{"id":3993,"date":"2019-06-10T13:36:02","date_gmt":"2019-06-10T11:36:02","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=3993"},"modified":"2019-06-10T13:43:57","modified_gmt":"2019-06-10T11:43:57","slug":"i-ara-topem-amb-el-poder-judicial","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/i-ara-topem-amb-el-poder-judicial\/","title":{"rendered":"I ara topem amb el poder judicial"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 733<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Mentre a la sala IV del Tribunal Suprem, sota la presid\u00e8ncia del magistrat Manuel Marchena, continua el judici contra els republicans catalans, a la sala III del mateix tribunal, un acte paralitzava cautelarment la sortida de les restes del dictador Franco de la bas\u00edlica del Valle de los Caidos, que estava prevista per al 10 de juny. Val la pena, a la llum de tots dos processos, reflexionar sobre la veritable naturalesa del poder judicial i, amb ell, de l’aparell d’Estat del qual forma part.<\/p>\n

Franco, Cap de l’Estat des de 1936<\/strong><\/h4>\n

La sent\u00e8ncia de la sala III, adoptada per unanimitat dels seus membres, ha despertat enceses protestes, especialment, sobre els termes en qu\u00e8 estava redactada una frase d’aquesta, que els magistrats del Suprem deien que Francisco Franco havia estat \u00abCap d’Estat des de l’1 d’octubre de 1936 fins a la seva defunci\u00f3\u00bb, reconeixent aix\u00ed la legitimitat del r\u00e8gim des del mateix moment del cop militar del 18 de juliol de 1936. I tot aix\u00f2 recolzat en els acords de reforma, que no de ruptura, de 1978, forjats entre el r\u00e8gim i els responsables de les organitzacions obreres majorit\u00e0ries del moment.<\/p>\n

No serem nosaltres els qui ens sorprenem davant aquesta frase. No fa m\u00e9s que confirmar una doctrina reiteradament expressada, sent\u00e8ncia rere sent\u00e8ncia, pel Tribunal Suprem, que s’ha negat sistem\u00e0ticament a anul\u00b7lar els judicis del franquisme, reconeixent la legitimitat d’aquests, des del mateix 18 de juliol de 1936 fins les ultimes condemnes de mort de lluitadors antifranquistes dictades per un Consell de Guerra el 28 d’agost de 1975 i executades el 27 de setembre d’aquest mateix any, uns pocs mesos abans del mort del dictador. Els jutges del Suprem han dit una vegada i una altra que aquests \u201cjudicis\u201d amb jutges i fiscals militars i suposats advocats defensors, tamb\u00e9 militars, no triats pels acusats i que la majoria de les vegades es limitaven a recon\u00e8ixer la culpabilitat dels acusats i a demanar -amb la boca petita- clem\u00e8ncia al \u201ctribunal\u201d, eren tribunals leg\u00edtims que van emetre sent\u00e8ncies leg\u00edtimes.<\/p>\n

Quan Baltasar Garz\u00f3n -que, com a jutge \u201cestrella\u201d de l’Audi\u00e8ncia Nacional, va ser pioner en vulneracions del dret de defensa com les escoltes a les converses entre els acusats de delictes terroristes i els seus defensors, alguna cosa que van ovacionar molts- va tenir l’ocurr\u00e8ncia d’admetre a tr\u00e0mit denuncies contra els crims del franquisme, el poder judicial no va trigar a perseguir-lo i dictar una sent\u00e8ncia que l\u2019expulsava de la carrera judicial. El van jutjar, aparentment, per altres fets, per\u00f2 el missatge va quedar clar per a tots: el poder judicial es declara hereu i defensor de l’aparell judicial (i del r\u00e8gim) franquista i no permet que se li toqui ni un p\u00e8l. Precisament, un dels set jutges responsables de la sent\u00e8ncia -dictada per unanimitat- que expulsava a Garz\u00f3n de la judicatura va ser…Manuel Marchena.<\/p>\n

