{"id":3887,"date":"2019-04-15T11:43:21","date_gmt":"2019-04-15T09:43:21","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3887"},"modified":"2019-04-15T13:01:52","modified_gmt":"2019-04-15T11:01:52","slug":"la-veritat-num-101-disponible","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/la-veritat-num-101-disponible\/","title":{"rendered":"La Veritat n\u00fam. 101, disponible"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 725<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>L’edici\u00f3 en castell\u00e0 de la Veritat 101 ja est\u00e0 impresa. I disponible per a tot militant, treballador o jove interessat.<\/strong><\/em><\/p>\n

Abast i significat de la mobilitzaci\u00f3 del poble algeri\u00e0<\/strong><\/h4>\n

En el moment en qu\u00e8 la revista entra en impremta, la mobilitzaci\u00f3 de milions d’homes i de dones contra el r\u00e8gim marca una ruptura, una inflexi\u00f3 que marcaran els esdeveniments que segueixin. Es tracta del combat per la independ\u00e8ncia de classe del moviment obrer, de la lluita contra el capital i les seves contrareformes, i per tant de la necessitat de construir partits en les formes particulars de la situaci\u00f3 actual.<\/p>\n

El r\u00e8gim, davant una mobilitzaci\u00f3 creixent, ha intentat una maniobra: va anunciar que el President ja no es presentava per a un cinqu\u00e8 mandat i que ajornava les eleccions fins a la celebraci\u00f3 d’un confer\u00e8ncia nacional. Un intent de mantenir i rentar-li la cara el r\u00e8gim.<\/p>\n

\u00c9s un m\u00e8tode que han utilitzat sovint els governs confrontats a un aixecament.<\/p>\n

En la UGTA, el secretari nacional, que va donar suport al cinqu\u00e8 mandat, es veu cada vegada m\u00e9s desautoritzat. Est\u00e0 plantejada l’opci\u00f3 de celebrar un congr\u00e9s perqu\u00e8 els afiliats recuperin el control del seu sindicat.<\/p>\n

Aquesta mobilitzaci\u00f3 del poble algeri\u00e0 \u00e9s expressi\u00f3 de la situaci\u00f3 mundial, \u00e9s un advertiment. Indica que els treballadors i els pobles ja no poden aguantar el r\u00e8gim capitalista, que nom\u00e9s\u00a0 queda el cam\u00ed del combat per acabar amb ell.<\/p>\n

Des del inici de la mobilitzaci\u00f3, el Partit dels Treballadors i els seus militants estan amb el poble algeri\u00e0 contra el r\u00e8gim. S’han pronunciat clarament contra qualsevol intent de rentar la cara d’aquest i han assenyalat que la confer\u00e8ncia nacional proposada pel r\u00e8gim nom\u00e9s busca preservar-lo. L’\u00fanica sortida \u00e9s una Assemblea Nacional Constituent sobirana que liquidi les institucions antidemocr\u00e0tiques. El PT d\u00f3na suport a totes les mobilitzacions i crida a constituir comit\u00e8s populars.<\/p>\n

S’obre una nova situaci\u00f3, quedant els esquemes del passat en dubte per les formes actuals del desenvolupament de la lluita de classes. Els revolucionaris han de fer seu sense reserves aquestes formes per a inserir-se en els processos que s’estan desenvolupant.<\/p>\n

A on va la Xina?<\/strong><\/h4>\n

S’ha convertit la Xina en una pot\u00e8ncia imperialista i la burocr\u00e0cia xinesa en una nova classe social? L’article \u00e9s una primera contribuci\u00f3 sobre aquestes q\u00fcestions.<\/p>\n

Analitza els successius canvis des de la revoluci\u00f3 de 1949: la ruptura amb l\u2019 imperialisme i les contradiccions de la burocr\u00e0cia xinesa; l’obertura al capitalisme a partir de 1978. S\u00f3n importants els canvis econ\u00f2mics. Utilitzant una massa de treballadors migrants sotmesos al sistema del passaport interior, el r\u00e8gim ha ofert als inversors estrangers una m\u00e0 d’obra atractiva a baix cost (286 milions en 2017). La guerra comercial Estats Units \u2013 la Xina llan\u00e7ada per Trump ha alentit el creixement xin\u00e8s obrint dissensions en la burocr\u00e0cia.<\/p>\n

L’article analitza els conflictes laborals. L’Estat xin\u00e8s est\u00e0 sotm\u00e8s a una pin\u00e7a exercida per la pressi\u00f3 de l\u2019 imperialisme i la de la classe obrera xinesa.<\/p>\n

