{"id":3362,"date":"2018-08-06T12:16:46","date_gmt":"2018-08-06T10:16:46","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3362"},"modified":"2018-12-05T12:58:58","modified_gmt":"2018-12-05T10:58:58","slug":"sobre-la-questio-de-les-migracions","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/sobre-la-questio-de-les-migracions\/","title":{"rendered":"Sobre la q\u00fcesti\u00f3 de les migracions"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 690<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>El recentment elegit president del PP, Pablo Casado, ha decidit fer bandera de la lluita contra la \u201cimmigraci\u00f3 il\u00b7legal\u201d. Es suma, aix\u00ed, a les formacions que viuen de la confrontaci\u00f3 amb els treballadors i treballadores immigrants, als quals acusen de ser responsables de la baixada de salaris i la p\u00e8rdua d’ocupacions. Per\u00f2 no han estat les persones immigrants les responsables de la destrucci\u00f3 de les bones ocupacions de la sider\u00fargia, la construcci\u00f3 naval i la banca, o de la substituci\u00f3 de les bones ocupacions en les el\u00e8ctriques, les telecomunicacions, etc., per ETT i subcontractes ultraprec\u00e0ries. Ha estat el capital financer i els governs al seu servei, amb la Uni\u00f3 Europea com a principal promotora d\u2019aquestes pol\u00edtiques.<\/p>\n

Val la pena detenir-se a exposar algunes idees sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. Comencem per recordar l’an\u00e0lisi que feia Marx de la utilitzaci\u00f3 pel capitalisme angl\u00e8s de l’explotaci\u00f3 d’Irlanda. Despr\u00e9s d’haver sotm\u00e8s a Irlanda a la fam i provocat una emigraci\u00f3 massiva cap a Anglaterra i els Estats Units, la burgesia anglesa se servia dels treballadors irlandesos arribats a Anglaterra per fer baixar els salaris, i alimentava, per mitj\u00e0 de la premsa, els rumors, les esgl\u00e9sies, la rivalitat i la divisi\u00f3 entre els treballadors anglesos i irlandesos. Marx estimava que la independ\u00e8ncia d’Irlanda havia de ser una reivindicaci\u00f3 essencial del moviment obrer angl\u00e8s, per contrarestar aquest mecanisme i desenvolupar la solidaritat obrera.<\/p>\n

L\u2019 imperialisme decadent ha desenvolupat a escala mundial i multiplicat per cent aquest problema. En l’\u00e8poca de Marx la m\u00e0 d’obra emigrant era utilitzada com a \u201cex\u00e8rcit de reserva\u00bb en un mercat mundial en expansi\u00f3. Avui la descomposici\u00f3 del mercat mundial provoca una situaci\u00f3 de caos i descomposici\u00f3 que \u00e9s incontrolable pels mateixos que l\u2019han provocat.<\/p>\n

Una situaci\u00f3 que s’agreuja<\/h4>\n

Trump va fer la seva campanya electoral denunciant les p\u00e8rdues d’ocupacions en \u201cel cintur\u00f3 oxidat\u201d, terme que designa als Estats arrasats per les p\u00e8rdues d’ocupacions industrials, i presentant el mur amb M\u00e8xic (que va comen\u00e7ar a construir-se amb Bush, i va continuar amb Obama) com una soluci\u00f3 miraculosa.<\/p>\n

La massa se persones immigrants expulsades dels seus pa\u00efsos per la mis\u00e8ria i la guerra no cessa d’augmentar, l’ ONU xifra en 60 milions el nombre de persones refugiades a tot el m\u00f3n. L’\u00e8xode de 2016 va comen\u00e7ar amb l’arribada de 50.000 kosovars a Alemanya. Un resultat de la guerra de destrucci\u00f3 de Iugosl\u00e0via, de manera que aquest Estat, Kosovo (model d’independ\u00e8ncia per a alguns), \u00e9s governat directament per la Uni\u00f3 Europea i la OTAN amb les seves m\u00e0fies des de fa molts anys. La Uni\u00f3 Europea ha frenat el problema lliurant 3.000 milions d’euros a Turquia perqu\u00e8 aquesta els tanqui en camps d’internament. Hi ha dos milions de persones refugiades a Jord\u00e0nia i aquest pa\u00eds est\u00e0 a la vora de l’explosi\u00f3: el seu Primer Ministre va dimitir el 4 de juny despr\u00e9s de les manifestacions contra un pla d’austeritat imposat pel FMI.<\/p>\n

