{"id":3448,"date":"2018-08-29T20:49:46","date_gmt":"2018-08-29T18:49:46","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3448"},"modified":"2018-12-05T12:56:51","modified_gmt":"2018-12-05T10:56:51","slug":"el-conflicte-plantejat-pel-pressupost-de-lany-2019","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/el-conflicte-plantejat-pel-pressupost-de-lany-2019\/","title":{"rendered":"El conflicte plantejat pel pressupost de l\u2019any 2019"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 693<\/a><\/span><\/span>\u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>El nou govern de Pedro S\u00e1nchez, quan va ser constitu\u00eft, a primers de juny, va anunciar que estava obligat a respectar el pressupost pel 2018 de Rajoy (formalment encara no aprovat) negociat amb Ciutadans i el PNB (a canvi d\u2019algunes mesures parcials favorables als pensionistes, amb la contrapartida de noves partides per a la CAV i de trencar el sistema de pensions de repartiment introduint impostos finalistes).<\/p>\n

Per\u00f2 S\u00e1nchez va justificar la mesura assegurant que en el nou pressupost pel 2019 hi hauria un canvi substancial amb un augment important dels pressupostos socials. No obstant aix\u00f2, a la fi de juliol la majoria aclaparadora dels diputats \u2013de fet tots excepte el grup del PSOE i el del PNB\u2013 van rebutjar el \u201csostre de despesa\u201d a que obliga la Llei d\u2019Estabilitat Pressupost\u00e0ria de Montoro \u2013ministre de Rajoy\u2013 aplicant les directives europees, o sigui les exig\u00e8ncies del capital financer de reduir el d\u00e8ficit.<\/p>\n

En la nova negociaci\u00f3 oberta aquests dies el Govern anuncia que ha aconseguit ampliar l\u2019objectiu de d\u00e8ficit de l\u20191,3 per cent del PIB (que era el comprom\u00eds amb Brussel\u00b7les) a l\u20191,8 per cent. La qual cosa, segons el govern, d\u00f3na un marge suficient.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2 abans d\u2019abordar aquesta q\u00fcesti\u00f3 cal, al nostre entendre, analitzar algunes de les conseq\u00fc\u00e8ncies dels plans d\u2019austeritat que al servei del capital financer i en nom del rescat dels bancs s\u2019han deixat sentir EN TOTS els pa\u00efsos europeus i m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n

Algunes lli\u00e7ons del desastre de G\u00e8nova del 14 d\u2019agost<\/h4>\n

L\u2019emoci\u00f3 i la indignaci\u00f3 del poble itali\u00e0 davant un desastre anunciat \u00e9s compartit per tots els treballadors i els pobles d\u2019Europa: 43 morts, centenars de ferits, una ciutat que \u00e9s un centre industrial i cultural d\u2019It\u00e0lia en estat d\u2019excepci\u00f3, amb barris sencers abandonats, 50000 treballadors amena\u00e7ats d\u2019acomiadament, s\u00f3n algunes de les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n

Per\u00f2 aquesta trag\u00e8dia T\u00c9 responsables. D\u2019entrada els diferents governs d\u2019esquerra i dreta que des del 82 s\u2019han llan\u00e7at a la febre privatitzadora. I la Uni\u00f3 Europea, en la que dirigents italians com Prodi i Draghi han tingut o tenen encara un paper central, emetent directives de liberalitzaci\u00f3 de l\u2019economia i privatitzaci\u00f3.<\/p>\n

S\u00f3n responsables les grans multinacionals que van aconseguir que les administracions deixessin a les seves mans les infraestructures (des del disseny fins al control de seguretat), en aquest cas el control de les autopistes, ponts i viaductes. Privatitzaci\u00f3 que no estalvia diners a l\u2019Estat: It\u00e0lia \u00e9s tal vegada el pa\u00eds que m\u00e9s diners paga a les concession\u00e0ries privades. La societat Atlantia (propietat de la fam\u00edlia Benetton) gestiona el 52 per cent dels 2.300 quil\u00f2metres de pagament de les autopistes italianes, entre elles l\u2019A10, en la qual est\u00e0 el viaducte Morandi pel qual travessa la ciutat el tr\u00e0nsit que ve de Fran\u00e7a, Espanya i part del nord d\u2019Europa. Amb un augment espectacular del tr\u00e0fic de camions impulsat per la desreglamentaci\u00f3 del transport ferroviari i terrestre. I els governs ni tan sols han controlat que l\u2019empresa privada revis\u00e9s la seguretat (s\u2019havia de renovar el pont fa 25 anys).<\/p>\n