Origin\u00e0riament, era un Estat basat en l’expropiaci\u00f3 del capital, per\u00f2 que va obrir la porta a la introducci\u00f3 del capital a la Xina i s’insereix cada vegada m\u00e9s en el mercat mundial mitjan\u00e7ant l’exportaci\u00f3 de capitals, per\u00f2 sempre sota el control de la burocr\u00e0cia xinesa que no \u00e9s una nova classe social. El q\u00fcestionament de la propietat estatal significaria deixar al carrer a centenars de milions de treballadors, com s’est\u00e0 veient ja \u00a0en el sector privat i en algunes branques de l’economia estatal, amb reestructuracions contra les quals es mobilitzen els treballadors.<\/p>\n

Vene\u00e7uela, una naci\u00f3 assetjada que resisteix<\/strong><\/h4>\n

L’article presenta l’evoluci\u00f3 del pa\u00eds des de la repressi\u00f3 de les manifestacions del 21 de febrer de 1989 contra un pla d’ajust estructural del FMI.<\/p>\n

L’elecci\u00f3 de Ch\u00e1vez en 1999 com a President de la Rep\u00fablica va comportar un canvi fonamental: l’elecci\u00f3 d’una Constituent, nacionalitzacions, llei de protecci\u00f3 dels treballadors. L\u2019 imperialisme nord-americ\u00e0 va organitzar un cop d’estat en 2002. La mobilitzaci\u00f3 de masses va escombrar als colpistes en 72 hores.<\/p>\n

Des de llavors, els Estats Units intervenen constantment per a desestabilitzar al govern. L’article exposa les principals etapes. L’agreujament de la crisi econ\u00f2mica als Estats Units ha portat a Trump a endurir les seves pressions i despr\u00e9s a emprendre una lluita a mort per recuperar el control del seu feu. Desenvolupa una ofensiva iniciada amb el cop d’estat judicial al Brasil, que afecta a tota Am\u00e8rica Llatina. Per\u00f2 la pol\u00edtica de Ch\u00e1vez de resist\u00e8ncia no ha modificat la depend\u00e8ncia de les exportacions petrolieres, la qual cosa facilita els atacs econ\u00f2mics basats en baixar el preu del petroli. L’article analitza les mesures de bloqueig econ\u00f2mic preses pels Estats Units. El cop de for\u00e7a de Guaid\u00f3 va ser un fiasco. I acaba assenyalant les possibles perspectives: tot indica que la intervenci\u00f3 nord-americana continuar\u00e0 en una forma militar, directa o indirecta.<\/p>\n

Com a conclusi\u00f3 s’evoquen les mesures d’emerg\u00e8ncia necess\u00e0ries per a fer front a la inger\u00e8ncia imperialista: indexaci\u00f3 dels salaris en relaci\u00f3 amb els preus, control del canvi de divises, lluita contra la corrupci\u00f3, refor\u00e7ar la solidaritat internacional.<\/p>\n

M\u00e8xic: una nova situaci\u00f3 pol\u00edtica<\/strong><\/h4>\n

L’acc\u00e9s de L\u00f3pez Obrador al govern i la conquesta de la majoria de la Cambra de Diputats i del Senat pel seu \u201cmovimento Morena\u201d han provocat un canvi de l’estat d’\u00e0nim dels treballadors. Importants vagues han aconseguit augments salarials del 20%.<\/p>\n

Obrador ha pres decisions que han sacsejat el pa\u00eds, en refer\u00e8ncia a la companyia de petroli i a l’electricitat.<\/p>\n

La contrareforma de l’ensenyament est\u00e0 en dubte, per\u00f2 la modificaci\u00f3 de la llei xoca amb les institucions i amb l’oposici\u00f3 dels partits institucionals.<\/p>\n

Encara que reconegui que seria necess\u00e0ria una Assemblea Constituent per a efectuar algunes reformes, Obrador no pret\u00e9n posar-la en marxa abans de sis anys.<\/p>\n

En el moviment obrer comen\u00e7a a apar\u00e8ixer la necessitat de la unitat de les centrals sindicals independents, al mateix temps que ha de continuar la lluita per la derogaci\u00f3 de totes les contrareformes.<\/p>\n

Notes sobre Europa
\n<\/strong><\/h4>\n

Aquestes Notes precisen les modificacions produ\u00efdes en l’\u00faltim per\u00edode:<\/p>\n

