{"id":3733,"date":"2019-01-22T12:17:15","date_gmt":"2019-01-22T10:17:15","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3733"},"modified":"2019-01-22T12:17:15","modified_gmt":"2019-01-22T10:17:15","slug":"gran-bretanya-latzucac-parlamentari-planteja-el-problema-de-laccio-dels-treballadors","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/gran-bretanya-latzucac-parlamentari-planteja-el-problema-de-laccio-dels-treballadors\/","title":{"rendered":"Gran Bretanya: L\u2019atzucac parlamentari planteja el problema de l&#8217;acci\u00f3 dels treballadors"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify;\"><em>(<span id=\"result_box\" class=\"short_text\" lang=\"ca\"><span class=\"alt-edited\">Publicat a la <a href=\"http:\/\/www.posicuarta.org\/pdf\/Carta713-cat.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Carta Setmanal 713<\/a><\/span><\/span> \u2013 <a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/gran-bretana-el-atolladero-parlamentario-plantea-el-problema-de-la-accion-de-los-trabajadores\/\">veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Carta-713-cat.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-3736\" src=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Carta-713-cat.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"215\" srcset=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Carta-713-cat.jpg 419w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Carta-713-cat-105x150.jpg 105w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Carta-713-cat-210x300.jpg 210w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>La crisi a Gran Bretanya, despr\u00e9s de la votaci\u00f3 perduda en el Parlament sobre l&#8217;acord pactat amb la UE per portar a terme un <strong><em>BR\u00c9XIT<\/em><\/strong> ordenat \u00e9s l&#8217;expressi\u00f3 m\u00e9s clara de l&#8217;atzucac que representa <strong>per a tots els pobles i treballadors<\/strong> d&#8217;Europa la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En efecte aquesta votaci\u00f3 \u00e9s una derrota hist\u00f2rica: 118 diputats conservadors han votat contra el pla de <em>Br\u00e9xit<\/em> elaborat pel Govern i la Uni\u00f3 Europea. Una derrota com no s&#8217;havia vist des de fa gaireb\u00e9 100 anys.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u00c9s un altre cop maj\u00fascul a tot l&#8217;edifici de les institucions de la Uni\u00f3 Europea, que es va aixecar per a garantir la dominaci\u00f3 del capital financer a Europa. Immediatament, \u00c1ngela Merkel va declarar: <em>\u201cTreballar\u00e9 fins a la fi per a trobar una soluci\u00f3 acordada, per a mantenir la millor relaci\u00f3 possible (amb Londres)\u201d<\/em>. Per altra banda Macron, dins d\u2019un pou de dif\u00edcil sortida per la crisi de les armilles grogues, ha declarat sobre l&#8217;obertura de noves negociacions: <em>\u201cmirarem, tal vegada es pugui millorar un o dos punts, no crec que molt perqu\u00e8 hem anat fins al l\u00edmit del que pod\u00edem acordar, i ara, per a tractar de resoldre un problema de pol\u00edtica interna brit\u00e0nica, no deixarem de defensar els interessos dels europeus. [\u2026] Ho mirarem per\u00f2 jo vigilar\u00e9 aix\u00f2, considero que \u00e9s el mandat que he rebut i que ha estat ben defensat pel President del Consell Europeu, Donald Tusk, i pel nostre negociador, Michel Barnie\u201d<\/em>, en una paraula, que no cedeix en res per\u00f2 passa el cas a la Comissi\u00f3 i a Barnier, que \u00e9s tant com una confessi\u00f3 d&#8217;impot\u00e8ncia. Tony Blair, exprimer ministre i inspirador de la part m\u00e9s dretana del Partit Laborista, explica: <em>\u201cUn segon refer\u00e8ndum \u00e9s l&#8217;\u00fanica manera de tancar el debat\u201d<\/em>. Denunciant el refer\u00e8ndum de 2016 i l&#8217;atzucac actual, tots voldrien fer marxa enrere, fer com si res hagu\u00e9s ocorregut. Per a l&#8217;ala m\u00e9s propera a Blair del Partit Laborista, un segon refer\u00e8ndum o una \u201cvotaci\u00f3 popular\u201d \u00e9s tamb\u00e9 la forma d&#8217;afeblir a Corbyn.