{"id":3455,"date":"2018-09-03T12:27:14","date_gmt":"2018-09-03T10:27:14","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3455"},"modified":"2018-12-05T12:56:24","modified_gmt":"2018-12-05T10:56:24","slug":"90-dies-de-govern-de-pedro-sanchez","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/90-dies-de-govern-de-pedro-sanchez\/","title":{"rendered":"90 dies de govern de Pedro S\u00e1nchez"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 694 <\/a><\/span><\/span>\u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Fa ja tres mesos que els treballadors d’aquest pa\u00eds van rebre amb alegria la caiguda de Rajoy, despr\u00e9s que triomf\u00e9s la moci\u00f3 de censura presentada pel PSOE. Suposava un alleujament indubtable tirar del govern al partit que ha fet de la corrupci\u00f3 i de la pol\u00edtica antisocial i d’enfrontament amb els pobles, els seus senyals d’identitat m\u00e9s caracter\u00edstiques. Per a molts, un cert halo d’esperan\u00e7a semblava obrir-se. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que tres mesos despr\u00e9s encara no hi ha cap problema resolt.<\/p>\n

Segurament hi haur\u00e0 qui objecti que l’acci\u00f3 del govern de Pedro S\u00e1nchez est\u00e0 condicionada per la falta d’una majoria parlament\u00e0ria s\u00f2lida i estable en la qual recolzar-se. Aix\u00f2 \u00e9s cert i \u00e9s un fet. No obstant aix\u00f2, sent cert, la q\u00fcesti\u00f3 central \u00e9s que no \u00e9s possible acabar amb les pol\u00edtiques d’austeritat \u2013i per tant, amb les retallades\u2013 respectant els l\u00edmits que imposen les lleis d’Estabilitat Pressupost\u00e0ria; no \u00e9s possible avan\u00e7ar en la defensa de les pensions si no es deroguen les reformes; no \u00e9s possible defensar l’ensenyament p\u00fablic si no es deroga la LOMCE; i finalment, no \u00e9s possible avan\u00e7ar en la soluci\u00f3 de la q\u00fcesti\u00f3 catalana, dient el mateix que deia Rajoy, encara que a difer\u00e8ncia d’aquest, es posi l’accent en la necessitat de di\u00e0leg. Una acci\u00f3 pol\u00edtica del govern que pos\u00e9s les necessitats i reivindicacions de la majoria social per davant de qualsevol altra consideraci\u00f3, que afront\u00e9s amb determinaci\u00f3 democr\u00e0tica l’aspiraci\u00f3 majorit\u00e0ria del poble catal\u00e0, sense deixar-se pressionar per institucions i poders que provenen del franquisme, en primer lloc de la Corona, podria o no tenir majoria parlament\u00e0ria, per\u00f2 segur que tindria el suport de milions al carrer.<\/p>\n

Per contra, la pol\u00edtica de \u201cconsens\u201d o l’intentar fer creure que es poden solucionar els problemes dels treballadors, o fer una altra pol\u00edtica econ\u00f2mica, respectant els dictats de Brussel\u00b7les i del gran capital sobre el d\u00e8ficit, \u00e9s el cam\u00ed m\u00e9s curt perqu\u00e8 la dreta recuperi el govern. Aqu\u00ed est\u00e0 l’exemple de Portugal en el qual el govern de Ant\u00f3nio Costa vol adoptar una nova reforma laboral que empitjora fins i tot la realitzada pel govern anterior seguint els dictats de Brussel\u00b7les, la qual cosa ha provocat que la CGTP cridi a manifestar-se en contra.<\/p>\n

Els treballadors necessiten saber si al cap de les piruetes sobre el pressupost de 2018 i el del 2019 aquest govern comen\u00e7ar\u00e0 a revertir vuit anys de retallades, o ser\u00e0 un nou govern que mantingui les retallades (suavitzant algun aspecte). Els sindicalistes no poden acontentar-se amb promeses sobre l’abolici\u00f3 de l’article 315.3 del Codi Penal, o de derogaci\u00f3 \u201cparcial\u201d de la reforma laboral, i els pensionistes dubten que les seves pensions quedin assegurades amb la volta al Pacte de Toledo. Per defensar-se, els treballadors necessiten recuperar plenament el dret de vaga i el dret a la lliure negociaci\u00f3, q\u00fcestionat d’arrel per la reforma laboral.<\/p>\n

