{"id":3609,"date":"2018-11-19T18:12:46","date_gmt":"2018-11-19T16:12:46","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3609"},"modified":"2018-12-05T12:49:17","modified_gmt":"2018-12-05T10:49:17","slug":"un-acord-pel-brexit","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/un-acord-pel-brexit\/","title":{"rendered":"Un acord pel Brexit?"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify;\"><em>(<span id=\"result_box\" class=\"short_text\" lang=\"ca\"><span class=\"alt-edited\">Publicat a la <a href=\"http:\/\/www.posicuarta.org\/pdf\/Carta705-cat.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Carta Setmanal 705<\/a><\/span><\/span> \u2013 <a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/un-acuerdo-para-el-brexit\/\">veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/Carta-705-cat.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-3610\" src=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/Carta-705-cat.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"215\" srcset=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/Carta-705-cat.jpg 419w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/Carta-705-cat-105x150.jpg 105w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/Carta-705-cat-210x300.jpg 210w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>El dimecres passat s&#8217;anunciava un projecte d&#8217;acord entre la Uni\u00f3 Europea i el govern brit\u00e0nic sobre les condicions del Brexit. Un document de 585 p\u00e0gines que no es va fer p\u00fablic tot esperant que Theresa May, la Primera Ministra brit\u00e0nica, ho expos\u00e9s al seu gabinet. Un editorialista pol\u00edtic del diari The Guardian resumia aix\u00ed l&#8217;anunci de l&#8217;acord: \u201cEl pla de May pel Brexit: un govern dividit, un partit dividit, una naci\u00f3 dividida\u201d. Un altre diari brit\u00e0nic parlava de May, com una \u201csupervivent\u201d, mentre que a l&#8217;altre costat del Canal de la Manxa, Le Monde qualificava l&#8217;acord com un \u201cpas decisiu\u201d i fins i tot un \u00e8xit per May, un \u00e8xit d&#8217;acudit com veurem.<\/p>\n<p><!--more--><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Cal destacar que aquest acord era imprescindible per evitar una sortida sense acord al mar\u00e7 de 2019, data prevista en els tractats per a la sortida definitiva de la UE. Per\u00f2, un vegada que sigui aprovat pels caps d&#8217;estat europeus, l&#8217;acord haur\u00e0 de ser aprovat posteriorment pel Parlament brit\u00e0nic, una concessi\u00f3 que May es va veure obligada a fer al Partit Laborista i a l&#8217;ala dels \u201chard Brexiters\u201d (els \u201cdurs\u201d pro-Brexit) del seu propi partit. Aix\u00ed i tot, l&#8217;anunci d&#8217;un acord en el si del govern brit\u00e0nic i a la Cimera Europea prevista pel 25 de novembre era l&#8217;\u00faltima oportunitat d&#8217;evitar una sortida sense acord.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Des del dimarts passat, quan May va anunciar una reuni\u00f3 d&#8217;urg\u00e8ncia del seu Govern per presentar el seu pla, van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer informacions parcials en la premsa i el grup dels hard Brexiters, dirigit pel diputat Jacob Rees-Mogg, va declarar la seva oposici\u00f3. Boris Johnson, exministre d&#8217;Exteriors, que va dimitir del seu lloc al juliol, ha definit l&#8217;acord com un \u201ctruc de pa\u00eds vassall\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">May ha passat una primera dificultat al seu propi govern. La reuni\u00f3 de gabinet celebrada dimecres passat amb aquesta q\u00fcesti\u00f3 com a \u00fanic assumpte del dia va durar cinc hores i va acabar amb \u201cuna decisi\u00f3 col\u00b7lectiva\u201d. El Guardian ha revelat que onze ministres es van oposar a l&#8217;acord durant la reuni\u00f3, mentre que disset van estar a favor. May es va donar per satisfeta en poder confirmar que cap ministre havia amena\u00e7at en dimitir \u201cmalgrat les decisions dif\u00edcils i inc\u00f2modes\u201d. Una alegria que va durar poc, perqu\u00e8 dos dies despr\u00e9s van dimitir 4 ministres entre ells el \u00abnegociador\u00bb del Brexit, Dominic Raab. Jacob Rees-Mogg va confirmar immediatament la seva oposici\u00f3, anunciant que els seus partidaris votaran en contra al Parlament i que \u201cno li sorprendria\u201d que alguns diputats presentessin una