{"id":3659,"date":"2018-12-10T14:28:13","date_gmt":"2018-12-10T12:28:13","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3659"},"modified":"2018-12-11T11:00:58","modified_gmt":"2018-12-11T09:00:58","slug":"lextrema-dreta-i-el-franquisme","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/lextrema-dreta-i-el-franquisme\/","title":{"rendered":"L’extrema dreta i el franquisme"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 708<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>La irrupci\u00f3 de\u00a0Vox\u00a0en les eleccions andaluses (amb 12 parlamentaris i gaireb\u00e9 400.000 vots) ha portat a una proliferaci\u00f3 d’an\u00e0lisi, crides i den\u00fancies sobre la \u201camena\u00e7a del feixisme\u201d i la \u201carribada de l’extrema dreta\u201d. No cal banalitzar aquesta situaci\u00f3, per\u00f2, abans de res, cal obrir un debat sobre aquestes q\u00fcestions.<\/p>\n

Per comen\u00e7ar, cal establir un fet: a Espanya, l’extrema dreta no sorgeix ara. Sempre ha estat agotnada en les institucions de l’aparell d’Estat heretat del franquisme. L’anomenada \u201cTransici\u00f3\u201d va mantenir a l’aparell judicial i policial, a l’ex\u00e8rcit i als poders econ\u00f2mics enduriments sota el franquisme, sense tocar-los ni un p\u00e8l.<\/p>\n

El Tribunal d’Ordre P\u00fablic, especialitzat a perseguir als militants obrers i democr\u00e0tics, es va transformar en Audi\u00e8ncia Nacional (i va seguir, per cert, perseguint als \u201cterroristes\u201d bascos).\u00a0Billy\u00a0\u201cel Ni\u00f1o\u201d va seguir sent policia fins a la seva jubilaci\u00f3 (amb un augment en la seva pensi\u00f3 per les seves medalles guanyades com a torturador).<\/p>\n

Els jutges van seguir en el seu lloc, tancant els ulls a les tortures dels detinguts (com havien fet sota el franquisme) i a la viol\u00e8ncia contra les dones, mentre persegueixen amb ferotgia als sindicalistes en aplicaci\u00f3 del franquista article 315.3 del Codi Penal, i persegueixen a rapers, actors, titellaires… M\u00e9s d’1.000 militars acaben de forma un manifest reivindicant la mem\u00f2ria del dictador Franco. El bisbe de C\u00f2rdova publica una \u201ccarta pastoral\u201d, en la qual es congratula dels resultats de les eleccions andaluses: \u00abAndalusia se situa com a pionera d’un canvi social que esperem en la societat espanyola. Que la bolcada a Andalusia serveixi per a una conversi\u00f3 a D\u00e9u\u201d. I, per sobre de tot, se situa l’hereu de l’hereu nomenat per Franco, que, el 3 d’octubre, organitzava amb el seu discurs (\u201ca per ells\u201d) la mobilitzaci\u00f3 de tot l’aparell d’Estat contra els republicans catalans.<\/p>\n

Quan criden a la \u201cunitat dels dem\u00f2crates\u201d per tancar el pas a\u00a0Vox, volen dir, unitat dels \u201cconstitucionalistes\u201d, unitat amb el PP i Ciutadans? Volen dir que el PP \u00e9s dem\u00f2crata? Que ho \u00e9s Ciutadans, organitzadora de les patrulles \u201cciutadanes\u201d que a Catalunya organitzen l’arrencada de lla\u00e7os grocs i l’enfrontament amb els qui els col\u00b7loquen? Que s\u00f3n \u201cdem\u00f2crates\u201d els jutges de la \u201cmanada\u201d? Que s\u00f3n dem\u00f2crates els jutges i fiscals del tribunal Suprem que, amb el suport de l’Acusaci\u00f3 Particular exercida per\u00a0Vox, pretenen condemnar a centenars d’anys de pres\u00f3 als republicans catalans?<\/p>\n

Anem amb compte, no vagi a ser que, amb la cobertura de \u201ctots contra el feixisme\u201d, ens portin a recolzar al mateix r\u00e8gim del que neix aquesta extrema dreta, i a renunciar a les aspiracions de canvi pol\u00edtic i de satisfacci\u00f3 de les reivindicacions. Aquesta \u00e9s la l\u00ednia que a Fran\u00e7a cridava a recolzar a\u00a0Macron\u00a0contra Le Pen, i que ha perm\u00e8s a\u00a0Macron utilitzar aquest vot \u201ccontra l’extrema dreta\u201d per aplicar un programa de destrucci\u00f3 de drets laborals, de baixades d’impostos als rics i pujada d’impostos als treballadors, de persecuci\u00f3 als immigrants (ha expulsat a m\u00e9s de 40.000), de retallades de llibertats, \u00e9s a dir, un programa \u201cd’extrema dreta\u201d.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s el feixisme<\/strong><\/h4>\n