No \u00e9s el mateix S\u00e1nchez que Rajoy, per\u00f2 la pol\u00edtica de draps calents no acontenta a ning\u00fa, i permet que la dreta es rearmi.<\/p>\n

Els simbolismes \u2026 i la q\u00fcesti\u00f3 catalana de fons<\/strong><\/h4>\n

En aquestes condicions, el govern S\u00e1nchez ho fia tot als gestos simb\u00f2lics com la, sens dubte justa, exhumaci\u00f3 de Franco, el dictador responsable de milers i milers d’assassinats, el mausoleu dels quals constitueix una vergonya democr\u00e0tica que cal desmuntar.<\/p>\n

El nomenament com a cap de gabinet d’un expert en m\u00e0rqueting apol\u00edtic, que cada dia busca la bona not\u00edcia per als espanyols, al cap de dos mesos de not\u00edcies dispars i contraposades comen\u00e7a a tenir-nos marejats. A m\u00e9s, aquests gestos coexisteixen amb altres decisions que expressen la submissi\u00f3 a les pressions dels jutges: la ministra Dolores Delgado ha fet marxa enrere en la seva decisi\u00f3 inicial de no donar suport a la demanda civil interposada contra el jutge Llarena i contractar\u00e0 un despatx d’advocats perqu\u00e8 ho defensi, a el \u201cm\u00f2dic\u201d preu de 544.982 euros. El govern de Pedro S\u00e1nchez, que segons algunes fonts, buscava que la Fiscalia retir\u00e9s l’acusaci\u00f3 de \u201crebel\u00b7li\u00f3\u201d, ha cedit a les pressions de jutges i fiscals i ha decidit defensar a Llarena i els seus nyaps judicials. \u201cDe disbarat en disbarat\u201d<\/em>, ha qualificat P\u00e9rez Royo l’actuaci\u00f3 judicial contra Puigdemont i altres consellers. Com explica en un recent article P\u00e9rez Royo, \u201cl’err\u00e0tica instrucci\u00f3 del jutge Pablo Llarena, que li ha portat a retirar primer la euro-ordre dictada en el seu moment per la jutgessa Carmen Lamela davant la just\u00edcia belga, a dictar despr\u00e9s una nova euro-ordre per tornar a retirar-la, el jutge instructor ha afectat a drets fonamentals de Carles Puigdemon negant-li al mateix temps la possibilitat de defensar-se\u201d<\/em>, i que \u201c\u00e9s el propi jutge Llarena el que s’ha posat en una posici\u00f3 jur\u00eddica insostenible\u201d<\/em>.<\/p>\n

La pressi\u00f3 de bona part de l’aparell judicial ha aconseguit que el govern assumeixi la defensa d’un disbarat judicial, per tapar les vergonyes d’una instrucci\u00f3 que pret\u00e9n aixafar una posici\u00f3 pol\u00edtica. Cedir davant aquesta pressi\u00f3 \u00e9s tancar la porta a una soluci\u00f3 que solament pot ser pol\u00edtica.<\/p>\n

La reacci\u00f3 passa a l’ofensiva<\/strong><\/h4>\n

M\u00e9s que la feblesa parlament\u00e0ria, \u00e9s la falta de determinaci\u00f3 pol\u00edtica el que esperona a la dreta m\u00e9s reaccion\u00e0ria. Davant l’enfonsament del PP, totes les institucions que v\u00e9nen del franquisme han empr\u00e8s l’atac al dret a protestar mitjan\u00e7ant lla\u00e7os grocs. Una jutge ha determinat que igual dret \u00e9s posar lla\u00e7os com llevar-los (negant la llibertat d’expressi\u00f3), i aquesta barbaritat s’ha convertit en contrasenya dels pol\u00edtics i mitjans del r\u00e8gim, organitzant una campanya en la qual C\u2019s, llevant-se la careta de dreta moderna i aliena a l’her\u00e8ncia franquista, fa de portaveu de carrer i piquet provocador. Volen provocar una situaci\u00f3 d’enfrontament que justifiqui les cr\u00edtiques al govern de Pedro S\u00e1nchez per ser condescendent amb els \u201cindependentistes\u201d. Fins al PP ha hagut de desmarcar-se de les formes de la campanya de retirada de lla\u00e7os grocs. I tots dos van a abstenir-se en la votaci\u00f3 per convalidar l’exhumaci\u00f3 de Franc via decreto-llei.<\/p>\n

