{"id":4321,"date":"2019-11-25T14:03:54","date_gmt":"2019-11-25T12:03:54","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4321"},"modified":"2019-11-25T14:03:54","modified_gmt":"2019-11-25T12:03:54","slug":"sobre-la-sentencia-del-tribunal-constitucional-que-avala-lacomiadament-per-malaltia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/sobre-la-sentencia-del-tribunal-constitucional-que-avala-lacomiadament-per-malaltia\/","title":{"rendered":"Sobre la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional que avala l’acomiadament per malaltia"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 757<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>La reforma laboral de 2012 flexibilitza encara m\u00e9s l\u2019acomiadament \u201cobjectiu\u201d i en particular la reiteraci\u00f3 de baixes laborals. Ara, el ple de Tribunal Constitucional ha avalat la constitucionalitat d’aquesta retallada de drets, que contrav\u00e9 l’art. 6.1 del Conveni 158 de l’OIT, que determina que l’abs\u00e8ncia del treball per motiu de malaltia o lesi\u00f3 no ha de constituir una causa justificada de terminaci\u00f3 de la relaci\u00f3 de treball. El TC nega que existeixi aquesta contradicci\u00f3.<\/p>\n

<\/p>\n

Per part seva, els sindicats han rebutjat categ\u00f2ricament aquesta sent\u00e8ncia i han convocat mobilitzacions per al 27 de novembre, per a exigir la derogaci\u00f3 immediata de l’art 52.d de l’Estatut dels Treballadors, on es recull aquesta retallada de drets.<\/p>\n

Els arguments\u00a0pro capitalistes\u00a0del\u00a0TC<\/strong><\/h4>\n

Partim d’un fet: no es tracta d’abs\u00e8ncies injustificades al treball, sin\u00f3 de baixes laborals, certificades per un metge que, en donar la baixa al treballador, estableix que no est\u00e0 en condicions de treballar i que per al seu proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 \u00e9s necessari que cessament la seva activitat laboral mentre dura la seva malaltia.<\/p>\n

Per al\u00a0TC, la norma en q\u00fcesti\u00f3 ha de ser mantinguda perqu\u00e8 \u00abrespon a l’objectiu leg\u00edtim de protegir la productivitat de l’empresa i l’efici\u00e8ncia en el treball, atesa la singular\u00a0onerositat\u00a0que les baixes intermitents i de curta durada suposen per a l’ocupador […] Per tant concerneix la defensa de la productivitat de l’empresa, que \u00e9s una exig\u00e8ncia constitucionalment reconeguda\u00bb<\/em>. I rebutja que suposi un atemptat contra la integritat f\u00edsica i a la salut, per m\u00e9s que l’aplicaci\u00f3 de la norma obligar\u00e0 els treballadors a assistir al treball i no demanar la baixa, fins i tot estant malalts, per por de perdre el seu lloc de treball.<\/p>\n

La resposta dels sindicats<\/strong><\/h4>\n

La reacci\u00f3 dels sindicats no s’ha fet esperar. Per a CCOO, la sent\u00e8ncia \u00abanteposa clarament la productivitat empresarial a la salut de les persones treballadores (…) la regulaci\u00f3 avalada pel Constitucional, pot tenir efectes dissuasius per a l’exercici del dret a una recuperaci\u00f3 efectiva de la persona treballadora, que per la pressi\u00f3 de l’acomiadament haur\u00e0 d’acudir al treball fins i tot\u00a0malalta, amb la conseg\u00fcent repercussi\u00f3 en la seva salut\u00bb<\/em>. CCOO afegeix, justament, que \u00abl’article 52.d\u00a0\u00e9s un dels m\u00e9s injustos i cruels de la reforma laboral, en permetre acomiadaments de treballadores i treballadors que estan de baixa justificada. A m\u00e9s, ho fa amb uns arguments perversos, que posen la productivitat o els resultats de les empreses per sobre de la salut\u00bb<\/em><\/p>\n

Per part seva, UGT explica que \u00abl’argumentaci\u00f3 de la Sent\u00e8ncia es basa en una sorprenent prevalen\u00e7a d’una ambigua i imprecisa llibertat d’empresa i defensa de la productivitat sobre els drets a la salut i el treball\u00bb<\/em>. I afegia el sindicat que amb resolucions com aquesta \u00abs’evidencia, si cap encara m\u00e9s, la necessitat de derogar les reformes laborals que des d’UGT exigim, i que han atorgat m\u00e9s poder per a l’empresari i menys drets o l’eliminaci\u00f3 dels mateixos per a les persones treballadores\u00bb<\/em>.<\/p>\n

