{"id":4129,"date":"2019-08-26T18:45:10","date_gmt":"2019-08-26T16:45:10","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4129"},"modified":"2019-08-26T18:46:38","modified_gmt":"2019-08-26T16:46:38","slug":"laparell-judicial-un-altre-puntal-de-la-monarquia-que-es-trontolla","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/laparell-judicial-un-altre-puntal-de-la-monarquia-que-es-trontolla\/","title":{"rendered":"L’aparell judicial, un altre puntal de la Monarquia que es trontolla"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 744<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Els mitjans difonen que el jutge Marchena t\u00e9 suports garantits per a repetir com a president de la Sala Penal del Suprem. Abans, aix\u00f2 no era not\u00edcia, per\u00f2 aquesta vegada s\u00ed. Perqu\u00e8 l’aparell judicial ha aparegut en l’\u00faltima \u00e8poca com a rellevant en la pol\u00edtica espanyola (normalment, per a mal), i perqu\u00e8 el tal Marchena ha aparegut en les televisions cada dia durant quatre mesos de vista oral del judici contra els republicans catalans, rebent els c\u00ednics elogis de tots els mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

En l’\u00faltim ple de juliol, la permanent del Consell General del Poder Judicial va aprovar els requisits que hauran de complir els candidats a cobrir les places de vocals del Consell. Han de portar ja tres anys com a membres del Suprem. La permanent ha afegit la gesti\u00f3 ja realitzada en tasques de direcci\u00f3 i coordinaci\u00f3 i l’especialitzaci\u00f3 en una branca del Dret. Li venen com un guant a Manuel Marchena.<\/p>\n

Quina \u00abnot\u00edcia\u00bb \u00e9s que els membres de les c\u00fapules judicials es perpetu\u00efn com fan des de 1936? Marchena, que ha orquestrat el gegantesc frau del judici contra Junqueras i els seus companys seguiria en aquest c\u00e0rrec, per a perjudici dels drets democr\u00e0tics. Aix\u00ed, 44 anys despr\u00e9s de la mort del dictador, els ciutadans es veuen sotmesos a les decisions de l’aparell judicial que ve de la dictadura, sense que vegin com defensar-se, perqu\u00e8 com diu el Suprem, l’actual legalitat ve de la dictadura.<\/p>\n

Els jutges i jutgesses<\/strong><\/h4>\n

Al gener d’aquest any hi havia 5411 jutges en actiu. Com s’ha format aquest col\u00b7lectiu? Durant 42 anys, la dictadura va depurar massivament als dem\u00f2crates i va seleccionar els jutges que li convenien. En 1978, la Constituci\u00f3 va decidir que aquest col\u00b7lectiu, her\u00e8ncia del dictador eren \u00abindependents, inamovibles, responsables i sotmesos \u00fanicament a la Constituci\u00f3 i a l’imperi de la llei\u00bb. \u00abNo podran ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats sin\u00f3 per alguna de les causes i amb les garanties previstes\u00bb<\/em>.<\/p>\n

La Constituci\u00f3 va lliurar a aquests jutges \u00aba totes les persones, a totes les mat\u00e8ries i a tot el territori espanyol\u00bb<\/em>.<\/p>\n

Per a perpetuar-se, les oposicions a jutge, memor\u00edstiques, busquen formar un personal que els franquistes ara diuen \u00abprofessional\u00bb, \u00e9s a dir, que defensi les institucions mon\u00e0rquiques.<\/p>\n

Com tots els jutges burgesos, consideren normal l’explotaci\u00f3, els acomiadaments, la restricci\u00f3 de llibertats, tot molt agreujat pel biaix m\u00e9s que reaccionari del franquisme.<\/p>\n

La creaci\u00f3 de l’Escola de formaci\u00f3 de jutges, a Barcelona, va donar una r\u00e0fega de racionalitat i ci\u00e8ncia, per\u00f2 aix\u00f2 ho va tallar al cap de tres anys el Consell del Poder Judicial amb majoria franquista.<\/p>\n

Del tarann\u00e0 dominant en aquest mitj\u00e0, podem trobar un indici en les converses d’intranet entre els jutges que alg\u00fa va filtrar, amb comentaris grollers i contraris a tot dret contra els presos republicans catalans, contra la democr\u00e0cia. Una filtraci\u00f3 que hagu\u00e9s exigit una depuraci\u00f3 dels implicats, per\u00f2 no va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n

No s\u00f3n els jutges, sin\u00f3 l’APM<\/strong><\/h4>\n

Es diu que \u00abels jutges\u00bb han pres tal posici\u00f3 o decisi\u00f3. Per exemple, que els jutges elegeixen els seus candidats per al Consell General del Poder Judicial, o que han renovat l’equip de magistrats a c\u00e0rrec de tal Audi\u00e8ncia provincial, o de l’\u00e0rea de penal de l’Audi\u00e8ncia Nacional.<\/p>\n

