{"id":3907,"date":"2019-04-22T12:28:57","date_gmt":"2019-04-22T10:28:57","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3907"},"modified":"2019-04-22T12:30:00","modified_gmt":"2019-04-22T10:30:00","slug":"que-cal-esperar-daquestes-eleccions","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/que-cal-esperar-daquestes-eleccions\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 cal esperar d’aquestes eleccions?"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 726<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>) <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>En les pr\u00f2ximes setmanes es celebraran diverses convocat\u00f2ries electorals: generals, municipals i europees. No descobrim res nou si diem que quan es posa en marxa una campanya electoral hi ha una enorme pressi\u00f3 medi\u00e0tica perqu\u00e8 els problemes reals dels treballadors siguin \u201caparcats\u201d, quan no directament substitu\u00efts, per l’agenda pol\u00edtica \u201coficial\u201d.Es a dir, pels temes i preocupacions, que moltes vegades poc o res tenen a veure amb el que interessa als treballadors i els pobles. Per\u00f2 encara que sigui un terreny ple de mines i amb molta brutalitat, la veritat \u00e9s que de manera immediata totes aquestes convocat\u00f2ries acapararan l’atenci\u00f3 de molt\u00edssima gent. Qu\u00e8 esperen els treballadors d’aquestes convocat\u00f2ries?<\/p>\n

El balan\u00e7 d’un any<\/strong><\/h4>\n

El 31 de maig de 2018, una moci\u00f3 de censura presentada a iniciativa del PSOE aconseguia reunir els suports necessaris per a fer fora al govern del PP. Al mateix temps, la majoria que va fer possible que la moci\u00f3 tingu\u00e9s \u00e8xit, investia a Pedro S\u00e1nchez com a president del govern.<\/p>\n

Sense cap dubte, en aquells moments, una ona d’alleujament va rec\u00f3rrer bona part de la ciutadania, farta d’un govern indigne i corrupte, responsable de la pol\u00edtica de retallades i d’haver fet de l’enfrontament entre pobles, una de les seves principals banderes. \u00c9s just dir que la formaci\u00f3 d’un govern encap\u00e7alat per Pedro S\u00e1nchez, tamb\u00e9 va despertar una certa il\u00b7lusi\u00f3 i esperan\u00e7a entre sectors de treballadors, avalades pel fet d’haver aconseguit desbancar al PP del govern, i alimentades pel discurs del secretari general del PSOE sobre la necessitat de revertir les reformes realitzades per Rajoy i recuperar drets.<\/p>\n

Ha passat gaireb\u00e9 un any i, durant tot aquest temps, alguns dels problemes m\u00e9s urgents que t\u00e9 el pa\u00eds han quedat sense resoldre, de la mateixa manera que no s’ha donat compliment a algunes de les promeses realitzades. Les reformes laborals no han estat derogades, com tampoc ha estat derogat la LOMCE, el decret 3+2, o l’article 315.3 del codi penal, i les pensions han estat revaloritzades per\u00f2 continua vigent la reforma de pensions de Rajoy del 2013 com a amena\u00e7a real, mentre es parla de defensar el sistema p\u00fablic, tal com s’ha posat de manifest amb la ruptura del Pacte de Toledo, es donen suport a unes recomanacions que condueixen a un sistema p\u00fablic raqu\u00edtic que permet un ampli camp per als fons privats de pensions, inserits, a m\u00e9s, en els convenis col\u00b7lectius. En refer\u00e8ncia a la q\u00fcesti\u00f3 catalana, a part de rebaixar una mica la tensi\u00f3, el govern s’ha alineat darrera del Rei i s’ha deixat portar pel mateix aparell d’Estat que ha for\u00e7at la judicialitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica i pressiona amb totes les seves forces perqu\u00e8 no s’adopti cap mesura que ens porti a la soluci\u00f3 del problema. Cal dir-ho amb tota claredat: les expectatives que va generar entre els treballadors i els pobles, entre els sindicats, la formaci\u00f3 del Govern de Pedro S\u00e1nchez, no s’han complert, per m\u00e9s que alguna mesura \u2013com la pujada del SMI- hagi suposat un avan\u00e7 important. En lloc d’avan\u00e7ar en una l\u00ednia de reconquesta de drets, de solucions democr\u00e0tiques, el govern ha pres el cam\u00ed de plegar-se a les pressions que rep.<\/p>\n

