{"id":3250,"date":"2018-06-18T12:23:18","date_gmt":"2018-06-18T10:23:18","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3250"},"modified":"2018-12-05T13:15:46","modified_gmt":"2018-12-05T11:15:46","slug":"davant-el-cas-aquarius-la-tragedia-i-el-cinisme","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/davant-el-cas-aquarius-la-tragedia-i-el-cinisme\/","title":{"rendered":"Davant el cas Aquarius – La trag\u00e8dia i el cinisme"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 683<\/a><\/span><\/span> – veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>El cas del vaixell \u00abAquarius\u00bb amb 629 refugiats a bord ha col\u00b7locat a primera p\u00e0gina la trag\u00e8dia dels refugiats. Els governs d’It\u00e0lia i Malta s’han negat a que desembarqu\u00e9s els refugiats en algun dels seus ports i finalment ha estat el govern de Pedro S\u00e1nchez, invocant \u201craons humanit\u00e0ries\u201d, qui ha ofert com a destinaci\u00f3 el port de Val\u00e8ncia. Alhora es utilitzat com arma propagand\u00edstica per part d’alguns governs auton\u00f2mics l’oferta d’acollir a alguns d’aquests refugiats, i al mateix temps com arma pol\u00edtica llanc\u00edvola en el cas dels governs que no ho hagin fet.<\/p>\n

<\/p>\n

Tots els governs europeus, particularment els que dirigeixen les institucions europees, com Alemanya i Fran\u00e7a, han tancat els ulls durant anys a aquesta trag\u00e8dia. Han destru\u00eft L\u00edbia, convertida despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 militar de l’OTAN en el parad\u00eds de les m\u00e0fies (ha ressorgit en aquest pa\u00eds fins i tot el tr\u00e0fic d’esclaus). Han perm\u00e8s que el Mediterrani s’hagi convertit en un cementiri, en l’imperi dels traficants i de les ONG que es declaren humanit\u00e0ries. Per\u00f2, sobretot, han tancat els ulls hip\u00f2critament a les causes de l’emigraci\u00f3.<\/p>\n

El reglament de Dubl\u00edn<\/h4>\n

La Uni\u00f3 Europea ha regulat la q\u00fcesti\u00f3 de la immigraci\u00f3 amb l’anomenat \u201creglament de Dubl\u00edn\u201d, un document que ha tingut diverses versions, sent la de 2013 la que est\u00e0 actualment vigent. En aquest reglament s’imposa a les persones sol\u00b7licitants d’asil presentar la seva sol\u00b7licitud al primer pa\u00eds de la Uni\u00f3 al que accedeixin, sent per tant els pa\u00efsos de primer acolliment els que tenien la responsabilitat de fer-se c\u00e0rrec dels \u00abrefugiats\u00bb que desembarcaven a les seves costes. Un reglament que no admet excepcions, com pot ser el no con\u00e8ixer l’idioma o no tenir afinitats culturals, tampoc te a consideraci\u00f3 el fet de tenir familiars, ve\u00efns o comunitats de la seva mateixa nacionalitat, llengua o cultura establertes en algun altre pa\u00eds de la Uni\u00f3. Per tant ignora el dret de tot refugiat a demanar auxili on vulgui.<\/p>\n

Adoptada aquesta norma que deixa tota la c\u00e0rrega sobre els pa\u00efsos de \u201cprimer acolliment\u201d, s’imposa el pes de la geografia, que ha fet que pa\u00efsos com It\u00e0lia, Gr\u00e8cia, i, a nivell terrestre, Hongria i uns altres, situats a les fronteres de la UE, carreguessin amb la principal responsabilitat. Alemanya no t\u00e9 fronteres amb pa\u00efsos externs a la UE (excepte Su\u00efssa, on dif\u00edcilment poden arribar immigrants sense travessar altres pa\u00efsos) i altres pa\u00efsos tenen situacions semblants, i, per tant, el reglament de Dubl\u00edn els exonera autom\u00e0ticament de l’obligaci\u00f3 de donar asil.<\/p>\n

Al nostre pa\u00eds, que s\u00ed t\u00e9 la proximitat d’\u00c0frica per l’estret de Gibraltar, els diferents governs de la Monarquia, d’un i d\u2019altre signe, van blindar l’estret amb sistemes de radars, i els enclavaments colonials de Ceuta i Melilla, amb els m\u00e8todes \u00abhumanitaris\u00bb ben coneguts: triples tanques de sis metres d’altura, barreres de \u201cconcertinas\u201d que estripen la carn dels qui intenten saltar-les, bales de goma perqu\u00e8 s’ofeguin els que intenten entrar nadant, etc. El govern S\u00e1nchez ha parlat retirar les \u201cconcertinas\u201d i immediatament fonts de la Gu\u00e0rdia Civil s’han queixat, al\u00b7legant que si es retiren vindran m\u00e9s immigrants i caldr\u00e0 posar m\u00e9s mitjans per frenar la riuada de persones que auguren.<\/p>\n