Qui representen als jutges?<\/p>\n

Un exemple: Aznar va modificar la Llei org\u00e0nica del Poder Judicial (EL 2\/2001) perqu\u00e8 els candidats a vocal del Consell del Poder Judicial siguin triats per les cinc associacions de jutges (o formin una candidatura avalada pel 2% de tot el col\u00b7lectiu), en proporci\u00f3 al nombre d’afiliats de cadascuna d’aquestes associacions. \u00c9s a dir, l’Associaci\u00f3 Professional de la Magistratura, que t\u00e9 menys d’una quarta part dels jutges (1300 segons Wikipedia), t\u00e9 una majoria molt folgada entre aquests representants. Uns altres, poden no tenir cap.<\/p>\n

Amb una afiliaci\u00f3 del 25%, l’APM\u00a0controla \u2013gaireb\u00e9 sense excepcions\u2013 el conjunt de les Sales de les Audi\u00e8ncies.<\/p>\n

Com es va arribar a aix\u00f2?<\/p>\n

Al principi, hi havia una \u00fanica associaci\u00f3 de jutges, amb clar domini dels jutges franquistes. Per\u00f2 en 1980, en el seu primer congr\u00e9s, en algunes votacions, l’antic corrent clandest\u00ed de Just\u00edcia Democr\u00e0tica aconseguia el 30% dels vots, i s’obria la perspectiva que els de sempre perdessin el control. La resposta va ser simple: el congr\u00e9s de l’APM\u00a0va prohibir els corrents, les va expulsar, la qual cosa despr\u00e9s va portar a la formaci\u00f3 de l’associaci\u00f3 Francesc de Vit\u00f2ria i l’associaci\u00f3 de Jutges per la Democr\u00e0cia…<\/p>\n

S’havia constitu\u00eft aix\u00ed l’APM\u00a0com a b\u00fanquer franquista, que fins avui controla l’aparell judicial, sense si m\u00e9s no els canvis produ\u00efts en altres \u00e0rees de l’aparell d’Estat.<\/p>\n

El Consell General del Poder Judicial<\/strong><\/h4>\n

En la dictadura, hi havia una coincid\u00e8ncia de la pir\u00e0mide jurisdiccional i administrativa, que culminava en el Tribunal Suprem. En fer la Constituci\u00f3, va caldre separar. Es va constituir el Consell General del Poder Judicial, que organitza l’administraci\u00f3. Per\u00f2 estan unificats pel cap: el president del Tribunal Suprem \u00e9s tamb\u00e9 el president del Consell General del Poder Judicial. I en tota la pir\u00e0mide, es distingeixen les funcions de govern de les funcions jurisdiccionals, encara que recaiguin en les mateixes persones.<\/p>\n

Feta aquesta llei \u00abdemocratitzadora\u00bb, ve de seguida el parany.<\/p>\n

Inicialment (llei de 1980), dominaven el Consell els 12 triats pels jutges (i f\u00e0cilment el president del Suprem), en mans de\u00a0l’APM. El Congr\u00e9s i el Senat triava a altres vuit. Per\u00f2 com entre ells estaven els del UCD, sumant\u00a0APM\u00a0+\u00a0UCD\u00a0el control semblava assegurat.<\/p>\n

El govern de\u00a0Felipe\u00a0Gonz\u00e1lez va pretendre en 1985 canviar la situaci\u00f3 donant al Congr\u00e9s l’elecci\u00f3 de tots els vocals del Consell (seleccionant els 12 presentats pels jutges i triant a altres 8). Per\u00f2, en ser triats pels 3\/5 del Senat i del Congr\u00e9s, li donava el poder de veto al PP (amb alguna concessi\u00f3 a CiU i tal vegada al PNB). Com el PP i\u00a0l’APM\u00a0pol\u00edticament s\u00f3n el mateix, la qual cosa no amarro des de\u00a0l’APM, l’amarro des del PP.<\/p>\n

Va haver-hi una vegada un conflicte. Es preveia la crisi de Catalunya. El PP volia decantar m\u00e9s cap al seu costat la composici\u00f3 del Consell. Es va negar a votar recanvis perqu\u00e8 el PSOE dominava el Congr\u00e9s. D’altra banda, va maniobrar en el Consell per a expulsar a un vocal que ells titllaven de sospit\u00f3s d’haver tingut una vegada una relaci\u00f3 professional amb independentistes. Ho va tirar. Despr\u00e9s va introduir injustament\u00a0a l’actual conseller de Just\u00edcia de Madrid, que no reunia condicions. I quan van venir eleccions, el PP va guanyar i llavors es va fer la renovaci\u00f3 del Consell amb m\u00e9s pes del PP.<\/p>\n