Sense ruptura no hi ha avan\u00e7 social, no hi ha soluci\u00f3 democr\u00e0tica<\/strong><\/h4>\n

Per\u00f2 l’experi\u00e8ncia d’aquests mesos passats ens tornen de nou, com en tantes altres ocasions en els \u00faltims anys, a un fet \u00e0mpliament contrastat: la impossibilitat de solucionar els problemes del pa\u00eds si es cedeix a les pressions o se segueixen els mandats d’institucions que van contra els interessos de la majoria social. Per exemple, m\u00e9s enll\u00e0 dels discursos, no es pot assumir de manera real i concreta la defensa de la sanitat i l’ensenyament p\u00fabliques, o el manteniment dels serveis b\u00e0sics a la ciutadania, si la regla del d\u00e8ficit i el sostre de despesa p\u00fablica \u00e9s el criteri a respectar. No es pot garantir el sistema p\u00fablic de pensions, basat en el sistema de repartiment \u2013que ha demostrat perfectament la seva viabilitat-, si el que s’imposa i -s’accepta- \u00e9s l’objectiu de disminuir la despesa en pensions, seguint les recomanacions de les institucions que representen al capital financer. I no hi ha soluci\u00f3 possible a la q\u00fcesti\u00f3 catalana si el que s’acaba acceptant \u00e9s la negaci\u00f3 d’una sortida democr\u00e0tica \u2013que els catalans decideixin-, sota l’amena\u00e7a permanent d’aplicaci\u00f3 del 155. No hi ha sortida, en definitiva, si aquesta ha de venir de la m\u00e0 del Rei o dels jutges, o sotmetent-se a ells.<\/p>\n

El programa antisocial de les \u201cdretes\u201d no \u00e9s cap broma<\/strong><\/h4>\n

El que proposen Casado-Rivera-Abascal \u00e9s pr\u00e0cticament fer creu i ratlla al que queda de l’anomenat Estat del Benestar. Qualsevol pot comprovar-ho. Un programa de demolici\u00f3 de drets que multiplicar\u00e0 la desigualtat i la injust\u00edcia social, convenientment amanit amb proclames reaccion\u00e0ries i l’afegit d’una campanya d’assetjament i enderrocament contra qualsevol que es proposi una sortida que no sigui judicial a la q\u00fcesti\u00f3 catalana. Quan se’ls escalfa la boca verbalitzen les seves intencions. A Casado se li va escapar aix\u00f2 del Salari M\u00ednim Interprofessional (vol rebaixar-lo a 850), igual que al seu assessor econ\u00f2mic, Lacalle, se li va escapar dir que el problema no \u00e9s quant es revaloritzen les pensions, sin\u00f3 quant es retallen. D’altra banda, no t\u00e9 desaprofitament el programa fiscal que proposen: baixar l’impost de societats per sota del 20%, suprimir al 99% el de successions i al 100% el de patrimoni, i retallar a fons l’impost de la renda (40% el tipus m\u00e0xim). En resum, i com deia un articulista recentment, baixar els impostos als rics i reduir els ingressos als pobres, la qual cosa en la seva opini\u00f3 constitueix \u201cuna provocaci\u00f3 als qui encara sofreixen les seq\u00fceles socials de les retallades\u201d. A tot aix\u00f2 cal afegir el que proposen sobre la reforma laboral (volen aprofundir la del 2012) o en relaci\u00f3 als drets pol\u00edtics de la ciutadania.<\/p>\n

\u00c9s natural que davant semblant programa els treballadors sentin veritable temor.<\/p>\n

