{"id":4011,"date":"2019-06-24T11:57:55","date_gmt":"2019-06-24T09:57:55","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4011"},"modified":"2019-06-24T12:01:04","modified_gmt":"2019-06-24T10:01:04","slug":"la-lluita-per-les-reivindicacions-i-el-combat-per-la-republica","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/la-lluita-per-les-reivindicacions-i-el-combat-per-la-republica\/","title":{"rendered":"La lluita per les reivindicacions i el combat per la Rep\u00fablica"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 735<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Estranya \u00e9s la mobilitzaci\u00f3 obrera o popular en la qual no es veuen, al costat de les pancartes i banderes de les organitzacions, unes quantes banderes republicanes. I, no obstant aix\u00f2, en l’horitz\u00f3 immediat de les principals organitzacions de la classe treballadora no figura la lluita per la Rep\u00fablica.<\/p>\n

Tampoc \u00e9s freq\u00fcent que les diferents coordinadores i plataformes republicanes participin com a tals en les mobilitzacions laborals o ve\u00efnals. Per contra, semblen haver centrat la seva actuaci\u00f3 en la celebraci\u00f3 d’efem\u00e8rides (14 d’abril, 18 de juliol, 12 d’Octubre, 8 de desembre, etc.).<\/p>\n

Sembla com si, d’alguna manera, els dirigents de tots dos moviments hagin decidit que aquests marxin per separat, o en paral\u00b7lel com els ra\u00efls del tren que mai es troben. En aquesta situaci\u00f3, els milers de lluitadors que porten les seves banderes republicanes a les manifestacions laborals o ve\u00efnals semblarien estar fora de lloc. I, no obstant aix\u00f2, si alguna cosa han demostrat els 40 anys de Monarquia, \u00e9s que les principals reivindicacions obreres, populars i democr\u00e0tiques xoquen una vegada i una altra amb les institucions del R\u00e8gim. \u00c9s a dir, que avan\u00e7ar per a aconseguir les reivindicacions exigeix acabar amb aquestes institucions podrides, portar la Rep\u00fablica. I, al mateix temps, la Rep\u00fablica no vindr\u00e0 de \u00abprocessos constituents\u00bb al marge de la lluita quotidiana. Com en 1931, la Rep\u00fablica la porta el poble amb la seva mobilitzaci\u00f3.<\/p>\n

El paper de les institucions<\/strong><\/h4>\n

A la mort de Franco, una enorme mobilitzaci\u00f3 popular va sacsejar tot el territori de l’Estat Espanyol. Els treballadors i els pobles, reprenent el fil trencat pel cop militar i la derrota de 1939, van imposar les llibertats d’organitzaci\u00f3, de manifestaci\u00f3, d’expressi\u00f3, de vaga, i van utilitzar aquests drets imposats al r\u00e8gim en descomposici\u00f3 per a defensar les seves principals reivindicacions, des de l’amnistia per als presos pol\u00edtics i els drets de les nacionalitats fins a les pujades de salaris. Els poders del r\u00e8gim, encara que es van oposar amb totes les seves forces a aquest aixecament popular (va haver-hi moments, sobretot quan Fraga Iribarne era Ministre de la Governaci\u00f3, en qu\u00e8 hi havia un mort diari en la repressi\u00f3 de manifestacions), es van veure desbordats per la mobilitzaci\u00f3 i van haver d’acceptar, de fet, la qual cosa els carrers els havien imposat.<\/p>\n

Franco havia col\u00b7locat al capdavant de l’Estat al seu successor a t\u00edtol de rei, Juan Carles de Borb\u00f3, amb un objectiu clar: preservar les principals institucions de l’aparell d’Estat i els privilegis i fortunes que s’havien llaurat a l’empara del r\u00e8gim. Per\u00f2 el moviment de la classe treballadora, la joventut i els pobles va posar immediatament en perill aquest arranjament.<\/p>\n

Durant l’anomenada \u00abtransici\u00f3\u00bb, a trav\u00e9s dels Pactes de la Moncloa i despr\u00e9s del pacte constitucional, els representants de les principals organitzacions obreres i els \u00abnacionalistes\u00bb van arribar a un acord amb els representants de l’aparell d’Estat franquista: a canvi de recon\u00e8ixer els drets i llibertats que el poble ja havia conquistat, els dirigents de l\u2019\u2019oposici\u00f3 democr\u00e0tica\u00bb acceptaven respectar a la Monarquia i no tocar ni l’ex\u00e8rcit ni els aparells policial i judicial del franquisme.<\/p>\n

