{"id":4032,"date":"2019-07-08T11:57:41","date_gmt":"2019-07-08T09:57:41","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4032"},"modified":"2019-07-08T12:01:54","modified_gmt":"2019-07-08T10:01:54","slug":"la-cimera-de-la-unio-europea-i-lacord-de-lliure-comerc-amb-mercosur","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/la-cimera-de-la-unio-europea-i-lacord-de-lliure-comerc-amb-mercosur\/","title":{"rendered":"La cimera de la Uni\u00f3 Europea i l’acord de lliure comer\u00e7 amb Mercosur"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 737<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Els successius cims dels caps d’Estat o de govern dels 28 pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea han coincidit en el temps amb la signatura (a l’espera de ratificaci\u00f3 pels pa\u00efsos signants) de l’acord de lliure comer\u00e7 UE\/Mercosur en negociaci\u00f3 des de fa anys<\/p>\n

Malgrat l’atzar del calendari aquests dos fets mostren la profunda dislocaci\u00f3 d’aquestes institucions, particularment la Uni\u00f3 Europea, entre el martell de la guerra comercial llan\u00e7ada per l’administraci\u00f3 Trump i l’enclusa de la resist\u00e8ncia dels pobles i els treballadors a les pol\u00edtiques d’austeritat.
\nVegem alguns elements a ressaltar d’aquests dos esdeveniments;<\/p>\n

Una baralla per llocs?<\/strong><\/h4>\n

En aparen\u00e7a la renovaci\u00f3 dels alts c\u00e0rrecs de la Uni\u00f3 Europea, o sigui, la presid\u00e8ncia de la Comissi\u00f3 Europea \u2013la inst\u00e0ncia dels diferents comissaris, veritable \u00abpoder\u00bb executiu\u2013, la presid\u00e8ncia del Consell Europeu (que reuneix els caps d’Estat o de govern), la presid\u00e8ncia del Banc Central Europeu, la presid\u00e8ncia del Parlament Europeu, i l’Autoritat de Pol\u00edtica Exterior, es podria resumir en una baralla de grups pol\u00edtics, governs i persones.<\/p>\n

Per\u00f2 el fons \u00e9s diferent, les dificultats d’un acord v\u00e9nen donades en particular per l’enfonsament dels partits tradicionals. \u00c9s la primera vegada que les dues grans fam\u00edlies pol\u00edtiques: el Partit Popular Europeu (PPE) al qual est\u00e0 afiliat el PP espanyol, i els socialistes no s\u00f3n majoria. Han emergit diferents forces pol\u00edtiques i en alguns casos fins i tot han escombrat \u2013com el partit del Br\u00e9xit a Gran Bretanya\u2013, expressi\u00f3 de la crisi general dels partits tradicionals.<\/p>\n

D’altra banda, fins a aquesta data aquests debats es resolien amb un acord entre els governs alemany i franc\u00e8s, que s\u00f3n els que decideixen en les institucions europees, en contra del \u00abmite\u00bb que Brussel\u00b7les decideix tot. L’anomenat eix franc-alemany tallava el bacall\u00e0. Per\u00f2 ara les contradiccions entre Alemanya i Fran\u00e7a han esclatat, davant, com d\u00e8iem, l’agreujament de la guerra comercial i el lloc cada vegada menor a nivell mundial dels pa\u00efsos europeus, i les seves diferents multinacionals, perqu\u00e8 tenen interessos contradictoris en el mercat mundial.<\/p>\n

Aquests diversos factors han fet que el resultat final, en l'\u00bbelecci\u00f3\u00bb dels llocs, ha tingut poc que veure amb el resultat de les eleccions al Parlament Europeu. Que d’altra banda gaudeix del rebuig d’una bona part de la poblaci\u00f3. La mitjana d’un 50 per cent d’abstenci\u00f3 ha arribat a l’Europa Occidental al 75 per cent de Portugal.<\/p>\n

I aix\u00ed les personalitats designades, en particular Ursula Von der Leyen (ministra de Defensa d’Alemanya de recorregut molt gris) com a Presidenta de la Comissi\u00f3 i Christine Lagarde com a Presidenta del BCE, no tenen pr\u00e0cticament cap pes pol\u00edtic propi. Lagarde, a m\u00e9s, era dirigent del FMI quan la troica va aplicar els plans de \u00abdestrucci\u00f3\u00bb, cridats de rescat, de Gr\u00e8cia.
\nHi ha una nova etapa de la crisi d’aquestes institucions, que va sens dubte a repercutir en cada pa\u00eds, agreujant la inestabilitat dels governs. \u00c9s en certa mesura un anomenat indirecte a la resist\u00e8ncia dels treballadors i els pobles.<\/p>\n

