{"id":3821,"date":"2019-03-11T13:50:09","date_gmt":"2019-03-11T11:50:09","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3821"},"modified":"2019-03-11T13:53:19","modified_gmt":"2019-03-11T11:53:19","slug":"contraposar-drets-socials-i-drets-democratics-a-qui-beneficia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/contraposar-drets-socials-i-drets-democratics-a-qui-beneficia\/","title":{"rendered":"Contraposar drets socials i drets democr\u00e0tics, a qui beneficia?"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 720<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>La setmana passada, el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, Jordi Salvador, dialogava a Sevilla, en un acte convocat per Informaci\u00f3 Obrera sobre la situaci\u00f3 de les pensions p\u00fabliques i el paper del Pacte de Toledo, amb treballadors i pensionistes de Sevilla. El diputat d’ERC no va ocultar en cap moment el seu defensa de la independ\u00e8ncia de Catalunya, la qual cosa en cap moment va obstaculitzar un debat que va ser intens i fraternal (i que va durar fins que els empleats del centro en que se celebrava van anunciar el tancament). En aquest debat, diversos dirigents de la Coordinadora de Pensionistes de Sevilla i el diputat d’ERC van debatre, en el mateix pla, sobre la defensa d’un patrimoni com\u00fa de la classe treballadora, tant a Sevilla com a Tarragona, i en la resta de l’Estat: com defensar el sistema p\u00fablic de pensions enfront dels atacs del capital financer que el t\u00e9 al punt de mira.<\/p>\n

Naturalment, el judici contra els presos catalans, va sortir en el debat, i no va passar res. El fossat que es pret\u00e9n obrir entre els qui defensen des de Catalunya el dret d’autodeterminaci\u00f3 i els drets democr\u00e0tics, i la resta de treballadors i pobles de l’Estat espanyol, queda laminat a la m\u00ednima en la qual totes dues coses es defensen des de posicions de classe. Desapareix immediatament tota divisi\u00f3 artificial quan es parla en nom de l’inter\u00e8s de tota la classe obrera, que \u00e9s el mateix que dir en inter\u00e8s de tots els pobles de l’Estat espanyol. El debat va continuar tal qual, i al final, tots els assistents es van fer una foto amb Jordi Salvador.<\/p>\n

Els qui pretenen fer-nos creure que una cosa \u00e9s incompatible amb l’altra, o que es pot defensar els drets socials al marge dels drets democr\u00e0tics (incloent el dret d’autodeterminaci\u00f3) o viceversa, en realitat no defensen ni una cosa ni l’altra. I en \u00faltima inst\u00e0ncia s’erigeixen en puntals de suport per al r\u00e8gim de la Monarquia que se sustenta en la negaci\u00f3 tant dels drets democr\u00e0tics com dels drets socials.<\/p>\n

Aquesta imposici\u00f3 del R\u00e8gim de la Monarquia, que busca dividir als treballadors per a impedir que defensin, units, el conjunt dels seus interessos, es transmet a la c\u00fapula de les organitzacions que defensen a aquest R\u00e8gim, traduint-se en fets com el suport de Pedro S\u00e1nchez a l’aplicaci\u00f3 del 155 en 2017, o el clamor\u00f3s silenci que mant\u00e9 la majoria de dirigents sindicals sobre el judici als republicans catalans. Una posici\u00f3 que suposa una ruptura de totes les tradicions del moviment obrer, tal com es van manifestar durant l’etapa republicana i al llarg de la lluita contra el franquisme.<\/p>\n