Cal barrar-los el pas<\/strong><\/h4>\n

Sens dubte. Encara que moltes vegades s’hagi utilitzat i s’utilitzi l’espantall de les \u201cdretes\u201d per a colar determinades pol\u00edtiques, per descomptat no som indiferents al que pugui succeir en les eleccions. S\u00ed, cal barrar-los el pas. No ens \u00e9s indiferent qui governi en la Moncloa o els qui ho puguin fer des dels ajuntaments. Compartim la inquietud de molt\u00edssims treballadors que veuen amb perplexitat la possibilitat que una coalici\u00f3 de franquistes vergonyants i dretans sense complexos arribi al govern. Tal possibilitat constituiria un dur cop i una reculada. Per aix\u00f2 que compartim la preocupaci\u00f3 de tots aquells que temen una vict\u00f2ria dels que fan bandera de la destrucci\u00f3 de drets i llibertats, dels que volen implementar a Catalunya una esp\u00e8cie d’Estat d’excepci\u00f3 permanent amb centenars, tal vegada milers, de detinguts. Entenem perfectament als qui, per a evitar aquesta eventualitat, votaran amb m\u00e9s o menys il\u00b7lusi\u00f3 al PSOE, a UP, a ERC, o en general, sobretot a Catalunya, a aquelles opcions que defensen el dret a decidir sense utilitzar-lo com una arma llanc\u00edvola contra la resta de pobles de l’Estat espanyol, sin\u00f3 contra la Monarquia. Tamb\u00e9 als qui dubten si anar a votar o no, desencantats per tantes promeses incomplides. A tots ells els diem: cap vot a les \u201cdretes\u201d, ni un vot per a la coalici\u00f3 de la pla\u00e7a Col\u00f3n.<\/p>\n

Hi ha una campanya organitzada que demana el vot a les \u201cesquerres\u201d. Com hem dit, entenem que cap treballador pot donar el seu vot a les dretes que volen acabar amb tot. Per\u00f2 molts s\u00f3n, tamb\u00e9, conscients que una vict\u00f2ria de la \u201cesquerra\u201d pot no ser suficient. Portaveus autoritzats del capital financer com la revista The Economist demanen que si\u00a0 \u201cels seus\u201d no guanyen, es formi un govern , amb el suport de Ciutadans , que garanteixi que no es toqui ni una sola de les contrareformes i que s’apliquin altres noves retallades de drets. Per aix\u00f2, diem que,\u00a0 independentment de l’opci\u00f3 que cadascun tri\u00ef, el decisiu \u00e9s organitzar-se per a defensar els nostres drets i exigir als qui es reclamen dels treballadors que no cedeixin a cap pressi\u00f3, que defensin les pensions, la derogaci\u00f3 de les reformes laborals, de la Llei Mordassa, etc. Els treballadors esperen que els candidats que es reclamen del socialisme i\/o del dret dels pobles, es pronunci\u00efn en aquest sentit. I que,\u00a0 si formen govern, ho facin per a donar sortida a les reivindicacions, i no per a barrar-los el pas.<\/p>\n

I obrir el cam\u00ed a la Rep\u00fablica<\/strong><\/h4>\n

S\u00ed, cal barrar el pas a les dretes. Per\u00f2 no hi ha una altra manera de fer-ho que ajudar els treballadors a defensar les reivindicacions encap\u00e7alant la majoria social que vol revertir la situaci\u00f3 provocada per anys i anys de retallades. Recolzant-se en els treballadors, en les assemblees de pensionistes, en els moviments de vaga, en els que en els barris reivindiquen la Rep\u00fablica (que molts diputats d’esquerra no gosen ni esmentar), en la joventut. En definitiva, en la poblaci\u00f3 treballadora que aspira a viure dignament i vol un futur igualment digne per als seus fills. No hi ha un altre ant\u00eddot que aquest.<\/p>\n

Barrar el pas a les dretes vol dir tamb\u00e9 ajudar a posar en marxa l’\u00fanica for\u00e7a que pot acabar amb les institucions heretades del franquisme en les quals nien, i des de les quals s’impedeixen solucions democr\u00e0tiques. Obrir el cam\u00ed a la Rep\u00fablica, del poble i per al poble, unir forces entorn d’aquest combat \u00e9s, m\u00e9s enll\u00e0 del que pugui sortir el 28 d’abril i en successives convocat\u00f2ries, l’\u00fanic cam\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 726 \u2013 veure en castell\u00e0) En les pr\u00f2ximes setmanes es celebraran diverses convocat\u00f2ries electorals: generals, municipals i europees. No descobrim res nou si diem que quan es posa en marxa una campanya electoral hi ha una enorme pressi\u00f3 medi\u00e0tica perqu\u00e8 els problemes reals dels treballadors siguin \u201caparcats\u201d, quan no directament […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3907","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3907","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3907"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3907\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3911,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3907\/revisions\/3911"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3907"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3907"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3907"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}