Carta Setmanal 1018 per descarregar en PDF

Adjuntem a aquesta Carta setmanal el balanç que l’organització «Socialistes Democràtics dels EUA» (DSA) fa dels resultats. DSA ha presentat alguns candidats sota la inscripció del Partit demòcrata. Alhora diferents organitzacions, particularment el partit verd, han presentat candidats. Aquests han sumat en total un màxim del 2 per cent dels vots, menys que el que van obtenir el 2020, cosa que expressa una profunda polarització: entre el Partit demòcrata, el partit republicà i una creixent abstenció.

Per a una població de 346.054.442 censats han votat 148.461.120 la qual cosa representa una participació del 62,3 per cent (en 2020 va ser de 66.4%).

Donald Trump va aconseguir 75.4256.152, 1,6 milions més que el 2020 o sigui poc més que el creixement demogràfic.

Kamala Harris va aconseguir 72.291.044, un 11.1 per cent menys que Biden el 2020. Aquest és un dels elements determinants, ja que una bona part de la joventut i de sectors avançats de la classe obrera van decidir no votar pel Partit demòcrata. Tampoc es van inclinar per altres opcions.

A més de les presidencials es van realitzar les eleccions a la Cambra de Representants, a un terç del Senat (33). En totes aquestes eleccions el Partit Republicà va ser majoritari.

Paral·lelament, en diversos estats es van realitzar diferents referèndums, per exemple, sobre el dret a l’avortament. En 7 de 10 estats va vèncer el dret a l’avortament, fins i tot on la majoria va votar per Trump (A Missouri el 57% va votar per Trump, però el 52% pel dret a l’avortament, així com per l’augment del salari mínim). En altres dos també van superar el 50% els vots pel dret a l’avortament, però no es va guanyar el referèndum per no arribar a un 60% de majoria.

Podem concloure que, més que una victòria de Trump, va ser una derrota aclaparadora del Partit Demòcrata i, en particular, de la seva candidata (els candidats demòcrates al Senat van guanyar en quatre dels sis estats considerats «frontissa» en els quals s’elegien senadors, Harris va perdre en els 7 estats » frontissa «). Com va declarar Bernie Sanders (ala esquerra del Partit demòcrata, que va ser reelegit com a senador) el Partit Demòcrata ha abandonat els treballadors.

Cal entendre que la campanya de Trump es dirigia als treballadors i al seu poder adquisitiu (es calcula que la majoria obrera ha perdut el 25% del poder adquisitiu), mentre que Harris, afirmant en la seva propaganda que «l’economia va bé» (basant-se en dades macroeconòmiques) donava l’esquena completament a la situació real de la majoria social. Concentrant-se en el que s’anomena la política de «genere». Els resultats diuen que al mateix temps que una majoria està apegada al dret a l’avortament i es pronuncia per això, considera que la política obertament antiobrera del Partit Demòcrata no correspon als seus interessos.

Destaquem que durant la campanya electoral s’han desenvolupat les majors vagues conegudes en l’últim període… més de 30.000 treballadors de BOEING que van aconseguir el 40% d’augment salarial, els estibadors, que van aconseguir el 60%, els treballadors d’Amazon que van aconseguir tenir un sindicat… Assistim, com assenyalen els DSA, a un profund moviment de sindicalització.

Harris ha perdut vots entre els llatins. Com assenyalen alguns analistes, per a ells —igual que per a la resta del país—, l’alt cost de la vida, de l’habitatge i del menjar va ser el factor que més va influir en el seu vot. Després de quatre anys d’administració demòcrata, les comunitats llatines continuen sent les més pobres.

A més, el Partit Demòcrata, ja des dels anys noranta, s’ha anat allunyant del que demana la comunitat llatina al país —regular el seu estatus i el dels seus éssers estimats i ser protegits de la deportació— per abraçar una postura de mà dura que dona prioritat a la seguretat de la frontera i a l’expulsió dels qui la violen.

El Consell de Relacions Islàmiques Estatunidenques (CAIR) estima que només el 20% dels votants musulmans van donar suport a Harris (davant un 65-70% que va votar per Biden el 2020).  Trump ha pujat fins a prop del 22% entre aquests votants, i gairebé un 60% ha votat altres candidats.

I ara què?

És normal que als Estats Units i a escala internacional s’estengui una profunda preocupació sobre els efectes de la política de Trump.

D’una banda la política interna. Trump anuncia una reducció d’impostos, en primer lloc, per a les grans corporacions, del 21% al 15%. I, alhora, la deportació massiva de milions d’emigrants sense papers (tot i que la xifra és difícil d’establir, es calcula entre 12 i 15 milions). Cal recordar que aquests «sense papers» normalment treballen, i per les condicions del país, paguen impostos. No obstant això, no reben prestacions socials.

Per a molts empresaris aquesta mà d’obra il·legal –per tant, barata- és imprescindible. La seva expulsió significa alhora privar l’estat de milionàries entrades fiscals. Per a un país que està fortament endeutat –el deute públic és de 34,7 bilions de dòlars, un 124% del seu PIB- no és difícil endivinar quina seria la conseqüència -si això s’aplica- de reduir impostos a les grans corporacions i privar-se dels impostos de la massa de «sense papers»: l’única solució seria arramblar amb tots els serveis públics,  en particular, MEDICARE que és una assegurança mèdica mínima per a milions de persones. Potser la designació del multimilionari Elon Musk a un Departament d'»eficiència governamental» pretengui això: liquidar totes les funcions socials inserides en institucions de l’Estat, cosa que no fa més que anunciar grans enfrontaments socials en una situació on la classe obrera reprèn el camí de la vaga i sindicalització.

