{"id":4097,"date":"2019-08-13T21:45:14","date_gmt":"2019-08-13T19:45:14","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4097"},"modified":"2019-08-13T21:47:05","modified_gmt":"2019-08-13T19:47:05","slug":"amb-lesglesia-hem-topat-sota-la-monarquia-lesglesia-catolica-mante-els-privilegis-del-franquisme","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/amb-lesglesia-hem-topat-sota-la-monarquia-lesglesia-catolica-mante-els-privilegis-del-franquisme\/","title":{"rendered":"Amb l’Esgl\u00e9sia, hem topat – Sota la monarquia l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica mant\u00e9 els privilegis del franquisme"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 742<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>No cessen d’apar\u00e8ixer les not\u00edcies sobre l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica al nostre pa\u00eds. I la majoria s\u00f3n per a mostrar el seu car\u00e0cter reaccionari com a instituci\u00f3. No \u00e9s l’objecte d’aquesta carta criticar les creences de cadascun. Per contra, som defensors incondicionals de la llibertat de consci\u00e8ncia i, a m\u00e9s, al nostre pa\u00eds molts creients han barallat contra el paper de l’esgl\u00e9sia i han denunciat els seus abusos en diferents camps.<\/p>\n

En el segle IV amb Constant\u00ed al capdavant de l’Imperi Rom\u00e0 l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica es fusiona amb l’Estat arribant a jugar un paper determinant en tots els assumptes p\u00fablics. El seu paper al llarg de la hist\u00f2ria ha estat determinant en els aspectes civils, militars, culturals. Un aut\u00e8ntic monopoli.<\/p>\n

En el cas de l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica a Espanya aquest lla\u00e7 ha estat especialment rellevant. La seva fusi\u00f3 amb la monarquia va fer que al nostre pa\u00eds es desenvolup\u00e9s especialment la Inquisici\u00f3, que jugu\u00e9s un paper fonamental en la \u00abcristianitzaci\u00f3\u00bb d’Am\u00e8rica a sang i crucifix.<\/p>\n

Nacional-catolicisme: Esgl\u00e9sia i franquisme<\/strong><\/h4>\n

Ens interessa en aquesta carta analitzar i explicar els lla\u00e7os de la jerarquia cat\u00f2lica amb el franquisme.<\/p>\n

El paper asfixiant que durant segles va jugar l’esgl\u00e9sia al nostre pa\u00eds va fer que es generalitz\u00e9s, sobretot en l’esquerra i en les classes populars, un sentiment antireligi\u00f3s molt important que va portar a la mateixa burgesia del pa\u00eds a t\u00edmids intents de limitar la influ\u00e8ncia de la mateixa esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. La famosa \u00abdesamortitzaci\u00f3 de Mendiz\u00e1bal\u00bb del segle XIX es va limitar a canviar les terres de les mans mortes de l’esgl\u00e9sia per les mans mortes dels terratinents.<\/p>\n

Com \u00e9s l\u00f2gic una instituci\u00f3 tan antiga s’enfronta a m\u00faltiples crisis en la seva hist\u00f2ria recent.<\/p>\n

L’enfrontament amb els jesu\u00eftes havia portat a la seva expulsi\u00f3 i dissoluci\u00f3 en \u00e8poca de Carles III. La ra\u00f3 era sobretot la del perill que suposava per a la jerarquia cat\u00f2lica l’exist\u00e8ncia d’una esgl\u00e9sia dins de l’esgl\u00e9sia amb un poder impressionant, no nom\u00e9s a Espanya. L’excusa va ser el suport dels jesu\u00eftes al mot\u00ed de \u00abEsquilache\u00bb i van ser expulsats i la companyia dissolta en multitud de pa\u00efsos.<\/p>\n

M\u00e9s tard, amb Ferran VII van ser readmesos, i novament dissolts en la Rep\u00fablica, encara que mai es va arribar a executar totalment la mesura per l’arribada del fam\u00f3s bienni negre amb la dreta en el poder.<\/p>\n

