{"id":4373,"date":"2019-12-31T13:28:31","date_gmt":"2019-12-31T11:28:31","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4373"},"modified":"2019-12-31T13:28:31","modified_gmt":"2019-12-31T11:28:31","slug":"el-discurs-de-felip-vi-reflex-de-la-crisi-de-la-monarquia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/el-discurs-de-felip-vi-reflex-de-la-crisi-de-la-monarquia\/","title":{"rendered":"El discurs de Felip VI, reflex de la crisi de la Monarquia"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 762<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>La Constituci\u00f3 del 78 atorga al rei poders amplis, que li constitueixen com la clau de volta del r\u00e8gim. \u00c9s hereu de la dinastia borb\u00f2nica i, alhora, hereu del dictador Franco, que va designar al seu pare, Joan Carles I, despr\u00e9s d’educar-li en els \u00abprincipis fonamentals\u00bb del Moviment, als quals va jurar fidelitat, com el seu hereu com a Cap d’Estat. No ha d’oblidar-se que va ser coronat a penes l’endem\u00e0 passat de la declaraci\u00f3 de la defunci\u00f3 del dictador. I en 2014 va abdicar en favor de l’actual rei, Felip VI. Com a hereu de Franco, \u00e9s el cap i custodi de tot l’aparell d’Estat heretat del franquisme i, com a tal, \u00e9s l’\u00fanic amb comandament real sobre l’aparell militar, judicial i policial concreci\u00f3 d’aquest aparell d’Estat heretat del franquisme. Com es va demostrar en el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, quan tots els alts comandaments militars, tant insurrectes com passius, nom\u00e9s van obeir les ordres que finalment, despr\u00e9s de molts dubtes, va dictar el seu pare\u00a0Juan\u00a0Carlos, despr\u00e9s d’haver passat per sobre del govern i del ministre de defensa, el tinent general Guti\u00e9rrez\u00a0Mellado.<\/p>\n

<\/p>\n

Per tant, i malgrat les m\u00faltiples operacions d’ocultaci\u00f3 i maquillatge que envolten a la figura del rei, \u00e9s un fet objectiu que t\u00e9 compet\u00e8ncies en la formaci\u00f3 del govern. I no obstant aix\u00f2, des de desembre de 2018… seguim amb un \u00abgovern en funcions\u00bb, com tamb\u00e9 va oc\u00f3rrer entre octubre de 2015 i octubre de 2016. I aix\u00f2 expressa un doble fenomen: La crisi de tots els partits, expressi\u00f3 de la crisi del r\u00e8gim, i el creixent q\u00fcestionament, m\u00e9s o menys expl\u00edcit, segons els casos, de la Monarquia i del \u00abr\u00e8gim del 78\u00bb. A pesar que li han sortit \u00abnous defensors\u00bb -com veurem- com la direcci\u00f3 de Podemos.<\/p>\n

Lluny del discurs guerrer del 3 d’octubre de 2017?<\/strong><\/h4>\n

L’endem\u00e0 passat del refer\u00e8ndum catal\u00e0 de l’1 d’octubre, quan tothom estava commocionat per les escenes de violentes c\u00e0rregues policials contra ciutadans que nom\u00e9s volien votar pac\u00edficament, Felip VI va pronunciar un discurs davant les cadenes de televisi\u00f3 en el qual, en nom de totes les institucions del r\u00e8gim i del capital, no sols va aplaudir als milers de policies que van acudir a Catalunya des de tot l’Estat, sin\u00f3 que va convocar a totes les forces a actuar amb la m\u00e0xima contund\u00e8ncia contra el poble catal\u00e0. Coneixem el resultat… Cal no oblidar que el rei va acudir recentment a Barcelona a reivindicar la sent\u00e8ncia del Suprem, la repressi\u00f3 de les policies i tota l’ofensiva antidemocr\u00e0tica, i va ser rebut per la manifestaci\u00f3 m\u00e9s gran antimon\u00e0rquica que es recordi.<\/p>\n

Per\u00f2 per m\u00e9s que l’ofensiva hagi estat intensa, ha xocat amb la resist\u00e8ncia de les masses i les contradiccions en les institucions. Aix\u00ed, nou republicans catalans sofreixen la pres\u00f3, condemnats per Tribunals que ataquen drets i llibertats de tots els pobles, dels treballadors (aqu\u00ed est\u00e0 la recent sent\u00e8ncia que avala l’acomiadament per estar malalt) i de la joventut. I \u00e9s cert tamb\u00e9 que la repressi\u00f3 continua i que hi ha m\u00e9s encausats.<\/p>\n

Per\u00f2 el judici en el seu conjunt va ser una farsa (referent a aix\u00f2, recomanem llegir el fullet editat per Informaci\u00f3 Obrera sobre \u00abEl judici m\u00e9s gran de la Monarquia\u00bb), com ho s\u00f3n tots els judicis franquistes, i aix\u00f2 a curt o llarg termini es paga. Aquesta vegada ha estat a curt.<\/p>\n