A qui pot estranyar tot aix\u00f2? L’Audi\u00e8ncia Nacional, tribunal especialitzat a perseguir els \u201cdelictes de terrorisme\u201d i altres delictes pol\u00edtics, \u00e9s l’hereva directa del Tribunal d’Ordre P\u00fablic del franquisme, i l’aparell judicial que patim \u00e9s el mateix aparell judicial del franquisme, que s’ha mantingut des de llavors per m\u00faltiples lla\u00e7os d’afinitat i parentiu. El jutge de Madrid Yusti Basterreche, el primer que va decretar la suspensi\u00f3 cautelar de l’exhumaci\u00f3 de Franco, \u00e9s el n\u00e9t de l’almirall Basterreche, responsable de la matan\u00e7a de milers de civils desarmats que fugien de M\u00e0laga en 1937\u00a0 durant el que es va anomenar \u201cla desband\u00e1\u201d<\/p>\n

No nom\u00e9s es tracta del poder judicial. M\u00e9s d’un miler de militars retirats signaven fa uns mesos un manifest de suport a Franco (els que estan en actiu no ho van fer per a evitar-se possibles sancions, per\u00f2 \u00e9s evident que en la seva immensa majoria compartien el seu contingut). El Pa\u00eds analitzava recentment els resultats electorals i assenyalava que les taules amb m\u00e9s alt percentatge de votants de Vox eren aquelles en qu\u00e8 votaven els residents de casernes de l’Ex\u00e8rcit i cases-caserna de la Gu\u00e0rdia Civil.<\/p>\n

El judici del Proc\u00e8s i els judicis contra sindicalistes i activistes socials<\/strong><\/h4>\n

A la vista de tots, el magistrat Manuel Marchena dirigeix amb m\u00e0 de ferro les sessions del proc\u00e9s per rebel\u00b7li\u00f3 contra els republicans catalans. Es permet interrompre als lletrats, prohibir preguntes, tractar amb diferents vares de mesurar els testimoniatges, segons siguin policies que declaren a petici\u00f3 de l’acusaci\u00f3 o ciutadans apallissats testimonis de les defenses, admetre o inadmetre v\u00eddeos i altres proves… L’aparell judicial, en conniv\u00e8ncia amb les altres institucions de la Monarquia, han assignat a Marchena la missi\u00f3 de deixar clar que la voluntat popular, catalana o espanyola, en cap cas pot imposar-se sobre les institucions heretades de la dictadura. Li han encarregat una sent\u00e8ncia\u201cexemplar\u201dcontra la democr\u00e0cia.<\/p>\n

El mateix ha succe\u00eft en els centenars de judicis contra sindicalistes en aplicaci\u00f3 de l’article 315.3 del Codi Penal (article \u201cantipiquetes\u201d, heretat, tamb\u00e9, de l’\u00faltim Codi Penal franquista), on els sindicats han denunciat, una vegada i una altra, l\u2019acord t\u00e0cit entre fiscals i policies, sota la mirada benvolent dels jutges, per a criminalitzar als sindicalistes acusats. O en el judici contra Andr\u00e9s B\u00f3dalo, que el jutge es va negar a admetre com a prova un v\u00eddeo que demostrava la falsedat de les acusacions (el mateix que va succeir en el judici contra els dos sindicalistes de CNT de Logronyo, condemnats per la seva actuaci\u00f3 durant una vaga). Els \u201c18 de la Macarena\u201d, activistes de la lluita pel dret a l’habitatge de Sevilla, denuncien el mateix tipus de pr\u00e0ctiques. A Madrid, la policia anima la den\u00fancia presentada per l’organitzaci\u00f3 feixista \u201cHogar Social Ramiro Ledesma\u201d contra els militants que formaven part del servei d’ordre de la manifestaci\u00f3 del 16 de mar\u00e7 pel dret a decidir, i el fiscal els acusa de \u201cdelicte d’odi\u201d, recolzant-se en una instrucci\u00f3 de la Fiscalia de l’Estat (publicada, oh, casualitat!, el dia abans de la data prevista del seu judici), en la qual s’estableix que animar al rebuig contra els nazis pot ser perseguit com a delicte d’odi.<\/p>\n