moci\u00f3 de confian\u00e7a per fer caure a May com a cap del govern. El DUP, partit unionista d&#8217;Irlanda del Nord, tamb\u00e9 ha expressat la seva oposici\u00f3 al pla governamental. Sammy Wilson, un dels seus diputats, ha declarat que \u201c\u00e9s un acord pobre, un mal acord, l&#8217;acord que la pr\u00f2pia primera ministra va anunciar que no acceptaria. La gent \u00a0s\u2019escandalitzar\u00e0 amb aquest resultat\u201d. Recordem que s\u00f3n els 10 diputats del DUP els qui permeten a May gaudir d&#8217;una majoria en la Cambra dels comuns despr\u00e9s de les eleccions de juny de 2017, de resultats catastr\u00f2fics per als Conservadors. En aquestes condicions, el preacord ha de ser votat a la cambra dels Comuns, i no \u00e9s segur que May aconsegueixi la majoria dels 650 diputats<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per la seva banda, i d&#8217;acord amb la resoluci\u00f3 adoptada pel congr\u00e9s del Labour Party al setembre, el seu secretari general, Jeremy Corbyn, ha declarat que \u201c\u00e9s un mal acord que no serveix als interessos del pa\u00eds\u201d, afegint que \u201cclarament, si el govern \u00e9s derrotat sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 absolutament central del seu programa, haur\u00e0 demostrat que \u00e9s absolutament incapa\u00e7 de governar i incapa\u00e7 de resoldre les q\u00fcestions priorit\u00e0ries per al pa\u00eds\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">May esperava encara poder comptar amb el suport d&#8217;una minoria de diputats del Labour Party, entre ells, aquells que van fer campanya en 2015 pel Brexit al costat dels Conservadors o amb el partit d&#8217;extrema dreta UKIP. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s possible que es decideixin finalment per votar en contra, al costat dels hard Brexiters de Jacob Rees-*Mogg.<\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><strong>Quin \u00e9s el contingut de l&#8217;acord?<\/strong><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">El nucli dels desacords est\u00e0 pel que fa a Irlanda del Nord i el fet que, quan el Regne Unit se situ\u00ef fora de la UE, caldria restablir els controls duaners i d&#8217;identitat a la frontera amb la Rep\u00fablica d&#8217;Irlanda. L&#8217;acord preveu l&#8217;establiment d&#8217;una \u201cxarxa de seguretat en el Mar d&#8217;Irlanda\u201d, i, de fet, Irlanda del Nord seguiria dins del Mercat Com\u00fa, i els controls de duanes s&#8217;aplicarien al comer\u00e7 entre aquesta i la Gran Bretanya. Per als defensors de l&#8217;ocupaci\u00f3 d&#8217;Irlanda del Nord, es tractaria d&#8217;un pas inacceptable cap a la separaci\u00f3 del Regne Unit. A m\u00e9s, Gran Bretanya seguiria durant un per\u00edode indefinit, fins a la signatura d&#8217;un nou acord comercial, dins de la uni\u00f3 duanera de la UE, i es compromet a respectar la reglamentaci\u00f3 europea, a no revisar les normes mediambientals i socials per no donar avantatges competitius a les seves empreses, i a adoptar diverses directives relatives als impostos. A m\u00e9s, un comit\u00e8 paritari del Regne Unit i la UE decidir\u00e0 la data de sortida del Gran Bretanya de la uni\u00f3 duanera. Un acord en aquests termes s&#8217;oposa frontalment als projectes dels hard Brexiters, pels qui el Brexit hauria de permetre al Regne Unit convertir-se en un parad\u00eds fiscal totalment desreglamentat, que podria acollir als capitals especulatius del m\u00f3n sencer, i que podria signar acords de lliure comer\u00e7 amb els Estats Units i els pa\u00efsos de la Commonwealth.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Finalment, l&#8217;acord no adopta cap decisi\u00f3 pel que fa a moltes q\u00fcestions comercials importants, que queden reservades per a un futur acord comercial. Entretant, la UE restablir\u00e0 les tarifes duaneres sobre les exportacions de peix de Gran Bretanya, que prohibir\u00e0 l&#8217;acc\u00e9s a les seves aig\u00fces territorials als pescadors europeus. Es tracta d&#8217;un punt de desacord important entre la UE i el Regne Unit, que exporta la majoria de la seva pesca als pa\u00efsos de la UE, per m\u00e9s d&#8217;1.000 milions de lliures esterlines a l&#8217;any. Un altre punt de tensi\u00f3 \u00e9s l&#8217;acc\u00e9s dels bancs de la City al mercat financer europeu. L&#8217;acord preveu un acc\u00e9s limitat equivalent al dret d&#8217;acc\u00e9s dels bancs americans i japonesos. El despatx de l&#8217;advocat internacional, Hogan Lovells, estima que l&#8217;acord cobreix solament una quarta part \u00a0de les activitats financeres entre el Regne Unit i la UE.