Els jesu\u00eftes arriben a ser considerats els principals propietaris agr\u00edcoles d’Europa i segons algunes an\u00e0lisis de l’\u00e8poca es va arribar a considerar als jesu\u00eftes propietaris de la tercera part de les riqueses d’Espanya.<\/p>\n

La jerarquia cat\u00f2lica va donar suport gaireb\u00e9 un\u00e0nimement el cop militar del 18 de juliol de 1936 i el Papa va declarar com a \u00abcroada\u00bb la guerra de Franco contra el poble espanyol. La unitat de l’esgl\u00e9sia i l’Estat es fon amb l’arribada de la dictadura. S\u00f3n els temps de l’anomenat \u00abnacional catolicisme\u00bb. La seva col\u00b7laboraci\u00f3 en la repressi\u00f3 la va fer mereixedora de l’odi de les esquerres i les capes populars per\u00f2 la seva influ\u00e8ncia arriba i s’est\u00e9n fins avui en dia.<\/p>\n

L’Esgl\u00e9sia i la constituci\u00f3 de 1978<\/strong><\/h4>\n

La constituci\u00f3 espanyola (CE) de 1978 assenyala que l’estat espanyol \u00e9s aconfessional, que no laic, encara que alguns intenten fer creure que tots dos conceptes tenen els mateixos efectes.
\nAix\u00ed l’art. 16 de la CE assenyala al punt 3.3: \u00abCap confessi\u00f3 tindr\u00e0 car\u00e0cter estatal. Els poders p\u00fablics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les conseg\u00fcents relacions de cooperaci\u00f3 amb l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica i les altres confessions.\u00bb<\/em> Una manera molt sui generis de ser aconfessional.<\/p>\n

I a m\u00e9s l’article 27 de la llei magna rebla:<\/p>\n

\u00ab3. Els poders p\u00fablics garanteixen el dret que assisteix als pares perqu\u00e8 els seus fills rebin la formaci\u00f3 religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves pr\u00f2pies conviccions.<\/em><\/p>\n

6. Es reconeix a les persones f\u00edsiques i jur\u00eddiques la llibertat de creaci\u00f3 de centres docents, dins del respecte als principis constitucionals.\u00bb<\/em><\/p>\n

De fet, una de les condicions que ha posat\u00a0Vox\u00a0per a recolzar a Madrid a PP i Ciutadans \u00e9s el compliment d’aquests \u00faltims articles.<\/p>\n

Per a m\u00e9s inri la CE va ser aprovada mitjan\u00e7ant refer\u00e8ndum, amb poca participaci\u00f3 i fort rebuig en algunes zones, el 6 de desembre de 1978 i uns dies despr\u00e9s, el 3 de gener de 1979, es va signar el Concordat entre l’Estat i l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica per a deixar-lo tot lligat i ben lligat. Un text de centenars de p\u00e0gines que, evidentment, s’havia negociat amb l’Esgl\u00e9sia alhora que s’elaborava la Constituci\u00f3, per a assegurar-li que els seus privilegis s’anaven a mantenir. Aquest Concordat fixa la \u00abcol\u00b7laboraci\u00f3\u00bb en assumptes d’educaci\u00f3, cultura i economia.
\nCal assenyalar tamb\u00e9 que la Uni\u00f3 Europea promou el paper privilegiat de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i el poder del Vatic\u00e0.<\/p>\n

Una Esgl\u00e9sia m\u00e9s que subvencionada<\/strong><\/h4>\n

Aquests acords segellen la creaci\u00f3 i subvenci\u00f3 de centres d’ensenyament religi\u00f3s, el pagament del salari als capellans, a part de pagar el salari als aproximadament 18.000 professors de religi\u00f3 que tria la c\u00faria i que selecciona amb criteris religiosos. I a capellans en l’ex\u00e8rcit, les presons, els hospitals… L’esgl\u00e9sia a m\u00e9s rep un percentatge de l’IRPF. Se suposa que s’anava a subvencionar nom\u00e9s d’aix\u00f2 i li diuen autofinan\u00e7ament, encara que no \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 li lleven dels impostos.<\/p>\n