Al mateix temps, tots els \u00f2rgans judicials han avalat les contrareformes laborals, les retallades socials, les retallades de salaris i drets dels empleats p\u00fablics (retallades efectuades passant per sobre d’acords i convenis col\u00b7lectius), com han avalat el lliurament de milers de milions als banquers, als especuladors de les autopistes radials o del magatzem de gas de Tarragona. No hi ha dubte que saben b\u00e9 quins interessos de quina classe social han de defensar: els dels explotadors i especuladors.<\/p>\n

Alguns\u00a0 analistes assenyalen que les actuacions judicials s\u00f3n una mica m\u00e9s que un atzar del calendari. En un moment en qu\u00e8 estan obertes les negociacions per a formar Govern, les demostracions de \u00abfor\u00e7a\u00bb de l’aparell judicial podrien ser un advertiment al nou govern, un advertiment que la \u201cJust\u00edcia\u201d (i l’aparell d’Estat del qual forma part) no estan disposats a acceptar cap tipus d\u2019acci\u00f3 relacionada amb un indult als catalans o l’anul\u00b7laci\u00f3 de les sent\u00e8ncies dels consells de guerra i tribunals franquistes.<\/p>\n

L’aparell judicial i els drets de les dones<\/strong><\/h4>\n

Des de la sent\u00e8ncia de \u201cla manada\u201d, milers de dones -i d’homes- han expressat la seva indignaci\u00f3 contra els jutges que minimitzen les agressions sexuals contra les dones (un dels jutges de Pamplona va arribar a dir que veia actes sexuals consentits, en un ambient de \u201cjolgorio\u201d\u00a0 en la brutal agressi\u00f3 de quatre individus corpulents, incloent a un militar i un gu\u00e0rdia civil, contra una jove de 18 anys). Un altre jutge deia \u201cbestiola\u201d i \u201cfilla de puta\u201d a una activista en defensa de les dones maltractades. I pod\u00edem seguir fins a l’infinit.<\/p>\n

\u00c9s la continu\u00eftat d’un aparell judicial i policial que, durant d\u00e8cades, s’ha negat a defensar a les dones contra les agressions, i fins hi tot, els hi recomanava c\u00ednicament -com feien les publicacions de la Secci\u00f3 Femenina de la Falange- resignaci\u00f3 davant aquests fets i submissi\u00f3 a l’home.<\/p>\n

Com en el cas dels judicis contra sindicalistes, nom\u00e9s la mobilitzaci\u00f3 social ha obligat aquests individus a recular, i a contracor.<\/p>\n

Cal netejar tota aquesta trama<\/strong><\/h4>\n

Ni l’aparell judicial, ni el r\u00e8gim del qual forma part i al qual sustenta, s\u00f3n reformables.<\/p>\n

La defensa de les llibertats i dels drets dels treballadors, de les dones i dels Pobles exigeix acabar amb aquest poder judicial, amb aquest r\u00e8gim, proclamar la Rep\u00fablica. Perqu\u00e8 Rep\u00fablica no \u00e9s canviar a un rei per un president, sin\u00f3 donar una neteja radical a les institucions i donar satisfacci\u00f3 a les principals reivindicacions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 733 \u2013 veure en castell\u00e0) Mentre a la sala IV del Tribunal Suprem, sota la presid\u00e8ncia del magistrat Manuel Marchena, continua el judici contra els republicans catalans, a la sala III del mateix tribunal, un acte paralitzava cautelarment la sortida de les restes del dictador Franco de la bas\u00edlica del […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-3993","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3993","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3993"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3993\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3998,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3993\/revisions\/3998"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3993"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3993"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3993"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}