Recordem que Atlantia acaba de fer-se amb el control d\u2019Abertis en una operaci\u00f3 conjunta amb ACS, i aix\u00f2 comportar\u00e0, en gran part, el control de la xarxa de peatge d\u2019Espanya que t\u00e9 2.530 quil\u00f2metres. Els governs espanyols han autoritzat aquesta fusi\u00f3, deixant les autopistes en mans dels especuladors que han causat el desastre de G\u00e8nova i del mafi\u00f3s Florentino P\u00e9rez, que ha estafat a l\u2019Estat en particular amb el projecte Castor. El govern , ara, haur\u00e0 d\u2019autoritzar que les autopistes siguin controlades per la nova companyia. Estar\u00e0 el govern espanyol disposat a posar obstacles?<\/p>\n

Atlantia ha obtingut 43.000 milions en 10 anys i uns beneficis nets legalment \u201cdeclarats\u201d d\u2019uns 5.000. El contracte \u201csecret\u201d de concessi\u00f3 amb el govern itali\u00e0 fa que jur\u00eddicament si el nou govern itali\u00e0 (acusat de feixista per una part de la premsa) recupera la concessi\u00f3, segons declaren els seus ministres, hauria d\u2019indemnitzar a Atlantia amb uns 20.000 milions (regal enverinat dels anteriors governs de \u201cesquerres i dretes\u201d)<\/p>\n

I no obstant, aix\u00f2 NO \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 italiana.<\/p>\n

El 16 d\u2019agost la premsa internacional publicava un document de la OCDE dif\u00f3s per la BBC sobre l\u2019estat de les inversions p\u00fabliques en infraestructures a escala internacional.<\/p>\n

En deu anys, o sigui des del \u201cinici\u201d de l\u2019actual crisi i la posada en pr\u00e0ctica dels plans d\u2019austeritat, el descens de les inversions en autopistes i carreteres ha estat espectacular:<\/p>\n

It\u00e0lia de 13.660 milions d\u2019euros en el 2017 a 5.150 en 2015<\/p>\n

Fran\u00e7a de 14.000 milions a 10.000 i Espanya de 8.000 a 4.000<\/p>\n

L\u2019estudi no es limita a Europa, per exemple als Estats Units els dos ter\u00e7os de les infraestructures estan deteriorades i sense manteniment.<\/p>\n

La naturalesa destructiva del capitalisme en crisi \u00e9s una realitat palpable.<\/p>\n

I per no cansar amb m\u00e9s xifres, una ultima sobre aquest tema. El primer pla d\u2019austeritat del govern de Zapatero al maig del 2010 va comportar un atac directe al salari i les pensions, per\u00f2 al mateix temps va tenir unes conseq\u00fc\u00e8ncies que potser van ser menys visibles: el ministeri de Foment va ser el m\u00e9s afectat perdent 6.045 milions en inversions (la meitat) i en aquesta quantitat s\u2019hi han de sumar les retallades de les CCAA en infraestructures, que es calculen en 11.200 milions menys. La \u00fanica difer\u00e8ncia amb It\u00e0lia \u00e9s que la xarxa d\u2019autovies, autopistes i vies i AVE \u00e9s m\u00e9s recent.<\/p>\n

Seguim reflexionant sobre el pressupost<\/h4>\n

Aquesta \u00e0mplia consideraci\u00f3 a partir del desastre de G\u00e8nova serveix per comprendre la import\u00e0ncia vital que t\u00e9 la discussi\u00f3 sobre el pressupost.<\/p>\n

Aquest dijous 23 la premsa ha anunciat l\u2019acord entre el Govern i Podemos per retirar al Senat la potestat de tombar el sostre de despesa. Recordem que aquesta mesura absolutament antidemocr\u00e0tica va ser introdu\u00efda per Montoro en el marc de la llei d\u2019Estabilitat Pressupost\u00e0ria. El PP \u00e9s majoria en el Senat, t\u00e9 el 60 per cent dels diputats amb el 30 per cent dels vots (aix\u00f2 forma part de l\u2019entramat antidemocr\u00e0tic de les institucions elegides que permet que una minoria \u2013pel sistema d\u2019elecci\u00f3- pugui controlar una instituci\u00f3 clau). Aquesta decisi\u00f3 retorna al Congr\u00e9s la capacitat de decidir i pot permetre restablir el debat del Pressupost.<\/p>\n

Per\u00f2 no sluciona el problema.<\/p>\n

De moment el Govern planteja que no pot derogar la llei d\u2019Estabilitat Pressupost\u00e0ria que es deriva de l\u2019article 135 de la Constituci\u00f3 (modificat a l\u2019agost del 2011 amb tra\u00efdoria i celeritat, a les acaballes del govern Zapatero d\u2019acord amb Rajoy) perqu\u00e8 el Govern ent\u00e9n que aix\u00f2 seria trencar amb Brussel\u00b7les i la seva pol\u00edtica de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit. Podemos plantejava \u201c tornar a negociar amb Brussel\u00b7les\u201d i derogar aquesta llei. Pel que sembla ho pensen resoldre modificant alguns punts de la Llei en un proc\u00e9s que durar\u00e0 mesos.<\/p>\n