El pacte de la \u00abtransici\u00f3\u00bb significava no nom\u00e9s renunciar a perseguir els crims del franquisme, incloent-hi els que es produ\u00efen en aquests mateixos dies, sin\u00f3 respectar, sense cap depuraci\u00f3, la integritat dels jutges, la Gu\u00e0rdia Civil, la policia i l’ex\u00e8rcit del 18 de juliol. Tots van ser autom\u00e0ticament rebatejats com a dem\u00f2crates, de la mateixa manera que l’infame Tribunal d’Ordre P\u00fablic es transformava en Audi\u00e8ncia Nacional. En cap d’aquests cossos van ser readmeses les persones expulsades per lluitar per la democr\u00e0cia, ni en 1936-39 ni en 1974. Avui sabem, fins i tot 40 anys despr\u00e9s, que aquests cossos estan plagats d’ultradretans, com prova el manifest en defensa de Franco signat per m\u00e9s de 1.000 militars en retir o el vot massiu a Vox de militars i gu\u00e0rdies civils.<\/p>\n

Els drets dels pobles seguirien negats per mitj\u00e0 de l'\u00bbEstat de les Autonomies\u00bb, i aquestes mateixes autonomies, sotmeses al poder de l’Estat, serien utilitzades com a corretja de transmissi\u00f3 de totes les retallades de drets i prestacions socials.<\/p>\n

Els franquistes havien aconseguit el seu objectiu: mantenir les principals institucions de l’Estat, que podrien continuar utilitzant per a enfrontar al moviment obrer i popular i a les seves reivindicacions.<\/p>\n

El paper de la Monarquia<\/strong><\/h4>\n

Per a presidir tot aquest entramat estava el nou Cap de l’Estat, Juan Carles de Borb\u00f3, hereu designat pel dictador despr\u00e9s de jurar la seva adhesi\u00f3 als \u00abprincipis fonamentals del Moviment Nacional\u00bb, i hereu, tamb\u00e9, al cap de poc, quan abdiqu\u00e9s el seu pare, de la dinastia borb\u00f2nica, que havia demostrat al llarg de la hist\u00f2ria la seva \u00abflexibilitat\u00bb per a aferrar-se al poder. Des d’Enrique IV, el seu primer rei a Fran\u00e7a, que va ascendir com a candidat a la corona recolzant-se en els protestants francesos, per a despr\u00e9s convertir-se al catolicisme declarant que \u00abPar\u00eds b\u00e9 val una missa\u00bb, a l’infame Llu\u00eds XVI, la tra\u00efci\u00f3 del qual a Fran\u00e7a quan intentava fugir per a unir-se als ex\u00e8rcits que combatien contra ella li va costar el cap. En Espanya Felip V va entrar com a negador dels drets dels pobles (seguint a Carles V) i va assumir aquest paper de \u00abcambiacapas\u00bb el seu successor, el fel\u00f3n Fernando VII, que no va dubtar a conspirar contra el seu pare, demanar-li perd\u00f3 de manera humiliant, tornar a conspirar, abdicar en favor de Napole\u00f3, negar la Constituci\u00f3 de 1812, jurar aquesta mateixa constituci\u00f3 i tornar a negar-la executant als que li havien fet jurar-la.<\/p>\n

Juan Carles de Borb\u00f3 no es va quedar enrere. D’acord amb Franco, va ser educat a Espanya per tutors designats pel dictador (al cap del qual estava un tal Alfonso Armada, a qui despr\u00e9s es va fer condemnar pel cop del 23-F). Va acceptar ser designat hereu per Franco passant per sobre dels drets din\u00e0stics del seu propi pare. Va presidir al costat de Franco tota mena d’actes de suport al r\u00e8gim, incloent-hi, ja el setembre de 1975, pocs dies abans de la mort del dictador, les concentracions de suport a l’afusellament dels \u00faltims lluitadors antifranquistes.<\/p>\n

Per a alguns sectors del \u00abmoviment republic\u00e0\u00bb s\u00f3n els privilegis de la Monarquia els que justifiquen la necessitat de la rep\u00fablica. Per\u00f2 no \u00e9s aquesta la q\u00fcesti\u00f3. Per m\u00e9s privilegis que acumuli la \u00abCasa Real\u00bb, i per m\u00e9s corrupteles que mantingui, com l’enriquiment no justificat del \u00abrei em\u00e8rit\u00bb, el fet fonamental \u00e9s que \u00e9s la Monarquia qui ordena tot l’aparell d’Estat. Com a prova, el brutal discurs de Felipe VAIG VEURE \u00abel preparat\u00bb del 3 d’octubre de 2017, en qu\u00e8 anomenava \u00aba rebato\u00bb a tot l’aparell d’Estat contra el poble de Catalunya i contra els republicans catalans, un mandat que avui es tradueix en el judici en el Suprem i en les diferents resolucions d’aquest tribunal contra els drets dels parlamentaris republicans presos. Vox li ha felicitat per aquest discurs.<\/p>\n

