!, aborda els pressupostos per al 2023 en conjunt, fets al servei de la indústria de l’armament i dels especuladors, principalment nord-americans; pressupostos que empitjoren la situació dels treballadors i de la majoria de la població, fins i tot dels de rendes més baixes; pressupostos que intenten amagar la corrupció i el saqueig d’un aparell d’Estat heretat de la dictadura.

Les pàgines centrals, la 6 i la 7, estan dedicades a la discussió i les propostes del CATP, en particular sobre els pressupostos, i a la publicació de la declaració de la coordinadora del CATP després de la manifestació del 15-O.

La pàgina 8 parteix de la resistència dels pensionistes, dels treballadors i de sectors sindicals a les retallades de les pensions i inclou l’activitat i les propostes de continuïtat en defensa de l’auditoria als comptes de la Seguretat Social, com la de fer un trobada de sindicalistes per l’auditoria; també publiquem extractes de la valoració que fa la COESPE de la manifestació per l’auditoria i en defensa del poder adquisitiu de salaris i pensions a Madrid el dia 15.

La pàgina 5 és un valuós instrument per llançar a tots els fronts la campanya per la retirada de la LOSU, tant entre els estudiants com entre els professors.

Les pàgines 11 i 12 destaquen la crisi política a Europa, producte de la resistència dels treballadors i de la joventut a les polítiques de guerra impulsades pels governs (França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya) i una primera valoració de la victòria del poble brasiler i del PT i en donar la presidència a Lula.

Les pàgines 2, 3, 4, 9 i 10 es dediquen a combatre el retrocés de les llibertats polítiques i les retallades del salari real, el desmantellament de la sanitat i dels serveis públics, amb el brutal empitjorament de les condicions de vida de les masses treballadores que comporta, ia mostrar la resistència, cada cop més massiva, defensant les reivindicacions davant de les «almoines» socials del Govern. Veure article de Jordi Salvador, sobre el delicte de sedició, les mobilitzacions a Lebrija i Madrid en defensa de la sanitat pública, l’article sobre el sector del taxi…

Sahra Wagenknecht, una voz contra la política de guerra y destrucción social

Carta Semanal 912 en catalán

Carta Semanal 912 para descargar en PDF

Reproducimos un artículo publicado en el periódico alemán SOPODE

El discurso de Sahra Wagenknecht[1] ante el Bundestag (parlamento alemán)  a principios de septiembre fue visto por más de 2,5 millones de personas en YouTube. Sahra Wagenknecht es popular. En su discurso, explica que si Alemania quiere seguir siendo un país industrializado, necesita materias primas rusas y, desafortunadamente, también energía rusa, en un futuro próximo.

La guerra en Ucrania está siendo utilizada por el gobierno de Estados Unidos para intensificar la guerra económica contra la mayor potencia industrial de Europa, Alemania. Las sanciones económicas mortales contra Rusia, la demanda del presidente estadounidense Biden de que Alemania deje de importar gas y petróleo rusos, están sumiendo a millones de familias en Alemania en la pobreza y destruyendo la industria alemana. Sigue leyendo

La Verdad nº 96 – enero de 2018

(La Verdad nº 96 ya está disponible en español)

Sumario

  • Intervención de Marc Gauquelin en la reunión pública del 18 de noviembre
  • Dosier Venezuela:
    • Intervención de Alberto Salcedo en la reunión pública del 18 de noviembre
    • Moisés Moleiro: homenaje e intervención en la Conferencia de Caracas de 1987
    • Ley del valor, imperialismo y petroleo
  • La Unión Europea se tambalea:
    • España, treinta y un días de octubre
    • Alemania, tras las elecciones
  • Brasil: El significado de la candidatura presidencial de Lula
  • 9ª Conferencia Mundial (Argel, del 8 al 10 de diciembre de 2017)
  • Hace un siglo, la revolución de Octubre (escritos de León Trotski en 1917)

Sigue leyendo

¿Qué ocurrió en el Congreso del SPD?

 (Publicado en la Carta Semanal 663)

El domingo 21 de enero tuvo lugar en Bonn el congreso extraordinario del SPD (Partido Socialdemócrata de Alemania). Este partido es el principal y tradicional partido que habla en representación de la clase obrera alemana. Adscrito oficialmente a la socialdemocracia, su influencia se extiende a nivel internacional, particularmente en Europa. Por ejemplo, en buena medida, el actual PSOE fue ayudado fuertemente en su reconstrucción en el periodo anterior y posterior a la muerte de Franco por el SPD.

Sigue leyendo