A nivell internacional Trump ha anunciat grans canvis, en particular acabar amb la guerra a Ucraïna i Palestina. Múltiples rumors i suposicions s’han filtrat, per exemple d’un acord amb Putin per mutar «pau per territoris» o, a Palestina, sobre l’Annexió de Cisjordània a l’Estat d’Israel. El temps dirà, tot i que això demostra, una vegada més, que la lluita contra la guerra, contra l’enviament d’armes a Ucraïna, contra el genocidi de l’Estat d’Israel seguirà més que mai sent una tasca fonamental com així es va ratificar en la Conferència contra la guerra i el genocidi que es va realitzar a Berlín els 1 i 2 de novembre,  el probable gir de la política de Trump no farà més que agreujar la crisi política de tots els règims europeus.

En efecte, Trump ha anunciat que exigeix als països europeus una major participació en la carrera armamentística i en l’OTAN. Es deia fins i tot un augment del 2 al 4% del PIB en defensa. Això quan l’augment de la despesa militar ja ha agreujat a Alemanya la crisi del govern de coalició.

La discussió a Alemanya sobre la voluntat del canceller de continuar amb l’ajuda militar a Ucraïna sense reduir «substancialment» les despeses socials (qüestió que no és certa, a la vista de les brutals retallades en sanitat, infraestructures, per no parlar de les desenes de milers d’acomiadaments industrials anunciats) ha provocat la ruptura del partit liberal amb el govern,  l’anunci d’una moció de confiança el 16 de desembre i unes probables eleccions anticipades el 23 de febrer. Alemanya no serà l’únic cas. Sens dubte la «nova» política de Trump tindrà repercussions a tota Europa i, també, al nostre país.

Avui, enfrontats al desafiament de la reconstrucció de València, les despeses militars exigides per Trump apareixeran, més que mai, en contradicció amb les necessitats més elementals de la població

DSA: «La nostra resposta a l’elecció de Donald Trump»

«Entenem la feina que ens espera: construir un nou partit per a la classe obrera», afirma l’organització estatunidenca Democratic Socialists of America (DSA), en una declaració (8 de novembre) que reproduïm.

«No cal equivocar-se: Donald Trump ha estat escollit president a causa de la incapacitat de l’establishment del Partit Demòcrata per presentar una alternativa creïble davant la dreta. Durant decennis, s’han inclinat davant els multimilionaris, han lliurat les seves guerres, arrencat milions d’immigrants a les seves famílies, i han mostrat una total falta de compromís a millorar la qualitat de vida dels treballadors. En la seva campanya, Kamala Harris ha defensat el paper de la seva administració en el genocidi a Gaza i s’ha aproximat als republicans, abandonant la comunitat àrab i musulmana així com la base progressista que va ajudar a portar els demòcrates al poder. Heus aquí el resultat, el preu del qual pagarà la classe obrera internacional.

Trump no és una solució als problemes de la classe obrera. Un segon mandat de Trump representarà enormes desafiaments per als nostres drets democràtics ja debilitats i atiarà el foc del sectarisme, de la divisió, de l’autoritarisme i de la submissió a les grans empreses, fent possible que prosperin les tendències feixistes.

Però el combat per un món millor no es guanyarà ni es perdrà simplement amb unes eleccions.

És comprensible sentir por davant el programa d’odi de Trump, però el millor mitjà per vèncer és demostrar valentia i solidaritat. Nosaltres trobem la nostra inspiració en els socialistes i comunistes de tot el món i en les generacions que s’han mantingut inquebrantables, fins i tot davant les guerres mundials, a les dictadures, a la repressió violenta i a les crisis econòmiques. Moltes de les majors victòries de l’esquerra s’han aconseguit en aquestes condicions.

«Entenem la feina que ens espera: construir un nou partit per a la classe obrera. Integrar noves comunitats en la lluita de classes. Unir-nos amb els moviments populars al voltant d’un conjunt de reivindicacions comuns per a tot el que mereixen els treballadors».

Trobar punts de suport contra la classe dirigent, en particular organitzant-nos per a la vaga i interrompent el curs normal dels negocis mitjançant la desobediència civil. Fer campanya perquè surtin elegits socialistes a tots els nivells de govern. Preparar un candidat d’esquerra creïble per a les presidencials del 2028.

Els socialistes guanyen ja allà on els demòcrates han fracassat. La diputada Rashida Tlaib, membre de DSA i fervent defensora de l’alliberament de Palestina, ha guanyat amb comoditat al seu districte quan la mateixa Harris patia una gran derrota entre aquests mateixos electors.

Als estats conservadors, Gabriel Sánchez ha aconseguit un escó com a primer socialista de l’assemblea de l’estat de Geòrgia, i JP Lyninger s’ha convertit en el primer socialista a l’Ajuntament de Louisville, a Kentucky. Encara que els republicans hagin progressat, els candidats DSA han aconseguit victòries a tot el país.

Ens alcem i exigim: no a la prohibició de l’avortament, no al genocidi, no a les deportacions!

Us necessitem en aquest combat. DSA és una organització en la qual podem unir-nos per organitzar campanyes encaminades a millorar les nostres vides, donar-nos suport uns als altres en els moments difícils, estudiar les estratègies i la història, i prendre decisions de manera democràtica. No travesseu sols els quatre propers anys. Uniu-vos a DSA».