{"id":3272,"date":"2018-07-02T12:08:21","date_gmt":"2018-07-02T10:08:21","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3272"},"modified":"2018-12-05T13:13:29","modified_gmt":"2018-12-05T11:13:29","slug":"el-significat-politic-del-aenc","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/el-significat-politic-del-aenc\/","title":{"rendered":"El significat pol\u00edtic del AENC"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 685<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em>– AENC: Acord per a l’ocupaci\u00f3 i la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva
\n<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Despr\u00e9s de la signatura de l’acord sobre pujada del Salari M\u00ednim i la de l’acord de Funci\u00f3 P\u00fablica, algunes persones de la direcci\u00f3 dels sindicats han proclamat als quatre vents que \u201cha tornat el Di\u00e0leg Social\u201d, i presumeixen de les millores aconseguides en aquests acords. Per\u00f2 aquesta defensa no \u00e9s un\u00e0nime dins del moviment sindical i fins i tot dins de les mateixes confederacions d’UGT i CCOO.<\/p>\n

<\/p>\n

L’acord sobre el SMI<\/h4>\n

L’acord sobre pujada del SMI, signat al desembre de 2017 pel govern de Rajoy, les patronals i els dos grans sindicats, va suposar un augment del mateix d’un 5% aquest any, fins a arribar als 773 euros al mes en 14 pagues o 10.819 euros a l’any. I preveu que el SMI podria arribar el 2020 fins als 850 euros al mes en 14 pagues, que sumaran un total d’11.901 euros a l’any. Perqu\u00e8 aix\u00f2 es produeixi, el PIB hauria de cr\u00e9ixer almenys un 2,5% anual i la afiliaci\u00f3 mitjana a la Seguretat Social incrementar-se en m\u00e9s de 450.000 treballadors\/es cada exercici. De no ser aix\u00ed, es renegociarien les pujades.<\/p>\n

Ara b\u00e9, al novembre de 2016, el Congr\u00e9s dels Diputats havia aprovat per 174 vots a favor, 137 en contra i 30 abstencions una proposici\u00f3 de llei de Unidos Podemos, recolzada pel PSOE, per la qual es preveia pujar el SMI a 950 euros en 2020, col\u00b7locant-ho en el 60% del salari mitj\u00e0. Per aquest motiu, molts sindicalistes van opinar que l’acord signat amb el govern de Rajoy i que deixava el SMI 100 euros per sota del votat al Congr\u00e9s, suposava una vict\u00f2ria per al govern de Rajoy, i no per al moviment sindical ni per als treballadors.<\/p>\n

L’acord de Funci\u00f3 P\u00fablica<\/h4>\n

Des que al maig de 2010, el govern de Zapatero aprov\u00e9s les primeres retallades al personal de la funci\u00f3 p\u00fablica, aquest col\u00b7lectiu de treballadors i treballadores ha acumulat una p\u00e8rdua de poder adquisitiu del 14,6 % (en tan sols 8 anys). A m\u00e9s, s’han perdut molts drets com el cobrament del 100% en cas de baixa laboral, dies addicionals de permisos i vacances, jornada de 35 hores per aquells col\u00b7lectius que la tenien, etc., etc..<\/p>\n

El 9 de mar\u00e7 de 2018 s’anunciava la signatura de II Acuerdo para la Mejora del Empleo P\u00fablico y de Condiciones de Trabajo<\/em>, subscrit pel Govern de Rajoy i la direcci\u00f3 d’UGT, CCOO i CSIF. Un acord que segons la Federaci\u00f3 d’Ensenyament de CCOO -per citar una font sindical- suposava \u201cl’inici del cam\u00ed per a la recuperaci\u00f3 de les retallades sofertes en aquests anys de crisis pel personal de la funci\u00f3 p\u00fablica \u201d. Ara b\u00e9, segons els propis termes de l’acord, aquest suposaria pujades d’entre el 6,12 i el 8,79%, \u00e9s a dir, de poc menys de la meitat del total de poder adquisitiu perdut. I aix\u00f2 sense comptar amb la inflaci\u00f3 d’aquests tres anys, que b\u00e9 pot menjar-se fins a un 5 o 6% d’aquesta pujada. Sembla clar ja, amb un IPC anual estimat per l’INE al juny per a l’any 2018 del 2,3 %, una nova p\u00e8rdua de poder adquisitiu el primer any d’aplicaci\u00f3 de l’Acord.<\/p>\n

Les administracions p\u00fabliques han perdut en aquests anys de retallades m\u00e9s de 250.000 ocupacions, a causa de la imposici\u00f3 de taxes de reposici\u00f3 d’efectius que no permetien cobrir les vacants que es produ\u00efen. L’acord no inclou la recuperaci\u00f3 d’aquestes ocupacions, i tan sols permet, en aquelles administracions que compleixin els objectius de d\u00e8ficit, cobrir les vacants que es produeixin a partir d’ara.<\/p>\n

Moltes han estat les veus que des dels propis sindicats han criticat els termes d’aquest acord, que es va signar en plena crisi del govern Rajoy, enfrontat a l’aplicaci\u00f3 del 155 contra Catalunya i enfangat en els m\u00faltiples esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3 que finalment van provocar la seva caiguda. Per a algunes veus cr\u00edtiques, aquesta situaci\u00f3 hagu\u00e9s perm\u00e8s arrencar millors concessions al govern. Uns altres han anat m\u00e9s lluny, assenyalant que era un acord que suposava una veritable pilota d’oxigen per al govern, i per al propi r\u00e8gim en crisi.<\/p>\n

