En aquesta Carta Setmanal fem un repàs sobre dues eleccions importants, les legislatives de França i les generals del Regne Unit. En tots dos casos, una victòria de l’esquerra. Però amb una diferència important: mentre a França el Nou Front Popular s’ha construït a iniciativa i amb predomini d’una força rupturista com és la França Insumisa, al regne Unit no existeix aquesta força, tot i que els elements per a ella comencen a reunir-se amb les mobilitzacions per Palestina i l’elecció d’alguns candidats independents.
Declaració del POI (Partit Obrer Independent)
després de la segona volta de les eleccions franceses
8 de juliol de 2024 a les 17:30 h.
Democràcia
De nou, després d’haver utilitzat el terreny directe de la lluita de classes (Armilles Grogues pel poder adquisitiu, setmanes de manifestacions contra la reforma de les pensions, innombrables vagues i nombrosos preavisos amb resultats, en particular per als Jocs Olímpics…), per segona vegada en vuit dies, els treballadors, els joves, la població en el seu conjunt han aprofitat l’oportunitat del terreny electoral per expressar-se. Desmuntant tots els pronòstics dels mitjans de comunicació parcials, l’RN no obté l’ansiada majoria absoluta i el NFP suposadament moribund assoleix més de 180 escons.
Preocupant tota l’esfera politico mediàtica i els defensors de l’ordre, el 67% dels electors – un nivell rècord des de 1997- s’ha mobilitzat ignorant totes les trampes. És a dir, 20 punts més que en les eleccions legislatives del 2022. Sense la menor ambigüitat, hagin votat el que hagin votat, el veredicte de la immensa majoria d’ells és clar. Han dit: «Macron, ja n’hi ha prou». La majoria presidencial perd més d’un milió i mig de vots en comparació amb la segona volta de les eleccions legislatives del 2022.
N’hi ha prou ja de Macron!
N’hi ha prou ja d’aquesta política!
N’hi ha prou ja de Macron, és a dir, n’hi ha prou ja d’aquesta política: rebuig de la regressió social i política, rebuig del desballestament sistemàtic de l’escola, del sistema sanitari, de la misèria que creix mentre capitalistes i financers s’atipen, rebuig de la destrucció de totes les conquestes, començant per les pensions…
Rebuig de tota la política de Macron, que no ha cessat d’aprofundir els atacs ja iniciats pels Governs de la V República, en particular el quinquenni de Hollande, Valls, Cazeneuve, El Khomri… Els trucs i subterfugis amb els quals un punyat d’ells han estat elegits canviant oportunament de jaqueta ja no enganyen ningú.
Ja han començat la seva petita dansa amb els que van mentir sobre les seves investidures, els que van ser elegits per un acord directe de Macron i amb el vistiplau de la RN, o fins i tot els que canvien d’etiqueta per crear un altre grup a l’Assemblea Nacional (després d’haver estat elegits, clar)… Així va la vida d’aquests petits ballarins mundans de la política.
En aquest rebuig, en defensa dels valors democràtics i republicans, contra el racisme i l’antisemitisme, per la defensa intransigent de les reivindicacions obreres i socials vitals, LFI ha confirmat el seu paper central i una vegada més indiscutible, a través de l’excepcional mobilització de desenes de milers de persones que es van comprometre amb la campanya. I això malgrat les crides a obstaculitzar LFI llançats per Edouard Philippe, Aurore Bergé, Les Républicains, l’RN… Tot i els apanys entre els macronistes i l’RN per fer perdre els candidats de LFI en diverses circumscripcions… Malgrat les campanyes de difamació, acusant-los d’antisemitisme per manifestar el seu suport inquebrantable a l’alto el foc immediat i la fi de les massacres a Palestina.
Ara, immediatament, la democràcia exigeix que la veu d’aquests milions sigui escoltada i respectada
Avui, ara, immediatament, la democràcia exigeix que la veu d’aquests milions sigui escoltada i respectada. Les palinodies, les tretes febrils dels polítics de totes les tendències, aparegudes per a l’ocasió o revelades en el curs d’aquesta batalla no canviaran res. En el pitjor dels casos, el seu intent de salvar les institucions de la V República per continuar amb la mateixa política, podran provocar retards, però no aconseguiran fer desaparèixer el fons de la qüestió: n’hi ha prou ja d’aquesta política! ¡Ruptura!
Els que, ja candidats a intentar-ho, s’hi acomodin, patiran el mateix destí que ja han patit o estan a punt de patir, qualsevol que sigui el seu partit o la formació política (PS, PCF, EELV, LR, RN…). Molts comentaristes i polítics espantats mostren la seva preocupació per una França ingovernable. I tenen raó.
Governar amb petites artimanyes, girs de vetlada, utilitzant els artificis de l’agònica V República, alinear-se amb els «cavalls vells» a la vora de l’extenuació… contra la voluntat del poble, burlant la democràcia, és missió impossible. La mobilització ha assestat un cop decisiu a la moribunda V República i produirà xocs d’una nova intensitat.
Tant més com que les forces entestades a fracturar la societat i salvar el capitalisme no han aconseguit l’èxit que esperaven, i han medrat sobre la base de totes les traïcions i renúncies passades i futures de l’«esquerra de govern responsable». El que està lluny de ser una fatalitat.
«Ser raonable», «tenir en compte l’equilibri de forces», «no impulsar el caos»: les preocupacions immediates dels mitjans al conèixer els resultats. La resposta és clara: respectar la democràcia.
És, com han dit la immensa majoria i les «forces vives» del país (sindicats, associacions, demòcrates, LFI, homes i dones progressistes…), unir-se, sigui quina sigui la forma, però a partir de la satisfacció de les reivindicacions: derogació de la reforma de les pensions, augment del salari mínim a 1.600 euros, derogació de la reforma de l’assegurança d’atur, recursos immediats per a l’escola i la sanitat, derogació de la Llei d’Asil i Immigració…
Així és com les derives racistes, antiimmigrants, repressives que sempre són presents en aquests moments d’alta intensitat, retrocediran i quedaran reduïdes a la mínima expressió. Unir a tots i a totes en un objectiu comú és escoltar la democràcia i comprometre’s a canviar-ho tot.
És possible.