L\u2019any 2017, segons el Banc Mundial, les persones emigrades varen enviar a les seves fam\u00edlies 466.000 milions de d\u00f2lars. D\u2019aquestes operacions banc\u00e0ries els bancs cobren un 10 % de comissi\u00f3 (50.000 milions de beneficis a costa dels treballadors\/es sobre explotats a Europa o els Estats Units). L\u2019any 2015, hi havia 243 milions de persones immigrades als pa\u00efsos industrialitzats. Dins de la Uni\u00f3 Europea, pa\u00efsos com Romania, Pol\u00f2nia, Bulg\u00e0ria viuen de l’exportaci\u00f3 de la seva poblaci\u00f3 jove cap a Anglaterra, Alemanya o Fran\u00e7a. Per\u00f2 les ones de xoc del sisme financer americ\u00e0 del 2007, i despr\u00e9s de la seva r\u00e8plica el 2010-2012 amb la crisi de l’euro, han provocat sortides massives de jovent grec, espanyol, portugu\u00e8s cap a altres pa\u00efsos d’Europa o cap a Canad\u00e0, mentre que continuen arribant persones refugiades i emigrades d’Orient Mitj\u00e0 i d’\u00c0frica.<\/p>\n

El creixement del treball informal \u00e9s el complement de la immensa desocupaci\u00f3 organitzada a escala planet\u00e0ria: mil milions de dones i d’homes estan en atur, la qual cosa suposa un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 activa. Segons les xifres de la OIT, el 40 % del total d’ocupacions pertanyien al \u201csector informal\u201d el 2017.<\/p>\n

Acceleraci\u00f3 de les tend\u00e8ncies destructives de l\u2019 imperialisme<\/h4>\n

\u201cPer augmentar el que aporta un treballador\/a, cal augmentar la seva productivitat. Si el que era produ\u00eft per 10 obrers \u00e9s produ\u00eft per 5 gr\u00e0cies a un nou procediment, la plusv\u00e0lua per obrer\/a s’ha duplicat. En reempla\u00e7ar el treball viu per m\u00e0quines cada vegada m\u00e9s automatitzades, en accelerar els ritmes, el capital crea una reserva de m\u00e0 d’obra, de treballadors i treballadores lliures, disponibles, que pot ser utilitzada o no segons les seves necessitats, i que exerceix pel mecanisme de la compet\u00e8ncia sobre el mercat de treball una pressi\u00f3 constant a la baixa sobre els salaris. Els sectors o empreses que han estat els primers a \u2018innovar\u2019, venen amb marges superiors i obtenen beneficis per sobre de la mitjana. Aix\u00ed es crea i es renova un exc\u00e9s de m\u00e0 d’obra\u201d<\/em> (El capital<\/em>, llibre I, secci\u00f3 7). Marx distingeix la reserva permanent (persones aturades de llarga durada), la reserva flotant (les ocupacions prec\u00e0ries, la subcontractaci\u00f3 ), la reserva latent (els treballadors i treballadores amena\u00e7ats amb la p\u00e8rdua de la seva ocupaci\u00f3).<\/p>\n

Est\u00e0 per tant el c\u00famul d’efectes de les pol\u00edtiques del FMI que destrueixen les ocupacions i disloca els marcs nacionals i els efectes de la guerra que disloca els Estats, expulsant a les poblacions dels seus pa\u00efsos. Entre les mesures exigides pel FMI per obtenir cr\u00e8dits, est\u00e0 la creaci\u00f3 de zones franques per \u201catreure als inversors\u201d. Es tracta, per tant, d’un xantatge permanent: als pa\u00efsos d’Europa i als Estats Units practicar el low cost o morir, amb el d\u00famping salarial al centre, i multiplicar les subcontractes i l’ocupaci\u00f3 informal als altres pa\u00efsos.<\/p>\n

El Mercat Mundial de la m\u00e0 d’obra<\/h4>\n

Des de sempre, el capitalisme ha utilitzat les migracions per reduir el salari. Per aix\u00f2, unes vegades obre \u00e0mpliament les portes a la immigraci\u00f3 per augmentar la reserva de m\u00e0 d’obra, i altres vegades aplica mesures d’expulsi\u00f3. El m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s que combini les dues pol\u00edtiques: quotes pels m\u00e9s qualificats o les nacionalitats amigues, expulsi\u00f3 d’uns altres com a mesura de pressi\u00f3 sobre els migrants.<\/p>\n