La signatura del AENC<\/h4>\n

Ara, la direcci\u00f3 de CCOO i UGT han signat amb les patronals CEOE i CEPYME un \u201cAcord per a l’ocupaci\u00f3 i la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva\u201d, amb el qual, segons algun mitj\u00e0 de premsa, es \u201cposa fi a una era d’ajustos salarials\u201d. Segons els defensors de l’acord, el AENC obre grans oportunitats per recuperar els salaris que ens han anat retallant amb l’excusa de la crisi, i recolzant-se en les reformes laborals.<\/p>\n

No anem a fer en aquesta Carta Setmanal una an\u00e0lisi dels continguts d’aquest acord. N’hi ha prou amb dir que \u00e9s un acord d’intencions, algunes de les quals semblen m\u00e9s aviat dif\u00edcils de complir (pujar el salari de conveni a 14.000 euros anuals, per exemple, suposaria pujades del 20% o m\u00e9s en alguns convenis en els quals, fins al dia abans de la signatura del AENC, les patronals no passaven de pujades del 1%).<\/p>\n

En tot cas, amb la signatura del AENC, la direcci\u00f3 de CCOO i UGT han anunciat que no es mantindr\u00e0 la pol\u00edtica de \u201cmobilitzaci\u00f3 sostinguda\u201d que s’anunciava fins ara, s\u2019havia arribat a parlar d’una possible Vaga General a la tardor, i en canvi es passar\u00e0 a una fase de negociacions, tant en els convenis col\u00b7lectius com amb el Govern.<\/p>\n

Defensar al govern S\u00e1nchez<\/h4>\n

La l\u00ednia que sembla haver-se imposat entre algunes persones de la direcci\u00f3 de les dues principals organitzacions de la classe treballadora \u00e9s una l\u00ednia de suposat \u201crealisme\u201d, segons la qual \u00e9s el moment d’aconseguir del govern de Pedro S\u00e1nchez aquelles modificacions de les reformes laborals i de pensions que permeti la \u201caritm\u00e8tica parlament\u00e0ria\u201d. En un dels m\u00e0xims \u00f2rgans sindicals es va arribar a parlar que qualsevol modificaci\u00f3 legal exigiria el vot de \u201c20 diputats de dretes\u201d.<\/p>\n

En aquesta l\u00ednia, es parla de \u201cmantenir al govern d’esquerres\u201d i el \u201cbloc d’esquerres\u201d PSOE-IU- Podemos i treballar perqu\u00e8 \u201ces consolidi una majoria d’esquerres\u201d en les properes eleccions generals.<\/p>\n

El problema \u00e9s que aquest \u201cgovern d’esquerres\u201d, de moment aplicar\u00e0 els pressupostos de l’Estat del PP i aprovats amb el suport de Ciudadanos, uns pressupostos sobre els quals UGT deia no fa molt que eren \u201cuna ocasi\u00f3 perduda per apostar clarament per la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 de qualitat, eliminar les retallades en totes les pensions i recuperar drets\u201d, i que seguien tenint \u00abpoc en compte\u00bb les necessitats dels ciutadans. CCOO deia d’ells que posaven \u201ca aturats, pensionistes i a les persones m\u00e9s vulnerables, per darrere dels interessos dels creditors de deute p\u00fablic, que veuen com les seves garanties de cobrament es reforcen amb la caiguda del d\u00e8ficit p\u00fablic, al mateix temps que es retarda la sortida de la crisi d’aturats i exclosos socials\u201d. I no nom\u00e9s els PGE de 2018. El Pla d’Estabilitat, pactat amb Brussel\u00b7les, es proposa avan\u00e7ar en la reducci\u00f3 de d\u00e8ficit i en la reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica en tres punts del PIB. I el govern ha anunciat la seva intenci\u00f3 de complir-ho. Tres punts menys de PIB s\u00f3n 30.000 milions menys per a Sanitat, Ensenyament, Serveis Socials, inversi\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

L’aposta feta per part d\u2019algunes persones de la direcci\u00f3 dels sindicats per defensar al govern pot suposar, fins i tot, un perill per a les pr\u00f2pies organitzacions sindicals. La indignaci\u00f3 social, creixent en els \u00faltims mesos, i que es va manifestar, entre d\u2019altres, en les mobilitzacions del 8 de mar\u00e7 i en les dels pensionistes, pot acabar buscant altres vies per expressar-se, si els sindicats no organitzen la mobilitzaci\u00f3.<\/p>\n

Deuen les organitzacions sindicals subordinar la seva actuaci\u00f3 a les necessitats del govern? En el seu moment Lenin va defensar la independ\u00e8ncia dels sindicats pel que fa a l’Estat i els governs, fins i tot quan es tractava d’un estat obrer i un govern revolucionari. En aquesta l\u00ednia, defensem la independ\u00e8ncia de les organitzacions sindicals ja que el seu \u00fanic objectiu ha de ser la defensa dels drets i reivindicacions obreres, sense subordinar la seva defensa a cap govern.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 685 \u2013 veure en castell\u00e0) – AENC: Acord per a l’ocupaci\u00f3 i la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva Despr\u00e9s de la signatura de l’acord sobre pujada del Salari M\u00ednim i la de l’acord de Funci\u00f3 P\u00fablica, algunes persones de la direcci\u00f3 dels sindicats han proclamat als quatre vents que \u201cha tornat el Di\u00e0leg […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3272","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3272","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3272"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3272\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3281,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3272\/revisions\/3281"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3272"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3272"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3272"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}