La casella de l’IRPF a favor de l’esgl\u00e9sia (que suposa ara m\u00e9s de 240 milions d’euros a l’any) \u00e9s tot per a la c\u00faria per\u00f2 la majoria del que es destina a finalitats socials tamb\u00e9 va per a ONG’s de l’esgl\u00e9sia que treballen en la cooperaci\u00f3 internacional o en activitats socials.<\/p>\n

A m\u00e9s, l’esgl\u00e9sia i les seves entitats reben cada any 290 milions en subvencions per a abonar les despeses d’esdeveniments religiosos i associacions d’\u00e0mbit local.<\/p>\n

En total, es calcula que l’esgl\u00e9sia rep de l’Estat gaireb\u00e9 6.200 milions d’euros a l’any (la majoria, per als seus col\u00b7legis).<\/p>\n

M\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s saber quants diners t\u00e9 acumulat en propietats l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.<\/p>\n

L’opacitat de l’esgl\u00e9sia ho dificulta: cada arquebisbat funciona independentment i a m\u00e9s hi ha ordres com l’OPUS o els jesu\u00eftes que funcionen al marge de la c\u00faria, encara que sotmesos a l’obedi\u00e8ncia papal.<\/p>\n

L’Opus ha estat constitu\u00eft per gent de diners i homes de negocis, els supernumeraris. La seva vinculaci\u00f3 al Banc Popular, recentment comprat pel Banc Santander va ser evident, aix\u00ed com la seva participaci\u00f3 en multitud d’empreses.<\/p>\n

L’Esgl\u00e9sia viu en un parad\u00eds… fiscal<\/strong><\/h4>\n

L’esgl\u00e9sia est\u00e0 exempta de pagar determinats impostos. Per exemple, l’IBI de les seves innombrables propietats dedicades o no al culte. Per exemple, gimnasos, comer\u00e7os, etc. A Val\u00e8ncia acaben d’aprovar una proposta perqu\u00e8 l’esgl\u00e9sia pagui l’IBI dels b\u00e9ns no dedicats al culte.<\/p>\n

Per\u00f2 el que es tracta \u00e9s que es derogui el Concordat i paguin adequadament. Parlem de molts de diners sobretot en ciutats que gaireb\u00e9 tot el centre est\u00e0 plagat d’edificis religiosos, com Toledo, per exemple. Nom\u00e9s a Granada hi ha m\u00e9s de 3.000 propietats. Es calcula en m\u00e9s de 1.000 milions d’euros el muntant de l’IBI no pagat per l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n

Immatriculacions<\/strong><\/h4>\n

A m\u00e9s, l’esgl\u00e9sia des de fa uns anys i gr\u00e0cies als favors d’Aznar pot immatricular, posar al seu nom, multitud d’edificis, dedicats al culte o no, que reclamen per dret div\u00ed. Aix\u00ed s’han quedat amb la Mesquita de C\u00f2rdova i amb milers d’edificis, molts dels quals s\u00f3n reclamats pels seus veritables propietaris. I segons l’informe lliurat pel col\u00b7legi de registradors al govern, des de 1998 s’han immatriculat m\u00e9s de 30.000 propietats (El Pa\u00eds – 12 d’agost 2019 https:\/\/elpais.com\/sociedad\/2019\/08\/11\/actualidad\/1565552360_678366.html)). Edificis pels quals a m\u00e9s no paguen ni un euro d’impostos.<\/p>\n

Les subvencions<\/strong><\/h4>\n

L’Esgl\u00e9sia rep altres ingressos com el que els arriba via her\u00e8ncia. La llei testament\u00e0ria va ser canviada per a evitar que els jesu\u00eftes influ\u00efssin sobre els moribunds perqu\u00e8 els cedissin les seves propietats, prohibint testar sobre l’\u00faltim confessor.<\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil d’obviar testant a favor d’un altre. Avui continua sent una font d’ingressos destacada de l’esgl\u00e9sia. No \u00e9s casualitat la gesti\u00f3 que porten de resid\u00e8ncies d’ancians.<\/p>\n

