{"id":4075,"date":"2019-07-30T09:29:56","date_gmt":"2019-07-30T07:29:56","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4075"},"modified":"2019-07-30T09:29:56","modified_gmt":"2019-07-30T07:29:56","slug":"sanchez-i-iglesias-giren-lesquena-al-mandat-del-28-dabril","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/sanchez-i-iglesias-giren-lesquena-al-mandat-del-28-dabril\/","title":{"rendered":"S\u00e1nchez i\u00a0Iglesias\u00a0giren l’esquena al mandat del 28 d’abril"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 740<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Els resultats de les eleccions del 28 d’abril suposaven un mandat clar per als dirigents de les organitzacions que parlen en nom de la classe treballadora i dels pobles. Milions havien acudit a les urnes, per a tancar el pas a la ultradreta, per a acabar amb l’era Rajoy, i perqu\u00e8 es form\u00e9s un govern d’esquerres\u00bb\u00a0que obr\u00eds la via a la satisfacci\u00f3 de les principals reivindicacions.<\/p>\n

I per a qu\u00e8 s’ha utilitzat tota aquesta for\u00e7a durant aquests tres mesos? Per descomptat no en el sentit de formar un govern que atengui les aspiracions dels treballadors. Perqu\u00e8 al final, a ulls de tothom, la qual cosa ha impossibilitat la investidura ha estat\u00a0simple\u00a0i planament la baralla per quants ministeris es queda el PSOE i quants UP. No volem dir que el repartiment de carteres no sigui important. Per\u00f2 el decisiu, la qual cosa esperaven sentir els treballadors, la majoria de votants d’aquests partits i d’uns altres, \u00e9s si s’acaba amb el llegat del PP o no, si es d\u00f3na continu\u00eftat \u2013a trav\u00e9s de la constituci\u00f3 d’un govern que tingui aquest objectiu\u2013a l’esperit de la moci\u00f3 que va tirar a Rajoy, i per tant es deroguen la reforma laboral i la de pensions, el 315,3, la\u00a0LOMCE, etc.<\/p>\n

En lloc d’aix\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s el que ha succe\u00eft?<\/strong><\/h4>\n

Des de l’endem\u00e0 a les eleccions del 28 d’abril, tota la pressi\u00f3 de la banca i dels seus mitjans de comunicaci\u00f3 han anat per a impedir que la vict\u00f2ria electoral es tradu\u00eds en un govern de coalici\u00f3 PSOE-UP. Ni tan sols que hi hagu\u00e9s una soluci\u00f3 a la \u00abportuguesa\u00bb (govern en solitari del PSOE amb el suport extern d’UP). Encara que sigui per a aplicar un programa respectu\u00f3s amb els interessos del capital financer, aquesta possibilitat espanta. Cal recordar que l’endem\u00e0 de les eleccions Pedro S\u00e1nchez \u2013encara amb la ganyota de disgust en el rostre davant el qual cridaven els militants socialistes a la porta de\u00a0Ferraz\u00a0(\u00abamb Rivera, no\u00bb)\u2013 va viatjar a Par\u00eds per a entrevistar-se amb\u00a0Macron. No es tractava nom\u00e9s de parlar d’Europa, sin\u00f3 d’explorar les possibilitats que\u00a0Macron\u00a0interced\u00eds sobre Ciutadans perqu\u00e8 canviessin la seva posici\u00f3 de rebuig a S\u00e1nchez i li permetessin la seva investidura.<\/p>\n

El que ha succe\u00eft durant aquests tres mesos \u00e9s que, davant la salvatge oposici\u00f3 del PP i Ciutadans, S\u00e1nchez no ha tingut m\u00e9s remei que intentar l’acord amb UP. Un acord que certament no desitjaven molts dirigents socialistes, i que finalment s’ha esfumat, amb el concurs del mateix\u00a0Iglesias, obcecat en la idea que l’important \u00e9s estar en les \u00abinstitucions\u00bb, no importa amb quin programa.<\/p>\n

Tothom que ha seguit el debat l’ha pogut comprovar: no es discutia qu\u00e8 \u00e9s el que havia de fer el nou govern, o quines mesures urgents hauria d’aplicar, sin\u00f3 si els ministeris que s’oferien tenien m\u00e9s o menys contingut. Molts militants de \u00abPodemos\u00bb es pregunten si val la pena estar en un ministeri o en una direcci\u00f3 general \u2013amb totes les compet\u00e8ncies\u2013 per a aplicar un programa que va en la direcci\u00f3 contr\u00e0ria al que volen els seus votants. I molts militants socialistes es pregunten si el \u00abtracte\u00bb donat a \u00abPodemos\u00bb no \u00e9s l’avantsala d’un nou intent de la direcci\u00f3 del PSOE de buscar la complicitat del PP per a la investidura.<\/p>\n

En qualsevol cas, el succe\u00eft aquesta setmana, al marge del que pugui succeir al setembre, sens dubte representa una decepci\u00f3 profunda per a molts treballadors que, amb m\u00e9s o menys il\u00b7lusi\u00f3, estaven esperan\u00e7ats en la formaci\u00f3 d’un govern \u00abd’esquerra\u00bb.<\/p>\n

