Carta Setmanal 959 per descarregar en PDF
Presentació de La Verdad nº 113
El nº 113 de La Verdad ja està disponible. S’edita, en la seva versió en castellà, dos mesos abans de la celebració del X Congrés de la IV Internacional.
Resumim en primer lloc, per tant, les «Notes polítiques preparatòries de la discussió del X Congrés Mundial de la IV Internacional» amb les quals s’inicia aquest número.
Parteixen aquestes de la situació en què es realitza el Congrés Mundial:
«Sorgeix una nova situació a escala mundial, que amenaça tota la humanitat, marcada per les guerres, la crisi del sistema capitalista, la crisi dels règims, però també la destrucció del medi ambient (incendis, inundacions, sequera, contaminació), que expressa que el capital és incapaç de respondre a les necessitats de la humanitat en la seva relació amb la natura. Davant d’això, la mobilització dels treballadors i l’aixecament dels pobles. Aquesta situació revela una vegada més el carreró sense sortida total en què es troba el sistema de l’imperialisme».
Sobre la guerra, diu: «La guerra s’estén per tot el món, a Europa, Orient Mitjà i Àfrica. La guerra és la forma de supervivència del sistema imperialista, sent el capital l’origen d’aquestes guerres. […]
»L’imperialisme i els seus socis de l’OTAN estan lliurant una guerra per poders, no exempta de dificultats i contradiccions, utilitzant milers de milions de dòlars i armament massiu per debilitar Rússia i deixar-la exangüe, però també amenaçant la Xina». Recorda que aquests elements ja estaven presents en la declaració adoptada per la IV Internacional el 16 de setembre de 2022.
Per concloure aquest aspecte assenyalant: «En aquesta situació de desordres mundials, l’imperialisme estatunidenc intenta resituar-se com a gendarme del món. Però, sent l’imperialisme més poderós, concentra en el seu si tota la crisi del sistema. En conseqüència, és incapaç de garantir l’«ordre» a escala mundial».
Assenyalant l’amenaça d’una crisi financera global que disloqui totalment el mercat mundial, afirma:
«Aquesta crisi ja està en marxa. Els Estats Units exerceix la màxima pressió per reequilibrar les relacions econòmiques amb la Xina. Però la Xina resisteix, enfrontada com està a la seva pròpia crisi: caiguda del 14 % de les exportacions al juliol, impagaments, fallida dels principals promotors immobiliaris del país i deflació.
Amb les seves concessions als interessos capitalistes, presents fins a la cúpula del PC xinès, l’aparell burocràtic del PCCh està posant seriosament en perill les conquestes de 1949».
Aquest panorama repercuteix en els règims i Estats instituïts a tots els països, inclosos els mateixos Estats Units. A Europa, «la guerra a Ucraïna aguditza les contradiccions ja existents. La decisió d’Alemanya d’equipar-se amb armament estatunidenc en detriment de la cooperació europea és una manifestació de la ruptura de la «parella franco-alemanya» i, més en general, de la Unió Europea». Desestabilització que s’enfronta a la mobilització i a les vagues als Estats Units, a Alemanya, França, Gran Bretanya…
Avui es pot veure ja «l’aixecament dels pobles de l’Àfrica, que s’alcen contra el repartiment dels immensos recursos del continent pels diversos grups monopolistes i els règims que els serveixen. […] Es tracta d’ una expressió de la voluntat dels pobles de posar fi a la dominació imperialista i als règims proimperialistes i, per tant, planteja la qüestió del poder polític. Però, precisament per la falta de sortida política, les masses s’agrupen després d’uns militars que apareixen com a sobiranistes i nacionalistes. […]
»Aquesta qüestió del poder es planteja de diferents maneres a tots els països del món. […] A Europa, la majoria dels Governs en el poder, en crisi política, intenten firmar «pactes socials» amb els aparells dirigents de les organitzacions sindicals, i en qualsevol cas intenten sotmetre’ls. Ofensiva que es combina amb la repressió, la conculcació dels drets de vaga i de manifestació».
Finalitzen les notes polítiques que inicien les pàgines de La Veritat 113 amb els objectius que es marquen per al X Congrés Mundial:
«Aquesta és la situació en la qual se celebrarà el X Congrés de la IV Internacional, amb l’objectiu d’enfortir-nos i constituir noves seccions. La posició adoptada per la IV Internacional immediatament després de la intervenció russa a Ucraïna sobre la base de «Ni Putin ni OTAN», i després, amb el pas dels mesos, alt a la guerra, alt a l’enviament d’armes, ha suposat una clara demarcació en un terreny d’independència de classe en relació amb la immensa majoria de forces polítiques».
Assenyala els avenços aconseguits per les seccions de la IV Internacional, com per exemple a Alemanya i França, concloent:
«De la mateixa manera, hem constatat el lloc real de l’AIT (Acord Internacional dels Treballadors i dels Pobles) a l’Àfrica, per la nostra posició d’independència de classe i decididament antiimperialista, de suport a la mobilització dels pobles que s’aixequen contra el saqueig imperialista dels seus recursos naturals, contra la presència militar estrangera, en el camí de la recuperació de la seva veritable independència nacional.
