{"id":3834,"date":"2019-03-19T12:20:23","date_gmt":"2019-03-19T10:20:23","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3834"},"modified":"2019-03-26T09:33:45","modified_gmt":"2019-03-26T07:33:45","slug":"nuvols-passatgers-o-crisi-cronica-del-capitalisme","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/nuvols-passatgers-o-crisi-cronica-del-capitalisme\/","title":{"rendered":"N\u00favols passatgers o crisi cr\u00f2nica del capitalisme"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 721<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>La situaci\u00f3 econ\u00f2mica mundial est\u00e0 presidida per la noci\u00f3 de crisi; m\u00e9s precisament crisi cr\u00f2nica del capitalisme, en el sentit de l’abs\u00e8ncia de tota perspectiva realment expansiva. Sens dubte l’FMI, m\u00e0xim representant institucional del capital financer dominant que \u00e9s l’estatunidenc, desitjaria anunciar un horitz\u00f3 falaguer, base per a tota la propaganda del \u00abcapitalisme bo\u00bb que suposadament permetria resoldre els problemes. Per\u00f2 la realitat ho impedeix, obligant les seves m\u00e0ximes autoritats a recon\u00e8ixer les dificultats: tant la seva directora-gerent\u00a0Christine\u00a0Lagarde, el 18 d’abril passat, com el seu economista-cap\u00a0Maurice\u00a0Obstfeld, el 9 d’octubre, parlaven de \u00abn\u00favols en l’horitz\u00f3\u00bb, lligades a la guerra comercial i el\u00a0 sobre endeutament. S’enfonsa el discurs de la sortida de la crisi. Per\u00f2, s\u00f3n nom\u00e9s n\u00favols, tal vegada passatgeres?<\/p>\n

La realitat de les economies europees \u00e9s especialment greu, subordinades a trav\u00e9s de la UE a l’imperialisme estatunidenc, que cada vegada revela amb m\u00e9s claredat la seva condici\u00f3 de gegant amb peus de fang. La guerra comercial deslligada per Trump expressa les contradiccions del capitalisme, at\u00e8s que la vella in\u00e8rcia liberalitzadora promoguda per les multinacionals estatunidenques en la cerca de mercats, va provocar la seva deslocalitzaci\u00f3 i, amb aix\u00f2, l’afebliment de la base econ\u00f2mica dels Estats Units, concretada en les gegantesques torres bessones del d\u00e8ficit p\u00fablic i el d\u00e8ficit comercial (el d\u00e8ficit del pressupost federal va augmentar el 42% en l’\u00faltim trimestre de 2018, lligat a la reducci\u00f3 d’impostos de Trump i el d\u00e8ficit comercial supera el 4% del seu producte, amb un deute p\u00fablic que passa ja la magnitud del 80% del PIB).<\/p>\n

La greu situaci\u00f3 de les economies europees<\/strong><\/h4>\n

L’impacte de les dificultats estatunidenques s’est\u00e9n per onsevulla i particularment a Europa. L’en altre temps trucada \u00ablocomotora alemanya\u00bb es troba detinguda sense perspectives de reprendre la marxa: l’\u00faltim trimestre de 2018 la variaci\u00f3 del PIB va ser del 0% (no va cr\u00e9ixer res). En altres economies la situaci\u00f3 \u00e9s encara pitjor, com en la italiana el producte de la qual va caure un 0,2% en aquest per\u00edode. No s\u00f3n casos excepcionals, perqu\u00e8 tota l\u2019Eurozona va cr\u00e9ixer un abundant 0,2%, igual que el trimestre anterior (mentre els 19 pa\u00efsos havien crescut un 2,3% en 2017, en 2018 es limita a un 1,8% i caient).<\/p>\n

