{"id":3540,"date":"2018-10-16T11:10:04","date_gmt":"2018-10-16T09:10:04","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3540"},"modified":"2018-12-05T12:52:31","modified_gmt":"2018-12-05T10:52:31","slug":"la-clau-per-avancar-unir-forces-per-la-republica-pels-drets-socials-i-democratics","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/la-clau-per-avancar-unir-forces-per-la-republica-pels-drets-socials-i-democratics\/","title":{"rendered":"La clau per avan\u00e7ar: unir forces per la Rep\u00fablica, pels drets socials i democr\u00e0tics"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 700<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Si alguna cosa s’ha pogut comprovar en els \u00faltims mesos a partir de la constituci\u00f3 del govern de Pedro S\u00e1nchez, \u00e9s que les expectatives creades entorn del que pogu\u00e9s o no fer aquell per resoldre el \u201cproblema\u201d catal\u00e0, per millorar les condicions de vida de milions de treballadors o per revertir la cr\u00edtica situaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics despr\u00e9s d’anys i anys de retallades, estan fortament condicionades en primera inst\u00e0ncia pels l\u00edmits que imposa l’exist\u00e8ncia del r\u00e8gim mon\u00e0rquic, i tots els seus mecanismes institucionals antidemocr\u00e0tics establerts per impedir desenvolupar una pol\u00edtica favorable a la majoria, i per la supeditaci\u00f3 a Brussel\u00b7les. D’aqu\u00ed que, des del punt de vista dels treballadors, adquireixi la m\u00e0xima import\u00e0ncia la lluita per la Rep\u00fablica, per la Rep\u00fablica del poble i per als pobles, com a \u00fanica forma de donar sortida a les aspiracions de la majoria social que vol acabar amb les pol\u00edtiques d’austeritat que asfixien a tots. Que vol que es governi respectant la voluntat popular, i que vol resoldre democr\u00e0ticament les aspiracions dels pobles sobre la base de la llibertat i de la fraternitat entre ells.<\/p>\n

L’acord PSOE-\u201cPodemos\u201d, pendent de Brussel\u00b7les<\/h4>\n

Aix\u00ed \u00e9s i aix\u00ed ho reconeix el propi govern, que d’altra banda ho fia tot al fet que Brussel\u00b7les tingui el seu punt de mira centrat avui a It\u00e0lia, i que per aquesta ra\u00f3, la despesa social que suposa l’acord PSOE-Podemos passi m\u00e9s desapercebut pugui ser tolerat per situar-se, de manera flexible, dins dels marges fixats per la Comissi\u00f3. Ja no es tracta nom\u00e9s del fet que s’accepti que la sobirania d’un pa\u00eds, i la capacitat dels seus governants per decidir i aplicar les pol\u00edtiques que considerin oportunes, es vegin minvades per la pressi\u00f3 i les limitacions que imposa la UE. \u00c9s que s\u00f3n aquestes limitacions les que impedeixen pal\u00b7liar la dif\u00edcil situaci\u00f3 que viuen avui milions de treballadors i adaptar-se a les mateixes \u00e9s donar-los l’esquena. \u00c9s que qualsevol mesura que vagi \u2013per t\u00edmida que sigui- en la l\u00ednia d’acabar parcialment amb els efectes tremendament lesius que han tingut les pol\u00edtiques d’austeritat \u00e9s acusada de posar en risc la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i l’estabilitat del pa\u00eds. El FMI i la patronal,\u00a0azorados\u00a0per la caiguda de l’economia exigeixen noves retallades que agreujarien aquest enfonsament per donar aire als especuladors. \u00c9s el que ha dit el president de la CEOE respecte a la pujada del salari m\u00ednim. I \u00e9s el que han dit tamb\u00e9 els portaveus del PP, auxiliats per C\u2019s, amb la desverg\u00fcenza\u00a0pr\u00f2pia de qui t\u00e9 la barruda d’afirmar que l’augment de 5.000 milions en despesa social posa en perill l’economia, ells que van aprovar l’any passat una despesa en Defensa de 8.000 milions. Ells que van dilapidar el Fondo de Reserva de les pensions.<\/p>\n

