{"id":3300,"date":"2018-07-09T13:02:40","date_gmt":"2018-07-09T11:02:40","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3300"},"modified":"2018-12-05T13:02:00","modified_gmt":"2018-12-05T11:02:00","slug":"crisi-oberta-en-el-partit-dels-franquistes","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/crisi-oberta-en-el-partit-dels-franquistes\/","title":{"rendered":"Crisi oberta en el Partit dels franquistes"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify;\"><em>(<span id=\"result_box\" class=\"short_text\" lang=\"ca\"><span class=\"alt-edited\">Publicat a la <a href=\"http:\/\/www.posicuarta.org\/pdf\/Carta686-cat.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Carta Setmanal 686<\/a><\/span><\/span> \u2013 <a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/crisis-abierta-en-el-partido-de-los-franquistas\/\">veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/Carta-686-cat.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-3307\" src=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/Carta-686-cat.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"215\" srcset=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/Carta-686-cat.jpg 419w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/Carta-686-cat-105x150.jpg 105w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/Carta-686-cat-210x300.jpg 210w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>El del PP no \u00e9s un cas a\u00efllat. Amb les seves peculiaritats, est\u00e0 sofrint les conseq\u00fc\u00e8ncies de l&#8217;hurac\u00e0 que arrossega a escala mundial a una bona part dels partits que en els \u00faltims 70 anys han estat la representaci\u00f3 pol\u00edtica de les classes en aquesta societat capitalista en crisi. Evidentment, aquest fenomen general es tradueix de formes diferents. Hi ha partits que es resisteixen, uns altres que es veuen situats en posicions marginals i uns altres que simplement han desaparegut.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En aquest sentit el PP t\u00e9 les seves caracter\u00edstiques pr\u00f2pies, ja que \u00e9s la representaci\u00f3 m\u00e9s genu\u00efna de l&#8217;aparell d&#8217;Estat i de les institucions heretades del franquisme, sent, al mateix temps, com aquest aparell i aquestes institucions, defensor ac\u00e9rrim dels interessos del capital financer.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La corrupci\u00f3 \u00e9s un c\u00e0ncer que corroeix, en diferent grau, a tots els partits que viuen a l&#8217;ombra del r\u00e8gim de la Monarquia, de les seves institucions i de les seves subvencions. En el cas del PP, la q\u00fcesti\u00f3 de la corrupci\u00f3 no \u00e9s una an\u00e8cdota: \u00e9s l&#8217;ess\u00e8ncia mateixa de l&#8217;estructura del PP. La corrupci\u00f3 li \u00e9s consubstancial com l&#8217;\u00e9s a les institucions franquistes. No per casualitat ha estat caracteritzat per molts de \u00abassociaci\u00f3 de malfactors\u00bb. El judici de la G\u00fcrtel els que li han precedit i les desenes que ho segueixen exemplifiquen aquesta caracteritzaci\u00f3.<\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><strong>En qu\u00e8 es basa el PP?<\/strong><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">Les dades s\u00f3n significatives, dels m\u00e9s de 800.000 afiliats declarats solament 66.000 -el 7,6 %- s&#8217;han inscrit per votar en les prim\u00e0ries d&#8217;aquest dijous 5 de juliol (i han votat finalment 58.000) o sigui menys de la quantitat de candidats presentats pel PP en les eleccions municipals del 2013.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El fet que el primer criteri per inscriure&#8217;s fos estar al dia en el pagament de les quotes posa de manifest com es financen els partits pol\u00edtics que viuen de les institucions del R\u00e8gim: encara que alguns presumeixin de no demanar pr\u00e9stecs als bancs, tots i cadascun d&#8217;ells viuen de les subvencions. Nom\u00e9s de l&#8217;Estat reben 50 milions per a despeses ordin\u00e0ries, m\u00e9s 2 milions per a les seves Fundacions, m\u00e9s subvencions electorals (uns 50 milions en cada elecci\u00f3 general). A aix\u00f2 cal sumar subvencions als Parlaments Auton\u00f2mics i les Corporacions Locals. Un c\u00e0lcul aproximat seria entre 150 i 200 milions d&#8217;euros procedents de subvencions a l&#8217;any.