    \n
  • El br\u00e9xit<\/em> posa de manifest l’atzucac social i econ\u00f2mica en qu\u00e8 s’enfonsa el pa\u00eds, lligat a la marginalitzaci\u00f3 de tota l’economia europea.<\/li>\n
  • Deu anys despr\u00e9s de la crisi financera de 2008, Europa no \u00e9s capa\u00e7 de resistir a la dura guerra comercial pel repartiment dels mercats; la burgesia anglesa est\u00e0 escindida entre la fracci\u00f3 que vol orientar-se cap a \u00c0sia i la que t\u00e9 la seva sort lligada a les ind\u00fastries europees.<\/li>\n
  • L’origen de l’explosi\u00f3 espont\u00e0nia de les Armilles Grogues cal buscar-lo en una nova combinaci\u00f3 de forces pol\u00edtiques, marcada pel rebuig dels aparells dirigents de les organitzacions de classe.<\/li>\n
  • D’aqu\u00ed deriven noves disposicions: \u201cA les portes d’una irrupci\u00f3 de les masses en tota Europa, no tenim temps per a formar i arrelar un partit capa\u00e7 d’exercir un paper dirigent. La selecci\u00f3 s’efectuar\u00e0 en el terreny de l’acci\u00f3.\u201d<\/em><\/li>\n<\/ul>\n

    Trets generals de la situaci\u00f3 de l’Orient Mitj\u00e0<\/strong><\/h4>\n

    L’article examina en primer lloc la pol\u00edtica de Trump a l’Orient Mitj\u00e0, i despr\u00e9s les conseq\u00fc\u00e8ncies de les seves decisions: una militaritzaci\u00f3 en progressi\u00f3 constant, amb els diferents estats enredats en conflictes entre ells i nombrosos interessos estrat\u00e8gics en joc: petroli, rutes mar\u00edtimes.<\/p>\n

    La caiguda del preu del petroli obliga als estats m\u00e9s poderosos a buscar noves sortides.<\/p>\n

    Trump ha anunciat brutalment la retirada de les tropes nord-americanes de S\u00edria, creant reaccions en cadena que reforcen el caos en tota la regi\u00f3.<\/p>\n

    La resist\u00e8ncia palestina \u00e9s una pe\u00e7a fonamental de tot l’Orient Mitj\u00e0; s’expressa de forma diferent segons els territoris.<\/p>\n

    La crisi cr\u00f2nica del capitalisme<\/strong><\/h4>\n

    Aquest article mostra que ja no estem en el per\u00edode de les crisis peri\u00f2diques del capitalisme en les quals, despr\u00e9s d’una purga, acomiadaments, liquidaci\u00f3 de capital, reestructuracions, es reprenia una acumulaci\u00f3 de capital que durava m\u00e9s o menys. Contr\u00e0riament a les tesis d’economistes amb etiqueta d’esquerres o keynesians, la crisi no es deu a una mala gesti\u00f3, a una distribuci\u00f3 insuficient de les riqueses. Prov\u00e9 del funcionament mateix del capitalisme.<\/p>\n

    Aborda aquest article els mecanismes examinats per Marx. Encara que l’atzar tingui un paper en l’encadenament dels esdeveniments, es produeix com a expressi\u00f3 de la necessitat, \u00e9s a dir, com a forma original no previsible d’aquesta necessitat. La crisi de 1971, que \u00e9s una inflexi\u00f3, o la de 2007, s\u00f3n expressions dels mecanismes del capitalisme.<\/p>\n

    Les forces productives ja no poden desenvolupar-se. L’acumulaci\u00f3 de capital, que prossegueix, s’efectua amb sacsejades violentes: guerra comercial, militaritzaci\u00f3, cracs, que nom\u00e9s s\u00f3n resultants indirectes del combat que lliura la burgesia per a contrarestar el descens de la taxa de benefici elevant la taxa d’explotaci\u00f3 del treball assalariat.<\/p>\n

    La crisi cr\u00f2nica del capitalisme expressa la impossibilitat de reformar-lo.<\/p>\n

    Dossier: homenatge a Karl Liebkecht i a Rosa Luxemburg<\/strong><\/h4>\n

    Fa cent anys, el 15 de gener de 1919, aquests dirigents excepcionals de la classe obrera alemanya van ser assassinats per ordre del govern socialdem\u00f2crata.<\/p>\n

    Per a retre’ls homenatge, es publiquen dos textos poc coneguts de Trotski, de 1919 i de 1932.<\/p>\n

    \"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    (Publicat a la Carta Setmanal 725 \u2013 veure en castell\u00e0) L’edici\u00f3 en castell\u00e0 de la Veritat 101 ja est\u00e0 impresa. I disponible per a tot militant, treballador o jove interessat. Abast i significat de la mobilitzaci\u00f3 del poble algeri\u00e0 En el moment en qu\u00e8 la revista entra en impremta, la mobilitzaci\u00f3 de milions d’homes i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976,113,858],"tags":[],"class_list":["post-3887","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","category-la-verdad","category-revistas"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3887","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3887"}],"version-history":[{"count":8,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3887\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3900,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3887\/revisions\/3900"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3887"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3887"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3887"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}