Esment a part mereix el cas brit\u00e0nic, presidit per la incertesa entorn del Brexit o, millor dit, entorn de les modalitats que es remenen per a ell, per a la sortida de Regne Unit de la UE. Cap d’aquestes modalitats possibles reflecteix els interessos de la classe treballadora brit\u00e0nica; no constitueixen, per tant, un referent per als altres pa\u00efsos. Mentrestant, se cernen amenaces sobre aquesta economia,\u00a0incloent\u00a0la fugida dels mateixos capitals que han conformat un dels principals bastions del lloc brit\u00e0nic en el mercat mundial, la City londinenca com segona pla\u00e7a financera del globus despr\u00e9s de Wall Street (segons la consultora Ernest &\u00a0Young\u00a0m\u00e9s d’un bili\u00f3 de d\u00f2lars, gaireb\u00e9 equivalent a tot el PIB espanyol anual). S’afegeix per\u00a0tant major inestabilitat\u00a0a escala mundial.<\/p>\n

Aix\u00ed, enfront de l’anunci del BCE l’any passat, que en 2019 es pujarien els tipus d’inter\u00e8s, finalment es mantenen\u00a0a l’entorn del 0%. El president del BCE,\u00a0Mario\u00a0Draghi, l’explicava d’aquesta manera el gener passat: \u00ables perspectives de creixement de l’eurozona s’han despla\u00e7at a la baixa davant la persist\u00e8ncia d’incerteses relacionades amb factors geopol\u00edtics i l’amena\u00e7a del proteccionisme, aix\u00ed com vulnerabilitats en els mercats emergents i volatilitat en els mercats financers\u00bb<\/em>. Declaren fer-ho solament per la necessitat de tipus d’inter\u00e8s baixos per a evitar la deflaci\u00f3, si b\u00e9 es tracta tamb\u00e9 de contenir l’explosiva situaci\u00f3 del deute, especialment a Gr\u00e8cia (equivalent 182% del PIB), It\u00e0lia (131%), Portugal (121%), Xipre (105), B\u00e8lgica (101%), Fran\u00e7a (99%) o\u00a0el propi cas\u00a0espanyol (97%), segons dades de la UE.<\/p>\n

Risc de deflaci\u00f3,\u00a0sobre endeutament\u00a0i crisi cr\u00f2nica del capitalisme<\/strong><\/h4>\n

Tots dos factors, l’amena\u00e7a de deflaci\u00f3 i el deute disparat expressen el car\u00e0cter cr\u00f2nic de la situaci\u00f3 de crisi en el capitalisme, quant a la inexist\u00e8ncia de cap perspectiva real d’un pr\u00f2xim per\u00edode d’expansi\u00f3 digne d’aquest nom. L’estancament dels preus reflecteix la\u00a0sobre acumulaci\u00f3\u00a0del capital, resultat de l’abs\u00e8ncia d’espais d’inversi\u00f3 rendibles i, per tant, l’exacerbaci\u00f3 de la compet\u00e8ncia. \u00c9s a dir, hi ha m\u00e9s capitals dels que poden rendibilitzar-se, a causa del car\u00e0cter cada vegada m\u00e9s\u00a0agut\u00a0de les contradiccions capitalistes (formulat per Marx en El capital<\/em> com llei del descens tend\u00e8ncia de la taxa de guany) i, per tant, hi ha una sobreproducci\u00f3 de mercaderies… mentre les condicions de vida de la poblaci\u00f3 treballadora no deixen de deteriorar-se.<\/p>\n

Al seu torn, la resposta del capital a aquestes dificultats li porta al terreny de les finances, especialment les especulatives, provocant un enorme endeutament que fa planejar cada vegada m\u00e9s intensament el perill d’una nova crisi mundial. Conv\u00e9 precisar que la trucada\u00a0financiaritzaci\u00f3, tan cara als qui constantment inventen nous suposats estadis del capitalisme, no \u00e9s el problema sin\u00f3 la resposta del capital al problema de fons. Problema que Marx, tamb\u00e9 en El capital<\/em>, va identificar amb claredat: \u00abel veritable l\u00edmit de la producci\u00f3 capitalista ho \u00e9s\u00a0el propi capital\u00bb<\/em> (el que permet entendre perqu\u00e8 aquesta resposta \u00e9s alhora necess\u00e0ria i contraproduent).<\/p>\n