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Les \u00faltimes dades fiscalitzades pel Tribunal de Comptes corresponents a l&#8217;any 2013 confirmen que el finan\u00e7ament p\u00fablic dels partits pol\u00edtics suposa el 82,2% del total, mentre que els donatius ascendeixen solament al 2,2%. Solament el 15,47% dels fons privats restants correspon a les quotes dels simpatitzants i afiliats.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aix\u00f2 sense explicar, naturalment, les grans quantitats que procedeixen de mossegades, suborns i comissions per adjudicaci\u00f3 d&#8217;obres p\u00fabliques, concessions i contractes.<\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><strong>Quin debat?<\/strong><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">Encara que els mitjans de comunicaci\u00f3 parlin de dues ales del PP, l&#8217;ala pragm\u00e0tica estil Rajoy i l&#8217;ala dura d&#8217;Aznar, en la pr\u00e0ctica tothom ha pogut veure com la campanya interna per triar el candidat a dirigir el PP, es dirimeix entre sectors de l&#8217;aparell, sense cap debat ni cap difer\u00e8ncia program\u00e0tica o ideol\u00f2gica clara. Recordem que Aznar va negociar amb ETA i es va aliar amb Pujol, mentre que Rajoy ha estat el protagonista de l&#8217;article 155 i el contrari al abort amb Ruiz Gallard\u00f3n. Segons interessi a cada moment als bancs i a l&#8217;aparell de l&#8217;Estat mon\u00e0rquic. Aquesta baralla pel pessebre fa que els cops baixos, les maniobres, les fal\u00f2rnies i rumors siguin el pa de cada dia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aix\u00ed a la pregunta de perqu\u00e8 el \u00abdof\u00ed\u201d de Rajoy, Nu\u00f1ez Feijoo, president de la Xunta de Gal\u00edcia, \u00fanica comunitat on el PP \u00e9s majoria absoluta, no es va presentar com a candidat, la resposta \u00e9s reveladora. Oficialment va declarar que ell es devia a Gal\u00edcia, per\u00f2 pels passadissos circulaven \u201cdossiers\u201d recordant la seva vella relaci\u00f3 amb el conegut narcotraficant gallec Marcial Daurat, amb qui \u2013havent-hi ja estat p\u00fablicament relacionat amb el contraban de tabac i drogues\u2013 va viatjar a Eivissa, Can\u00e0ries, Becs d&#8217;Europa i Cascais (Portugal). A m\u00e9s de les festes i caps de setmana que tots dos compartien en les mansions de Marcial Daurat en la Illa de Arousa i Baiona, una localitat tur\u00edstica propera a Vigo.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Les males lleng\u00fces diuen que aquests \u201cdossiers\u201deren manejats per Pablo Casado (al seu torn perseguit pel m\u00e0ster que li acusen d&#8217;haver rebut de regal), i facilitats pel CNI per \u00abconsell\u00bb de S\u00e1enz de Santamar\u00eda. Rumors, s\u00ed, per\u00f2 una de les primeres mesures del nou govern ha estat transferir el CNI de la vicepresid\u00e8ncia al Ministeri de Defensa. I en la visita de la ministra Robles al centre per reunir-se amb el director del centre F\u00e9lix Sanz Rold\u00e1n, van declarar al \u201cun\u00edson\u201dque el CNI no fabricava \u201cdossiers\u201dde persones.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El resultat final de la votaci\u00f3 dels afiliats deixa al PP en una greu situaci\u00f3: tres candidats s&#8217;han repartit gaireb\u00e9 per igual els vots, als dos primers (Soraya i Pablo Casado) els separen 1.600 vots, i la fins ara secret\u00e0ria general, Dolores de Cospedal, ha estat eliminada. S&#8217;espera una lluita a cara de gos pels compromisaris del congr\u00e9s que el proper dia 20 de juliol decidir\u00e0 el guanyador definitiu.<\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><strong>Qu\u00e8 hi ha darrere de l&#8217;enfonsament del PP?<\/strong><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">Ning\u00fa semblava fa nom\u00e9s unes setmanes apostar per l&#8217;enfonsament del PP. Reclamem l&#8217;honor d&#8217;haver-ho fet, per\u00f2 no perqu\u00e8 tenim dots d&#8217;endevins, sin\u00f3 per una simple ra\u00f3 l\u00f2gica: el PP era el cobreix vergonyes de la Monarquia, i, des de fa mesos, els portaveus del Rei, i, en particular, l&#8217;ABC, no es cansaven de repetir que Rajoy no es concentrava en la tasca de salvar al r\u00e8gim. Aznar fins i tot va arribar a acusar a S\u00e1enz de Santamar\u00eda d&#8217;haver pactat amb el dirigent d&#8217;ERC Oriol Junqueras.