Qu\u00e8 impedeix solucionar la q\u00fcesti\u00f3 catalana?<\/h4>\n

Ho hem pogut veure en els \u00faltims mesos. Qualsevol pas que hagi pogut donar el govern de Pedro S\u00e1nchez per solucionar, per exemple, el tema dels presos ha estat immediatament contestat. Obertament i subterr\u00e0niament. De manera directa, l’excusa de la separaci\u00f3 de poders i de la independ\u00e8ncia judicial, que s’esgrimeix com a arguments de \u201cpes\u201d per dissuadir a qui vulgui que se li passi pel cap donar instruccions a la Fiscalia General de l’Estat, no la hi creuen ni els mateixos que la sostenen. No hi ha m\u00e9s que recordar desenes d’episodis en els quals les instruccions pol\u00edtiques busquen \u201cafinar\u201d l’acci\u00f3 dels fiscals. I subterr\u00e0niament, desencadenant les m\u00e9s brutes campanyes contra qui gosi traspassar la l\u00ednia vermella de l’intocable poder judicial heretat del franquisme.<\/p>\n

Per descomptat no solament influeix la resist\u00e8ncia de l’aparell d’Estat, comen\u00e7ant per la instituci\u00f3 mon\u00e0rquica, a acceptar una soluci\u00f3 democr\u00e0tica a la q\u00fcesti\u00f3 catalana. Tamb\u00e9 cal tenir en compte la limitaci\u00f3 que s\u2019autoimposen\u00a0els propis dirigents del PSOE quan cedeixen a la pressi\u00f3 de determinats poders. Els mateixos poders que clamen al cel quan se’ls insinua la possibilitat de realitzar un refer\u00e8ndum acordat i pactat que doni sortida als desitjos d’una \u00e0mplia majoria del poble catal\u00e0, i que no obstant aix\u00f2 no van posar cap tipus d’obstacle quan es va modificar la Constituci\u00f3 a l’agost de 2011 \u2013i en 24 hores- per adequar-la a les necessitats del capital financer que exigia establir com a prioritat el pagament del deute i no les necessitats ciutadanes. Parlen de la sobirania del poble espanyol per\u00f2 la\u00a0retallen cada dia. I neguen el dret de qualsevol ajuntament o parlament a pronunciar-se per la Rep\u00fablica. Solament defensen el reaccionari aparell franquista que garanteix la dominaci\u00f3 del gran capital.<\/p>\n

El lideratge pol\u00edtic de la classe obrera \u00e9s imprescindible<\/h4>\n

El bloqueig existent a Catalunya amena\u00e7a amb podrir-ho tot. Les mobilitzacions de l’11 de setembre i de l’1 d’octubre han fet aflorar p\u00fablicament la divisi\u00f3 i els l\u00edmits dels partits nacionalistes, i al mateix temps han desmuntat el\u00a0mantra\u00a0que unia a tots els partidaris de la independ\u00e8ncia, segons el qual l’objectiu com\u00fa \u00e9s la independ\u00e8ncia, al marge de qualsevol contingut social \u2026 i despr\u00e9s ja veurem. La falsedat d’aquesta f\u00f3rmula que ha funcionat durant molt temps \u2013sobretot per les cessions o la inacci\u00f3 de les organitzacions obreres- s’ha fet palesa. Els dirigents d’ERC \u2013o almenys, una part important- estan conven\u00e7uts que per avan\u00e7ar en els seus objectius \u00e9s imprescindible ampliar la base social. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s contradictori amb mantenir la unitat d’acci\u00f3 amb un partit tan antisocial com el\u00a0PDeCAT\u00a0o amb les restes del mateix, o amb el discurs \u201cantiespa\u00f1ol\u201d\u00a0que de tant en tant aflora, per no esmentar la ret\u00f2rica sobre el respecte al mandat popular de l’1 d’octubre de 2017, que m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 catalana no reconeix.<\/p>\n

La par\u00e0lisi que existeix avui a Catalunya, fruit de la divisi\u00f3 entre els nacionalistes escenificada en les \u00faltimes sessions del Parlament catal\u00e0, i de la falta d’acci\u00f3 pol\u00edtica i de decisi\u00f3 que engarrota a les organitzacions que es reclamen de la classe obrera, m\u00e9s preocupades de criticar els errors i limitacions dels primers, que d’organitzar l’ofensiva per la recuperaci\u00f3 de drets socials, alimenta tot tipus de demag\u00f2gies. I est \u00e9s un terreny perill\u00f3s per a la classe obrera perqu\u00e8, davant la falta de resposta dels dirigents de les organitzacions obreres, fan de la massa treballadora un terreny propici per a la manipulaci\u00f3 de qualsevol tipus. Aix\u00f2 explica que forces\u00a0antiobreres\u00a0puguin mossegar part de l’electorat obrer, sumant-se a aix\u00f2 la inconsist\u00e8ncia dels representants de la \u201cnova\u201d pol\u00edtica. A m\u00e9s, el fossat que existeix avui dia entre la immensa majoria de la classe obrera i les capes mitjanes de la societat que han estat temptades pel cimbell de la independ\u00e8ncia, no fa m\u00e9s que engrandir-se.<\/p>\n

