{"id":3931,"date":"2019-05-06T13:11:59","date_gmt":"2019-05-06T11:11:59","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3931"},"modified":"2019-05-06T13:19:59","modified_gmt":"2019-05-06T11:19:59","slug":"venecuela-nomes-la-classe-obrera-pot-salvar-a-la-nacio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/venecuela-nomes-la-classe-obrera-pot-salvar-a-la-nacio\/","title":{"rendered":"Vene\u00e7uela: Nom\u00e9s la classe obrera pot salvar a la naci\u00f3"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 728<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>En aquests dies assistim a un nou intent de l’imperialisme nord-americ\u00e0 de sotmetre a Vene\u00e7uela als seus designis. L’autoproclamat president, el colpista Juan Guaid\u00f3, amb el suport d’alguns militars, ha intentat donar un cop de for\u00e7a que, de moment, no ha aconseguit el seu objectius.<\/p>\n

Una permanent inger\u00e8ncia dels EUA<\/strong><\/h4>\n

Cal recordar que des que el 2 de febrer de 1999 Hugo Ch\u00e1vez guany\u00e9s les eleccions presidencials, les temptatives dels successius governs dels EUA d’acabar amb el govern vene\u00e7ol\u00e0 no han cessat de repetir-se. El que en cap concepte poden acceptar els governs dels capitalistes USA \u00e9s que les majors reserves del petroli del m\u00f3n escapin al seu rampinya. No poden tolerar el que estableix l’Art. 303 de la Constituci\u00f3 Bolivariana: \u201cper raons de sobirania econ\u00f2mica, pol\u00edtica i d’estrat\u00e8gia nacional, l’Estat conservar\u00e0 la totalitat de les accions de Petrolis de Vene\u00e7uela o de l’ens creat per la gesti\u00f3 de la ind\u00fastria petroliera\u00bb<\/em>. Com assenyalava al gener de 2019 el Secretari d’Estat USA, John Bolton, en anunciar noves sancions contra Vene\u00e7uela, \u00abseria una gran difer\u00e8ncia econ\u00f2mica per als EUA si aconseguim que empreses petrolieres americanes participin en la inversi\u00f3 i producci\u00f3 de petroli de Vene\u00e7uela. Seria bo per al poble de Vene\u00e7uela. Seria bo per al poble dels EUA. Hi ha molt en joc\u00bb<\/em><\/p>\n

En la seva estrat\u00e8gia\u00a0 per a sotmetre a Vene\u00e7uela i apropiar-se del seu petroli sempre han comptat amb una \u201ccinquena columna\u201d: la burgesia parasit\u00e0ria de Vene\u00e7uela. En 2002 ja van afavorir un cop d’estat, la cara p\u00fablica del qual va ser Pedro Carmona, res menys que al president de Fedec\u00e1maras, l’associaci\u00f3 d\u2019empresaris vene\u00e7olana. Sense cap dissimulaci\u00f3, el cop l’encap\u00e7alava el principal representant de les grans empreses i l’oligarquia vene\u00e7olana. El cop va ser derrotat per la poderosa mobilitzaci\u00f3 de la classe treballadora m\u00e9s explotada de Vene\u00e7uela i perqu\u00e8 no va comptar amb cap suport dels governs llatinoamericans.<\/p>\n

L’imperialisme USA va haver de llepar-se les seves ferides, per\u00f2 no va renunciar als seus objectius. En tot moment ha combinat les pressions pol\u00edtiques, les mesures d’assetjament financer i les acusacions falses contra els diferents governs chavistes. Al juny de 2015, sota el govern Obama, John Kelly, Cap del Comando Sud dels Estats Units, va q\u00fcestionar en els mitjans de comunicaci\u00f3 la voluntat del Govern vene\u00e7ol\u00e0 de combatre el tr\u00e0fic de drogues.<\/p>\n