Quina \u00e9s la tradici\u00f3 del moviment obrer?<\/strong><\/h4>\n

Durant la Rep\u00fablica, i especialment durant la Guerra Civil, les organitzacions obreres i els nacionalistes van combatre contra la reacci\u00f3. En 1934 tant Lluis Companys com els principals dirigents del PSOE van ser empresonats pel govern de la dreta que reprimia a sang i foc l’aixecament obrer d’Ast\u00faries (tasca en la qual es va distingir el general Francisco Franco). En 1936, enfront del cop d’estat militar, la tasca comuna va ser defensar la Rep\u00fablica, defensar les llibertats, les conquestes revolucion\u00e0ries de juliol de 1936, i el dret a l’autogovern de Catalunya \u2013que sens dubte era una dels primers objectius a eliminar per part dels colpistes-, autogovern l’exist\u00e8ncia del qual es va mantenir, prec\u00eds \u00e9s recordar-ho, mentre la classe obrera va tenir la iniciativa i fins a la derrota de la insurrecci\u00f3 de maig de 1937 a Barcelona. Els cartells \u00abdefensar Madrid \u00e9s defensar Catalunya\u00bb expressaven fets com la marxa de la columna Durruti al capdavant de la Ciutat Universit\u00e0ria de Madrid, on el l\u00edder revolucionari va perdre la vida.<\/p>\n

La unitat de la lluita dels treballadors i els pobles de tot l’Estat ha estat una tradici\u00f3 mantinguda al llarg de tota la hist\u00f2ria recent. Un dels assistents a l’acte de Sevilla recordava una an\u00e8cdota que il\u00b7lustra aquesta situaci\u00f3: en 1977, en un teatre de Sevilla abarrotat de p\u00fablic, el cantautor catal\u00e0 Lluis Llach interpretava la seva can\u00e7\u00f3 \u00abCampanades a morts\u00bb, composta en honor d’uns obrers bascos assassinats per la policia franquista unes setmanes abans. I el teatre s’ensorrava aplaudint a un cantant que interpretava, en catal\u00e0, un himne de solidaritat amb la lluita del poble basc.<\/p>\n

Aix\u00ed va succeir, una vegada i una altra, al llarg de la lluita contra el franquisme. Al desembre de 1970, una onada de vagues en tot l’Estat combatia contra els processos de Burgos, que el r\u00e8gim de la dictadura franquista pretenia condemnar a mort a uns militants d’ETA Com tot el pa\u00eds, andalusos, murcians, catalans, bascos, gallecs…, es va aixecar al gener de 1977 contra l’assassinat dels advocats d’Atocha o al desembre de 1973 contra el Proc\u00e9s 1001 contra els dirigents de Comissions Obreres.<\/p>\n

El conjunt del moviment obrer ha defensat sempre el dret dels diferents pobles del conjunt de l’Estat a decidir lliurement el seu futur. N’hi ha prou amb recordar el que deia una de les resolucions aprovades en el fam\u00f3s congr\u00e9s de Suresnes del PSOE, en 1974: \u00abDavant la configuraci\u00f3 de l’Estat espanyol, integrat per diverses nacionalitats i regions marcadament diferenciades, el PSOE manifesta que: 1) La definitiva soluci\u00f3 del problema de les nacionalitats que integren l’Estat espanyol part indefectiblement del ple reconeixement del dret d’autodeterminaci\u00f3 de les mateixes que comporta la facultat que cada nacionalitat pugui determinar lliurement les relacions que mantindr\u00e0 amb la resta dels pobles que integren l’Estat espanyol\u00bb. Quatre anys despr\u00e9s, el 26 de mar\u00e7 de 1978, quatre mesos abans que fos sotmesa a refer\u00e8ndum la Constituci\u00f3, se celebrava a Bilbao la primera manifestaci\u00f3 legal del \u00abAberri Eguna\u00bb (dia de la p\u00e0tria basca). En la pancarta de cap, entre altres , figuraven el president del PSOE, Ram\u00f3n Rubial, i el Secretari General de la UGT, Nicol\u00e1s Redondo. Aquesta pancarta deia -en basc- \u00abEstatut Nacional d’Autonomia. Autogovern. Autodeterminaci\u00f3\u00bb. El manifest llegit al final de les manifestacions en les quatre capitals basques, subscrit per totes les principals organitzacions obreres i democr\u00e0tiques, deia que \u00abla democr\u00e0cia no ser\u00e0 plena per al nostre poble en tant, constitucionalment, no es reconegui la seva sobirania i el dret d’autogovern que possibiliti la seva autodeterminaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

