{"id":3349,"date":"2018-07-30T12:30:39","date_gmt":"2018-07-30T10:30:39","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3349"},"modified":"2018-12-05T12:59:27","modified_gmt":"2018-12-05T10:59:27","slug":"no-hi-ha-treva","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/no-hi-ha-treva\/","title":{"rendered":"No hi ha treva"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 689<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Fa exactament dos mesos la moci\u00f3 de censura presentada per Pedro S\u00e1nchez en nom del grup parlamentari del PSOE va aconseguir el que semblava impensable: reunir a totes les forces representants o que pretenen ser-ho dels treballadors (PSOE, IU\/Podemos) i els pobles \u2013particularment el poble catal\u00e0 i el basc (ERC, Sortu, Comprom\u00eds i PDeCAT, PNB). Sens dubte amb interessos de vegades contradictoris aquestes forces es van sumar per fer caure al representant genu\u00ed de les institucions heretades del franquisme i a la seva \u00abmarca blanca\u00bb Ciutadans.<\/p>\n

La moci\u00f3 de censura i la formaci\u00f3 del nou govern, m\u00e9s que una maniobra parlament\u00e0ria, era i \u00e9s el resultat de la resist\u00e8ncia dels treballadors en tot l’Estat, i dels pobles \u2013d’entrada, per\u00f2 no solament el catal\u00e0\u2013 contra la pol\u00edtica de regressi\u00f3 social i antidemocr\u00e0tica del PP<\/p>\n

Per\u00f2 el PP actuava en nom de la Monarquia i del capital financer. Recordem el discurs del rei del 3 d’octubre i les decisions de les grans empreses de deslocalitzar la seva seu social de Catalunya. La caiguda de Rajoy va ser per tant una derrota de la Monarquia i del capital financer, i m\u00e9s quan Rajoy vivia cercat per la mobilitzaci\u00f3 dels pensionistes.<\/p>\n

En les \u00faltimes setmanes, S\u00e1nchez ha multiplicat gestos i promeses, obrint perspectives. El 17 de juliol, en la seva compareixen\u00e7a al Congr\u00e9s, S\u00e1nchez va anunciar un \u00abgir social\u00bb i la necessitat de trobar una sortida pol\u00edtica a la q\u00fcesti\u00f3 catalana. Gir social que entre altres coses es concretava en el restabliment de la sanitat universal, emprendre el procediment per derogar l’art. 315.3 del Codi Penal, altres mesures gen\u00e8riques sobre ocupaci\u00f3 juvenil, i exhumar les restes de Franco del Valle dels Caiguts.<\/p>\n

Responent a aquest discurs, els sindicats, particularment Jos\u00e9 Mar\u00eda \u00c1lvarez \u2013secretari de la UGT\u2013 va plantejar que cal passar de les paraules als fets. Encara que en la reuni\u00f3 del dimarts 24 de juliol amb S\u00e1nchez, la ministra del Treball i el secretari de la Confederaci\u00f3 Europea de Sindicats, aquests dos \u00faltims van declarar que potser calia ajornar la derogaci\u00f3 de les reformes laborals i solament modificar les mesures m\u00e9s lesives. Aquesta moderaci\u00f3 la van justificar perqu\u00e8 el govern tenia una base minorit\u00e0ria. Per\u00f2 m\u00e9s minorit\u00e0ria la tindr\u00e0 si no compleix les grans reivindicacions, com derogar la reforma laboral.<\/p>\n

Els grans empresaris i la banca passen a l’atac<\/strong><\/h4>\n

Despr\u00e9s dels primers dies de sorpresa els grups de capitalistes i les patronals han passat a l’atac contra el Govern, no tant pel que ha fet, sin\u00f3 pel perill del que, davant la pressi\u00f3 dels treballadors, pugui fer. Aix\u00ed, pocs dies despr\u00e9s d’haver signat l’acord salarial (AENC, 4 de juliol) d’abast ultram\u00ednim, Rosell va declarar que aquest acord est\u00e0 en perill si el Govern augmenta els impostos a les empreses (el tipus impositiu efectiu de les grans empreses a Espanya no supera el 9 per cent, un de les m\u00e9s baixos de la Uni\u00f3 Europea, quan les empreses baten r\u00e8cords de beneficis).<\/p>\n