La sent\u00e8ncia del Tribunal Europeu simplement recorda que el Tribunal Suprem espanyol ni tan sols va respectar les seves pr\u00f2pies lleis. \u00c9s a dir, que podria ser subjecte de prevaricaci\u00f3. En un pa\u00eds veritablement parlamentari la sent\u00e8ncia seria, m\u00e9s que probablement, anul\u00b7lada.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el gran cap del sistema judicial espanyol \u00e9s el rei, en el nom del qual s’exerceix la \u00abjust\u00edcia\u00bb i es dicten les sent\u00e8ncies. Felip VI presideix cada any amb pompa i ostentaci\u00f3 l’inici de l’any judicial.<\/p>\n

L’alegalitat de la sent\u00e8ncia toca al rei directament. Per aix\u00f2, t\u00e9 pressa en qu\u00e8 es formi govern i que aquest carregui amb el problema. Per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que necessiten el suport d’ERC (encara que sigui sota la forma d’abstenci\u00f3)… i aquesta est\u00e0 obligada a demanar alguna cosa a canvi.<\/p>\n

A aquesta complicada situaci\u00f3 s’afegeixen els rumors persistents que les informacions sobre la fortuna de Joan Carles I, aconseguida amb tota una s\u00e8rie de \u00abpelotazos\u00bb, sortiran de nou a la llum, afectant \u00e9s clar el seu hereu…<\/p>\n

No en va Felip VI ha citat en el seu discurs com una de les seves preocupacions, \u00abla deterioraci\u00f3 de la confian\u00e7a de molts ciutadans en les institucions\u00bb\u00a0(entre elles, la que ell encarna: a pesar que el discurs, que ha sigut transm\u00e8s per 25 cadenes de televisi\u00f3, ha perdut m\u00e9s de mig mili\u00f3 d’espectadors respecte a l’any anterior.<\/p>\n

Les reaccions al discurs<\/strong><\/h4>\n

Com \u00e9s acostumat, les principals forces del r\u00e8gim han respost al discurs amb la m\u00e9s absoluta adulaci\u00f3. Per\u00f2 aquest any hi ha hagut una difer\u00e8ncia amb els anteriors: el silenci de la majoria de dirigents d’Esquerra Unida i de Podemos.<\/p>\n

En anys anteriors, Pablo\u00a0Iglesias\u00a0havia criticat els discursos del Rei. L’any passat va dir que\u00a0\u00abla monarquia pertany a un altre segle\u00bb<\/em> i que era \u00abuna instituci\u00f3 que dif\u00edcilment pot respondre als anhels democr\u00e0tics i igualitaris de la societat espanyola\u00bb<\/em>. Per part de Podemos, nom\u00e9s ha parlat\u00a0\u00cd\u00f1igo\u00a0Echenique, que acaba d’incloure la bandera mon\u00e0rquica en la seva identificaci\u00f3 en xarxes socials, i que ha dit que els \u00abreptes\u00bb que el borb\u00f3 ha marcat en el seu discurs coincideixen amb els que s’ha fixat Podem en les negociacions amb el PSOE per a formar govern i que \u00abenfront del Felip VI de 2017, que lligava la seva destinaci\u00f3 a la dreta amb una visi\u00f3 estreta i autorit\u00e0ria\u00bb<\/em>, el rei ha demostrat \u00abun millor olfacte pol\u00edtic davant la nova \u00e8poca que s’obre\u00bb<\/em>. Ni Pablo\u00a0Iglesias\u00a0ni Irene\u00a0Montero\u00a0han dit res. Per\u00f2 m\u00e9s cridaner \u00e9s el cas del dirigent d’Esquerra Unida,\u00a0Alberto\u00a0Garz\u00f3n, que tampoc ha obert la boca (en la seva p\u00e0gina web tampoc hi havia cap valoraci\u00f3 del discurs). Algun mitj\u00e0 ironitza amb la moderaci\u00f3 que els ha donat la seva condici\u00f3 de \u00abministrables\u00bb. Per\u00f2 a molts els preocupa la submissi\u00f3 davant els poders del r\u00e8gim que demostren aquestes actituds.<\/p>\n

Nom\u00e9s els republicans catalans i, en menor mesura, els nacionalistes bascos, s’han mostrat cr\u00edtics. Especialment amb l’esment del borb\u00f3 al fet que Catalunya \u00e9s \u00abun problema\u00bb. Torra, li ha respost que el problema \u00ab\u00e9s Espanya, un Estat a Europa que vulnera els drets humans\u00bb<\/em>. El president del Parlament catal\u00e0, Roger Torrent, li ha respost el que podrien subscriure molt\u00edssims ciutadans de tot l’estat espanyol: que la Monarquia \u00e9s incapa\u00e7 de donar una resposta a l’altura de les circumst\u00e0ncies, \u00e9s a dir, \u00abla qual cosa demanen el conjunt de catalans i les catalanes, que \u00e9s m\u00e9s democr\u00e0cia\u00bb<\/em>.<\/p>\n

