{"id":3956,"date":"2019-05-20T12:35:17","date_gmt":"2019-05-20T10:35:17","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3956"},"modified":"2019-05-20T12:36:44","modified_gmt":"2019-05-20T10:36:44","slug":"tambors-de-guerra","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/tambors-de-guerra\/","title":{"rendered":"Tambors de guerra"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 730<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>En el seu tractat De la Guerra<\/em>, publicat en 1832, Carl Von Clausewitz explica que \u201cla guerra \u00e9s la continuaci\u00f3 de la pol\u00edtica per altres mitjans\u201d.\u00a0 Aquest principi de Clausewitz s’aplica, sens dubte, a la realitat d’avui. Els treballadors d’Europa veuen com els seus governs ataquen els sistemes de pensions mentre disparen la despesa militar.<\/p>\n

L’administraci\u00f3 Trump multiplica les provocacions i amenaces a tort i a dret. Fet que no hauria de ser considerat banal, at\u00e8s que t\u00e9 a la seva disposici\u00f3 la major maquin\u00e0ria militar del m\u00f3n (el pressupost de Defensa dels EUA pel 2019 \u00e9s de 716.000\u00a0 milions de d\u00f2lars \u2013un 40% de la despesa militar mundial\u2013, \u00e9s 10 vegades superior al d’educaci\u00f3 i multiplica per 45 el de transport).<\/p>\n

Fem un breu rep\u00e0s:<\/p>\n

Fa dos dies, per mitj\u00e0 d’un tu\u00eft, el president USA anunciava \u201cuna sorpresa\u201d per al poble vene\u00e7ol\u00e0, poc despr\u00e9s que el seu Secretari de Defensa, Mike Pompeo, reafirm\u00e9s que l’opci\u00f3 militar est\u00e0 damunt la taula i que Juan Guaid\u00f3, el autoanomenat \u201cpresident\u201d de Vene\u00e7uela, les crides del qual a la mobilitzaci\u00f3 cada vegada troben menys ress\u00f2 dins del pa\u00eds, comenc\u00e9s a suplicar una intervenci\u00f3 militar americana per a col\u00b7locar-lo en el poder (t\u00e0ctica que no exclou, per all\u00f2 de posar una vela a d\u00e9u i una altra al diable, la \u00abnegociaci\u00f3\u00bb paral\u00b7lela amb Putin)<\/p>\n

De la guerra econ\u00f2mica a la guerra oberta? <\/strong><\/h4>\n

Al mateix temps, la flota nord-americana concentra els seus efectius al golf P\u00e8rsic, una esquadrilla de bombarders B-52 es despla\u00e7a a la base militar que te EEUU a Qatar, a escassa dist\u00e0ncia d’Iran, en tant que altres B-52 van ser desplegats en un lloc no revelat del \u00absud-oest d’\u00c0sia\u00bb, i el Secretari de Defensa en funcions, Patrick Shanahan, presentava dijous passat, en una reuni\u00f3 amb l’equip de \u201cSeguretat Nacional\u201d, una proposta d’enviar 120.000 soldades m\u00e9s a Orient Pr\u00f2xim. Al mateix temps, Trump multiplica les declaracions contra Iran, considerat de nou com a eix del mal, tapant aix\u00ed la massacre de l’ex\u00e8rcit saudita al Iemen. Un ex\u00e8rcit armat fins a les dents pels Estats Units, per Fran\u00e7a i, tamb\u00e9, per Espanya.<\/p>\n

La demostraci\u00f3 de for\u00e7a naval contra Iran segueix a l’anunci que els EUA sancionaran a qualsevol pa\u00eds que compri petroli irani\u00e0, una decisi\u00f3 que escanya l’economia d’Iran, els ingressos de la qual depenen en un alt\u00edssim percentatge de l’exportaci\u00f3 de petroli i gas natural. De la mateixa manera que les amenaces d’intervenci\u00f3 militar a Vene\u00e7uela segueixen al bloqueig econ\u00f2mic, la congelaci\u00f3 d’actius, i el sabotatge de les instal\u00b7lacions el\u00e8ctriques.<\/p>\n