Un govern, un programa<\/strong><\/h4>\n

\u00d2bviament quan hi ha un govern no pot haver-hi dos programes. La insist\u00e8ncia d’UP a entrar en el govern els ha portat a la contradicci\u00f3 d’acceptar els elements m\u00e9s negatius de la pol\u00edtica de S\u00e1nchez (imposicions de noves retallades per part de Brussel\u00b7les, Catalunya, etc.) i, una vegada mostrat l’acord pol\u00edtic, no acceptar l’oferta ministerial de Pedro S\u00e1nchez amb la qual cosa apareix el desacord pel tema dels llocs, la qual cosa fa m\u00e9s dif\u00edcil d’entendre que havent-hi acord pol\u00edtic no hi hagi acord de govern.<\/p>\n

Els recels de S\u00e1nchez i els seus lligams<\/strong><\/h4>\n

\u00c9s veritat que a Pedro S\u00e1nchez \u00e9s dif\u00edcil trobar-li al llarg d’aquests anys la coher\u00e8ncia. De ser el candidat de l’aparell en 2014, enfront de Madina, va passar a ser l’empestat de l’aparell en negar-se a deixar governar a Rajoy. Va ser destitu\u00eft, obligat a dimitir, en perdre la majoria en el Comit\u00e8 Federal en una confabulaci\u00f3 en la qual participa la vella i la nova gu\u00e0rdia del PSOE. Els reaccionaris barons (Susana\u00a0D\u00edaz,\u00a0Lamb\u00e1n, Fern\u00e1ndez Vara,\u00a0Garc\u00eda\u00a0Page etc.) al costat dels\u00a0Felipe\u00a0Gonz\u00e1lez, Guerra i companyia.<\/p>\n

Una reacci\u00f3 de les bases socialistes sense precedents va permetre a Pedro S\u00e1nchez encap\u00e7alar una lluita contra l’aparell que va guanyar sense pal\u00b7liatius, aconseguint la majoria dels vots en l’en\u00e8sima derrota de l’aparell socialdem\u00f2crata en les seves consultes als afiliats.<\/p>\n

Per\u00f2 Pedro S\u00e1nchez va mantenir al vell aparell i va refor\u00e7ar el seu comprom\u00eds amb la Monarquia i la UE. El seu triomf en el congr\u00e9s del PSOE li va deixar amb una part important del partit en contra. S\u00f3n els que volen els pactes amb Ciutadans i l’atac sense cap consideraci\u00f3 als catalans. S\u00f3n els partidaris del 155, de les mateixes maneres que el PP o Ciutadans.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la sortida de Rajoy, via moci\u00f3 de censura, S\u00e1nchez ha estat un any com a president del govern. En aquest any les seves expectatives de vots han crescut arribant a pujar de 84 a 123 diputats, mentre el PP cap al cam\u00ed invers.<\/p>\n

S\u00e1nchez no nom\u00e9s ha tingut els impediments dels seus compromisos amb el capital financer i l’aparell d’Estat per a arribar a l’acord. A m\u00e9s ha sofert les pressions dels barons que donaven suport als poders f\u00e0ctics, banquers, empresaris, esgl\u00e9sia, ex\u00e8rcit, etc. En una situaci\u00f3 en qu\u00e8 la crisi de la Monarquia, la crisi de la Uni\u00f3 Europea i el declivi econ\u00f2mic deixen poc espai per a una pol\u00edtica diferent tret que la for\u00e7a de la classe obrera trenqui el bloqueig.<\/p>\n

Una negociaci\u00f3 per a no formar govern<\/strong><\/h4>\n

Efectivament, el desenvolupament de les negociacions per a la formaci\u00f3 del govern ha deixat en l’ambient la impressi\u00f3 que eren m\u00e9s una excusa per a justificar la ruptura que un aut\u00e8ntic esfor\u00e7 per formar govern. 80 dies de negociaci\u00f3. Primer el PSOE oferint governs de cooperaci\u00f3. I UP demanant coalici\u00f3. I el PSOE negociant amb UP mentre no parava de mendicar l’abstenci\u00f3 de PP i Ciutadans.<\/p>\n

Tamb\u00e9 sembla que les exig\u00e8ncies dels uns i els altres s’han trobat amb qui torpedinava la negociaci\u00f3 filtrant propostes confidencials o deformant-les.<\/p>\n

Encara que va arribar a semblar que tot formava part d’un teatre, la negativa a la investidura \u00e9s una derrota, que, com assenyalava\u00a0Rufi\u00e1n, perjudicar\u00e0 a tota l’esquerra. I m\u00e9s tenint en compte que el vot d’ERC afavorint la investidura \u00e9s dif\u00edcil que es produeixi en vespres, o despr\u00e9s d’una sent\u00e8ncia condemnat\u00f2ria dels republicans catalans.<\/p>\n

