{"id":3942,"date":"2019-05-13T11:15:08","date_gmt":"2019-05-13T09:15:08","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3942"},"modified":"2019-05-13T11:18:04","modified_gmt":"2019-05-13T09:18:04","slug":"abast-i-significacio-de-la-mobilitzacio-del-poble-algeria","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/abast-i-significacio-de-la-mobilitzacio-del-poble-algeria\/","title":{"rendered":"Abast i significaci\u00f3 de la mobilitzaci\u00f3 del poble algeri\u00e0"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 729<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

Aquesta Carta Setmanal recull, gaireb\u00e9 \u00edntegrament, l’editorial de la Veritat n\u00fam. 101. S’han suprimit alguns par\u00e0grafs que no tenien a veure les mobilitzacions a Alg\u00e8ria, que s\u00f3n el centre d’aquesta Carta.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>La mobilitzaci\u00f3 massiva a Alg\u00e8ria amena\u00e7a amb desestabilitzar l’\u00abordre\u00bb a la regi\u00f3, en el continent afric\u00e0 i tamb\u00e9 a Europa. D’aqu\u00ed el terror dels cercles dirigents europeus, comen\u00e7ant per Macron, per\u00f2 tamb\u00e9 de Trump i de l’imperialisme nord-americ\u00e0. Tots fan declaracions en suport de la suposada transici\u00f3 democr\u00e0tica, destinada a preservar el r\u00e8gim \u00abrenovant-lo\u00bb. Per\u00f2 el poble algeri\u00e0 no vol una \u00abrenovaci\u00f3\u00bb. Vol tirar al r\u00e8gim i, en les manifestacions, den\u00fancia les inger\u00e8ncies estrangeres, i en particular la de Macron. Els algerians diuen: Macron, ocupa’t de les teves Armilles Grogues, mirant amb simpatia aquest moviment a Fran\u00e7a.<\/p>\n

L’actualitat de la mobilitzaci\u00f3 revolucion\u00e0ria dels pobles<\/strong><\/h4>\n

En efecte, aquesta mobilitzaci\u00f3 del poble algeri\u00e0 recorda \u2013si aix\u00f2 fos necessari- que la mobilitzaci\u00f3 revolucion\u00e0ria dels pobles no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 del passat, sin\u00f3 actual. Aquesta mobilitzaci\u00f3 t\u00e9 un valor mundial per a tots els pobles, en tots els continents. \u00c9s el rebuig de tots aquests r\u00e8gims aferrats a l’ordre imperialista mundial que ataquen als pobles. A Alg\u00e8ria s’expressa clarament aquest moviment de \u201cd\u00e9gagisme\u00bb[1]<\/a> , per\u00f2 existeix a tot arreu.<\/p>\n

En una altra situaci\u00f3 i un altre per\u00edode, en la seva Hist\u00f2ria de la revoluci\u00f3 russa<\/em>, Le\u00f3n Trotski escrivia, a prop\u00f2sit de \u00abla irrupci\u00f3 de les masses en el terreny en el qual es resol la seva pr\u00f2pia destinaci\u00f3<\/em>\u00bb, que els esdeveniments s’encadenen \u00abno amb un pa acabat de transformaci\u00f3 social, sin\u00f3 des de l’amarg sentiment de no poder tolerar per m\u00e9s temps l’antic r\u00e8gim<\/em>\u00bb.<\/p>\n

El r\u00e8gim, enfront de la mobilitzaci\u00f3 creixent de tot un poble, ha intentat una \u00faltima maniobra anunciant que el president no es tornaria a presentar per a un cinqu\u00e8 mandat i que retardaria les eleccions per a celebrar una confer\u00e8ncia nacional. Un intent de mantenir el r\u00e8gim i rentar-li la cara.<\/p>\n

No \u00e9s solament una q\u00fcesti\u00f3 algeriana. En m\u00faltiples ocasions hem vist confer\u00e8ncies nacionals, sota l’\u00e8gida de les grans pot\u00e8ncies, organitzades en pa\u00efsos africans per a intentar apaivagar la indignaci\u00f3 dels pobles i preservar les posicions de l’imperialisme en aquests pa\u00efsos. En alguns casos, aquestes mateixes confer\u00e8ncies nacionals han desembocat en la guerra i la dislocaci\u00f3 del pa\u00eds.<\/p>\n