Cal assenyalar les grans sumes de diners que li arriben a l’esgl\u00e9sia via la subvenci\u00f3 als seus centres privats (4.000 milions a l’any) i que avui continua augmentant via el xec escolar en els ensenyaments no obligatoris (ensenyament infantil i secundari) a m\u00e9s de l’obligat\u00f2ria.<\/p>\n

Derogar el Concordat, q\u00fcesti\u00f3 de democr\u00e0cia<\/strong><\/h4>\n

Vivim en una situaci\u00f3 en la qual l’esgl\u00e9sia \u00e9s un dels pilars de la monarquia, continuaci\u00f3 del franquisme.<\/p>\n

En assumptes com el passat franquista de l’esgl\u00e9sia hi ha dos exemples del paper reaccionari i franquista que juga:<\/p>\n

D’una banda, el nunci del Vatic\u00e0,\u00a0Fratini, acaba de fer unes declaracions assenyalant que amb l’exhumaci\u00f3 de Franco el que ha fet el govern \u00e9s \u00abressuscitar a Franco\u00bb. \u00c9s la mateixa cr\u00edtica que fa l’extrema dreta.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s que el prior de la Vall dels Caiguts, on hi ha un hotel que tampoc paga IBI, s’ha enfrontat al govern oposant-se a l’exhumaci\u00f3 del dictador. Un ultradret\u00e0 amb sotana que \u00e9s capa\u00e7 d’enfrontar-se a un govern que anteposa el seu respecte a aquesta gent abans que es compleixi la democr\u00e0cia.<\/p>\n

\u00c9s imprescindible derogar el Concordat i convertir a l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica en una entitat associativa m\u00e9s, que s’autofinanci com qualsevol entitat privada.<\/p>\n

Llibertat religiosa o la\u00efcisme<\/strong><\/h4>\n

Ara des dels sectors progressistes el que es ve a defensar \u00e9s que davant el monopoli de l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica el que cal fer \u00e9s obrir l’escola i donar privilegis a altres religions. Amb aquesta excusa hi hauria llibertat religiosa i tot solucionat.<\/p>\n

O sigui que, si no n’hi ha prou amb qu\u00e8 l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica intervingui amb les seves catequesis a l’escola, que ho facin tamb\u00e9 els pastors evang\u00e8lics, els imants i rabins.<\/p>\n

La llibertat de consci\u00e8ncia inclou la llibertat de consci\u00e8ncia religiosa per\u00f2 el la\u00efcisme no \u00e9s una religi\u00f3 alternativa, \u00e9s la separaci\u00f3 d’esgl\u00e9sia i estat que exigeix que la religi\u00f3, proselitista, surti de l’escola i que no hi hagi cap mena de suport estatal a les religions, que passen a ser part de l’esfera privada. \u00c9s part de l’abc\u00a0de la democr\u00e0cia des de la revoluci\u00f3 francesa.<\/p>\n

Al nostre pa\u00eds \u00e9s una assignatura pendent com ho \u00e9s la perviv\u00e8ncia d’institucions com l’ex\u00e8rcit, la policia, la judicatura, etc. La transici\u00f3 pol\u00edtica, any 1977, va garantir la perviv\u00e8ncia de les institucions franquistes i la seva immunitat. Acabar amb aquestes institucions i els seus privilegis \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de democr\u00e0cia.<\/p>\n

Per aix\u00f2, la lluita per la democr\u00e0cia, per la Rep\u00fablica, inclou entre els seus continguts la separaci\u00f3 completa de l’esgl\u00e9sia i de l’Estat, i de l’Escola i de l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 742 \u2013 veure en castell\u00e0) No cessen d’apar\u00e8ixer les not\u00edcies sobre l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica al nostre pa\u00eds. I la majoria s\u00f3n per a mostrar el seu car\u00e0cter reaccionari com a instituci\u00f3. No \u00e9s l’objecte d’aquesta carta criticar les creences de cadascun. Per contra, som defensors incondicionals de la llibertat de consci\u00e8ncia […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4097","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4097","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4097"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4097\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4101,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4097\/revisions\/4101"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4097"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4097"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4097"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}