De moment, els pinitos de Pedro S\u00e1nchez com a dirigent europeu (de la m\u00e0 del reaccionari Macron) han naufragat, i el regne d’Espanya queda en la posici\u00f3 de suplicar que els altres pa\u00efsos no donin ni la m\u00e9s m\u00ednima bel\u00b7liger\u00e0ncia als drets democr\u00e0tics, en particular del poble catal\u00e0: han posat a Borrell de gosset lladrador.<\/p>\n

El lliure comer\u00e7, contra els treballadors, els agricultors i a favor de les multinacionals<\/strong><\/h4>\n

El divendres 28 de juny passat els governs europeus i del Mercosur van saludar l’hist\u00f2ric acord de lliure comer\u00e7. Acord que ha de ser ratificat pels pa\u00efsos. Per\u00f2 l’endem\u00e0 van comen\u00e7ar a ploure les cr\u00edtiques. Fins i tot a Fran\u00e7a, el dia despr\u00e9s que Macron assenyal\u00e9s el seu aspecte positiu, diverses personalitats del propi govern es van pronunciar en contra, fent-se eco de la radical oposici\u00f3 dels sindicats agraris. Nom\u00e9s un exemple, el principal sindicat agr\u00edcola europeu, la COPA COGECA, va atacar: \u00abuna pol\u00edtica comercial de dos pesos, dues mesures… que amplia el fossat entre el que es demana als agricultors europeus i el que es tolera als productors de Mercosur\u00bb<\/em> (llegeixi’s en realitat a les grans multinacionals de l’agroalimentaci\u00f3.)<\/p>\n

Des del moviment sindical dels pa\u00efsos de Mercosur (el Brasil, l’Argentina, Paraguai i l’Uruguai) el rebuig no podia ser m\u00e9s net:<\/p>\n

\u00abEn vistes de la signatura del tractat de lliure comer\u00e7 entre el Mercosur i la Uni\u00f3 Europea (UE) la Coordinadora de Centrals Sindicals del Con Sud alertem als nostres pobles sobre el funest impacte que aquest acord tindr\u00e0 per al sistema productiu de la regi\u00f3 en general, i per a certes branques de producci\u00f3 estrat\u00e8giques en particular, tals com tecnologia, sistema mar\u00edtim i fluvial, obres p\u00fabliques, compres de l’Estat, laboratoris medicinals, ind\u00fastria automotriu, economies regionals (especialment, les vinculades a l’oli d’oliva, vins i espumantes, formatges i lactis, entre altres), concloent que la signatura d’aquest acord \u00e9s la sent\u00e8ncia de mort de les nostres ind\u00fastries i de gran part del nostre treball decent i ocupaci\u00f3 de qualitat.\u00bb<\/em><\/p>\n

Si els treballadors d’Am\u00e8rica del Sud i els pagesos europeus surten perjudicats \u00e9s f\u00e0cil endevinar a qui afavoreix l’acord: a les grans multinacionals.<\/p>\n

Sota l’imperialisme, el r\u00e8gim de propietat privada dels mitjans de producci\u00f3, la cooperaci\u00f3 solid\u00e0ria entre nacions \u00e9s impossible. La pugna per dominar el mercat mundial nom\u00e9s \u00e9s factor de pen\u00faria, crisi i fins i tot guerra per als treballadors i els pobles.<\/p>\n

Els tractats de lliure comer\u00e7 imposats per l’imperialisme han destru\u00eft els cultius tradicionals i llan\u00e7at les poblacions a l’emigraci\u00f3 for\u00e7ada. El combat contra el \u00absup\u00f2sit lliure comer\u00e7\u00bb i els seus tractats forma part de les banderes que ha de defensar el moviment obrer i les seves organitzacions. En alian\u00e7a, en peus d’igualtat, amb les organitzacions dels treballadors i dels pobles d’Am\u00e8rica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 737 \u2013 veure en castell\u00e0) Els successius cims dels caps d’Estat o de govern dels 28 pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea han coincidit en el temps amb la signatura (a l’espera de ratificaci\u00f3 pels pa\u00efsos signants) de l’acord de lliure comer\u00e7 UE\/Mercosur en negociaci\u00f3 des de fa anys Malgrat l’atzar […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4032","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4032","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4032"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4032\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4043,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4032\/revisions\/4043"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4032"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4032"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4032"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}