Mentre la posici\u00f3 d’Iglesias\u00a0ha anat semblant m\u00e9s basada en la seva idea que estant en el govern, encara que sigui amb el programa del PSOE, recuperar\u00e0 la rellev\u00e0ncia que va perdent a poc a poc. En dos anys ha passat d’estar molt prop del PSOE a treure 2,2 milions de vots en les eleccions europees, el seu pitjor resultat amb difer\u00e8ncia. Nom\u00e9s aix\u00ed s’ent\u00e9n la seva proposta d’\u00faltima hora de mantenir encara que fos les compet\u00e8ncies de pol\u00edtiques actives d’ocupaci\u00f3.<\/p>\n

I quant al paper jugat per IU, les seves pressions eren per a acceptar el suport a PSOE sense condicionar-lo a les reivindicacions? No hi ha const\u00e0ncia ara com ara en cas contrari.<\/p>\n

El PSOE anuncia que explorar\u00e0 altres camins<\/strong><\/h4>\n

Sembla que tots els camins estan explorats ja. Pot indicar amb aquesta frase Pedro S\u00e1nchez que ho intentar\u00e0 amb PP, Ciutadans i UP. \u00c9s l’opci\u00f3 d’empresaris i banquers. \u00c9s el que est\u00e0 portant a Ciutadans a dessagnar-se, ja van quatre dirigents dimitits per no facilitar la investidura de S\u00e1nchez. Per\u00f2 que no \u00e9s f\u00e0cil que els dirigents de\u00a0C’s\u00a0o PP acceptin a les primeres ni sense condicions draconianes del PSOE.<\/p>\n

\u00abUnidas\u00a0Podemos\u00bb segueixen, en una posici\u00f3 molt afeblida, oferint asseure’s de nou i disposats a acceptar altres propostes per\u00f2 amb una falta de confian\u00e7a molt gran. Aqu\u00ed juga un paper molt important el risc per a UP d’unes noves eleccions que amb l’aparici\u00f3\u00a0de Errej\u00f3n\u00a0podrien minvar les seves forces d’una manera important.<\/p>\n

Un cansament al carrer<\/strong><\/h4>\n

La gent est\u00e0 farta que havent-hi una majoria suficient per a derogar lleis i legislar a favor dels treballadors s’assisteixi a aquest vodevil que PSOE i UP han escenificat. Cada vegada m\u00e9s condeix la sensaci\u00f3 que \u00abno ens representen\u00bb<\/p>\n

Continuen vigents la\u00a0llei mordassa,\u00a0l’art\u00a0135 del codi penal, les reformes laborals i de pensions. Segueix en vigor la\u00a0Lomce. Aquestes lleis haurien d’estar ja derogades.<\/p>\n

I despr\u00e9s d’elles pas a pas derogar el 135, les lleis d’estabilitat, canviar l’aparell judicial i imposar el dret d’autodeterminaci\u00f3.<\/p>\n

La indignaci\u00f3 de la majoria \u00e9s evident, i aquesta indignaci\u00f3 anuncia el combat unit per les reivindicacions que s’enfrontar\u00e0 a la monarquia i al capital financer, i col\u00b7locar\u00e0, m\u00e9s tard o m\u00e9s d’hora, la necessitat d’acabar amb aquest r\u00e8gim i avan\u00e7ar cap a la rep\u00fablica.<\/p>\n

La necessitat m\u00e9s urgent \u00e9s ajudar a forjar l’alian\u00e7a entre els treballadors i els pobles, que arrossegament a les organitzacions, particularment els sindicats, per a imposar la derogaci\u00f3 de la reforma laboral, de les reformes de pensions, de l’article 315.3 del Codi Penal, la derogaci\u00f3 de la\u00a0LOMCE\u00a0i la llei \u00abmordassa\u00bb, i obrir la via a una soluci\u00f3 democr\u00e0tica a la q\u00fcesti\u00f3 catalana, acabant amb l’amena\u00e7a de les condemnes que s’anuncien contra els dirigents republicans catalans.<\/p>\n

Ja n’hi ha prou de laments davant un govern que no es va formar, \u00e9s l’hora de la mobilitzaci\u00f3 per a conquistar drets i llibertats.<\/p>\n

Les mobilitzacions convocades per diversos sectors socials per a les pr\u00f2ximes setmanes reclamen aix\u00f2. Particularment les que anuncien les organitzacions dels pensionistes per al mes d’octubre.<\/p>\n

La campanya empresa per companys de\u00a0CATP, dirigida als grups parlamentaris va en aquest sentit. Igual que les iniciatives per la llibertat dels presos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 740 \u2013 veure en castell\u00e0) Els resultats de les eleccions del 28 d’abril suposaven un mandat clar per als dirigents de les organitzacions que parlen en nom de la classe treballadora i dels pobles. Milions havien acudit a les urnes, per a tancar el pas a la ultradreta, per a […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4075","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4075","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4075"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4075\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4077,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4075\/revisions\/4077"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4075"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4075"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4075"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}