{"id":3227,"date":"2018-06-04T12:06:04","date_gmt":"2018-06-04T10:06:04","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3227"},"modified":"2018-12-05T13:16:43","modified_gmt":"2018-12-05T11:16:43","slug":"va-caure-rajoy-i-ara-que","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/va-caure-rajoy-i-ara-que\/","title":{"rendered":"Va caure Rajoy… I ara qu\u00e8?"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal n\u00ba 681<\/a><\/span><\/span> – veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>La caiguda de Rajoy aprofundeix la crisi del r\u00e8gim mon\u00e0rquic: els treballadors i els pobles necessiten exigir les seves reivindicacions tant temps negades, per\u00f2 el capital (amb l’amena\u00e7a de la prima de risc) i l’aparell d’Estat exigeixen que es mantinguin totes les retallades i les contrareformes i es maniobri per negar el dret a decidir.<\/p>\n

<\/p>\n

Aquest divendres 1 de juny el Congr\u00e9s dels Diputats per 180 vots contra 169, va votar la moci\u00f3 de censura presentada per Pedro S\u00e1nchez en nom de la bancada socialista, que finalment va aglutinar la majoria, perqu\u00e8 tot i que el PP era insostenible tampoc hi havia condicions perqu\u00e8 Ciutadans enfront\u00e9s les exig\u00e8ncies socials i nacionals, com alguns sectors del capital propugnaven.<\/p>\n

Per\u00f2 cal precisar: abans d’aquest vot, el govern Rajoy era certament minoritari en la societat, es trobava profundament assetjat per la resist\u00e8ncia dels treballadors, dels pensionistes, i enfrontat a les aspiracions nacionals de pobles com el catal\u00e0 en primer lloc. Era un govern retallat i limitat per la corrupci\u00f3, despr\u00e9s de gaireb\u00e9 6 anys de mesures antiobreres i antidemocr\u00e0tiques, de reformes laborals, lleis mordassa, persecuci\u00f3 de sindicalistes. Era un govern que per primera vegada va portar a centenars de sindicalistes a la banqueta per fer vaga i responen amb un No a les exig\u00e8ncies econ\u00f2miques i pol\u00edtiques va posar en peus al poble catal\u00e0, per\u00f2 va ser incapa\u00e7 d’articular el front anticatal\u00e0 que tan el Rei com l\u2019establishment li exigia.<\/p>\n

En definitiva, un govern \u00absacrificat\u00bb pels poders que estan darrere de l’Audi\u00e8ncia Nacional (que va dictar la sent\u00e8ncia sobre el cas G\u00fcrtel el 25 de maig condemnant al PP com una m\u00e0quina de frau, d\u2019extorsi\u00f3 quan encara resten pendents diversos judicis amb encausats del PP).<\/p>\n

La caiguda de Rajoy s\u2019afegeix a la crisi de tots els governs i r\u00e8gims europeus confrontats a la resist\u00e8ncia dels seus pobles, farts d’austeritat i mesures antiobreres. Ha caigut un altre ferm defensor dels interessos del capital financer, dels privilegis i arbitrarietats de les institucions heretades del franquisme, en primer lloc, de la Monarquia restaurada pel dictador i acceptada pel PCE, el PSOE, el PNB i CDC en els Pactes de la Moncloa de 1977.<\/p>\n

Cau un altre s\u00fabdit fidel als designis dels Estats Units, de les seves aventures militars, de l\u2019a\u00efllament a que sotmeten nacions amigues com Vene\u00e7uela. Cau un altre fidel administrador de les directives de la Uni\u00f3 Europea, del FMI, de les institucions internacionals del capital financer.<\/p>\n

Els treballadors i els pobles de tota Europa, que s’enfronten als seus propis governs reaccionaris es pregunten quin ser\u00e0 el proper?<\/p>\n

I ara?<\/h4>\n

Passant per Madrid i Bilbao, de nord a sud, la poblaci\u00f3 treballadora respira alleujada. Tots els pobles d’aquest pa\u00eds, en primer lloc, el poble catal\u00e0 respiren satisfets, encara que sens dubte amb una confian\u00e7a limitada en relaci\u00f3 amb el nou govern encap\u00e7alat per Pedro S\u00e1nchez. Per\u00f2 els presos segueixen a les presons, i sobretot el r\u00e8gim mon\u00e0rquic agonitzant \u00e9s incompatible amb una soluci\u00f3 basada en el dret a decidir.<\/p>\n

