{"id":3628,"date":"2018-12-04T11:41:28","date_gmt":"2018-12-04T09:41:28","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3628"},"modified":"2018-12-05T12:46:29","modified_gmt":"2018-12-05T10:46:29","slug":"eleccions-andaluses-un-immens-rebuig-que-aprofundeix-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/eleccions-andaluses-un-immens-rebuig-que-aprofundeix-la-crisi\/","title":{"rendered":"Eleccions andaluses: un immens rebuig que aprofundeix la crisi"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 707<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em>
\n<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>El resultat de les eleccions andaluses ha caigut com un raig entre sectors importants dels activistes i militants obrers. Tots parlen de la pujada de\u00a0Vox\u00a0i alguns fins i tot arriben a culpar a \u201cla gent\u201d, \u00e9s a dir, als treballadors i treballadores que s’han abstingut o que han donat l’esquena a les candidatures de l’esquerra institucional. Com si els resultats caiguessin del no-res i com si no hi hagu\u00e9s hagut 36 anys de governs de la \u201cesquerra\u201d a Andalusia.<\/p>\n

El fet \u00e9s que el PSOE i la suma de la \u201cesquerra\u201d perden per primera vegada la majoria a Andalusia. El PSOE treu 33 diputats, perdent 14. Avanci Andalusia treu 17 (sumaven 20). El PP, perdent 7 diputats, treu 26. Pugen Ciutadans, amb 21 diputats, enfront de 9 en 2015, i\u00a0Vox, que treu 12. La suma de PP,\u00a0Cs\u00a0i\u00a0Vox\u00a0supera la majoria absoluta, amb 59 parlamentaris, i ja han anunciat que van a formar govern, encara que falta veure com s’entenen entre ells.<\/p>\n

El rebuig en xifres<\/strong><\/h4>\n

Si es vol fer una an\u00e0lisi real dels resultats cal partir d’un fet: en el seu conjunt, reflecteixen un enorme rebuig del poble andal\u00fas a tot el sistema. Comen\u00e7ant pels 2.600.000 s’han abstingut, que suposen m\u00e9s del 40% del cens. Si vam sumar a l’abstenci\u00f3, els vots en blanc (57.000) i els vots nuls (81.000, el doble que en 2015), m\u00e9s del 45% del cens electoral s’ha negat a participar en les eleccions.<\/p>\n

La principal responsabilitat d’aquesta situaci\u00f3 \u00e9s dels dirigents del Partit Socialista, que durant gaireb\u00e9 40 anys han aplicat des del govern d’Andalusia la pol\u00edtica del Capital Financer i de la Monarquia, els plans d’austeritat, les retallades. No poden analitzar-se els resultats sense recordar a centenars de milers d’andalusos i andaluses, que no fa molt es van tirar al carrer contra les fusions d’hospitals i en defensa de la sanitat p\u00fablica. Nom\u00e9s la sanitat ha perdut en aquests anys 6.700 milions d’euros, i segueix sofrint retallades. En 2010 el pressupost sanitari suposava un 6,7% del PIB, en 2014 \u2013any de la major retallada pressupost\u00e0ria\u2013 estava en un 5,9% del PIB i en 2017 havia caigut a un 5,8%. No \u00e9s d’estranyar, per tant, que el PSOE hagi perdut, pel que fa a 2015, 400.000 vots, 400.000 treballadors i treballadores que han donat l’esquena a aquesta pol\u00edtica.<\/p>\n

Per qu\u00e8 no s’han transvasat aquests vots a l’altra for\u00e7a d’esquerra institucional que es presentava a les eleccions? \u00c9s clar que, en el seu conjunt, els electors d’Andalusia no han vist d’ara endavant Andalusia, l’alian\u00e7a Podemos-Esquerra Unida, alguna cosa diferent. De fet, han perdut 280.000 vots pel que fa a 2015. Sens dubte, ha pesat en aix\u00f2 el record dels anys d’Esquerra Unida al govern andal\u00fas, abans de 2015, quan es van aplicar les pitjors retallades en la sanitat, l’ensenyament i els serveis p\u00fablics. Tampoc Podemos, principal protagonista de l’alian\u00e7a a Andalusia, ha aparegut davant els ulls de centenars de milers com una alternativa.<\/p>\n