Sota una forma pr\u00f2pia del continent europeu, els governs busquen, mitjan\u00e7ant confer\u00e8ncies de \u00abdi\u00e0leg social\u00bb, integrar a les organitzacions sindicals, q\u00fcestionant la independ\u00e8ncia de classe del moviment obrer.<\/p>\n

El lloc del moviment obrer<\/strong><\/h4>\n

El secretari general de la Uni\u00f3 General de Treballadors Algerians (UGTA) va donar suport a el cinqu\u00e8 mandat i d\u00f3na suport a la crida a la confer\u00e8ncia nacional. Quan els treballadors s\u00f3n massivament part integrant de les manifestacions contra el r\u00e8gim, el secretari nacional de la UGTA vol capturar-la per a posar-la al servei del r\u00e8gim. El que provoca una mar de fons i una revolta en la central sindical. Cada dia que passa, noves inst\u00e0ncies de la UGTA es posicionen per la dimissi\u00f3 del secretari general i, sobre aquesta base, per un congr\u00e9s extraordinari a fi de, com diu una d’aquestes inst\u00e0ncies, \u00abrecuperar la nostra benvolguda organitzaci\u00f3<\/em>\u00bb.<\/p>\n

Aquesta q\u00fcesti\u00f3, baix formes particulars, es planteja en tots els pa\u00efsos. \u00c9s la del lloc de la classe obrera i les seves organitzacions en el combat emancipador, \u00e9s a dir, el combat contra qualsevol forma d’integraci\u00f3 i d’acompanyament de les organitzacions obreres.
\nEn 1962, la vict\u00f2ria del poble algeri\u00e0 contra el colonialisme franc\u00e8s va ser confiscada pel FLN, que va establir el r\u00e8gim de partit \u00fanic que va dirigir el pa\u00eds en funci\u00f3 dels seus interessos particulars. Malgrat aix\u00f2, es van registrar importants conquestes amb la independ\u00e8ncia d’Alg\u00e8ria, especialment la nacionalitzaci\u00f3 del petroli i el gas. Fa 57 anys, Alg\u00e8ria va passar a ser independent, per\u00f2 el poble estava sotm\u00e8s al r\u00e8gim de partit \u00fanic. I fins i tot quan aquest, sota l’efecte de les massives mobilitzacions de 1988, va haver de concedir la pluralitat de partits i una certa obertura, ho va fer en el marc del manteniment de les institucions antidemocr\u00e0tiques i del seu r\u00e8gim.<\/p>\n

La pol\u00edtica del govern algeri\u00e0, particularment en els \u00faltims anys, en atacar de manera brutal els drets dels treballadors i de la poblaci\u00f3, en privatitzar, atacava les conquestes de la independ\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 les dels treballadors, producte de la seva lluita de classe. En la mobilitzaci\u00f3 actual del poble algeri\u00e0 contra aquest r\u00e8gim, hi ha un contingut democr\u00e0tic i un contingut econ\u00f2mic i social indissociablement vinculats. El rebuig per part dels pobles de les conseq\u00fc\u00e8ncies destructives de la crisi del sistema capitalista mundial, que per a sobreviure ha de liquidar tot el que s’ha conquistat, pot provocar en tot moment la irrupci\u00f3 de les masses en qualsevol lloc del planeta. \u00c9s el que demostra la irrupci\u00f3 espont\u00e0nia de les masses algerianes, sorgit des de baix i que ning\u00fa havia previst.<\/p>\n

