{"id":3617,"date":"2018-11-26T13:58:25","date_gmt":"2018-11-26T11:58:25","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3617"},"modified":"2018-12-05T12:48:17","modified_gmt":"2018-12-05T10:48:17","slug":"davant-les-eleccions-andaluses","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/davant-les-eleccions-andaluses\/","title":{"rendered":"Davant les eleccions andaluses"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify;\"><em>(<span id=\"result_box\" class=\"short_text\" lang=\"ca\"><span class=\"alt-edited\">Publicat a la <a href=\"http:\/\/www.posicuarta.org\/pdf\/Carta706-cat.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Carta Setmanal 706<\/a><\/span><\/span> \u2013 <a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/ante-las-elecciones-andaluzas\/\">veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/Carta-706-cat.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-3619\" src=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/Carta-706-cat.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"215\" srcset=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/Carta-706-cat.jpg 419w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/Carta-706-cat-105x150.jpg 105w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/Carta-706-cat-210x300.jpg 210w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>El proper 2 de desembre se celebren les eleccions auton\u00f2miques andaluses, anticipades per la Presidenta de la Junta d&#8217;Andalusia, Susana D\u00edaz, davant la p\u00e8rdua del suport de Ciutadans, que li impedia aprovar els pressupostos de la Comunitat Aut\u00f2noma per 2019.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Deixem clar, per comen\u00e7ar, que no es tracta d&#8217;unes eleccions a un Parlament sobir\u00e0, ni de lluny. En la \u201cMonarquia de les autonomies\u201d, no solament no hi ha dret a decidir sin\u00f3 que els pobles i regions no tenen autonomia real, un \u00e0mbit en el qual decideixin sense inger\u00e8ncies sin\u00f3 que les lleis d&#8217;estabilitat i les lleis \u201carmonitzadores\u201d els marquen fins al \u00faltim detall el que han d&#8217;imposar als ciutadans, ajuntaments, etc. Aquest fet no treu cap responsabilitat als governs que decideixen adaptar-se i sotmetre&#8217;s a aquest marc antidemocr\u00e0tic (podrien rebel\u00b7lar-se contra aquesta situaci\u00f3, i organitzar des de cada govern -auton\u00f2mic o municipal- la lluita contra ella). El principal obstacle a les reivindicacions de la poblaci\u00f3 treballadora est\u00e0 en la Monarquia i les seves institucions, incl\u00f2s la submissi\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea i la seva \u201causteritat\u201d. Cal aplanar el cam\u00ed a la Rep\u00fablica.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Cal recordar que el PSOE governa la Comunitat Andalusa des de fa 40 anys. Molts d&#8217;ells en solitari i en algunes legislatures amb el suport (o la participaci\u00f3 al govern) del Partido Andalucista, Izquierda Unida o Ciutadadanos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els partits de la dreta, PP i Ciutadadanos (amb l&#8217;afegit de Vox, ara) basen el seu programa de \u201ccanvi\u201d en la reducci\u00f3 generalitzada d&#8217;impostos als m\u00e9s rics. Una proposta que, d&#8217;aplicar-se, posaria en perill la prestaci\u00f3 de serveis p\u00fablics essencials, com la sanitat, l&#8217;Ensenyament, la Depend\u00e8ncia. Serveis que, a m\u00e9s, en molts casos proposen privatitzar en major o menor mesura. Per tant, ha de quedar clar que no correspon als interessos de cap treballador o treballadora donar el seu vot a la dreta. Per\u00f2, \u00e9s suficient amb aix\u00f2? El succe\u00eft en aquests anys demostra que no n&#8217;hi ha prou amb donar el vot a les organitzacions que, presentant-se com \u201cd&#8217;esquerres\u201d demanen el vot de les persones treballadores.<\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><strong>Qu\u00e8 esperen els treballadors dels partits que parlen en el seu nom?<\/strong><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">En les eleccions andaluses del 2012 el PSOE va perdre la majoria absoluta i va governar en coalici\u00f3 amb Izquierda Unida, que va ocupar la Vicepresid\u00e8ncia de la Junta i diverses conselleries. Aquest govern de coalici\u00f3 va ser el que va aplicar totes les retallades. Aix\u00ed, va baixar el salari als empleats p\u00fablics, va passar a tots els interins a una jornada del 90% (en la sanitat va baixar als contractats temporals a una jornada del 75%), va aplicar l&#8217;augment de jornada de 35 a 37,5 hores setmanals que va decidir Rajoy, i ho va fer en les pitjors condicions per a les plantilles (eliminat milers de contractes temporals), va reduir dr\u00e0sticament les inversions en sanitat i ensenyament\u2026<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Despr\u00e9s de les eleccions de 2015, Susana D\u00edaz ha governat aquests \u00faltims anys amb el suport extern de Ciutadans, que ha for\u00e7at reduccions d&#8217;impostos (quan els serveis p\u00fablics necessiten desesperadament m\u00e9s personal i inversions) i privilegis per a les entitats privades que es beneficien de les externalizacions de serveis. I el govern de Susana D\u00edaz ha retornat amb comptagotes i de manera incompleta els drets retallats. I, mentre baixava impostos com el de successions (pels qui reben una her\u00e8ncia de m\u00e9s de 500.000 euros), ha seguit amb les retallades de pressupost. El pressupost nominal -que havia baixat entre 2010 i 2016- ha pujat en 2017 i 2018. Per\u00f2 no ha estat aix\u00ed pel que fa al PIB: en 2010 el pressupost sanitari suposava un 6,7% del PIB andal\u00fas, en 2014 -any de la major retallada pressupost\u00e0ria- estava en un 5,9% del PIB i en 2017 -quan, suposadament, s&#8217;estava \u201crecuperant de les retallades\u201d- havia caigut a un 5,8%.