Les institucions de l’Estat, contra els drets i reivindicacions<\/strong><\/h4>\n

El capital financer pot comptar sens dubte amb aquests aparells heretats del franquisme per a la defensa dels seus interessos. Com ha comptat amb la policia i la gu\u00e0rdia civil per a reprimir les mobilitzacions obreres i populars, i amb aquestes mateixes policies, els fiscals i els jutges per a perseguir a centenars de sindicalistes per organitzar piquets de vaga, en aplicaci\u00f3 de l’article 315.3 del Codi Penal (una altra her\u00e8ncia del franquisme). Aquests mateixos policies que es dirigien a Catalunya a reprimir violentament a ciutadans que nom\u00e9s volien votar, al crit de per ells!<\/p>\n

De la mateixa manera, l’aparell judicial ha avalat totes i cadascuna de les contrareformes laborals i de drets. Ha avalat les retallades de salaris i drets laborals impostos als m\u00e9s de tres milions d’empleats p\u00fablics, encara que suposessin passar per sobre d’acords amb els sindicats o de convenis col\u00b7lectius. Ha organitzat la persecuci\u00f3 de m\u00fasics, humoristes i titellaires per les seves expressions art\u00edstiques, aix\u00ed com la persecuci\u00f3 a pol\u00edtics acusats de \u00abterrorisme\u00bb, encara que mai haguessin posat una bomba o pegat un tir. Aquests mateixos jutges han protegit durant anys als maltractadors i violadors, negant-se a defensar a les dones, fins que la mobilitzaci\u00f3 popular els ha obligat, a poc a poc, a fer marxa enrere. De la mateixa manera que han avalat, alhora, el rescat dels banquers amb fons p\u00fablics i el desnonament de milers de persones treballadores per no poder pagar els seus deutes amb aquests mateixos bancs. Com han imposat el rescat a compte de l’Estat d’autopistes que no eren rendibles o de dip\u00f2sits de gas que provocaven terratr\u00e8mols.<\/p>\n

Avui, no pot defensar-se el dret de vaga sense acabar amb aquest poder judicial franquista. No pot defensar-se el dret dels empleats p\u00fablics a la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva sense acabar amb la Constituci\u00f3 que la hi nega (m\u00e9s obertament des de la incorporaci\u00f3 de l’article 135). No poden recuperar-se els drets arrasats per les contrareformes laborals (entre ells, el dret a la lliure negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva) sense acabar amb les institucions que han avalat totes aquestes retallades.<\/p>\n

Les institucions de l’Estat s’han convertit en el baluard contra el qual xoquen les exig\u00e8ncies de drets laborals i socials, de drets democr\u00e0tics, de llibertat per als pobles de tot l’Estat. Aquestes institucions s’imposen per sobre de la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva o dels drets dels electors o la sobirania dels parlaments. Si alguna cosa demostra l’ocorregut en els \u00faltims anys, \u00e9s que amb aquestes institucions, totes les conquestes i drets estan en precari, i s’enfronten al r\u00e8gim.<\/p>\n

Cal trencar amb la separaci\u00f3 que pretenen imposar-nos entre defensa de les reivindicacions obreres i populars i lluita per la rep\u00fablica. Perqu\u00e8 no hi haur\u00e0 plena satisfacci\u00f3 de les reivindicacions sense rep\u00fablica ni hi haur\u00e0 rep\u00fablica si aquesta no la porten els treballadors i els pobles amb la seva mobilitzaci\u00f3, basada en les seves reivindicacions elementals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 735 \u2013 veure en castell\u00e0) Estranya \u00e9s la mobilitzaci\u00f3 obrera o popular en la qual no es veuen, al costat de les pancartes i banderes de les organitzacions, unes quantes banderes republicanes. I, no obstant aix\u00f2, en l’horitz\u00f3 immediat de les principals organitzacions de la classe treballadora no figura la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4011","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4011","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4011"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4011\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4015,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4011\/revisions\/4015"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4011"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4011"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4011"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}