Des de llavors, el CGPJ ha estat un \u00f2rgan de consens que ha quedat pr\u00e0cticament com un \u00f2rgan franquista. Aix\u00f2 ha estat possible per la majoria qualificada introdu\u00efda pel govern de Gonz\u00e1lez i pel repartiment amigable, al PP li toquen punts i al PSOE tants, i tots votem a tots. (Recordi’s que\u00a0Tom\u00e1s\u00a0G\u00f3mez va dimitir com a senador en obligar-lo la direcci\u00f3 federal a votar com a vocal del CGPJ al jutge privatitzador de la sanitat Mart\u00ednez\u00a0Trist\u00e1n).<\/p>\n

Ara, tots podem imaginar que si es mant\u00e9 un predomini de l’esquerra en les Corts,\u00a0Casado\u00a0podria organitzar un nou boicot, encara que aquesta vegada el PSOE podria bandejar-lo pactant amb els altres grups del Senat (un dispositiu que el PP havia introdu\u00eft per a poder prescindir de pactar els candidats amb el PSOE, ja que ells tenien sempre la majoria del Senat).<\/p>\n

Quina renovaci\u00f3!<\/strong><\/h4>\n

I \u00e9s que la situaci\u00f3 ja no \u00e9s la mateixa. Entre PP i PSOE, cada vegada sumen menys. Amb la qual cosa, \u00e9s possible que els franquistes perdin el control de l’aparell judicial franquista, la qual cosa obriria la porta a mesures democr\u00e0tiques que en aquests 44 anys no han colat.<\/p>\n

Aix\u00f2 no ha de passar<\/em>, diuen els obstinats a mantenir la just\u00edcia amarrada a l’aparell franquista.<\/p>\n

Ha comen\u00e7at ja la campanya perqu\u00e8 tornin a ser els jutges els que determinin directament els 12 vocals triats per ells. \u00c9s normal que aix\u00f2 ho propugni\u00a0Vox, el PP i\u00a0Cs. Per\u00f2 les propostes contra la \u00abpolititzaci\u00f3 de la just\u00edcia\u00bb poden aplanar-los el cam\u00ed.<\/p>\n

No estem parlant del futur, sin\u00f3 del que pot comen\u00e7ar a succeir en els pr\u00f2xims mesos.<\/p>\n

La \u00abjudicialitzaci\u00f3\u00bb<\/strong><\/h4>\n

Es va denunciar al govern de Rajoy per remetre a la Just\u00edcia les decisions pr\u00f2pies d’un Govern, en particular en el cas de Catalunya. Ho va fer per feblesa.<\/p>\n

Es va assenyalar que el discurs del capit\u00e0 general Felip VI del 3 d’octubre de 2017 (despr\u00e9s del ‘refer\u00e8ndum’ catal\u00e0) convidava als jutges a agafar el pa\u00eds a les seves mans, en nom del rei. Aix\u00f2 no pot funcionar, per\u00f2 quan un r\u00e8gim es trontolla, es recolza en el que pot.<\/p>\n

I aix\u00ed, la Corona i la Just\u00edcia, que abans eren ben valorades en les enquestes, ara s\u00f3n de les pitjor valorades, perqu\u00e8 han hagut d’actuar i s’ha vist el seu paper. Ha fet falta la mobilitzaci\u00f3 reiterada de milions de ciutadans per a tirar enrere la sent\u00e8ncia del Ramat. I cap mobilitzaci\u00f3 ha tirat enrere la sent\u00e8ncia sobre les hipoteques, perqu\u00e8 en la judicatura, com en tot l’aparell franquista, manen els bancs.<\/p>\n

En definitiva, la resist\u00e8ncia i acci\u00f3 de les masses generalitza la crisi de les diverses peces del r\u00e8gim mon\u00e0rquic.<\/p>\n

Per\u00f2 la crisi del poder judicial \u00e9s central. Contra els recursos perqu\u00e8 anul\u00b7l\u00e9s les sent\u00e8ncies dels consells de guerra franquistes i del Tribunal d’Ordre P\u00fablic, el Suprem ha declarat\u00a0solemnement\u00a0i reiteradament que no es poden anul\u00b7lar, perqu\u00e8 la legalitat actual \u00e9s la continu\u00eftat de la legalitat de la dictadura, de l’aixecament del 18 de juliol. \u00abLa legislaci\u00f3 que es va aplicar en el moment de dictar-se la sent\u00e8ncia<\/em> (d’un consell de guerra franquista) era la vigent en el moment de la seva aplicaci\u00f3\u00bb<\/em>. Despr\u00e9s la Constituci\u00f3 establiria garanties, per\u00f2 com una altra llei dins de la mateixa legalitat. I per aix\u00f2 el Suprem afirma que l’exhumaci\u00f3 del dictador \u00e9s l’exhumaci\u00f3 del leg\u00edtim cap de l’Estat.<\/p>\n