La mateixa posici\u00f3 defensava llavors la immensa majoria de les organitzacions obreres que combatia contra la dictadura, que basaven el seu combat en la lluita comuna pels drets laborals i socials i pels drets democr\u00e0tics, incloent, en lloc destacat, els drets dels pobles. Gr\u00e0cies a ella, units, treballadors i pobles van imposar al R\u00e8gim, a la mort del dictador, llibertats i drets.<\/p>\n

Aquesta unitat nom\u00e9s es va trencar quan, en els Pactes de la Moncloa -octubre de 1977- i despr\u00e9s en el \u00abpacte constitucional\u00bb, els dirigents del PSOE i del PCE, juntament amb els dirigents de les principals organitzacions \u00abnacionalistes\u00bb, van acordar amb els franquistes els eixos de l’anomenada \u00abtransici\u00f3\u00bb, pels quals s’acceptava la Monarquia personificada en la figura de l’hereu designat per Franco, aix\u00ed com el manteniment dels aparells judicial, repressiu, militar, etc., de la dictadura sense cap depuraci\u00f3. A canvi, l’aparell d’Estat franquista va concedir unes llibertats que el moviment de treballadors i pobles ja li havia imposat en la pr\u00e0ctica, quan es va materialitzar el que deia des de la pres\u00f3 un fam\u00f3s sindicalista: \u00abel dret de vaga s’aconsegueix fent vagues; el dret de reuni\u00f3, reunint-se; el dret d’associaci\u00f3, associant-se\u00bb. El dret dels pobles a l’autodeterminaci\u00f3 va figurar entre les ren\u00fancies dels dirigents obrers i nacionalistes, la qual cosa que es va reflectir en la Constituci\u00f3 sota la forma \u00abUnitat indissoluble de la naci\u00f3 espanyola\u00bb.<\/p>\n

El judici als catalans<\/strong><\/h4>\n

El judici en el Tribunal Suprem franquista als republicans catalans posa de nou en l’ordre del dia del moviment obrer totes aquestes q\u00fcestions.<\/p>\n

Militants de tot l’Estat han combatut junts contra les reformes laborals, la LOMCE, la Llei Mordassa, com combaten, avui, junts en defensa del sistema p\u00fablic de pensions. Nou mesos de govern de Pedro S\u00e1nchez han deixat totes aquestes reivindicacions en l’aler, sent algunes utilitzades en l’actual propaganda i objecte de \u00abpromeses electorals\u00bb.<\/p>\n

En l’acte del 26 de gener de Madrid, contra el judici als republicans catalans, es reunien militants obrers que han sofert la repressi\u00f3 en aplicaci\u00f3 de l’article 315.3 del Codi Penal amb militants catalans que enfronten avui la persecuci\u00f3 de l’aparell d’Estat, expressant la necessitat d’aquesta lluita comuna.<\/p>\n

Davant els mesos electorals que s’han obert, \u00e9s haver de tot militant obrer ajudar a trencar el c\u00e8rcol que els partidaris del R\u00e8gim han imposat contra la necess\u00e0ria unitat en defensa de les reivindicacions socials i les reivindicacions democr\u00e0tiques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 720 \u2013 veure en castell\u00e0) La setmana passada, el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, Jordi Salvador, dialogava a Sevilla, en un acte convocat per Informaci\u00f3 Obrera sobre la situaci\u00f3 de les pensions p\u00fabliques i el paper del Pacte de Toledo, amb treballadors i pensionistes de Sevilla. El diputat d’ERC no […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3821","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3821","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3821"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3821\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3826,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3821\/revisions\/3826"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3821"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3821"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3821"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}