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per tant, l&#8217;experi\u00e8ncia d&#8217;aquests \u00faltims anys demostra que no n&#8217;hi ha prou amb tancar el pas a les \u201cdretes\u201d en les eleccions: els governs suposadament \u201cd&#8217;esquerres\u201d han aplicat les retallades del govern del PP, sense resist\u00e8ncia alguna, de vegades fins i tot pitjors retallades que els que el propi Rajoy imposava.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per tant, als treballadors i treballadores d&#8217;Andalusia, que no poden, per descomptat, permetre un govern de PP-Ciutadans, no els bastaria amb col\u00b7locar en el Palacio de San Telmo un nou govern del PSOE, o un govern de coalici\u00f3 del PSOE i de Adelante Andalucia (la marca d&#8217;Units Podemos en les eleccions), que repet\u00eds la nefasta experi\u00e8ncia de 2012-2015. Necessiten actuar de manera independent per aconseguir un govern que doni satisfacci\u00f3 a les seves necessitats i reivindicacions.<\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><strong>El programa que la poblaci\u00f3 treballadora necessita<\/strong><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els treballadors i treballadores, la joventut, els jubilats i persones amb depend\u00e8ncia, necessiten un govern que respongui a les seves necessitats. Un govern que recuperi tots i cadascun dels llocs de treball perduts en la Sanitat P\u00fablica, l&#8217;Ensenyament i la Depend\u00e8ncia, que engegui un pressupost extraordinari d&#8217;inversions en serveis p\u00fablics essencials (nom\u00e9s en la sanitat s&#8217;ha deixat d&#8217;invertir 2.000 milions entre 2012 i 2018, la qual cosa suma l&#8217;equivalent a 5 vegades el pressupost d&#8217;inversions de 2010, \u00faltim any previ a les retallades). \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 urgent, perqu\u00e8 els serveis p\u00fablics, despr\u00e9s d&#8217;anys de retallades, estan en una situaci\u00f3 molt greu.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible, \u00e9s necessari que el govern que es formi desafi\u00ef i combati la Llei d&#8217;Estabilitat Pressupost\u00e0ria, instrument que lliga de peus i mans a tot govern i li obliga a aplicar les retallades exigides pel capital financer i afavorits des de Brussel\u00b7les, asfixiant als serveis p\u00fablics i retallant els drets dels seus treballadors. Per tant, les candidatures que defensin als treballadors han de propugnar un pla de lluita conjunt amb els treballadors i pobles de Catalunya, de Madrid i de tots els pobles contra l&#8217;austeritat que l&#8217;Estat i la UE proposa, per la llibertat. En lloc de caure en l&#8217;enfrontament amb el poble catal\u00e0 i la divisi\u00f3 que ens perjudica a tots.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Les organitzacions obreres i, en primer lloc, els sindicats, han de, en qualsevol circumst\u00e0ncia, mantenir la seva independ\u00e8ncia pel que fa a les candidatures i al futur govern i posar en primer lloc les necessitats i reivindicacions dels treballadors i treballadores.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En totes les organitzacions i en tots els centres de treball i d&#8217;estudi, en totes les barriades de poblaci\u00f3 treballadora, cal fer campanya, recollir signatures, aprovar mocions i resolucions, per exigir que es formi a Andalusia un govern que respongui a les necessitats de la poblaci\u00f3 treballadora, en la lluita comuna de treballadors i pobles per les llibertats i els drets, que aplani el cam\u00ed a la Rep\u00fablica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(Publicat a la Carta Setmanal 706 \u2013 veure en castell\u00e0) El proper 2 de desembre se celebren les eleccions auton\u00f2miques andaluses, anticipades per la Presidenta de la Junta d&#8217;Andalusia, Susana D\u00edaz, davant la p\u00e8rdua del suport de Ciutadans, que li impedia aprovar els pressupostos de la Comunitat Aut\u00f2noma per 2019. Deixem clar, per comen\u00e7ar, que [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3617","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3617","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3617"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3617\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3622,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3617\/revisions\/3622"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3617"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3617"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3617"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}