El 13 de gener de 2017, l’administraci\u00f3 de l’expresident Barack Obama va renovar el Decret que declara a Vene\u00e7uela com una \u00abamena\u00e7a inusual i extraordin\u00e0ria\u00bb per a la seguretat interna del pa\u00eds nord-americ\u00e0.<\/p>\n

L’arribada de Donald Trump a la presid\u00e8ncia ha suposat una intensificaci\u00f3 dels atacs. Al febrer\u00a0 de 2017, acabat d’assumir el poder, va ordenar al Departament del Tresor dels Estats Units que sancion\u00e9s al vicepresident Executiu vene\u00e7ol\u00e0, Tareck El Aissami, mitjan\u00e7ant l’Oficina de Control d’Actius Estrangers (OFAC). A partir d’aquest moment, el govern Trump anima als seus lacais interns, la \u201coposici\u00f3 vene\u00e7olana\u201d a redoblar les seves accions. En 2017 van impulsar la viol\u00e8ncia de carrer (guarimbas) amb 131 persones mortes. M\u00e9s tard, van organitzar, van entrenar, van finan\u00e7ar i van armar l’intent de magnicidi contra Nicol\u00e1s Maduro del 4 d’agost de 2018. Poc despr\u00e9s, l’11 d’agost, el mandatari d\u2019Estats Units va amena\u00e7ar directament a Vene\u00e7uela, en expressar que tenien \u00abmoltes opcions per a Vene\u00e7uela, incloent una possible opci\u00f3 militar\u201d.<\/p>\n

Cal assenyalar que, en tot aquest proc\u00e9s, els diferents governs espanyols s’han sotm\u00e8s als plans dels governs nord-americans. Aznar va ser el primer a \u00abrecon\u00e8ixer\u00bb als colpistes de 2002, i S\u00e1nchez ha estat a l’avantguarda a recon\u00e8ixer a Guaid\u00f3 i avui allotja en l’ambaixada\u00a0 a Leopoldo L\u00f3pez.<\/p>\n

El bloqueig econ\u00f2mic<\/strong><\/h4>\n

Per\u00f2, sobretot, la principal arma dels governs USA contra Vene\u00e7uela ha estat el bloqueig econ\u00f2mic i financer, que busca l’expulsi\u00f3 del pa\u00eds dels mercats financers internacionals, impedint-li rec\u00f3rrer al mercat de cr\u00e8dits tant per a renegociar\u00a0 venciments del seu deute com per a realitzar noves col\u00b7locacions.<\/p>\n

Vene\u00e7uela \u00e9s, no ho oblidem, un pa\u00eds integrat en el mercat mundial, sobretot, com a prove\u00efdor de mat\u00e8ria primera (petroli), la qual cosa suposa per al pa\u00eds una alta depend\u00e8ncia de les importacions que resulten finan\u00e7ades amb els ingressos petroliers. Per aix\u00f2, el boicot financer i comercial sobre Vene\u00e7uela t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies molt m\u00e9s greus que en economies diversificades.<\/p>\n

Els diversos mecanismes d’aquest bloqueig econ\u00f2mic han devastat l’economia del pa\u00eds. L’economista Pascualina Curcio ha calculat que l’impacte de les mesures coercitives unilaterals imposades pels EUA ascendeix a 34.000 milions de d\u00f2lars de p\u00e8rdues.<\/p>\n

El que busquen \u00e9s l’asf\u00edxia de l’economia, la qual cosa faria insostenible el manteniment dels governs sorgits de la revoluci\u00f3 i lligats a conquestes socials importants. La guerra econ\u00f2mica dels Estats Units i dels seus\u00a0 aliats cerca en primer lloc afeblir a la poblaci\u00f3 treballadora, minar la seva resist\u00e8ncia, enfrontar-la al govern, dividir al poble. Un dels aspectes desmoralitzadors \u00e9s l’emigraci\u00f3 de treballadors, ovacionada per la premsa internacional com \u201cfugen de la dictadura\u201d. Malgrat aquesta asfixiant campanya, no semblen, de moment, haver aconseguit els seus objectius.<\/p>\n