No cap sin\u00f3 estar d’acord amb aquests arguments dels sindicats, que han convocat per al dia 27 mobilitzacions davant el Congr\u00e9s dels Diputats i les delegacions i subdelegacions del Govern, per a exigir la derogaci\u00f3 de l’article 52.d\u00a0de l’Estatut. Encara que sens dubte seria m\u00e9s efectiu convocar a aquestes mobilitzacions no sols a delegats, sin\u00f3 al conjunt de les persones treballadores.<\/p>\n

Derogar les reformes laborals \u00e9s tamb\u00e9 l’exig\u00e8ncia dels pensionistes per a defensar l’actual sistema p\u00fablic de pensions. I si el govern del PSOE i\u00a0Unides Podem\u00a0es forma, \u00e9s una de les principals exig\u00e8ncies que li plantejar\u00e0 la majoria treballadora. Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de les combinacions \u00abgovernamentals\u00bb, l’exig\u00e8ncia de derogaci\u00f3 \u00e9s la que permet unir les files obreres, i \u00e9s un imperatiu per a les organitzacions sindicals si volen jugar el paper per al qual van ser fundades.<\/p>\n

Una exig\u00e8ncia que ha de superar obstacles com la resist\u00e8ncia de la ministra\u00a0Calvi\u00f1o, que, com a agent del capital financer, es nega rigorosament a aquesta reivindicaci\u00f3. V\u00e8ncer aquest obstacle portar\u00e0, sens dubte, a enfrontar-se al capital i a l’aparell d’Estat del r\u00e8gim mon\u00e0rquic que, com hem vist, defensa les contrareformes amb dents i ungles davant l’exig\u00e8ncia majorit\u00e0ria de derogar-les.<\/p>\n

Plou sobre mullat<\/strong><\/h4>\n

Aquest article 52.\u202fd generalitza l’atropellament que fa una dotzena d’anys va atribuir a inst\u00e0ncies administratives de l’INSS\u00a0(fins i tot compostes per metges) la facultat per a donar l’alta a un treballador que corresponia al metge de fam\u00edlia. Aix\u00f2 va provocar que treballadors malalts haguessin de tornar a treballar, amb resultat de mort, fins i tot, en alguns casos.<\/p>\n

En el cas actual, els tribunals ja van resoldre, el Tribunal Suprem va avalar aquest article\u00a052d, i ara el\u00a0TC\u00a0dona l’aval de constitucionalitat.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de l’actual sent\u00e8ncia, cal considerar el paper del Tribunal Constitucional i del conjunt del poder judicial[1]<\/a> respecte als drets de la classe treballadora (i, tamb\u00e9, als drets democr\u00e0tics i els drets dels pobles). Sobretot, ara que algunes forces de l’esquerra fan una defensa cont\u00ednua de la Constituci\u00f3 com a suposat marc d’una pol\u00edtica social favorable a la poblaci\u00f3 treballadora.<\/p>\n

Totes i cadascuna de les reformes laborals que han retallat drets i conquestes de la classe treballadora han trobat, en tots els casos, un suport entusi\u00e0stic del Tribunal Constitucional. Per\u00f2 aquest no s’ha quedat aqu\u00ed. S’ha mostrat enemic decidit de la classe treballadora, no hi ha dubte que amb \u201cl\u2019objectiu leg\u00edtim de protegir la productivitat de l’empresa\u00bb<\/em>.<\/p>\n

Assenyalen, amb ra\u00f3, els sindicats\u00a0que\u00a0facilitar l’acomiadament de treballadors amb baixes laborals curtes i repetides ataca especialment a les dones treballadores, que, per la mena de treballs que desenvolupen, s\u00f3n els qui m\u00e9s sofreixen aquest tipus de baixes. La malvolen\u00e7a del poder judicial contra les dones \u00e9s una constant. En aquest sector de l’aparell d’Estat, heretat del franquisme sense cap depuraci\u00f3, es poden asseure sense cap problema jutges com el de l’Audi\u00e8ncia de Pamplona, que va veure en la violaci\u00f3 en grup d’una jove a c\u00e0rrec del \u00abramat\u00bb, \u00abactes de xerinola\u00bb, o la jutgessa que, davant el secretari judicial i el fiscal -que no van emetre cap protesta- va dir \u00abbestiola\u00bb i \u00abfilla de puta\u00bb a una defensora de les dones maltractades.<\/p>\n