Al mateix temps, el govern de Trump incrementa la pressi\u00f3 sobre Cuba, aplicant una disposici\u00f3 \u2013fins ara congelada\u2013 de la llei Helms-Burton que permet denunciar davant els tribunals d\u2019EEUU a les empreses estrangeres que comerci\u00efn amb b\u00e9ns confiscats per la revoluci\u00f3 cubana a s\u00fabdits nord-americans (estem parlant de fets ocorreguts fa 55 o m\u00e9s anys).<\/p>\n

Mentre concentra portaavions, bombarders i bucs llan\u00e7am\u00edssils davant les costes iranianes, Trump ordena la retirada de personal de l’ambaixada nord-americana a l’Iraq, i fa un advertiment p\u00fablic als ciutadans nord-americans perqu\u00e8 abandonin aquest pa\u00eds. Alguns observadors es pregunten si no est\u00e0 buscant \u2013o ordint\u2013 una provocaci\u00f3 com l’enfonsament del cuirassat Maine en 1898 a Cuba o l’incident del Golf de Tonk\u00edn en 1962, fals atac nord vietnamita a un vaixell militar USA que va servir per a \u201cjustificar\u201d la implicaci\u00f3 massiva dels EUA en la guerra de Vietnam.<\/p>\n

En principi les mesures contra Iran, Cuba i Vene\u00e7uela busquen escanyar l’economia per a intentar alimentar la indignaci\u00f3 popular contra els corresponents governs, per\u00f2, pel que sembla la impaci\u00e8ncia de Trump es manifesta \u00a0a l\u2019espera de que tot aix\u00f2 succeeixi, i m\u00e9s encara despr\u00e9s del fiasco de la \u201coperaci\u00f3 Guaid\u00f3\u201d<\/p>\n

Els \u201caliats\u201d europeus tremolen<\/strong><\/h4>\n

La UE i els seus governs es mostren desconcertats i espantats davant uns conflictes que no controlen i que majorit\u00e0riament perjudiquen les empreses europees, com el boicot econ\u00f2mic a Iran (que afecta a grans empreses europees amb inversions en aquest pa\u00eds) o l’aplicaci\u00f3 de la Llei Helms Burton contra Cuba. Tampoc semblen molt satisfets amb la idea d’una intervenci\u00f3 nord-americana a Vene\u00e7uela, de conseq\u00fc\u00e8ncies imprevisibles. Com ho serien els d’una intervenci\u00f3 militar contra Iran (vegeu el resultat de les d’Afganistan, l’Iraq i S\u00edria). Per aix\u00f2 \u00a0protesten de manera visible i expl\u00edcita, demanant en va que Trump faci marxa enrere i tractin de crear una \u201cEuropa de la Defensa\u201d que culminaria en un grup d’intervenci\u00f3 europeu. Fonamentalment, pressi\u00f3 en benefici d’empreses europees. El govern de Pedro S\u00e1nchez ha decidit retirar la fragata espanyola M\u00e9ndez N\u00fa\u00f1ez del grup de combat on el vaixell ins\u00edgnia \u00e9s el portaavions nuclear \u00abUSS Abraham Lincoln\u00bb, a qui Trump ha ordenat encaminar-se al Golf P\u00e8rsic. Amb aquesta operaci\u00f3, negociada amb Washington, S\u00e1nchez evoca la retirada de les tropes de l’Iraq i refor\u00e7a les t\u00edmides maniobres de la UE. Per\u00f2 els europeus no s’atreveixen a enfrontar-se amb Trump. I aix\u00f2 a pesar que aquest anuncia repres\u00e0lies contra la banca, les petrolieres, i fins i tot les ind\u00fastries europees de l’acer, els autom\u00f2bils i l’armament.<\/p>\n