Existeix un mercat mundial de la m\u00e0 d’obra; l\u2019 imperialisme dels pa\u00efsos europeus \u2013incl\u00f2s l’espanyol\u2013 va ocupar la seva part amb el tr\u00e0fic d\u2019esclaus i esclaves negres del comer\u00e7 triangular, m\u00e9s tard, entre 1870 i 1914 una onada d’immigraci\u00f3s va permetre al capitalisme americ\u00e0 industrialitzar-se r\u00e0pidament amb m\u00e0 d’obra barata. Fins i tot en per\u00edodes d’expansi\u00f3, els capitals aflueixen a sectors que tenen beneficis superiors a la mitjana i fa falta que la m\u00e0 d’obra es desplaci tan r\u00e0pid com els capitals. Les resist\u00e8ncies dels treballadors i treaballadores organitzats s\u00f3n esquivades o aixafades obligant a immigrants a acceptar les ocupacions pitjor pagades en la mesura en qu\u00e8 els drets sindicals i la lluita de classes ho permeti. Les directives de la vergonya i lleis d’estrangeria s\u00f3n prolongaci\u00f3 de les reformes laborals. Els Estats afavoreixen les migracions i els acords entre pa\u00efsos i fan arribar als treballadors i treballadores a voluntat dels capitalistes.<\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea desestabilitzada<\/h4>\n

L’amplitud d’aquest sistema pesa sobre la classe obrera organitzada. El capital, que crea aquesta massa de persones aturades i de refugiades, utilitza al mateix temps la situaci\u00f3 per justificar la baixada de salaris, la flexibilitat laboral, i per una altra banda per promoure al mateix temps forces pol\u00edtiques reaccion\u00e0ries que busquen enfrontar a uns treballadors contra uns altres, denunciant no als responsables de la guerra sin\u00f3 a les v\u00edctimes, no als responsables de l’atur sin\u00f3 als homes i dones que emprenen un viatge ple de perills per sobreviure. Els pol\u00edtics burgesos, sempre a la cerca de qualsevol mitj\u00e0 per guanyar vots en les eleccions, utilitzen aquesta situaci\u00f3: uns per rellan\u00e7ar el xovinisme, uns altres per defensar que la Uni\u00f3 Europea \u00e9s una barrera enfront del nacionalisme. Els casos d’It\u00e0lia o Gr\u00e8cia s\u00f3n t\u00edpics: obligats per la Uni\u00f3 Europea a aplicar unes pol\u00edtiques d’austeritat draconianes, es troben, alhora, en primera l\u00ednia davant de l\u2019arribada massiva de persones refugiades i que tenen el seu origen en les pol\u00edtiques i les guerres de la Uni\u00f3 Europea. No podent fer front a aquesta situaci\u00f3, han deixat que la Uni\u00f3 Europea organitzi, a trav\u00e9s de tot un seguit de ONG, la gesti\u00f3 dels \u201cfluxos\u201d i el emmagatzematge de refugiats, la qual cosa ha desencadenat una crisi major, en la qual els Estats s’han dividit en funci\u00f3 dels seus interessos i les seves taxes de desocupaci\u00f3. La temptativa d’Alemanya d’organitzar un repartiment ha fet esclatar les diverg\u00e8ncies i el caos.<\/p>\n

Fran\u00e7a, per la seva banda, ha bloquejat la seva frontera amb It\u00e0lia, i modificat la seva llei per refor\u00e7ar, encara m\u00e9s, les expulsions. B\u00e8lgica ha bloquejat la seva frontera amb Fran\u00e7a, per no acollir a immigrants de Calais. S’exerceix tot tipus de pressions i xantatges financers sobre els pa\u00efsos d’ on parteixen les persones immigrants perqu\u00e8 acceptin organitzar camps de retenci\u00f3.<\/p>\n

Moviment obrer i immigraci\u00f3<\/h4>\n

El moviment obrer ha buscat sempre fer front a aquesta pol\u00edtica reivindicant els mateixos drets per als treballadors i treballadores nacionals o immigrats: \u201cA igual treball, igual salari\u201d, les dones representaven un element de la reserva flotant, m\u00e0 d’obra pagada dues vegades menys cara que els homes. Pel mateix motiu, les persones immigrants han de tenir els mateixos drets de vaga, d’organitzaci\u00f3, de protecci\u00f3 social, d’acc\u00e9s a l’educaci\u00f3 per al seu fills, que les persones del pa\u00eds d\u2019acollida. La Seguretat Social en 1945 a Fran\u00e7a va obrir els seus drets a tot el que cotitzi, qualsevol que sigui el seu origen.<\/p>\n