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L&#8217;altra opci\u00f3 seria endarrerir la data oficial de sortida de la UE, fixada per al 29 de mar\u00e7, per\u00f2 aix\u00f2 comportaria un retard de dos anys, la qual cosa apareixeria com una maniobra per a enterrar la votaci\u00f3 de 2016. No obstant aix\u00f2, aquest termini permetria trobar un comprom\u00eds en el Parlament brit\u00e0nic, que ning\u00fa creu possible d&#8217;aqu\u00ed al 29 de mar\u00e7. May s&#8217;ha dirigit a tots els partits per a obrir una discussi\u00f3, Corbyn s&#8217;ha\u00a0 negat a participar. En efecte, la situaci\u00f3 del Partit Laborista no \u00e9s la mateixa des que Corbyn va ser triat, dues vegades seguides, per una \u00e0mplia majoria de la base del partit i dels sindicats i amb l&#8217;aflu\u00e8ncia massiva de nous afiliats. El Govern May, abans de la votaci\u00f3 va intentar, ignorant en\u00a0 Corbyn, arribar a un acord amb responsables sindicals i el grup de diputats blairistes (o sigui la dreta del Partit Laborista), arribar a un acord perqu\u00e8 votessin el document, justificant aquest suport com la \u00fanica manera de defensar els drets dels treballadors. Aquest intent va fracassar, nom\u00e9s dos diputats laboristes es van abstenir. Despr\u00e9s Corbyn va presentar una simb\u00f2lica moci\u00f3 de desconfian\u00e7a contra May que va ser rebutjada per la m\u00ednima.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per als dirigents europeus un retard accentuaria una mica m\u00e9s la crisi de les institucions, quan falten pocs mesos per a les eleccions europees. Eleccions que tots voldrien veure com a mitj\u00e0 per a dotar-se d&#8217;una nova legitimitat en els seus propis pa\u00efsos, o almenys per a limitar els estralls.<\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\">La incapacitat del capital d&#8217;unificar el mercat europeu<\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">L\u2019entrebanc \u00e9s total. Per\u00f2 la incapacitat de les institucions parlament\u00e0ries brit\u00e0niques per a resoldre el <em>Br\u00e9xit<\/em>, aix\u00ed com l&#8217;atzucac en qu\u00e8 es troba el parlamentarisme alemany, la monarquia espanyola o el bonapartisme franc\u00e8s expressen en el fons, m\u00e9s enll\u00e0 de les formes institucionals, la crisi del capital financer, la crisi del sistema basat en la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3. La crisi de descomposici\u00f3 de la UE ha pres la forma aguda del <em>Br\u00e9xit<\/em> pel lloc que ocupa la Gran Bretanya com exprimera pot\u00e8ncia financera i colonial del m\u00f3n. El <em>Br\u00e9xit<\/em> ha estat per a algunes fraccions del capital brit\u00e0nic un intent de superar la seva pr\u00f2pia decad\u00e8ncia escapolint-se de les servituds de la UE. Servituds que nom\u00e9s expressen el que Alemanya ha deixat molt enrere a la Gran Bretanya en la carrera entre imperialismes. El Br\u00e9xit expressa tamb\u00e9, des del punt de vista del capital, la contradicci\u00f3 entre la unificaci\u00f3 del mercat europeu i la dominaci\u00f3 d&#8217;aquest mercat pel capital financer privat. Des de fa decennis, el mercat brit\u00e0nic s&#8217;ha bolcat als pa\u00efsos de la UE, fins i tot tenim el cas de la City, que des dels anys 80 ha ocupat un lloc desmesurat en l&#8217;economia brit\u00e0nica. Com m\u00e9s es prolongui l&#8217;atzucac, m\u00e9s pren forma la perspectiva d&#8217;una sortida sense acord, la qual cosa terroritza a tothom. Aix\u00f2 seria sin\u00f2nim del restabliment d&#8217;aranzels en el comer\u00e7 amb els pa\u00efsos de la UE, la qual cosa afecta tamb\u00e9 a les empreses nord-americanes, australianes o japoneses implantades al Regne Unit, que per a elles \u00e9s un pont cap al mercat europeu.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aquest intent de superar la seva decad\u00e8ncia es recolzava en particular en la relaci\u00f3 privilegiada amb els Estats Units. Per\u00f2 quatre mesos despr\u00e9s del refer\u00e8ndum, l&#8217;elecci\u00f3 de Trump va donar una gran accelerada a la crisi. La voluntat de Trump de q\u00fcestionar, fins i tot de manera provocadora, totes les relacions entre imperialismes establertes des de 1945 i refor\u00e7ades des de 1991, per a imposar els interessos dels capitals nord-americans, el programa de \u201cAm\u00e8rica el primer\u201d, nom\u00e9s podia dinamitar de cop les il\u00b7lusions del Regne Unit i aquest fet va quedar evidenciat des del primer moment<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El que aqu\u00ed es planteja \u00e9s el problema de la unificaci\u00f3 del mercat europeu per a respondre a les necessitats dels pobles europeus, tasca que el capital financer \u2013dominat pel capital nord-americ\u00e0, no pot realitzar.