<br \/>\nEl Rei el 3 d&#8217;octubre va llan\u00e7ar a l&#8217;aparell judicial i va intentar ordenar a totes les institucions de l&#8217;Estat contra el poble catal\u00e0. Les eleccions catalanes del 21 D van mostrar el frac\u00e0s d&#8217;aquesta operaci\u00f3 (com reconeix Aznar amb el seu florit llenguatge sobre el que ell flama la trama colpista)<br \/>\nLa caiguda del PP, unida a la falta de consist\u00e8ncia de Ciutadans, agreuja la crisi del r\u00e8gim, al que no li queda m\u00e9s remei que confiar que l&#8217;adre\u00e7a del PSOE aconseguir\u00e0 estabilitzar la situaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, el desenlla\u00e7 de la moci\u00f3 de censura, ha fet reviure en certa forma el \u201cNo \u00e9s No\u201d que va mobilitzar a la milit\u00e0ncia socialista, que no volia ni vol cap relaci\u00f3 amb els hereus del franquisme, i que aspira a un govern que faci seus els anhels de la majoria treballadora d&#8217;aquest pa\u00eds. Al marge de qualsevol hip\u00f2tesi sobre l&#8217;actuaci\u00f3 futura del nou govern (al marge, tamb\u00e9, del seu programa i les seves intencions), aquest ha obert expectatives entre els treballadors i els pobles, que aixequen exig\u00e8ncies que el govern es veur\u00e0 obligat a acceptar o a rebutjar. En \u00faltima inst\u00e0ncia, ser\u00e0 la lluita de classes qui decideixi la sort d&#8217;aquest govern.<\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><strong>La Monarquia al centre<\/strong><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">De forma creixent, de Vallecas a Barcelona, d&#8217;Almeria a Pamplona, es va obrint entre la poblaci\u00f3 treballadora la convicci\u00f3 que el tap, l&#8217;obstacle que s&#8217;oposa a la defensa dels drets i la conquesta de les reivindicacions \u00e9s la Monarquia, clau de volta de les institucions heretades del franquisme, s\u00fabdita de les empreses militars dels EUA, al servei del gran capital, c\u00f2mplice de l&#8217;imperialisme mundial. El que aprofita per actuar com a intermedi\u00e0ria en els tr\u00e0fics d&#8217;armes i altres t\u00e8rbols negocis.<br \/>\nAquesta realitat recorre de dalt a baix a totes les organitzacions que enfonsen les seves arrels en el combat per l&#8217;emancipaci\u00f3 social i nacional, i que es veuen obligades a triar: o acomodar-se al r\u00e8gim mon\u00e0rquic i al capital financer i les seves institucions, o aplanar el cam\u00ed a la Rep\u00fablica, del poble i per al poble, a la Rep\u00fablica dels pobles.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Perqu\u00e8 rep\u00fablica no \u00e9s un mer canvi d&#8217;un rei per un president. Rep\u00fablica \u00e9s, en la consci\u00e8ncia de les masses, i des que al segle XIX es van constituir els primers agrupaments republicans, un component de la lluita per la propietat de la terra, pels salaris i les condicions laborals, per la separaci\u00f3 de l&#8217;Esgl\u00e9sia i l&#8217;estat i de l&#8217;Esgl\u00e9sia i l&#8217;Escola, per l&#8217;escola p\u00fablica, pels drets dels pobles i nacions, \u00e9s a dir, per la fi de tota opressi\u00f3 i explotaci\u00f3. Per aix\u00f2 precisament, defensar la continu\u00eftat del r\u00e8gim mon\u00e0rquic \u00e9s un c\u00e0ncer per a totes les organitzacions que tenen el seu origen en el combat emancipador.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(Publicat a la Carta Setmanal 686 \u2013 veure en castell\u00e0) El del PP no \u00e9s un cas a\u00efllat. Amb les seves peculiaritats, est\u00e0 sofrint les conseq\u00fc\u00e8ncies de l&#8217;hurac\u00e0 que arrossega a escala mundial a una bona part dels partits que en els \u00faltims 70 anys han estat la representaci\u00f3 pol\u00edtica de les classes en aquesta [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3300","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3300","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3300"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3300\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3308,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3300\/revisions\/3308"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3300"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3300"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3300"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}