{"id":3471,"date":"2018-09-10T12:18:09","date_gmt":"2018-09-10T10:18:09","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3471"},"modified":"2018-12-05T12:55:47","modified_gmt":"2018-12-05T10:55:47","slug":"davant-aquest-11-de-setembre","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/davant-aquest-11-de-setembre\/","title":{"rendered":"Davant aquest 11 de setembre"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 695<\/a><\/span><\/span>\u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

Declaraci\u00f3 del Comit\u00e8 Executiu del POSI – 10 de setembre de 2018<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00c9s necess\u00e0ria la unitat dels Treballadors i els Pobles per conquistar tots els drets socials i democr\u00e0tics<\/strong><\/h3>\n

Immediatament, unitat per la llibertat dels presos<\/strong><\/h3>\n

\"\"<\/a>Malgrat el canvi de govern, l’aparell franquista segueix amena\u00e7ant i pressionant. Ho fa en relaci\u00f3 al govern de Pedro S\u00e1nchez, perqu\u00e8 s’aparti el menys possible de la ruta seguida pel seu predecessor, i perqu\u00e8 la invocaci\u00f3 al di\u00e0leg i a l’acord quedi en pura xerrameca. Pressiona \u2013i aconsegueix- que l’Estat es faci c\u00e0rrec de la defensa dels nyaps del jutge Llarena. No suporten qualsevol refer\u00e8ncia a la necessitat de trobar una sortida pol\u00edtica, i fins i tot la invitaci\u00f3 de la presidenta del Congr\u00e9s de Diputats al president de la Generalitat perqu\u00e8 acudeixi a explicar el seu punt de vista, \u00e9s r\u00e0pidament desautoritzada pel seu propi partit, que constitueix la representaci\u00f3 pol\u00edtica per excel\u00b7l\u00e8ncia del franquisme.<\/p>\n

Al mateix temps, la situaci\u00f3 dels presos, despr\u00e9s de mesos de pres\u00f3, i dels quals han hagut de sortir fora del pa\u00eds per no c\u00f3rrer la mateixa sort, no sembla que vagi a resoldre’s positivament, mentre que d’altra banda, creix l’activitat dels qui volen alimentar el foc de l’enfrontament civil. En aquestes circumst\u00e0ncies, molts treballadors, molts militants, es pregunten sobre qu\u00e8 fer.<\/p>\n

Amb la majoria social que vol poder decidir<\/strong><\/h4>\n

Com cada any, milers de ciutadans estan convocats aquest 11 de setembre. Sens dubte molts acudiran a la manifestaci\u00f3, per\u00f2 sens dubte tamb\u00e9, uns altres no ho faran perqu\u00e8 no se senten concernits pel lema de convocat\u00f2ria. El que hauria de convertir-se en un clam per la llibertat dels presos, pel dret a decidir, pels drets democr\u00e0tics i socials, els convocants han decidit que ha de centrar-se en el \u201crespecte al mandat de l’1-O\u201d, que la meitat o m\u00e9s de la poblaci\u00f3 no reconeix, i que per descomptat no servir\u00e0 per materialitzar la unitat que la gran majoria de la poblaci\u00f3 catalana reclama per poder exigir el dret a decidir. Donar l’esquena a aquesta majoria o ignorar-la contribueix a bloquejar la situaci\u00f3, i per descomptat no ajuda gens a la mobilitzaci\u00f3 unida per la llibertat dels presos.<\/p>\n

Alian\u00e7a dels Treballadors i els Pobles per portar la Rep\u00fablica<\/strong><\/h4>\n

Encara que hi ha qui encara s’obstina \u2013els dirigents de JxC fonamentalment- a persistir en l’error de creure que es poden imposar solucions unilaterals quan no es t\u00e9 el suport suficient i \u00e0mpliament majoritari de la poblaci\u00f3, i insisteixen en la mateixa via que ha portat en els \u00faltims mesos al bloqueig existent, la veritat \u00e9s que sense la unitat dels treballadors i pobles de l’Estat espanyol dif\u00edcilment es podr\u00e0 derrotar el r\u00e8gim heretat del franquisme, i per tant, dif\u00edcilment es podr\u00e0 satisfer les aspiracions del poble catal\u00e0.<\/p>\n

Cada dia que passa es fa m\u00e9s apreciable el sentiment antimon\u00e0rquic que recorre tots els pobles d’Espanya. Un sentiment que enlla\u00e7a amb les tradicions republicanes m\u00e9s profundes i amb l’experi\u00e8ncia de la lluita antifranquista. Buscar l’alian\u00e7a de tots ells per crear un potent moviment que acabi amb el r\u00e8gim mon\u00e0rquic, \u00e9s en aquests moments una necessitat imperativa. Les organitzacions que parlen en nom dels treballadors i els pobles tenen una enorme responsabilitat en aquest sentit.<\/p>\n

Acabar amb l’ordre mon\u00e0rquic, obrir una sortida republicana per a tots els pobles d’Espanya, que garanteixi el dret d’autodeterminaci\u00f3 i la lliure uni\u00f3 de Rep\u00fabliques lliures, \u00e9s l’\u00fanica via possible per resoldre el problema nacional. Treballar per unir forces en aquesta perspectiva ha de ser el comprom\u00eds de tots els militants i organitzacions que es reclamen de la llibertat dels pobles.<\/p>\n

Una vegada m\u00e9s: sense drets socials no hi ha drets nacionals<\/strong><\/h4>\n

La lluita per les llibertats nacionals, per la Rep\u00fablica, \u00e9s per a nosaltres, inseparable de la lluita per les reivindicacions. No hi ha Rep\u00fablica que mereixi tal nom, ni lluita que es reclami d’ella, si no es recolza en els treballadors, i no satisf\u00e0 les aspiracions d’aquests. Si no acaba amb la pol\u00edtica de retallades, de privatitzacions, de destrucci\u00f3 de lo p\u00fablic. Si se segueixen aprovant, un any darrere l’altre, pressupostos que mantenen les retallades, encara que en paral\u00b7lel es realitzin molts escarafalls per escenificar el \u201cenfrontament\u201d, la reivindicaci\u00f3 \u201crepublicana\u201d \u00e9s una enganyifa. La lluita per la sobirania del poble de Catalunya, com la de la resta de pobles, \u00e9s inseparable de la lluita pels drets socials.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 695\u2013 veure en castell\u00e0) Declaraci\u00f3 del Comit\u00e8 Executiu del POSI – 10 de setembre de 2018 \u00c9s necess\u00e0ria la unitat dels Treballadors i els Pobles per conquistar tots els drets socials i democr\u00e0tics Immediatament, unitat per la llibertat dels presos Malgrat el canvi de govern, l’aparell franquista segueix amena\u00e7ant i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"aside","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976,4,20],"tags":[],"class_list":["post-3471","post","type-post","status-publish","format-aside","hentry","category-cartas-catalan","category-catalunya","category-declaracion","post_format-post-format-aside"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3471","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3471"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3471\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3640,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3471\/revisions\/3640"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3471"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3471"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3471"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}