<\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\">La responsabilitat del Partit Laborista<\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tot aix\u00f2 agreuja les dissensions, vacil\u00b7lacions i fugides cap endavant en el si del Partit Conservador, i de forma diferent, en el Partit Laborista.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Malgrat la campanya de premsa que parla d&#8217;un afebliment de Corbyn, aquest per contra gaudeix d&#8217;un suport important, perqu\u00e8 mant\u00e9, malgrat les pressions dels partidaris de les pol\u00edtiques de Blair i dels conservadors, la l\u00ednia adoptada pel congr\u00e9s del partit: eleccions generals al m\u00e9s aviat possible, en les quals el Partit Laborista es compromet a respectar la votaci\u00f3 de 2016 i a negociar un acord amb la UE que protegeixi els llocs de treball i permeti que el govern apliqui el seu programa favorable als serveis p\u00fablics, els drets socials i la reindustrialitzaci\u00f3 del pa\u00eds. Per\u00f2 els laboristes no podran fer fora del govern als conservadors i triar un govern laborista que respongui a les seves reivindicacions nom\u00e9s amb mocions de censura. L\u2019atzucac actual planteja la q\u00fcesti\u00f3 de quina ha de ser l&#8217;acci\u00f3 independent de la classe obrera, dels sindicats i de les inst\u00e0ncies del Partit Laborista per a organitzar una campanya de manifestacions de masses que obligui a May a dimitir. Fer fora als \u00a0conservadors per a establir un govern que respongui a les reivindicacions vitals, la classe obrera obriria la perspectiva de la uni\u00f3 dels pobles d&#8217;Europa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">No \u00e9s una crisi brit\u00e0nica o nom\u00e9s brit\u00e0nica, els imperialismes europeus viuen una situaci\u00f3 creixent de marginalitzaci\u00f3 en el mercat mundial, incapa\u00e7os de competir i amena\u00e7ats de ser expulsats en sectors sencers, per exemple \u00a0l&#8217;amena\u00e7a de desmantellament del sector de l&#8217;autom\u00f2bil. I la Uni\u00f3 Europea, lluny de ser una protecci\u00f3 per als interessos capitalistes, \u00e9s cada vegada m\u00e9s un obstacle, incapa\u00e7 si m\u00e9s no de coordinar pol\u00edtiques comunes.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Des del punt de vista dels interessos dels treballadors i dels pobles, NO HI HA MARXA ENRERE SOBIRANISTA o sigui la volta a un bon capitalisme \u00abnacional\u00bb.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El que planteja la crisi\u00a0 de la UE i de tots els r\u00e8gims europeus \u00e9s la necessitat de l&#8217;expropiaci\u00f3 del capital i aplanar el cam\u00ed als Estats Units Socialistes d&#8217;Europa, alliberats de tota explotaci\u00f3 i opressi\u00f3 i de l&#8217;obstacle que signifiquen les fronteres nacionals.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aquesta perspectiva nom\u00e9s es possible per l&#8217;acci\u00f3 dels treballadors arrossegant a les seves organitzacions de tots els pobles d&#8217;Europa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(Publicat a la Carta Setmanal 713 \u2013 veure en castell\u00e0) La crisi a Gran Bretanya, despr\u00e9s de la votaci\u00f3 perduda en el Parlament sobre l&#8217;acord pactat amb la UE per portar a terme un BR\u00c9XIT ordenat \u00e9s l&#8217;expressi\u00f3 m\u00e9s clara de l&#8217;atzucac que representa per a tots els pobles i treballadors d&#8217;Europa la Uni\u00f3 Europea. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3733","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3733","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3733"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3733\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3737,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3733\/revisions\/3737"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}