En aquest tancament generalitzat d’ulls i o\u00efdes davant el discurs, crida l’atenci\u00f3 que ning\u00fa hagi parlat del silenci \u00abreal\u00bb davant la viol\u00e8ncia masclista. Com a molt, ha assenyalat \u00abla desigualtat laboral entre homes i dones\u00bb<\/em> com a part dels \u00abcanvis profunds i accelerats que provoquen en la societat preocupaci\u00f3 i inquietud\u00bb<\/em>. La majoria d’empresaris que es beneficien d’aquesta discriminaci\u00f3\u00a0sabran\u00a0donar el seu just valor a aquestes paraules que v\u00e9nen de qui encarna a una instituci\u00f3 tan masclista com la dictadura de la qual procedeix.<\/p>\n

Tamb\u00e9 li preocupen al borb\u00f3 -com a\u00a0Vox- \u00abels moviments migratoris\u00bb<\/em>, per\u00f2 no els drets de les persones emigrants o la destrucci\u00f3 dels seus pa\u00efsos que els obliga a fugir d’ells. El que no li importa \u00e9s la situaci\u00f3 dels centenars de milers de ciutadans del seu \u00abregne\u00bb els cad\u00e0vers del qual segueixen en cunetes i fosses comunes. Ni tampoc els pol\u00edtics corruptes que s’acullen en el seu r\u00e8gim. Ni una sola vegada ha pronunciat la paraula \u00abcorrupci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

Quin \u00e9s l’inter\u00e8s dels treballadors i els pobles?<\/strong><\/h4>\n

El que un r\u00e8gim corrupte, defensor dels privilegis franquistes i dels interessos del capital financer, enemic dels pobles i de tot dret social es trontolli, ha de ser, per a la classe treballadora i els defensors dels drets dels pobles, una bona not\u00edcia. No oblidem que la pesada xacra d’aquest r\u00e8gim ha fet que els pobles d’Espanya figurin entre els qui pateixen\u00a0el atur m\u00e9s gran\u00a0i precarietat, menys despesa en salut, educaci\u00f3 i serveis socials, de tota Europa occidental. Tampoc ser\u00e0 la joventut treballadora, el poder adquisitiu de la qual continua sent molt m\u00e9s baix que abans de la crisi, qui es preocupi per les dificultats que viu el r\u00e8gim (segons el Consell de la Joventut, perqu\u00e8 un jove pugui llogar un pis hauria de dedicar en mitjana el 94% del seu salari).<\/p>\n

Avui, m\u00e9s que mai, l’exig\u00e8ncia de llibertats, i en particular la llibertat dels presos republicans catalans i els altres, es conjuminen amb l’exig\u00e8ncia de drets socials elementals. Sembla gaireb\u00e9 una burla, que en aquest moment s’estigui negant, en nom de la \u00ablegalitat del r\u00e8gim\u00bb, i sense que cap dels partits que han anunciat el seu suport a la creaci\u00f3 d’un \u00abgovern de progr\u00e9s\u00bb el q\u00fcestioni, el reajustament de les pensions a l’IPC, la pujada de salari dels empleats p\u00fablics… (mentre aprova la compra de blindats per 2.100 milions malgrat estar en funcions). Cap reivindicaci\u00f3 o dret pot subordinar-se a pactes de palau. Governi qui governi, reivindicacions, drets i llibertats es defensen.<\/p>\n

No, el discurs d’aquest any no est\u00e0 lluny dels anteriors, excepte en q\u00fcestions de forma, a les quals sembla que s’agarren de grat els qui diuen representar els interessos de la majoria. El discurs del rei, com la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia, \u00e9s una declaraci\u00f3 de guerra contra la democr\u00e0cia. Per als treballadors i treballadores, per a la joventut, per a les dones, per als pobles als qui el r\u00e8gim nega la seva llibertat, combatre per acabar amb la Monarquia \u00e9s, i continuar\u00e0 sent, una necessitat vital.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 762 \u2013 veure en castell\u00e0) La Constituci\u00f3 del 78 atorga al rei poders amplis, que li constitueixen com la clau de volta del r\u00e8gim. \u00c9s hereu de la dinastia borb\u00f2nica i, alhora, hereu del dictador Franco, que va designar al seu pare, Joan Carles I, despr\u00e9s d’educar-li en els \u00abprincipis […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4373","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4373","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4373"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4373\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4376,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4373\/revisions\/4376"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4373"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4373"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4373"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}