El moviment obrer ha hagut de combatre per l’acolliment de refugiats i refugiades pol\u00edtics, que sovint s\u00f3n militants obligats a fugir de les dictadures instal\u00b7lades pel capital (Espanya 1939, Xile 1973, etc.).<\/p>\n

Per\u00f2 avui l’enfonsament de la Uni\u00f3 Europea i el rebuig a les contrareformes situen de manera molt m\u00e9s immediata el problema de les solucions obreres a la crisi.<\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea ha hagut de cobrir amb un esp\u00e8s vel d’hipocresia la seva pol\u00edtica, per desfer tot el que existia des de 1945, en reacci\u00f3 als horrors de la Segona Guerra Mundial. Ha promogut la compet\u00e8ncia a l’interior del mercat \u00fanic, tant per als treballadors com per a les mercaderies. Igualment per mitj\u00e0 d’una s\u00e8rie de canvis de reglamentaci\u00f3 successius, at\u00e8s que els treballadors i treballadores estan organitzats, ha generat la p\u00e8rdua de drets a tota la classe treballadora. Les directives europees han dirigit les retallades (per exemple, la circular sobre treballadors\/es despla\u00e7ats per debilitar la Seguretat Social).<\/p>\n

Un punt cr\u00edtic<\/h4>\n

La desocupaci\u00f3 i la precarietat afecten massivament als treballadors i treballadores aut\u00f2ctons, mentre que les ones d’immigraci\u00f3 s\u00f3n refor\u00e7ades per la mis\u00e8ria i la guerra. Les xifres s\u00f3n espectaculars en el cas de Gr\u00e8cia. Els \u00faltims esdeveniments han demostrat brutalment la depend\u00e8ncia total d’Europa respecte de l\u2019 imperialisme americ\u00e0. El cop de for\u00e7a de Trump pel que fa a Iran ha deixat tremolant a la classe dirigent europea, que no saben qu\u00e8 fer per evitar l’enfonsament dels mercats per a les seves empreses.<\/p>\n

L’\u00fanica sortida \u00e9s la planificaci\u00f3 de la producci\u00f3 i els serveis per a tothom, les conquestes socials de tothom. En concret, hi ha mitjans per acollir a milions de persones refugiades, que en la UE solament representen l’1 per cent de la poblaci\u00f3. Aix\u00f2 exigeix un pla central i a cada pa\u00eds que comporti la construcci\u00f3 d’infraestructures, allotjaments, escoles, hospitals, per superar les manques que sofreix la poblaci\u00f3 local i atendre tamb\u00e9 a les refugiades. L’any 45 despr\u00e9s de la guerra Alemanya va acollir a 13 milions de refugiats que van participar en la reconstrucci\u00f3 del pa\u00eds. Un pla aix\u00ed, indispensable, avui trenca amb totes les exig\u00e8ncies del r\u00e8gim de la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3.<\/p>\n

La lluita pels drets de tothom ha d’incloure la lluita de nadius i immigrants per la derogaci\u00f3 de les reformes laborals (i les lleis d’Estrangeria), donant mitjans als sindicats per defensar a tota la classe treballadora: dret de vaga sense restriccions, lliure negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva de convenis que tinguin car\u00e0cter de llei, v\u00e0lida per a tothom. \u00c9s a dir, els partits que es reclamen dels treballadors i les treballadores han d’ocupar el seu lloc derogant les lleis antisindicals, les reformes laborals, anul\u00b7lant les retallades de tothom. En resum, \u00e9s l’exig\u00e8ncia d’acabar amb l’anarquia provocada pel capital, acabar amb aquesta anarquia \u00e9s el que pot permetre la uni\u00f3 lliure dels treballadors\/es i els pobles d’Europa. Treballadors\/es i pobles d’Europa que tendiran la m\u00e0 als pobles d’\u00c0frica i Orient Mitj\u00e0, saquejats per les multinacionals i el capital financer i els governs al seu servei.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 690 \u2013 veure en castell\u00e0) El recentment elegit president del PP, Pablo Casado, ha decidit fer bandera de la lluita contra la \u201cimmigraci\u00f3 il\u00b7legal\u201d. Es suma, aix\u00ed, a les formacions que viuen de la confrontaci\u00f3 amb els treballadors i treballadores immigrants, als quals acusen de ser responsables de la baixada […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3362","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3362","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3362"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3362\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3646,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3362\/revisions\/3646"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3362"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3362"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3362"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}