Enfront d’aix\u00f2, \u00e9s urgent que les organitzacions que parlen en nom dels treballadors, passin a l’acci\u00f3. Que abandonin el marc segons el qual solament \u00e9s plausible pronunciar-se sobre si la unilateralitat \u00e9s el cam\u00ed o no, o sobre l’agenda de temes de l’independentisme governamental, i recuperin el terreny de la lluita per les reivindicacions, per la llibertat dels presos, pel dret a decidir, base insubstitu\u00efble de la unitat dels treballadors i de la fraternitat entre els pobles.<\/p>\n

En aquest sentit, encara que pugui semblar un punt de suport la recent votaci\u00f3 realitzada al Parlament catal\u00e0 a favor de l’abolici\u00f3 de la Monarquia \u2013votada favorablement per\u00a0JxC, ERC i els Comuns-, la proposta queda desvirtuada i perd for\u00e7a quan se li despulla de tot contingut social.<\/p>\n

No hi ha sortida pol\u00edtica cre\u00efble al marge de la lluita pels drets socials<\/h4>\n

El govern de la Generalitat est\u00e0 dirigit per una majoria de defensors de la \u201clliure empresa\u201d i la seva \u00faltima preocupaci\u00f3 \u00e9s la d’acabar amb les retallades. Fins ara, l’exist\u00e8ncia de presos i la pressi\u00f3 judicial i policial, aix\u00ed com la falta de resposta davant aquestes q\u00fcestions del govern de Pedro S\u00e1nchez, ha concedit un cert marge als qui no volen parlar de mesures socials. No obstant aix\u00f2 tot aix\u00f2 no serveix per sortir del bucle, ni per solucionar els problemes immediats. La situaci\u00f3 catastr\u00f2fica de l’ensenyament i la sanitat (93 centres escolars han comen\u00e7at el curs amb totes les aules en barracons, i sense solucionar el d\u00e8ficit de mestres, mentre que la sanitat catalana no s’ha recuperat de les retallades patides en els \u00faltims anys, un 27,5%, que han deixat a Catalunya com la pen\u00faltima comunitat que menys gasta en sanitat). El 20% dels catalans est\u00e0 a la vora de la pobresa, i la meitat de les retallades en pol\u00edtica social aplicats a Espanya entre 2009 i 2017 es van fer a Catalunya de la m\u00e0 dels governs de CiU, i s’han mantingut sota el paraigua de el \u201cproc\u00e9s\u201d, fins i tot amb els vots de la\u00a0CUP. D’altra banda, els funcionaris de la Generalitat s\u00f3n els \u00fanics de tota Espanya als quals se’ls deu encara la paga extra corresponent als anys 2013 i 2014.<\/p>\n

El\u00a0POSI, que t\u00e9 compromeses les seves forces en la lluita perqu\u00e8 les organitzacions obreres ocupen el lloc que els correspon, defensant els interessos del conjunt de la poblaci\u00f3 treballadora, afirma que el combat per alliberar als presos, per imposar a l’Estat un refer\u00e8ndum en el qual totes les opcions puguin ser considerades, \u00e9s inseparable de la lluita per les reivindicacions, per defensar la sanitat i l’ensenyament p\u00fabliques, per exigir la derogaci\u00f3 de les reformes laborals, per defensar les pensions que s\u00f3n de tots els treballadors. \u00c9s el comprom\u00eds de tots els que lluitem per una sortida democr\u00e0tica, per la Rep\u00fablica que garanteixi els drets socials i democr\u00e0tics, incl\u00f2s el dret d’autodeterminaci\u00f3, combatent en les organitzacions obreres tota subordinaci\u00f3 a la Monarquia i al capital financer en el cam\u00ed d’una representaci\u00f3 pol\u00edtica fidel als interessos dels treballadors.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 700 \u2013 veure en castell\u00e0) Si alguna cosa s’ha pogut comprovar en els \u00faltims mesos a partir de la constituci\u00f3 del govern de Pedro S\u00e1nchez, \u00e9s que les expectatives creades entorn del que pogu\u00e9s o no fer aquell per resoldre el \u201cproblema\u201d catal\u00e0, per millorar les condicions de vida de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3540","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3540","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3540"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3540\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3543,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3540\/revisions\/3543"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3540"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3540"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3540"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}