Per la seva banda, una de les dues majors empreses \u201cespanyoles\u201d, Telef\u00f2nica, en la seva Junta d’Accionistes del 8 de juny, va rebre aix\u00ed al nou govern: les regulacions europees a les telecos drenen el seu creixement, les obliguen a competir en condicions poc avantatjoses , quan aquestes empreses s\u00f3n la clau per a l’economia digitalitzada. No \u00e9s cert, els superbeneficis d’aquestes grans empreses s\u00f3n la clau per sotmetre el pa\u00eds al saqueig, a una especulaci\u00f3 vora\u00e7.<\/p>\n

Aquests \u00faltims dies, davant la persist\u00e8ncia de S\u00e1nchez, la presidenta Bot\u00edn i la Junta d’Accionistes del Banc Santander ha pujat el to i el volum de les amenaces. D’una banda, el Santander encap\u00e7ala la banca, que a Espanya t\u00e9 un pes aclaparador. Bankia ja li ha secundat.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3 s’inicia el debat sobre el pressupost de 2019 (recordem que el nou govern va acceptar mantenir el pressupost 2018 de Rajoy (contra el qual havia votat) prometent un pressupost social per 2019.<\/p>\n

Amb el suport de Brussel\u00b7les<\/strong><\/h4>\n

La gran banca compta amb el suport \u2013devaluat\u2013 de la Comissi\u00f3 Europea que t\u00e9 el cinisme de dir-li a S\u00e1nchez la \u00abobligaci\u00f3\u00bb de reduir el d\u00e8ficit p\u00fablic fins al 2,7%, com havia prom\u00e8s Rajoy. El Govern ha assenyalat que s’arribar\u00e0 al 2,9%, denunciant que els governs de Rajoy prometien rebaixar el d\u00e8ficit i feien el contrari. En aquesta Carta hav\u00edem assenyalat que la Comissi\u00f3 Europea li deixava passar tot a Rajoy, per sostenir-li davant tantes crisis de governs europeus. Ara ve S\u00e1nchez-Calvi\u00f1o amb xifres reals, tocant als bancs, que donen un marge de varis milers de milions d’euros per a alguns gestos, incl\u00f2s donar un indispensable respir al finan\u00e7ament auton\u00f2mic (quina reforma est\u00e0 paralitzada des de fa 10 anys). I aix\u00f2 \u00e9s intolerable.<\/p>\n

La nova joia del PP, Casado, exigeix al Govern que redueixi el d\u00e8ficit com va prometre Rajoy. \u00c9s a dir, que aquest Govern ha de reduir el que el que no va reduir Rajoy i m\u00e9s, actuant com el govern m\u00e9s antiobrer, antisanitat i antieducaci\u00f3.<\/p>\n

11000 milions d’euros \u00e9s el pressupost que es juga en aquesta operaci\u00f3. I aquesta super retallada l’ha d’emprendre S\u00e1nchez perqu\u00e8 a la Comissi\u00f3 Europea li sembla intolerable que hi hagi governs que tractin de limitar una mica les retallades, en lloc de retallar m\u00e9s. Encara que aix\u00f2 comporti agreujar el col\u00b7lapse auton\u00f2mic general, dificultant m\u00e9s resoldre la q\u00fcesti\u00f3 catalana. Per\u00f2 aix\u00f2 s\u00ed, el descr\u00e8dit de S\u00e1nchez taparia els nous casos de corrupci\u00f3 del r\u00e8gim en curs.<\/p>\n

Quin \u00e9s l’inter\u00e8s de la majoria social?<\/strong><\/h4>\n

D’entrada siguem clars, aquests milions no determinen tota l’acci\u00f3 de govern. Per\u00f2 establim criteris: davant els \u00abendevins\u00bb que ahir intentaven atemorir amb la suposada fortalesa de Rajoy i avui criden a la moderaci\u00f3 per no enemistar a empresaris i institucions, la pregunta \u00e9s para qui es governa?<\/p>\n