Per compensar, en part, aquest repartiment desigual de la c\u00e0rrega d’acolliment dels immigrants i refugiats, la Uni\u00f3 Europea va establir unes quotes de repartiment dels mateixos, amb una suma total de 160.000 persones a acollir (una xifra rid\u00edcula: nom\u00e9s a It\u00e0lia han arribat 500.000 o 700.000 persones, segons les fonts). Per\u00f2 el fet \u00e9s que d’aquests 160.000 pactats s’ha acollit finalment a 28.000 (un rid\u00edcul 18% de la xifra proposada).<\/p>\n

Segons reconeixia el nou ministre d’exteriors, Josep Borrell, Espanya est\u00e0 lluny de complir amb la seva m\u00ednima quota d’uns pocs milers. De fet, nom\u00e9s ha rebut a un 14% de la xifra acordada. Fran\u00e7a, el govern del qual es permet donar lli\u00e7ons d’humanisme a tothom, i, en particular, al nou govern d’It\u00e0lia, ni tan sols ha acollit a 6.000 (un 22% de la seva quota), i ha blindat la frontera dels Alps amb It\u00e0lia, amb la \u201cdevoluci\u00f3 en calent\u201d i falsejant les documentacions, i perseguint judicialment, fins i tot, als alpinistes que intenten ajudar als refugiats.<\/p>\n

A m\u00e9s de les quotes, la UE va arribar a un acord amb el govern turc, segons el qual, tot refugiat que arrib\u00e9s a partir d’aquest moment a Gr\u00e8cia seria retornat autom\u00e0ticament a Turquia, fins i tot en el cas que sol\u00b7licit\u00e9s asil pol\u00edtic. D’aquesta manera, el govern islamista de Turquia, que gaudeix de la impopularitat -sens dubte merescuda- dels mitjans per la seva pol\u00edtica repressiva, queda encarregat \u201cd\u2019acollir\u201d a m\u00e9s de 3 milions de refugiats (gaireb\u00e9 tots fugint de la guerra que devasta S\u00edria) a canvi del lliurament de 6.000 milions d’euros de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

\u201cHumanitaris\u201d contra \u201cfeixistes\u201d?<\/h4>\n

Arran de la negativa del govern d’It\u00e0lia a permetre desembarcar al seu territori als refugiats del Aquarius, els mitjans de comunicaci\u00f3 -i molts portaveus pol\u00edtics- \u00abprogressistes\u00bb europeus han llan\u00e7at una campanya contra el \u00abfeixista\u00bb govern itali\u00e0 i el seu ministre Salvini. Evidentment, els treballadors italians poc tenen a veure amb aquest ministre i les seves idees\u2026 per\u00f2 cal recon\u00e8ixer que aquest diu alguna cosa elemental: es fa bastant costa amunt que It\u00e0lia aculli a 700.000 immigrants, sense pr\u00e0cticament cap ajuda, i, al mateix temps, els governs franc\u00e8s i alemany, corejats per Juncker de la Comissi\u00f3 Europea, l\u00b4acusin d’insolidari. Pocs dies despr\u00e9s de posar verd a Salvini, el govern de la Merkel es veu dividit per una discussi\u00f3 entre els seus socis de govern sobre la pol\u00edtica d’immigraci\u00f3. Markus S\u00f6der, ministre d’Interior de Baviera, de la CSU, soci de la CDU de Merkel, declarava que \u201cel turisme d’asil ha d’acabar\u201d<\/em> i tot plegat semblava un eco de Salvini. Alemanya no \u00e9s una excepci\u00f3. Tots els governs que s’esquincen les vestidures com fariseus organitzen la persecuci\u00f3 als immigrants i la negaci\u00f3 dels seus drets com a treballadors.<\/p>\n

En \u00faltima inst\u00e0ncia, cal preguntar-se una cosa. Com poden 5 milions d’immigrants i refugiats, que suposen menys del 1% de la poblaci\u00f3 total de la Uni\u00f3 Europea, desestabilitzar a tot el continent? Evidentment, la destrucci\u00f3 dels serveis p\u00fablics, de la protecci\u00f3 social, dels drets obrers, organitzada per la UE amb tots els governs a l’un\u00edson, influeix decisivament en aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n