La CEOE i la banca s’han apressat a exigir p\u00fablicament al nou govern que no derogui la reforma laboral ni les principals contrareformes i retallades de Rajoy. Per contra, la plataforma de pensions, veus destacades dels sindicats i la pr\u00f2pia veu del carrer exigeixen al govern que trenqui de deb\u00f2 amb l’era Rajoy, que derogui les reformes laborals i la de les pensions (el que \u00e9s incompatible amb les exig\u00e8ncies priorit\u00e0ries del capital), la LOMCE, la Llei Mordassa, les retallades als empleats p\u00fablics i totes la resta de retallades que s\u2019han portat a terme. D’entrada, a S\u00e1nchez li han exigit que apliqui els Pressupostos de l’Estat aprovats pel PP, Cs i el PNB, que mantenen les retallades. Del que faci en aquest sentit dependr\u00e0, en bona mesura, el futur d’aquest govern.<\/p>\n

La caiguda de Rajoy deixa a la Monarquia nua<\/h4>\n

Que ning\u00fa s\u2019enganyi, la corrupci\u00f3 del Govern \u00e9s solament la punta de l’iceberg del conjunt de les institucions heretades del franquisme, enemigues de les llibertats i dels drets socials arrencats despr\u00e9s de la mort de Franco i que de manera molt limitada han quedat recollits dins la Constituci\u00f3 del 78. Institucions franquistes i conquestes s\u00f3n dues coses incompatibles.<\/p>\n

L’esdeveniment parlamentari d’aquest divendres 1 de juny \u00e9s nom\u00e9s una etapa en l’enfrontament inevitable entre els treballadors i els pobles i el r\u00e8gim mon\u00e0rquic.<\/p>\n

Per una altra banda, aquesta vegada Pedro S\u00e1nchez, per forjar la majoria parlament\u00e0ria va haver d\u2019establir ponts amb d\u2019altres forces pol\u00edtiques i proposar els punts comuns: la defensa del sistema p\u00fablic de pensions, el rebuig a la reforma laboral, a la llei mordassa, fins i tot en relaci\u00f3 amb Catalunya rebutjant les arbitrarietats dels Tribunals contra l’Estatut de Catalunya l\u2019any 2010 i que havia estat votat pel poble el 2006 i que \u00e9s l’origen de l’actual enfrontament amb la majoria del poble de Catalunya que vol decidir sobre la seu dest\u00ed. No disminueix la disposici\u00f3 a dinamitar qualsevol possible acord entre el Govern de l\u2019estat i el poble catal\u00e0.<\/p>\n

Forjar l’Alian\u00e7a dels Treballadors i els Pobles<\/h4>\n

Els pactes i consensos que van permetre en el 77 elaborar la Constituci\u00f3 que, consagrant la preservaci\u00f3 d’una bona part de les institucions franquistes, concedia conquestes socials i democr\u00e0tiques i el dret a l’organitzaci\u00f3, han arribat a la seva data de caducitat. L’enfrontament \u00e9s obert. S’obre una nova etapa.<\/p>\n

El fet que els representants actuals dels treballadors i els pobles (en particular el catal\u00e0 i el basc) hagin forjat temporalment en les Corts un Pacte per tirar a Rajoy, per tirar als franquistes del govern, \u00e9s la demostraci\u00f3 que per fer front a l’her\u00e8ncia franquista -instrument dels interessos del capital financer- \u00e9s necessari i possible forjar una alian\u00e7a de treballadors i pobles.<\/p>\n

Al marge de la qualificaci\u00f3 que mereixen els actuals representants d’aquests, hi ha una evid\u00e8ncia. Aquesta alian\u00e7a \u00e9s indispensable per respondre positivament a les aspiracions dels uns i els altres. No s’equivoquen els portaveus de la Corona com l’ABC que \u00abdenuncien\u00bb el pacte del PSOE amb els anomenats per ells terroristes i separatistes que volen \u201ctrencar Espanya\u00bb. (Vegeu l’editorial d’ABC de l’1 de juny) uns altres com El Pa\u00eds (i la vella gu\u00e0rdia reaccion\u00e0ria del PSOE com Felipe Gonz\u00e1lez) exigeixen eleccions immediatament per intentar impedir que Pedro S\u00e1nchez estableixi acords amb els altres partits en el sentit de respondre a les reivindicacions m\u00e9s sentides. Recordem que desenes de proposicions de llei aprovades majorit\u00e0riament al Congr\u00e9s no han vist la llum perqu\u00e8 el govern Rajoy va vetar la seva tramitaci\u00f3 o les va impugnar al Tribunal Constitucional.<\/p>\n