Per\u00f2 la caiguda de l’esquerra representa tamb\u00e9 la desil\u00b7lusi\u00f3 de centenars de milers amb els resultats de l’alian\u00e7a que mant\u00e9 al govern de Madrid. Les esperances de canvi obertes l’1 de juny amb la moci\u00f3 de censura i el canvi de govern s’han vist decebudes per la falta de mesures concretes d’aquest govern, m\u00e9s enll\u00e0 dels \u201cgestos\u201d.<\/p>\n

L’altra pota del suport al r\u00e8gim, el PP, representant de l’aparell d’Estat heretat del franquisme, tamb\u00e9 ha sofert importants p\u00e8rdues. Se li han anat 320.000 vots, i el franquisme pol\u00edtic apareix dividit i en crisi, amb els gaireb\u00e9 400.000 vots que ha tret\u00a0Vox. Que, recordem, no \u00e9s una altra cosa que una escissi\u00f3 del PP, que recupera bona part del discurs de la vella Alian\u00e7a Popular.<\/p>\n

Aix\u00ed, les tres forces que han ocupat les institucions de l’Estat des de la \u201ctransici\u00f3\u201d han perdut, cadascuna, la tercera part dels seus vots. Nom\u00e9s creixen els \u201coutsiders\u201d\u00a0i els extrems. Han crescut Ciutadans i\u00a0Vox, que apareixen com a \u201cnous\u201d, enfront de \u201cels de sempre\u201d, per\u00f2 han crescut tamb\u00e9 els\u00a0animalistes\u00a0de\u00a0PACMA, que treuen 70.000 vots enfront de 32.000 en 2015, i hi ha hagut m\u00e9s de 60.000 vots a diferents candidatures d’esquerra \u2013que tothom sabia que no podien treure cap parlamentari\u2013, quan en 2015 amb prou feines sumaven 10.000 vots. I aqu\u00ed estan els 57.000 vots en blanc i els 81.000 nuls.<\/p>\n

Qu\u00e8 expressen aquests resultats?<\/strong><\/h4>\n

El poble andal\u00fas est\u00e0 fart de discursos i exigeix resultats. Vol recuperar els salaris i les pensions, pensions per poder viure, contractes per a treballs amb drets, la lliure negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva, o sigui derogar les reformes laborals i de pensions. Vol recuperar la seva sanitat p\u00fablica, que ha sofert gaireb\u00e9 7.000 milions de retallades en aquests anys i ha perdut 7.000 ocupacions (uns dies abans de les eleccions els metges de \u201cAtenci\u00f3 Prim\u00e0ria\u201d anaven a la vaga en protesta per la seva situaci\u00f3), vol recuperar l’ensenyament p\u00fablic, els serveis socials, la depend\u00e8ncia\u2026<\/p>\n

La pujada de\u00a0Vox\u00a0ha portat a alguns a clamar per la \u201cunitat antifeixista\u201d. El \u201cfeixisme\u201d no est\u00e0 solament en\u00a0Vox, est\u00e0 en l’aparell d’Estat, en els jutges que empresonen triats, en les bandes de la\u00a0porra\u00a0creades per Ciutadans a Catalunya amb agents de l’ordre p\u00fablic, en les lleis\u00a0anti-vaga. Per\u00f2 la unitat, que exigeix mobilitzar tamb\u00e9 als milions de persones que han optat per l’abstenci\u00f3 i els diversos vots de rebot, no pot construir-se tancant els ulls a la responsabilitat dels dirigents \u201cd’esquerra\u201d defensors del r\u00e8gim, de les seves retallades, d’aquest aparell judicial. Nom\u00e9s pot forjar-se partint de la defensa dels drets i conquestes socials, de la defensa dels serveis p\u00fablics. Ning\u00fa pot cridar-nos a rebato en defensa de la pol\u00edtica dels qui han aplicat totes les retallades i avui es disposen a seguir aplicant la pol\u00edtica de la Uni\u00f3 Europea, \u00e9s a dir, m\u00e9s retallades.<\/p>\n