Trotsky, en els anys 30, polemitzava amb els quals cridaven a qualsevol \u201cfeixista\u201d i explicava la naturalesa del feixisme, que no \u00e9s nom\u00e9s una ideologia racista, xen\u00f2foba i autorit\u00e0ria. El feixisme \u00e9s una mica m\u00e9s, \u00e9s un fenomen pol\u00edtic i social, que es basa en la mobilitzaci\u00f3 activa i organitzada, per compte del capital financer, d’\u00e0mplies capes de la petita burgesia \u2013 que poden arrossegar, tamb\u00e9, a un sector de la classe treballadora- contra el moviment obrer, les seves organitzacions, els seus locals i les seves mobilitzacions, buscant aixafar-les i destruir-les, acabar amb tota expressi\u00f3 organitzada del moviment obrer i amb els drets de vaga, expressi\u00f3 i manifestaci\u00f3.<\/p>\n

De moment, no ens enfrontem a aquesta situaci\u00f3. No tenim a Andalusia ni en la resta de l’Estat, bandes organitzades de camises marrons, negres o blaves que organitzin atacs sistem\u00e0tics contra el moviment obrer ni contra les mobilitzacions dels treballadors. Els grups que podrien organitzar-les s\u00f3n, de moment, marginals. L’\u00fanic embri\u00f3 d’aquest tipus de bandes de\u00a0matons\u00a0s\u00f3n els grups organitzats a Catalunya, i no per\u00a0Vox, sin\u00f3 per Ciutadans.<\/p>\n

I, encara que tingu\u00e9ssim aquestes bandes, de gens serviria la unitat amb el PP i Ciutadans per fer-los front. Poc han trigat el PP i\u00a0Cs\u00a0a anunciar que estan disposats a formar govern a Andalusia amb els vots de\u00a0Vox. Seria necessari, per contra, partir de la unitat de les organitzacions dels treballadors i dels pobles de tot l’Estat. De la defensa dels republicans catalans, aliats naturals dels treballadors en la lluita contra la Monarquia, l’extrema dreta i el feixisme. Com el van ser en 1936 o en la lluita contra el franquisme.<\/p>\n

L’ou de la serp<\/strong><\/h4>\n

Vox\u00a0no \u00e9s una altra cosa que un despreniment del PP, amb un programa que s’assembla molt al de la primitiva Alian\u00e7a Popular, de la qual va sorgir el PP despr\u00e9s de l’enfonsament de la\u00a0UCD, que havia estat el partit que va agrupar a la majoria dels franquistes \u2013reconvertits, \u201cmiraculosament\u201d, en \u201cdem\u00f2crates\u201d- en 1980-82. I que recupera, tamb\u00e9, i tal vegada \u201cm\u00e9s al b\u00e8stia\u201d, elements defensats fins ara pel propi P\u00e0g. Elements que, a m\u00e9s, el nou dirigent del PP, Pablo Casado, s’inclina, amb el seu \u201cgir a la dreta\u201d, a recuperar.<\/p>\n

Quan\u00a0Vox\u00a0parla de \u201cacabar amb les autonomies\u201d, recupera la posici\u00f3 d’AP durant la Transici\u00f3. Parla d’anul\u00b7lar la Llei de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, contra la qual va votar el P\u00e0g. Parla de deixar d’atendre als centres sanitaris als immigrants sense papers, com va fer el govern del PP, una mesura que acaba d’anul\u00b7lar Pedro S\u00e1nchez. Parla de limitar el dret a l’avortament, com pretenia el ministre del PP Ruiz Gallard\u00f3n.<\/p>\n

L’ou de la serp d’on s’ha incubat\u00a0Vox\u00a0no \u00e9s un altre que l’aparell d’Estat del r\u00e8gim, aquest aparell heretat del franquisme sense depuraci\u00f3 alguna. Circula per les xarxes una biografia del dirigent de\u00a0Vox, Santiago Abascal, que explica clarament com durant prop de 20 anys va ser, no nom\u00e9s militant del PP, sin\u00f3 representant del mateix en diverses institucions i parlaments. Si veiem el perfil dels 12 parlamentaris triats a Andalusia, podem veure com entre ells destaquen\u00a0exjutges,\u00a0exmilitars,\u00a0expolic\u00edes, \u00e9s a dir, membres de l’aparell d’Estat.<\/p>\n