Qu\u00e8 fer?<\/strong><\/h4>\n

La impossibilitat de nous processos realment expansius, que fa que se succeeixin les crisis sense soluci\u00f3 de continu\u00eftat, implica que no \u00e9s ja una s\u00e8rie de crisi, sin\u00f3 un fet m\u00e9s ampli i profund: la crisi cr\u00f2nica del capitalisme, que es verifica en les dram\u00e0tiques implicacions que patim els treballadors.<\/p>\n

Al gener es van complir vint anys de la posada en marxa de l’euro, amb la fixaci\u00f3 dels tipus de canvi d’ell amb les antigues monedes nacionals, la seva cotitzaci\u00f3 internacional i la plena compet\u00e8ncia del BCE com a autoritat monet\u00e0ria. Alguna cosa\u00a0que\u00a0celebrar? Els mateixos que anunciaven un futur de prosperitat gr\u00e0cies a l’euro s\u00f3n els qui tamb\u00e9 mantenien aquests anys enrere el discurs de la superaci\u00f3 de la crisi. Per\u00f2 la realitat desbarata la seva propaganda, mostrant que el capitalisme no \u00e9s reformable, igual que les seves institucions, com la UE. En l’Estat espanyol el sabem b\u00e9, a causa de la metamorfosi\u00a0lampedusiana\u00a0(\u00abtan sols es reforma el que es vol conservar\u00bb) de la (vella) dictadura en la (m\u00e9s vella) monarquia.<\/p>\n

V\u00e9nen temps electorals, fins i tot per al no-parlament europeu. Amb tot respecte per la il\u00b7lusi\u00f3 que puguin despertar en segments de treballadors, en particular per a la leg\u00edtima aspiraci\u00f3 de posar fre a tots els partits procedents\u00a0directa\u00a0o indirectament del franquisme, nosaltres diem que no podr\u00e0 ser en el marc electoral d’aquest r\u00e8gim podrit on se satisfacin les reivindicacions dels treballadors i els pobles. Nom\u00e9s amb la seva alian\u00e7a, amb l’alian\u00e7a de treballadors i pobles, independent de tot comprom\u00eds amb les institucions del capital (d’origen franquista aqu\u00ed), per a la defensa incondicional de les seves aspiracions es pot obrir realment una via de sortida als problemes.<\/p>\n

NOTA:<\/strong> Al final d’aquest mes acaba el termini per al compliment del Brexit. Al marge del que ocorri amb el Brexit sense acord ,o amb ell, aquesta s\u00e0rria la culminaci\u00f3 d’una etapa superior en la dislocaci\u00f3 de les institucions de la Uni\u00f3 Europea, expressi\u00f3 de la crisi de fons del sistema capitalista. Tornarem en una pr\u00f2xima carta sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 crucial per al combat d’emancipaci\u00f3 dels treballadors i els pobles de la necess\u00e0ria independ\u00e8ncia del moviment obrer amb relaci\u00f3 a les institucions nacionals i internacionals del capital financer.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 721 \u2013 veure en castell\u00e0) La situaci\u00f3 econ\u00f2mica mundial est\u00e0 presidida per la noci\u00f3 de crisi; m\u00e9s precisament crisi cr\u00f2nica del capitalisme, en el sentit de l’abs\u00e8ncia de tota perspectiva realment expansiva. Sens dubte l’FMI, m\u00e0xim representant institucional del capital financer dominant que \u00e9s l’estatunidenc, desitjaria anunciar un horitz\u00f3 falaguer, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3834","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3834","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3834"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3834\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3837,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3834\/revisions\/3837"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3834"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3834"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3834"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}