Q\u00fcestionant a la Corona i al Poder Judicial, els treballadors i els pobles donen en os.<\/p>\n

Reformar o extirpar?<\/strong><\/h4>\n

Al cap de 83 anys de la reconstrucci\u00f3 franquista de la dictadura, els franquistes segueixen atrinxerats en el b\u00fanquer de l’aparell judicial. Hi havia il\u00b7lusions en 1977 i 78 en qu\u00e8 es podria modificar l’engendro. Qui pot de bona fe continuar tenint aquestes il\u00b7lusions? Els franquistes tenen mitjans per a fer paranys legals i el suport d’altres institucions, com el Rei, les Forces Armades, que necessiten impedir que caigui. Sense tenir una bola de cristall que ens permeti preveure la seq\u00fc\u00e8ncia dels esdeveniments, en un ordre i forma o un altre, la caiguda d’aquest aparell judicial anir\u00e0 enlla\u00e7ada amb la caiguda del r\u00e8gim mon\u00e0rquic.<\/p>\n

Per\u00f2 la major part dels dirigents de l’esquerra estan a anys llum del moviment dels treballadors i pobles. Els seus programes prometen als treballadors i els pobles l’or i el moro, sense si m\u00e9s no reformar la Constituci\u00f3 com deien fa poc (proposta sovint fal\u00b7la\u00e7). Sense voler, apunten la sortida: no hi ha reforma del ben lligat, el poble haur\u00e0 de trobar la forma de derrocar-lo.<\/p>\n

Enfront de la tirania judicial, tota reivindicaci\u00f3 democr\u00e0tica \u00e9s bona, en particular l’exig\u00e8ncia que els jutges siguin triats pel poble: ning\u00fa pot confiar que els partits, en el marc de les institucions mon\u00e0rquiques, l’arreglaran.<\/p>\n

La \u00abseparaci\u00f3 de poders\u00bb, com l’alternan\u00e7a, eren f\u00f3rmules que buscaven organitzar el joc entre diferents sectors de la burgesia. No corresponen a la l\u00f2gica de l’imperialisme podrit actual, encara que quedin restes en alguns pa\u00efsos, com la resist\u00e8ncia de la\u00a0Fed\u00a0a seguir la pol\u00edtica que va b\u00e9 a les empreses de Trump. Per\u00f2 ja sense equilibris, perqu\u00e8 la prevalen\u00e7a de l’executiu central nord-americ\u00e0 \u00e9s cada vegada m\u00e9s un corr\u00f3. En el r\u00e8gim mon\u00e0rquic, ep\u00edgon d’institucions de la dictadura, aquesta separaci\u00f3 \u00e9s una ficci\u00f3, com s’ha vist en el judici als dirigents catalans i en la creixent irrellev\u00e0ncia del Congr\u00e9s, per no parlar de la inexist\u00e8ncia de l’autonomia municipal o la no autonomia de les autonomies, governades per Hisenda i els delegats del Govern, com en la dictadura.<\/p>\n

Per tant, cap instituci\u00f3 en democr\u00e0cia pot escapar a la lluita per la sobirania popular, i aquest \u00e9s un dels continguts de la Rep\u00fablica, que dona a aquesta consigna el seu car\u00e0cter revolucionari, perqu\u00e8 q\u00fcestiona tot el poder establert, q\u00fcestiona el car\u00e0cter de classe del poder i de totes les institucions. No hi ha institucions neutres, que es podrien utilitzar\u00a0per a\u00a0una majoria\u00a0d\u2019esquerres\u00bb sense xocar amb els bancs i l’aparell franquista, que s\u00f3n els amos d’aquestes institucions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 744 \u2013 veure en castell\u00e0) Els mitjans difonen que el jutge Marchena t\u00e9 suports garantits per a repetir com a president de la Sala Penal del Suprem. Abans, aix\u00f2 no era not\u00edcia, per\u00f2 aquesta vegada s\u00ed. Perqu\u00e8 l’aparell judicial ha aparegut en l’\u00faltima \u00e8poca com a rellevant en la pol\u00edtica […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4129","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4129","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4129"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4129\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4132,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4129\/revisions\/4132"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4129"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4129"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4129"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}