La pol\u00edtica imperialista a l’origen de la crisi<\/h4>\n

El primer que cal preguntar-se \u00e9s: Per qu\u00e8 v\u00e9nen centenars de milers de refugiats? Respondre aquesta pregunta exigeix preguntar-se qui est\u00e0 destruint S\u00edria, com ahir l’Iraq, Afganistan i L\u00edbia? Cal recordar que va ser la Confer\u00e8ncia dels auto denominats \u201camics de S\u00edria\u201d (que inclo\u00efen a Ar\u00e0bia Saudita, Qatar, Fran\u00e7a, Gran Bretanya, els EUA), la que va decidir armar a la \u201coposici\u00f3 siriana\u201d, convertint unes mobilitzacions als carrers en l’actual i devastadora guerra civil. Des d’aquest moment, es desencadenen la intervenci\u00f3 militar, les invasions i els bombardejos, que continuen expulsant a milions de persones desesperades. Cal dir-ho alt i clar: s\u00f3n les pot\u00e8ncies imperialistes, entre les quals es troba el Regne d’Espanya, els responsables de la \u201ccrisi siriana\u201d. I tot pel control dels recursos energ\u00e8tics i els seus canals de distribuci\u00f3. D’entrada, el petroli i el gas natural.<\/p>\n

I a l\u2019\u00c0frica? Comencem per l’exemple de L\u00edbia. Un pa\u00eds que abans de 2011 tenia el PIB per habitant m\u00e9s elevat del continent. Sens dubte el seu r\u00e8gim no era un model (com tampoc ho \u00e9s el de \u201cl\u2019amic\u201d saudita), per\u00f2 l’ofensiva deslligada per Sarkozy i recolzada d’una banda per una part important de governs europeus i per l\u2019altra per Obama (en la qual va participar de forma destacada Jos\u00e9 Julio Rodr\u00edguez, el \u201cgeneral de Podemos\u201d) no buscava implantar la pretesa democr\u00e0cia, sin\u00f3 apoderar-se del control del petroli: el resultat \u00e9s la destrucci\u00f3 del pa\u00eds, que viu una guerra civil permanent, dividit en m\u00e0fies que organitzen el tr\u00e0fic del petroli, aix\u00ed com el d’\u00e9ssers humans, que tant poden ser venuts com a esclaus com embarcats en els \u201cvaixells de la mort\u201d del Mediterrani.<\/p>\n

La destrucci\u00f3 de L\u00edbia va tenir com resultat l’alliberament de milers d’armes que avui s’utilitzen en les guerres \u201ctribals\u201d del Sahel, on tots els Estats estan en perill d’esclatar. Al sud del S\u00e0hara, el saqueig dut a terme als pa\u00efsos africans per part de les multinacionals amb l’ajuda de les oligarquies locals, i dels ex\u00e8rcits i mil\u00edcies armats per aquestes mateixes multinacionals, \u00e9s el que provoca el flux massiu de persones refugiades que fugen cap a Europa.<\/p>\n

No pot solucionar-se aquesta trag\u00e8dia sense posar fi a la inger\u00e8ncia imperialista, sense el respecte a la sobirania dels pobles i nacions perqu\u00e8 puguin tornar apropiar-se de les seves riqueses. Des del punt de vista de la democr\u00e0cia, som partidaris de recuperar la reivindicaci\u00f3 tradicional del moviment obrer, la llibertat de circulaci\u00f3, l’equiparaci\u00f3 de drets de treballadors \u201cnatius\u201d i immigrants. Per tant, la derogaci\u00f3 de la Llei d’Estrangeria i de totes les lleis europees que impedeixen aquesta lliure circulaci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s inseparable de la defensa de la sobirania dels pobles i nacions, el dret a disposar dels seus recursos naturals en benefici del poble. No oblidem que \u00c0frica cont\u00e9 el 37 per cent del total dels recursos naturals del m\u00f3n. Aquest \u00e9s tamb\u00e9 el combat del moviment obrer al nostre pa\u00eds i en particular davant la situaci\u00f3 colonial de Ceuta i Melilla. Ciutats que s\u00f3n espines clavades a l’esquena del poble germ\u00e0 del Marroc. I que no poden defensar-se sense els murs, les tanques i les \u201cconcertinas\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 683 – veure en castell\u00e0) El cas del vaixell \u00abAquarius\u00bb amb 629 refugiats a bord ha col\u00b7locat a primera p\u00e0gina la trag\u00e8dia dels refugiats. Els governs d’It\u00e0lia i Malta s’han negat a que desembarqu\u00e9s els refugiats en algun dels seus ports i finalment ha estat el govern de Pedro S\u00e1nchez, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3250","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3250","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3250"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3250\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3256,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3250\/revisions\/3256"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3250"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3250"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3250"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}