Si realment el Govern busca el suport dels treballadors i els pobles, o sigui de la majoria, el cam\u00ed \u00e9s clar: donar resposta a les reivindicacions, des de la derogaci\u00f3 de les reformes laborals i de pensions a l’alliberament dels presos pol\u00edtics catalans, i la derogaci\u00f3 de la Llei Mordassa<\/em> i l’articulo 315.3 del Codi Penal.<\/p>\n

No estan solament en joc les majories parlament\u00e0ries. El PP est\u00e0 lluny d’haver superat la seva crisi, el resultat del seu Congr\u00e9s ha demostrat que est\u00e0 partit per la meitat i no ha resolt cap dels seus problemes, comen\u00e7ant pel propi Casado i el seu m\u00e0ster.<\/p>\n

El vot al Congr\u00e9s dels Diputats<\/strong><\/h4>\n

El 27 de juliol en el plenari del Congr\u00e9s dels Diputats, la proposta de sostre de despesa per elaborar els pressupostos del 2019, que va plantejar el Govern, va ser derrotada pel vot en contra del PP i Ciutadans, i l’abstenci\u00f3 d’Units Podem i els grups nacionalistes, excepte el PNB.<\/p>\n

L’abstenci\u00f3 d’aquests grups va ser justificada dient que l’augment de despesa social de 6.000 milions d’euros era insuficient. No obstant aix\u00f2 cal constatar, que en el marc dels pactes d’estabilitat imposats pel capital financer per mitj\u00e0 de la Uni\u00f3 Europea, els marges s\u00f3n m\u00ednims.<\/p>\n

Un govern que vulgui donar resposta, encara que sigui de forma limitada, a les reivindicacions dels treballadors i els pobles portar\u00e0 a desafiar els dictats del capital financer, les seves institucions internacionals, la UE i FMI, i nacionals com la Monarquia i les lleis que regeixen l’ordenament pressupostari del pa\u00eds, que de moment permeten entre altres coses que el Senat veti les decisions de la cambra baixa.<\/p>\n

El combat del moviment obrer<\/strong><\/h4>\n

El moment \u00e9s per tant propici per detenir i revertir les retallades, passar a l’acci\u00f3 \u00e9s la responsabilitat de les organitzacions. Els treballadors estan disposats, com els taxistes.<\/p>\n

Mentre el capital financer est\u00e0 deslligat, seria un error grav\u00edssim trencar l’aspiraci\u00f3 dels treballadors a la mobilitzaci\u00f3 unida per donar una bolcada pol\u00edtica. \u00c9s indispensable la unitat i la mobilitzaci\u00f3 en aquests moments. Seria greu contenir als treballadors per un \u201crespecte a la crisi de les institucions\u201d que han causat aquesta crisi i s\u00f3n el veritable obstacle per treure el pa\u00eds del laberint. Aix\u00f2 permetria que tiressin endavant Bot\u00edn i els grups capitalistes.<\/p>\n

El moviment obrer ha d’establir la relaci\u00f3 estreta entre la defensa dels drets i el combat contra el r\u00e8gim mon\u00e0rquic. Per sortir de la incertesa del moment, no cal renunciar a cap dret. I la lluita per la Rep\u00fablica deslliga les mans de les organitzacions: no, no som responsables de sostenir a les institucions de la corrupci\u00f3. Estem per la democr\u00e0cia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 689 \u2013 veure en castell\u00e0) Fa exactament dos mesos la moci\u00f3 de censura presentada per Pedro S\u00e1nchez en nom del grup parlamentari del PSOE va aconseguir el que semblava impensable: reunir a totes les forces representants o que pretenen ser-ho dels treballadors (PSOE, IU\/Podemos) i els pobles \u2013particularment el poble […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3349","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3349","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3349"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3349\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3647,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3349\/revisions\/3647"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3349"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3349"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3349"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}