Per tant, no pot organitzar-se, al nostre pa\u00eds, una oposici\u00f3 organitzada a l’extrema dreta sense organitzar la lluita contra les institucions del R\u00e8gim, en \u00faltima inst\u00e0ncia, la lluita per la ruptura democr\u00e0tica, per la Rep\u00fablica.<\/p>\n

Cal partir de la defensa de drets i reivindicacions<\/strong><\/h4>\n

Despr\u00e9s de les eleccions andaluses, tant CCOO com UGT han fet un balan\u00e7 en el qual assenyalen l’alt\u00edssima abstenci\u00f3 obrera i assenyalen que les organitzacions de l’esquerra han donat l’esquena a les reivindicacions. Tenen ra\u00f3, encara que alguns assenyalen que tamb\u00e9 els dirigents sindicals comparteixen la responsabilitat per haver adoptat una pol\u00edtica d’aband\u00f3 de les reivindicacions darrere de el \u201cdi\u00e0leg social\u201d.<\/p>\n

L’alt\u00edssima abstenci\u00f3, els vots en blanc i nuls, els vots a petites organitzacions d’esquerra (fins i tot, en certa mesura, el vot a Ciutadans i\u00a0Vox)\u00a0demostren que existeix una enorme indignaci\u00f3 social que no troba llit a trav\u00e9s de les organitzacions tradicionals de la classe treballadora ni de les \u201cnoves\u201d organitzacions.<\/p>\n

El lloc de totes les organitzacions obrera est\u00e0 en la defensa de les reivindicacions, per organitzar la indignaci\u00f3 social. Aquesta \u00e9s, a m\u00e9s, la manera d’organitzar la lluita contra l’extrema dreta, des d’a baix, des de la realitat quotidiana de la classe treballadora, de la joventut, dels pobles. Una lluita que nom\u00e9s pot organitzar-se donant l’esquena als cants de sirena de la \u201cunitat antifeixista\u201d amb els franquistes del PP i els\u00a0neofranquistes\u00a0de\u00a0Cs. Nom\u00e9s pot partir d’organitzar una aut\u00e8ntica resposta a l’enorme indignaci\u00f3 social que s’ha manifestat en les mobilitzacions dels pensionistes i les dones, en les mobilitzacions de centenars de milers per la sanitat a Andalusia despr\u00e9s de el \u201cil\u00b7luminat\u201d\u00a0Spiriman. S\u00f3n mobilitzacions que es basen en el dia a dia de la classe treballadora, en la defensa concreta dels drets i conquestes socials, dels serveis p\u00fablics, per\u00f2 que, en molts casos, no troben llit en les organitzacions i, en particular, en els sindicats.<\/p>\n

Defensar els drets i les reivindicacions, defensar els serveis p\u00fablics i els drets dels seus empleats, combatre perqu\u00e8 les organitzacions obreres mantinguin la seva independ\u00e8ncia i es posin al capdavant d’aquest combat, \u00e9s la millor manera de tallar els caps de la\u00a0hidra\u00a0de l’extrema dreta.<\/p>\n

Finalment, una q\u00fcesti\u00f3 ha de ser posada sobre la taula: els resultats de les eleccions andaluses demostren que hi ha milions de treballadors i treballadores, de joves, que no s’identifiquen amb les organitzacions que, en donar l’esquena a les reivindicacions, els han donat l’esquena. Cal unir forces en els combats immediats per les pensions i per les llibertats, per avan\u00e7ar cap a la posada en peus d’una nova representaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 708 \u2013 veure en castell\u00e0) La irrupci\u00f3 de\u00a0Vox\u00a0en les eleccions andaluses (amb 12 parlamentaris i gaireb\u00e9 400.000 vots) ha portat a una proliferaci\u00f3 d’an\u00e0lisi, crides i den\u00fancies sobre la \u201camena\u00e7a del feixisme\u201d i la \u201carribada de l’extrema dreta\u201d. No cal banalitzar aquesta situaci\u00f3, per\u00f2, abans de res, cal obrir un […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3659","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3659","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3659"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3659\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3667,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3659\/revisions\/3667"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3659"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3659"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3659"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}