La pol\u00edtica de Maduro<\/strong><\/h4>\n

Les \u00faltimes mesures laborals del govern Maduro no ajuden a buscar el suport de la classe treballadora, la que amb la seva mobilitzaci\u00f3 va frenar el cop de 2002 i l’\u00fanica que pot defensar al pa\u00eds de la intervenci\u00f3 imperialista. Com assenyalen els companys vene\u00e7olans del col\u00b7lectiu El Trabajador, s’han privatitzat empreses estatals com l’Estatal Arr\u00f2s de l’Alba, la xarxa dels prove\u00efment bicentenaris ha estat lliurats a grups econ\u00f2mics regionals provocant acomiadaments massius de treballadors violant la LOTTT (l’equivalent al nostre estatut dels Treballadors). En una fulla difosa l’1 de maig, els companys denuncien \u201cla Pol\u00edtica regressiva dels salaris impulsada pel ministre de planificaci\u00f3 Ricardo Mel\u00e9ndez; a trav\u00e9s de la imposici\u00f3 de les taules salarials, les quals constitueixen un atac brutal a les conquestes hist\u00f2riques dels treballadors, ja que liquiden de facto les convencions col\u00b7lectives\u201d<\/em>.<\/p>\n

En aquesta fulla afegeixen que \u201cPer als treballadors defensar la naci\u00f3 \u00e9s defensar-nos a nosaltres mateixos. Per a nosaltres la defensa de la naci\u00f3 ha d’estar vinculada a la lluita per millorar les condicions de vida dels treballadors, treient l’enorme c\u00e0rrega de la crisi que recau sobre l’esquena del poble treballador , i posant-la sobre les espatlles del capital. (\u2026) Per a garantir les nostres reivindicacions, i al seu torn defensar a la naci\u00f3 i la sobirania, nom\u00e9s ser\u00e0 possible si els treballadors ens organitzem en el nostre propi terreny de forma independent, no hi ha socialisme sense que la classe treballadora sigui protagonista en el proc\u00e9s de transformaci\u00f3 econ\u00f2mica, social i pol\u00edtica de la societat, assumint l’avantguarda de la lluita per una veritable democr\u00e0cia, per la sobirania nacional i la ruptura completa amb l’imperialisme i el capital\u201d<\/em>.<\/p>\n

El govern de Maduro, voltat per l’ofensiva imperialista, exterior i interior, ha de triar quin cam\u00ed seguir i quins aliats buscar. La classe treballadora \u00e9s l’\u00fanica que pot defensar fins a la fi a Vene\u00e7uela. Per\u00f2 no prendr\u00e0 sobre les seves espatlles aquesta tasca si no uneix aquesta lluita a la defensa de les seves conquestes socials i les seves reivindicacions.<\/p>\n

La posici\u00f3 de la IV Internacional es basa en la defensa incondicional de Vene\u00e7uela i el seu Govern contra la inger\u00e8ncia imperialista<\/em> (la concreci\u00f3 pr\u00e0ctica de la qual \u00e9s la campanya llan\u00e7ada per l’Acord Internacional dels Treballadors i els Pobles)<\/p>\n

\n

\"\"<\/a>Nota: per a una an\u00e0lisi m\u00e9s detallada dels atacs continuats dels EUA contra Vene\u00e7uela, recomanem als lectors d’aquesta Carta la consulta de l’article \u201cVene\u00e7uela, una naci\u00f3 sota setge\u201d, publicat en el n\u00famero 101 de la Veritat, revista te\u00f2rica de la IV Internacional<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 728 \u2013 veure en castell\u00e0) En aquests dies assistim a un nou intent de l’imperialisme nord-americ\u00e0 de sotmetre a Vene\u00e7uela als seus designis. L’autoproclamat president, el colpista Juan Guaid\u00f3, amb el suport d’alguns militars, ha intentat donar un cop de for\u00e7a que, de moment, no ha aconseguit el seu objectius. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3931","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3931","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3931"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3931\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3936,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3931\/revisions\/3936"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3931"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3931"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3931"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}