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El govern de May est\u00e0 lluny d&#8217;haver superat una crisi en la qual el que est\u00e0 en joc, en \u00faltima inst\u00e0ncia, \u00e9s el lloc dels grans grups financers dins del mercat mundial. Michel Barnier, negociador per part de la UE, ha cridat al parlament brit\u00e0nic \u201ca assumir les seves responsabilitats\u201d, per\u00f2 s&#8217;ha vist obligat a confessar que \u201cser\u00e0 dif\u00edcil transformar aquest acord provisional en acord definitiu (&#8230;). El cam\u00ed \u00e9s llarg i ser\u00e0 tal vegada dif\u00edcil garantir una sortida de la UE en un bon ordre.\u201d<\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><strong>La podridura de la Uni\u00f3 Europea<\/strong><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">Fa una setmana explic\u00e0vem en la Carta setmanal com les pol\u00edtiques de la Uni\u00f3 Europea i els governs que se sotmeten a ella, que destrueixen les conquestes socials, base de la civilitzaci\u00f3, porten a Europa al caos.\u00a0 Cada dia que passa es fa m\u00e9s evident que les institucions de la UE, al servei del capital financer, estan en plena descomposici\u00f3. Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s el resultat, d&#8217;una banda, dels interessos contradictoris de les burgesies nacionals, els monopolis i els interessos de la burgesia nord-americana que, amb Trump, contr\u00e0riament al que succe\u00efa en el passat, prefereix prescindir de la UE i, d&#8217;altra banda, l&#8217;oposici\u00f3 dels pobles, creixent des del refer\u00e8ndum de 2005 contra el Tractat constitucional europeu.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Cada vegada est\u00e0 m\u00e9s clar que els interessos contradictoris de les burgesies impedeixen la unificaci\u00f3 d&#8217;Europa. I, no obstant aix\u00f2, l&#8217;economia europea \u00e9s un tot, els intercanvis de tot tipus s\u00f3n imprescindibles per a la superviv\u00e8ncia de pobles i nacions. Les fronteres dels Estats nacionals s\u00f3n frens al desenvolupament. Per\u00f2 el capitalisme, \u00e9s a dir, la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3, no pot resoldre aquesta contradicci\u00f3. Per aix\u00f2 la suposada unificaci\u00f3 per a dalt \u00e9s ca\u00f2tica i multiplica el caos actual.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Enfront d&#8217;aquesta situaci\u00f3, no hi cap una sortida nacional, cap possibilitat de tornar a la pesseta, la lira o el franc. Com assenyalava Trotsky el 1940, \u201cLa unificaci\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s per a Europa q\u00fcesti\u00f3 de vida o mort. Per\u00f2 realitzar aquesta tasca no incumbeix als actuals governs, sin\u00f3 a les masses populars, encap\u00e7alades pel proletariat. Europa ha de convertir-se en els Estats Units Socialistes, si no vol convertir-se en la tomba de la vella civilitzaci\u00f3.\u201d Paraules, avui, si cap, m\u00e9s actuals. Aquesta \u00e9s la base\u00a0 material del internacionalisme, de la necessitat del combat unit dels treballadors i els pobles d&#8217;Europa contra el capital, les seves institucions i governs.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(Publicat a la Carta Setmanal 705 \u2013 veure en castell\u00e0) El dimecres passat s&#8217;anunciava un projecte d&#8217;acord entre la Uni\u00f3 Europea i el govern brit\u00e0nic sobre les condicions del Brexit. Un document de 585 p\u00e0gines que no es va fer p\u00fablic tot esperant que Theresa May, la Primera Ministra brit\u00e0nica, ho expos\u00e9s al seu gabinet. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3609","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3609","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3609"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3609\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3613,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3609\/revisions\/3613"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3609"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3609"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3609"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}