La reacci\u00f3 franquista ha estat molt r\u00e0pida. PP i Ciutadans es presenten com els capdavanters de Brussel\u00b7les i el capital financer. Quan estaven al Govern anaven inflant el deute i falsejant les xifres de d\u00e8ficit.<\/p>\n

Amb les esmenes que es proposen introduir en la llei d\u2019Estabilitat Pressupost\u00e0ria, amb el topall de l\u20191,8 de d\u00e8ficit per aquest any, el Govern planteja que hi ha marge per millorar les pensions, alguna millora en l\u2019administraci\u00f3, etc.<\/p>\n

Caldr\u00e0 esperar a les xifres. Alguna millora hi haur\u00e0 . Per\u00f2 la pol\u00edtica del govern seguir\u00e0 marcada per mantenir les retallades i fins i tot agreujar-les segons els casos, amb la pressi\u00f3 del topall comprom\u00e8s amb Brussel\u00b7les i sobretot la pressi\u00f3 del deute de l\u2019Estat deixada pels set anys i mig de govern Rajoy i que \u00e9s descomunal i hem de tenir en compte que el seu pagament \u00e9s prioritari segons l\u2019art. 135.<\/p>\n

Veurem si amb el marge que acordin:<\/p>\n

    \n
  • Ser\u00e0 possible una negociaci\u00f3 lliure entre administracions i serveis sense pressions dels sector privat?<\/li>\n
  • Recuperaran els salaris p\u00fablics els diners perduts des de fa anys?<\/li>\n
  • S\u2019actualitzaran les pensions? recuperaran el que han perdut? Ser\u00e0 l\u2019estat garant de l\u2019equilibri del sistema i no per mitj\u00e0 de pr\u00e9stecs?<\/li>\n
  • Posaran en marxa un pla de xoc per treure de la situaci\u00f3 cr\u00edtica en la que es troba la Sanitat, l\u2019Educaci\u00f3, els ajuntaments, les infraestructures?<\/li>\n<\/ul>\n

    A l\u2019espera de les xifres, tot indica que en el marc pressupostari que el Govern intenta aprovar els pressupostos al Congr\u00e9s ser\u00e0 dif\u00edcil que vagi a crear ocupaci\u00f3 massivament ni que sortim de les pol\u00edtiques d\u2019ajustos i retallades.<\/p>\n

    Els treballadors esperen que el Govern prengui mesures per a la majoria social acabant amb la pol\u00edtica d\u2019austeritat que com ha quedat demostrat a Gr\u00e8cia, NO ERA UNA NECESSITAT SIN\u00d3 UN C\u00c0STIG al poble grec que va gosar mobilitzar-se contra la Troica, i votar contra ella en el refer\u00e8ndum de juliol de 2015, el resultat del qual va ser tra\u00eft per Syriza i Tsipras.<\/p>\n

    Els fets demostren que no ES TRACTA de falta de mitjans. El 21d\u2019agost la premsa internacional informava que durant el segon trimestre del 2018 les grans empreses del m\u00f3n sencer, incloses les espanyoles, havien distribu\u00eft entre els seus accionistes gaireb\u00e9 mig bili\u00f3 d\u2019euros (o sigui m\u00e9s del 12,9% que en el primer trimestre). Assistim en realitat a una transfer\u00e8ncia massiva de rendes al capital en detriment dels salaris i les inversions socials i p\u00fabliques. No es tracta de falta de mitjans sin\u00f3 de falta de VOLUNTAT pol\u00edtica.<\/p>\n

    El moviment obrer, i les seves organitzacions, no \u00e9s neutral davant aquest debat. \u00c9s crucial per a les condicions materials i socials el proper per\u00edode.<\/strong><\/p>\n

    Si el Govern vol fer-se una base social NOM\u00c9S t\u00e9 un cam\u00ed, canviar l\u2019orientaci\u00f3 econ\u00f2mica. En canvi, acceptar les exig\u00e8ncies de l\u2019entramat institucional del r\u00e8gim mon\u00e0rquic i del capital financer solament li portaria a alienar-se a la majoria obrera i els pobles. \u00c9s el que est\u00e0 en joc les properes setmanes i dependr\u00e0 de la orientaci\u00f3 dels acords que es portin a terme en el Congres.<\/strong><\/p>\n

    \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    (Publicat a la Carta Setmanal 693\u2013 veure en castell\u00e0) El nou govern de Pedro S\u00e1nchez, quan va ser constitu\u00eft, a primers de juny, va anunciar que estava obligat a respectar el pressupost pel 2018 de Rajoy (formalment encara no aprovat) negociat amb Ciutadans i el PNB (a canvi d\u2019algunes mesures parcials favorables als pensionistes, amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3448","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3448","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3448"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3448\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3642,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3448\/revisions\/3642"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3448"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3448"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3448"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}