Crisi d’agonia del capital<\/strong><\/h4>\n

La marxa cap a la dislocaci\u00f3 del mercat mundial, la possibilitat d’una crisi financera i el risc per a ells d’una irrupci\u00f3 de les masses, terroritzen a tots els cercles dirigents de l’imperialisme. Aquesta crisi es concentra als Estats Units, el m\u00e9s poder\u00f3s dels imperialismes, sota capa de la consigna \u00abAmerica First\u00bb, amb una ofensiva de Trump a tots els nivells, fins i tot contra els seus aliats europeus, per a preservar les posicions del capital nord-americ\u00e0. Aquesta situaci\u00f3 de marxa cap a la dislocaci\u00f3 del mercat mundial, de crisi del capital financer, \u00e9s la que explica l’ofensiva portada per l’imperialisme nord-americ\u00e0 en la seva guerra comercial amb la Xina.<\/p>\n

Aquesta crisi mundial es refracta a Europa, que veu expressar-se sota les m\u00e9s variades formes el rebuig dels pobles als r\u00e8gims establerts i a les institucions europees. La profunditat del moviment de les Armilles Grogues a Fran\u00e7a, que expressa aquest \u00abd\u00e9gagisme\u00bb<\/em>, no \u00e9s un problema exclusivament franc\u00e8s. Els pobles, en tota Europa, no poden m\u00e9s amb aquests r\u00e8gims i ho manifesten de manera cada vegada m\u00e9s clara. Tots els governs europeus, la Uni\u00f3 Europea mateixa, estan en crisi. […]<\/p>\n

D’una banda, est\u00e0 l’ofensiva del capital per a destruir les conquestes, les normes, les regles. Est\u00e0 la lluita a mort entre els trust per conquistar els mercats i saquejar els pa\u00efsos, implicant molt sovint la dislocaci\u00f3 de les nacions i provocant les guerres com a S\u00edria i Orient Mitj\u00e0, per\u00f2 tamb\u00e9 a \u00c0frica i en altres zones. Aquesta pol\u00edtica de l’imperialisme s’expressa en la seva ofensiva contra Vene\u00e7uela per a recuperar el control del petroli i sotmetre a la naci\u00f3 dislocant-la.<\/p>\n

Els treballadors no poden m\u00e9s amb el sistema capitalista<\/strong><\/h4>\n

D’altra banda, est\u00e0 la mobilitzaci\u00f3 revolucion\u00e0ria del poble algeri\u00e0 que, com deia Trotski, \u00abno pot tolerar per m\u00e9s temps l’antic r\u00e8gim\u00bb<\/em>.<\/p>\n

Aquesta mobilitzaci\u00f3 del poble algeri\u00e0 \u00e9s una expressi\u00f3 de la situaci\u00f3 mundial, un advertiment. Indica que els treballadors i els pobles no poden m\u00e9s amb el sistema capitalista, que l’\u00fanic cam\u00ed \u00e9s el combat per a acabar amb aquest sistema capitalista. Subratlla aix\u00ed mateix el lloc de la classe obrera i, pel mateix, de la defensa de la independ\u00e8ncia de classe com a factor vertebrador de la mobilitzaci\u00f3 dels pobles per a acabar amb aquest sistema.<\/p>\n

El Partit dels Treballadors Algeri\u00e0 enfonsa les seves arrels en la hist\u00f2ria del moviment nacional algeri\u00e0, \u00e9s a dir, en l’Estrella Nord-africana fundada per Messali Hadj en 1926, aix\u00ed com en el moviment obrer internacional.<\/p>\n

Des del comen\u00e7ament de la mobilitzaci\u00f3, el PT i els seus militants estan amb el poble algeri\u00e0 contra el r\u00e8gim. S’han pronunciat clarament contra qualsevol intent de rentada de cara del r\u00e8gim, contra qualsevol combinaci\u00f3 de coalici\u00f3 governamental i d’unitat nacional, que busquen preservar el r\u00e8gim. S’han pronunciat sobre el fet que la confer\u00e8ncia nacional proposta pel r\u00e8gim no perseguia una altra cosa que preservar-lo. Han afirmat que l’\u00fanica sortida que respon a les aspiracions del poble algeri\u00e0 \u00e9s una Assemblea Nacional Constituent i Sobirana que liquidi les institucions antidemocr\u00e0tiques del r\u00e8gim i estableixi unes institucions concordes a la unitat de la naci\u00f3 algeriana, a la seva independ\u00e8ncia i a la democr\u00e0cia, permetent aix\u00ed que s’acabi amb totes les mesures i contrareformes adoptades contra el poble treballador d’Alg\u00e8ria. El PT d\u00f3na suport a les mobilitzacions i crida a la constituci\u00f3 de comit\u00e8s populars.<\/p>\n