Cal organitzar la resposta, obrir una nova perspectiva<\/strong><\/h4>\n

El perill que es pugui arribar a una situaci\u00f3 d’enfrontament civil exigeix m\u00e9s que mai que les organitzacions obreres prenguin les regnes de la lluita per les llibertats, que inclou la llibertat dels presos catalans i la fi de l’assetjament judicial. T\u00e9 ra\u00f3 Pepe \u00c1lvarez quan diu que mentre existeixin presos no hi haur\u00e0 soluci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 ha de voler dir que els treballadors de tots els pobles de l’Estat espanyol tenen un paper central a jugar en la defensa de les llibertats. Ha de significar que cal posar-se al capdavant d’aquesta exig\u00e8ncia i organitzar-la, independentment que l’actuaci\u00f3 del president catal\u00e0 Quim Torra i del seu govern no generi simpaties. Les seves declaracions p\u00fabliques per descomptat no afavoreixen que l’expressi\u00f3 majorit\u00e0ria del poble catal\u00e0 \u2013un 80% favorable a la realitzaci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum\u2013 es vegi representada per qui solament parla per a una part. El fet de \u201ctancar\u201d el Parlament catal\u00e0 fins al 2 d’octubre per evitar respondre a l’oposici\u00f3, o en prevenci\u00f3 que hi hagi debats en els quals s’expressin les diferencies internes que existeixen al govern de la Generalitat, per descomptat no \u00e9s la millor manera d’afirmar cap \u201cRep\u00fablica\u201d. En tot cas, \u00e9s la manera de tapar que hi ha companys de viatge, com el PDeCAT, contraris a tota mesura positiva contra el gran capital (augment de l’IRPF a les grans fortunes), o que s\u00f3n ferms partidaris de mantenir les subvencions p\u00fabliques a col\u00b7legis privats.<\/p>\n

D’igual manera, la convocat\u00f2ria d’una nova Diada<\/em> en la qual la reivindicaci\u00f3 de la llibertat dels presos hagu\u00e9s d’estar al centre, els organitzadors han decidit donar-li un car\u00e0cter en el qual, previsiblement, solament se sentin convocats els qui estan a favor de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

Aix\u00f2 fa m\u00e9s necessari organitzar la for\u00e7a que uneixi als treballadors i pobles contra el r\u00e8gim mon\u00e0rquic, en la lluita per la Rep\u00fablica, \u00fanic cam\u00ed que pot unificar l’exig\u00e8ncia d’autodeterminaci\u00f3 del poble catal\u00e0 i de tots els pobles, i les reivindicacions socials i democr\u00e0tiques dels treballadors (en actiu, jubilats o aturats) que s\u00f3n una mateixa classe en tot l’Estat espanyol. Amb els mateixos interessos i id\u00e8ntics objectius. Encara que l’aparell d’Estat s’obstini a dividir-nos i enfrontar-nos, i per m\u00e9s que uns altres pretenguin aixecar una suposada Rep\u00fablica, de contingut social indeterminat, al marge dels treballadors a Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 694 \u2013 veure en castell\u00e0) Fa ja tres mesos que els treballadors d’aquest pa\u00eds van rebre amb alegria la caiguda de Rajoy, despr\u00e9s que triomf\u00e9s la moci\u00f3 de censura presentada pel PSOE. Suposava un alleujament indubtable tirar del govern al partit que ha fet de la corrupci\u00f3 i de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3455","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3455","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3455"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3455\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3641,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3455\/revisions\/3641"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3455"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3455"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3455"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}