No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 andalusa\u2026 la necessitat d’un canvi pol\u00edtic<\/strong><\/h4>\n

No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 andalusa. El que ha passat all\u00ed pot repetir-se en el conjunt de l’Estat. Si el govern de Pedro S\u00e1nchez, recolzat per Units Podemos, segueix sense respondre a les expectatives dels treballadors, de la joventut, de les dones, dels pobles, si cedeix davant l’aparell judicial \u2013que es prepara per dictar una sent\u00e8ncia exemplar contra els republicans catalans\u2013 i l’aparell d’Estat heretat del franquisme, si no aplica, m\u00e9s enll\u00e0 dels gestos, un canvi real de pol\u00edtica, els resultats d’Andalusia mostren quin pot ser el resultat.<\/p>\n

Agafem l’exemple de Catalunya. Susana D\u00edaz es vana d’haver estat la primera a recolzar el 155 de Rajoy, seguida per Pedro S\u00e1nchez. Per\u00f2 el 155 ha estat el programa com\u00fa dels tres trossos de la dreta.<\/p>\n

Quin esquerra \u00e9s la que recolza al PP en lloc de propugnar la unitat de tot el moviment obrer estatal per acabar amb les retallades i recuperar drets? Quin esquerra \u00e9s la que parla del seu campanar i no de la fraternitat dels pobles per acabar amb la Monarquia i establir un r\u00e8gim de conviv\u00e8ncia lliure dels pobles?<\/p>\n

Els milions d’abstencionistes i els centenars de milers que han optat per un vot de rebot expressen la necessitat d’un canvi pol\u00edtic profund, que porti la fi de l’austeritat i les retallades, la recuperaci\u00f3 de tots els drets, la fi de la precarietat generalitzada\u2026 Un canvi que exigeix acabar amb un r\u00e8gim que nom\u00e9s porta retallades i mis\u00e8ria, que organitza la desigualtat i es nega a defensar a les dones, el r\u00e8gim de la llei mordassa i les condemnes als vaguistes, que no ofereix cap futur a la joventut, un r\u00e8gim que enfronta als pobles. En \u00faltima inst\u00e0ncia, un canvi que nom\u00e9s \u00e9s possible unint totes les forces dels treballadors i dels pobles per recuperar els drets socials i democr\u00e0tics, aplanant aix\u00ed el cam\u00ed de la Rep\u00fablica. Encara que parlin de democr\u00e0cia i fins i tot de Rep\u00fablica, els dirigents del PSOE i d’Units Podemos tanquen aquest cam\u00ed en sostenir les retallades de la Uni\u00f3 Europea i els aparells repressius de la Monarquia, portant-nos a atzucacs com el qual ha rebutjat la gran majoria del poble andal\u00fas, amb l’abstenci\u00f3 o tamb\u00e9 amb el vot perqu\u00e8 es realitzin les esperances promeses per PSOE i Units Podem despr\u00e9s de la caiguda de Rajoy<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 707 \u2013 veure en castell\u00e0) El resultat de les eleccions andaluses ha caigut com un raig entre sectors importants dels activistes i militants obrers. Tots parlen de la pujada de\u00a0Vox\u00a0i alguns fins i tot arriben a culpar a \u201cla gent\u201d, \u00e9s a dir, als treballadors i treballadores que s’han abstingut […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"aside","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3628","post","type-post","status-publish","format-aside","hentry","category-cartas-catalan","post_format-post-format-aside"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3628","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3628"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3628\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3632,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3628\/revisions\/3632"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3628"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3628"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3628"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}