\u00abTot s’embullar\u00e0, la selecci\u00f3 s’operar\u00e0 pertot arreu<\/strong>\u00bb<\/h4>\n

S’obre una nova situaci\u00f3, els esquemes del passat s\u00f3n q\u00fcestionats per les formes actuals de la lluita de classes. Els revolucionaris han d’apreciar plenament aquests nous elements per a inserir-se en els actuals processos en marxa. Es tracta del combat per la independ\u00e8ncia de classe del moviment obrer, de la lluita contra el capital i les seves contrareformes, del suport a l’aixecament de les masses que volen desprendre’s dels antics r\u00e8gims i, per tant, de la necessitat d’aixecar partits baix formes que no estan registrades en els llibres d’hist\u00f2ria, per\u00f2 que s’inspiren en els principis fundadors del moviment revolucionari. \u00c9s a dir, de trobar les formes i els mitjans d’establir vincles amb les forces que es desprenen, ja sigui en el si de les organitzacions obreres, ja fora d’elles, per a actuar en com\u00fa sobre la base de la lliure discussi\u00f3. I, sobre la base d’aquesta experi\u00e8ncia comuna, avan\u00e7ar en el cam\u00ed de l’organitzaci\u00f3.<\/p>\n

Com escrivia Pierre Lambert en el prefaci a l’edici\u00f3 peruana del Programa de transici\u00f3<\/em>, a l’abril de 1989[2]<\/a> .<\/p>\n

\u00abTota experi\u00e8ncia en la lluita de classes prova que un partit obrer independent, una Internacional s\u00f3n indispensables, ja que el resultat final de la lluita de classes no \u00e9s aconseguir un canvi en la societat burgesa. Es tracta de l’exist\u00e8ncia mateixa de la humanitat arrossegada cap a l’abisme per l’imperialisme.<\/em><\/p>\n

I per a complir les tasques revolucion\u00e0ries no hi ha soluci\u00f3 ja disposada. El marxisme \u00e9s el m\u00e8tode cient\u00edfic de construcci\u00f3 organitzada de l’instrument indispensable per a ajudar les masses a treballar elles mateixes per la seva emancipaci\u00f3. Per\u00f2 la soluci\u00f3 no figura en cap llibre. Nosaltres partim de la IV Internacional, establim amb l’ajuda del programa que no hi ha una altra sortida a la crisi de la humanitat que el socialisme garantit per l’abolici\u00f3 de la propietat privada dels grans mitjans de producci\u00f3 i la democr\u00e0cia obrera. Innombrables dificultats han sorgit. Unes altres sorgiran. Nosaltres perseverarem\u00bb<\/em> […]<\/p>\n

[1]<\/a> Neologisme pol\u00edtic que ve a significar \u201cfora tots\u2019\u201d<\/p>\n

[2]<\/a> Aquest extracte del prefaci de Pierre Lambert est\u00e0 publicat al Programa de Transici\u00f3, La agonia del capitalisme y les tasques de la IV Internacional,<\/em> col\u00b7lecci\u00f3 Cl\u00e0ssics del marxisme, \u00e9d. S\u00e9lio, abril de 2013.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 729 \u2013 veure en castell\u00e0) Aquesta Carta Setmanal recull, gaireb\u00e9 \u00edntegrament, l’editorial de la Veritat n\u00fam. 101. S’han suprimit alguns par\u00e0grafs que no tenien a veure les mobilitzacions a Alg\u00e8ria, que s\u00f3n el centre d’aquesta Carta. La mobilitzaci\u00f3 massiva a Alg\u00e8ria amena\u00e7a amb desestabilitzar l’\u00abordre\u00bb a la regi\u00f3, en el […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3942","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3942","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3942"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3942\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3946,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3942\/revisions\/3946"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3942"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3942"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3942"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}