Millors condicions per al combat d’emancipaci\u00f3 social i nacional<\/h4>\n

El nou govern ha declarat que respectar\u00e0 els pressupostos en tr\u00e0mit, que han de ser ratificats el 16 de juny pel Senat. Pressupostos que continuen amb l’austeritat. Per\u00f2 que han integrat la reculada parcial de Rajoy en la contrareforma del sistema de pensions: retardant l’aplicaci\u00f3 del criteri de sostenibilitat i restablint el c\u00e0lcul de l’augment les pensions per l’IPC. Mesures que van suposar la desaprovaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea i el FMI (encara que S\u00e1nchez, com abans Montoro, pot acabar erosionant les bases del sistema de la Seguretat Social basat en quotes en propugnar impostos finalistes).<\/p>\n

Sense cap dubte els treballadors i els pobles esperen d’aquest govern mesurades positives en tots els terrenys. Esperen la defensa integral del sistema de pensions derogant les anteriors reformes. Exigeixen la derogaci\u00f3 de la LOMCE, de la llei mordassa, de l’article 315.3 del Codi Penal. Esperen mesures que acabin amb les retallades en educaci\u00f3, sanitat, i el conjunt dels serveis p\u00fablics<\/p>\n

I mesures urgents per restablir el di\u00e0leg pol\u00edtic a Catalunya, prenent les mesures necess\u00e0ries per alliberar als presos pol\u00edtics i acabar amb la persecuci\u00f3 judicial.<\/p>\n

En aquesta batalla, en qu\u00e8 la classe obrera est\u00e0 disposada a passar a l’acci\u00f3 juntament amb les seves organitzacions, particularment als sindicats, l’obstacle del r\u00e8gim est\u00e0 ja present. No \u00e9s per casualitat que les enquestes del CIS oculten que la majoria de la poblaci\u00f3 \u00e9s favorable a un refer\u00e8ndum en qu\u00e8 es decideixi entre Monarquia o Rep\u00fablica.<\/p>\n

S\u2019anir\u00e0 estenen la consci\u00e8ncia que no \u00e9s suficient canviar de govern, que cal acabar amb els poders de les institucions i que defensant al capital financer asseguren l’explotaci\u00f3 del treball i l’opressi\u00f3 dels pobles, de tots els pobles, i en primer lloc el catal\u00e0 i el basc.<\/p>\n

En els enfrontaments que es preparen la Monarquia i les seves institucions apareixeran m\u00e9s que mai com els enemics de drets i llibertats.<\/p>\n

Al marge de la voluntat dels uns o dels altres aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 que est\u00e0 joc. I els partits i organitzacions que tenen les seves arrels en el combat de la majoria social estan davant el dilema seg\u00fcent:<\/p>\n

O es posen al capdavant de la lluita per les reivindicacions, o, de la m\u00e0 dels franquistes, faran pagar als treballadors i els pobles el preu de sostenir cada dia a aquest r\u00e8gim en crisi. Referent a aix\u00f2, citem el que diu el director d’El Pa\u00eds, Antonio Ca\u00f1o: \u201cEn la forma en que se comporte ese Gobierno durante esa transici\u00f3n, est\u00e1 en juego el futuro del Partido Socialista. [\u2026] El PSOE puede acabar siendo v\u00edctima de la misma ola que ha arrastrado a Rajoy\u201d.<\/em><\/p>\n

En aquestes condicions, la resist\u00e8ncia quotidiana per aconseguir les aspiracions socials i democr\u00e0tiques ser\u00e0 determinant en la lluita contra el r\u00e8gim mon\u00e0rquic obrint la via al combat per la Rep\u00fablica del poble, dels pobles, i al seu servei. \u00c9s en aquesta via que actuaran els militants obrers republicans i internacionalistes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal n\u00ba 681 – veure en castell\u00e0) La caiguda de Rajoy aprofundeix la crisi del r\u00e8gim mon\u00e0rquic: els treballadors i els pobles necessiten exigir les seves reivindicacions tant temps negades, per\u00f2 el capital (amb l’amena\u00e7a de la prima de risc) i l’aparell d’Estat exigeixen que es mantinguin totes les retallades i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3227","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3227","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3227"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3227\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3232,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3227\/revisions\/3232"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3227"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3227"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3227"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}