Sobre la base d’aquests progressos -limitats però reals- hem pogut, i ho hem de fer encara més, obrir el nostre congrés a l’Àfrica, Amèrica Llatina, Europa i Àsia a militants que no són membres de la IV Internacional però que, sobre la base de la seva experiència, lluiten en peu d’igualtat amb nosaltres, i amb els quals volem abordar la qüestió de l’enfortiment de la IV Internacional».
Seguint el mètode de preguntes i respostes, que busca associar tots els militants de la IV Internacional i els que tenen un altre origen polític i combaten en defensa dels treballadors, s’han elaborat noves respostes al qüestionari elaborat per a això. «Per això diem que aquest X Congrés Mundial de la IV Internacional és un congrés obert: obert als militants que no en són membres, obert a la discussió, obert a l’elaboració. Militants de la IV Internacional i els que tenen un altre origen polític i lluiten colze amb colze, junts hem de buscar en comú les respostes a aquesta nova situació».
La discussió iniciada en el nº anterior, de preparació del X Congrés Mundial de la IV Internacional (4 al 8 de desembre de 2023), es continua així en aquest nº publicant cinc noves contribucions en resposta a les següents preguntes:
— Quines conseqüències suposa? Per què passa? Com respondre davant d’ella?
— Estats Units – Zona de lliurecanvi: una màquina de produir centenars de milers de refugiats?
— L’imperialisme a l’Àfrica: per què els països africans, tan rics, es troben entre les economies més pobres del planeta? Com s’ha arribat a aquesta situació amb grups armats aterrant i controlant vastes zones a l’Àfrica saheliana? Què en pensen els pobles?
— Itàlia – El combat per la independència en els sindicats (CGIL): com es planteja el combat per la independència en els sindicats en el moment en què el capital emprèn l’ofensiva per liquidar totes les conquestes?
— Quina és la política dels «governs progressistes» d’Amèrica Llatina i el Carib cap a l’imperialisme?
Respostes que es desenvolupen en els cinc articles següents.
Algunes qüestions que remarcar sobre el X Congrés Mundial:
Considerem que el debat d’aquest Congrés interessa al conjunt de militants i treballadors que actuen de forma conscient per l’emancipació social i democràtica de la Humanitat.
Per això és obert, perquè estem fent que participin en aquest debat un conjunt de militants i organitzacions que no són formalment membres de la Quarta internacional, i que és molt possible que no ho siguin en un futur. Però amb els que combatem en múltiples episodis de la lluita de classes, en particular contra la guerra.
Aquest és un element delimitador i en aquesta batalla de front únic col·laborem amb corrents que tenen, sens dubte, altres posicions sobre altres qüestions, però que estan d’acord en una cosa essencial: alt a guerra sense condicions, alt als pressupostos de guerra, contra els governs i la seva política bel·ligerant.
Com és normal en una batalla de front únic, aporten concepcions que sense semblar-nos adequades no són obstacle a la mobilització, com que hi hagi una «sortida diplomàtica», qüestions que no fem nostres però que no impedeixen una batalla en comú. El butlletí número 14 de la campanya contra la guerra, que reprodueix totes les intervencions de la Conferència del 9 de juliol, n’és un bon exemple.
És evident que la línia de la Quarta Internacional serà decidida per les seccions de la Quarta internacional al Congrés. I, alhora, sotmetem al debat lliure aquesta línia amb la preocupació de buscar acords. doncs l’element determinant de la situació, al costat de la barbàrie capitalista, és la crisi de direcció del moviment obrer, la manca d’una representació política fidel a la classe. I és això el que volem ajudar a esmenar en un procés que, sens dubte, es va allargar, però que només es pot fer en relació amb la intervenció en la lluita de classes. Reagrupar l’avantguarda al voltant d’un programa sense taca
Acabarem citant la conclusió del pròleg a l’edició peruana del Programa de Transició, redactada per Pierre Lambert l’abril de 1989:
«Per concloure, i a risc de repetir-nos, diem: serà en el pla de la pràctica organitzada en què els esdeveniments donaran el seu veredicte; la vida, i no les paraules, terminarà les discussions i divergències. És absolutament inevitable que es desenvolupi la major diversitat d’opinions polítiques, ja que la marxa cap a la revolució
mundial, que abasta centenars de milions d’homes a tots els continents, farà aflorar a la superfície, arreu, a tot els països, a totes les organitzacions, els residus producte de la descomposició del sistema de l’imperialisme i de la burocràcia, i els elements avançats que busquen solucions progressives. Tot s’entrecreuarà. La selecció s’operarà per doquier. Fidels al marxisme, al bolxevisme, als principis del programa, no deixarem que ens desviïn del nostre camí.
»Ja que l’imperialisme està condemnat. Ja que els usurpadors burocràtics estan condemnats. Ja que la crisi revolucionària continuarà a través de fracassos i avenços, s’estendrà. I és la que proporcionarà els materials per elaborar, a la llum dels principis del programa, els mitjans per construir la IV Internacional. I sens dubte és això el que no se’ns perdona».