Les amenaces d’agressi\u00f3 militar estan al servei de la pol\u00edtica de totes les administracions nord-americanes (ja siguin dem\u00f2crates o republicanes). Ara s’han vist aguditzades per Trump a causa de la desfeta econ\u00f2mica nord-americana, de la desindustrialitzaci\u00f3 del pa\u00eds (organitzada per les pr\u00f2pies multinacionals EEUU), de la p\u00e8rdua de les seves principals fonts productives. \u00c9s precisament la crisi del sistema capitalista, que es concentra en els EEUU, la qual cosa obliga a Trump a llan\u00e7ar-se a l’ofensiva, en el terreny econ\u00f2mic i comercial i, tamb\u00e9, a les amenaces militars. Tot al servei d’una pol\u00edtica simplement destinada a preservar la seva posici\u00f3 hegem\u00f2nica.<\/p>\n

La difer\u00e8ncia \u00e9s que abans arrossegava als seus aliats, avui ning\u00fa sembla seriosament seguir la seva pol\u00edtica. Encara que ning\u00fa pot afirmar fins a quin punt aguantaran les pressions de l’imperialisme dominant.<\/p>\n

La situaci\u00f3 d’Espanya<\/strong><\/h4>\n

A Espanya ens trobem amb aquesta contradicci\u00f3. El govern S\u00e1nchez va ser el primer seguidor de la pol\u00edtica dels Estats Units a Vene\u00e7uela, per\u00f2 ara el ministre Borrell sembla m\u00e9s discret. El pagament de Trump a la submissi\u00f3 de Borrell i S\u00e1nchez ha estat l’inici d’aplicaci\u00f3 del cap\u00edtol 3 de la llei d’embargament Helms-Burton, que pot afectar priorit\u00e0riament empreses espanyoles.<\/p>\n

I, no obstant aix\u00f2, no falten les veus que surtin en defensa de Trump. Per exemple, l’expresident Aznar \u00abexigeix\u00bb una intervenci\u00f3 contra Vene\u00e7uela. Precisament Aznar, corresponsable de la destrucci\u00f3 de l’Iraq, que va provocar centenars de milers de morts, i de la qual aquest pa\u00eds, 16 anys despr\u00e9s, segueix sense recuperar-se. Quan per pura democr\u00e0cia aquest individu hauria de ser jutjat pels seus crims (per\u00f2 aquesta \u00e9s la just\u00edcia heretada del franquisme, que jutja als qui organitzen un refer\u00e8ndum, i deixa en llibertat a criminals de guerra)<\/p>\n

En aquestes condicions, a les portes de la constituci\u00f3 del nou govern, \u00e9s fonamental veure com determinar\u00e0 la seva pol\u00edtica exterior. Si actuar\u00e0 simplement com una \u00abcorretja de transmissi\u00f3 \u00bb dels dictats de Trump, o fins a quin punt participar\u00e0 en els intents de \u00abindepend\u00e8ncia\u00bb de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

L’inter\u00e8s dels treballadors i els pobles passa, sens dubte, per una pol\u00edtica de pau, \u00e9s a dir, una pol\u00edtica independent dels EEUU i l’OTAN, i tamb\u00e9 de les agressions de les pot\u00e8ncies europees contra els treballadors i els pobles. En la consci\u00e8ncia dels nostres pobles segueix viva l’oposici\u00f3 a la guerra que va estar en la base de la caiguda d’Aznar en 2004.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 730 \u2013 veure en castell\u00e0) En el seu tractat De la Guerra, publicat en 1832, Carl Von Clausewitz explica que \u201cla guerra \u00e9s la continuaci\u00f3 de la pol\u00edtica per altres mitjans\u201d.\u00a0 Aquest principi de Clausewitz s’aplica, sens dubte, a la realitat d’avui. Els treballadors d’Europa veuen com els seus governs […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3956","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3956","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3956"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3956\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3960,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3956\/revisions\/3960"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3956"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3956"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3956"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}