Per\u00f2 el menyspreu del\u00a0TC\u00a0cap als drets dels treballadors no es queda en el seu aval a les reformes laborals. S’est\u00e9n al seu suport a tots i cadascun de les retallades. Quan en 2010 el govern Zapatero va decidir retallar el salari dels empleats p\u00fablics un 5%, trencant unilateralment acords amb els sindicats i fins i tot convenis col\u00b7lectius d’empreses de titularitat p\u00fablica, el\u00a0TC\u00a0es va negar fins i tot a admetre a tr\u00e0mit qualsevol recurs contra aquesta decisi\u00f3, considerant que no vulnerava el dret a la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva i que era \u00abnot\u00f2riament infundada\u00bb, la pretensi\u00f3 contr\u00e0ria d’alguns tribunals inferiors.<\/p>\n

Respecte als drets i llibertats, hem de recordar que el\u00a0TC\u00a0va avalar totes i cadascuna de les mesures \u00abantiterroristes\u00bb que van permetre -i continuen permetent- condemnar per \u00abterrorisme\u00bb a persones que no han tingut cap relaci\u00f3 amb cap activitat terrorista.<\/p>\n

En aquests moments, el Poder Judicial i, en particular, el Tribunal Suprem i l’Audi\u00e8ncia Nacional (tribunal hereu del Tribunal d’Ordre P\u00fablic del franquisme), aix\u00ed com el\u00a0TC\u00a0lideren l’ofensiva contra el poble de Catalunya. En particular, el\u00a0TC\u00a0es col\u00b7loca per sobre dels triats pel poble de Catalunya i pret\u00e9n decidir sobre quines q\u00fcestions poden debatre en el Parlament de Catalunya i sobre quins pot prohibir-los parlar.<\/p>\n

Explicava en un comunicat CCOO que \u00abacabar amb les reformes laborals \u00e9s una necessitat, per\u00f2 derogar l’art. 52.d\u00a0de l’Estatut dels Treballadors \u00e9s urgent\u00bb<\/em>. Tamb\u00e9 ho \u00e9s la derogaci\u00f3 d’aquestes reformes i acabar amb les institucions heretades del franquisme i enemigues dels drets dels treballadors, de les dones, dels pobles, i amb noves institucions que s’han assimilat a elles, com \u00e9s el cas del Tribunal Constitucional.<\/p>\n

[1]<\/a> 1 A difer\u00e8ncia d’altres \u00f2rgans judicials com la preconstitucional Audi\u00e8ncia Nacional (1977), que \u00e9s el vell Tribunal d’Ordre P\u00fablic (1963-1977), que era al seu torn el Tribunal Especial de Repressi\u00f3 de la Ma\u00e7oneria i el Comunisme (1940-1963), el Tribunal Constitucional (TC) \u00e9s de nova creaci\u00f3 en 1978, com a guardiana del \u00abconsens\u00bb que va donar lloc a la Constituci\u00f3. No obstant aix\u00f2, que formalment no sigui un \u00f2rgan d’origen franquista no significa que no formi part del dispositiu repressiu amb qu\u00e8 el r\u00e8gim defensa la seva exist\u00e8ncia. De fet, el\u00a0TC\u00a0corona aquesta her\u00e8ncia, com la mateixa constituci\u00f3 de la qual pren el nom, que blanqueja la imposici\u00f3 de la monarquia pel dictador, aprovada sota el xantatge de l’amena\u00e7a colpista, etc. \u00c9s a dir, el\u00a0TC\u00a0\u00e9s un \u00f2rgan ple i centralment integrant del r\u00e8gim que alberga i garanteix la continu\u00eftat de l’her\u00e8ncia franquista, com la seva pr\u00e0ctica verifica de manera recurrent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 757 \u2013 veure en castell\u00e0) La reforma laboral de 2012 flexibilitza encara m\u00e9s l\u2019acomiadament \u201cobjectiu\u201d i en particular la reiteraci\u00f3 de baixes laborals. Ara, el ple de Tribunal Constitucional ha avalat la constitucionalitat d’aquesta retallada de drets, que contrav\u00e9 l’art. 6.1 del Conveni 158 de l’OIT, que determina que l’abs\u00e8ncia […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4321","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4321","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4321"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4321\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4324,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4321\/revisions\/4324"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4321"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4321"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4321"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}