{"id":4396,"date":"2020-01-13T13:38:20","date_gmt":"2020-01-13T11:38:20","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4396"},"modified":"2020-01-13T13:39:52","modified_gmt":"2020-01-13T11:39:52","slug":"les-contradiccions-del-nou-govern","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/les-contradiccions-del-nou-govern\/","title":{"rendered":"Les contradiccions del nou govern"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 764<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Dimarts passat, el nou president del govern, Pedro S\u00e1nchez, prometia respectar i fer respectar la Constituci\u00f3 del 78 davant el Rei. Alguns ens diran que \u00e9s un mer acte formal, per\u00f2 no ho \u00e9s. \u00c9s un recordatori que, en aquest pa\u00eds, les lleis es promulguen en nom del rei i la just\u00edcia -per cridar-la d’alguna manera- s’exerceix en nom del rei. Col\u00b7locat al capdavant de l’Estat per voluntat del dictador Franco, que va nomenar al seu pare el seu hereu despr\u00e9s d’assegurar-se que li educava en els \u00abprincipis fonamentals del Moviment Nacional\u00bb, el rei \u00e9s el cap de l’aparell d’Estat, al qual, el 3 d’octubre de 2017, va cridar a posar totes les seves forces en la persecuci\u00f3 dels republicans catalans, tasca en la qual segueixen obstinats (vegeu les recents resolucions de la Junta Electoral Central i del Tribunal Suprem).<\/p>\n

<\/p>\n

Una situaci\u00f3 de confrontaci\u00f3 oberta<\/strong><\/h4>\n

Paral\u00b7lelament a la seva presa de possessi\u00f3, S\u00e1nchez va decidir endarrerir la formaci\u00f3 efectiva de govern a la setmana pr\u00f2xima.<\/p>\n

Sens dubte la viol\u00e8ncia verbal per part dels partits franquistes en la sessi\u00f3 d’investidura, va jugar en el sentit de dotar-se d’un govern amb els dirigents m\u00e9s avesats (m\u00e9s encara vist el resultat de les decisions anteriors de buscar \u00abcares noves\u00bb, els antecedents de les quals li esclaten a les mans al cap de tres dies de ser designats)…<\/p>\n

No obstant aix\u00f2 l’important \u00e9s el que reflecteixen les formes de la viol\u00e8ncia del debat. Tirant d’hemeroteca \u00e9s f\u00e0cil establir un paral\u00b7lel entre els discursos i insults de la dreta avui amb les proclames protofeixistes de Gil\u00a0Robles\u00a0i els seus sequa\u00e7os en els mesos posteriors a la vict\u00f2ria del Front Popular al febrer del 36.<\/p>\n

Per\u00f2 no estem en les mateixes circumst\u00e0ncies, a pesar que fins i tot assistim a crides al cop d’estat per part d’antics alts responsables militars. \u00c9s veritat, la dreta no ha canviat. Defensora de privilegis seculars i al servei del capital financer, no est\u00e0 disposada a la m\u00e9s m\u00ednima concessi\u00f3. Ho ha dit clarament Pablo\u00a0Casado, president del PP: li negar\u00e0 el pa i la sal al nou govern, no acceptar\u00e0 cap \u00abpacte d’Estat\u00bb, i ni tan sols est\u00e0 disposat a renovar els pactes d’Estat sobre el poder judicial. Aquesta \u00faltima q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s important, perqu\u00e8 el PP necessitar\u00e0 continuar mantenint la majoria que li permet controlar el Consell del Poder Judicial, al Tribunal Suprem i al Constitucional per a la seva t\u00e0ctica de bastons a les rodes a qualsevol canvi que no agradi a l’aparell d’estat franquista al qual representa i al capital financer al qual serveix. Recordem que\u00a0Casado\u00a0ha anunciat que utilitzar\u00e0 tots els mitjans, incloent-hi la \u00abvia judicial\u00bb, per a oposar-se a les eventuals mesures que adopti el nou govern.<\/p>\n

Estem per tant entrant en un per\u00edode extremadament bast de la vida pol\u00edtica al nostre pa\u00eds. Per\u00edode en qu\u00e8 la classe obrera, les seves organitzacions, els militants d’avantguarda no poden passar per alt i necessiten prendre una actitud ferma.<\/p>\n

En tot cas, la millor manera d’oposar-se a les dretes \u00e9s la mobilitzaci\u00f3 dels treballadors, la joventut, els pobles, les dones, per les reivindicacions. I no abandonar aquestes reivindicacions per l’espantaocells de \u00abque ve el coco\u00bb de la ultradreta. No hi ha dubte que un govern que doni satisfacci\u00f3 a les demandes populars s’asseguraria un suport massiu contra qualsevol ofensiva de la reacci\u00f3. Per a la classe treballadora hi ha un perill molt m\u00e9s imminent i real, la submissi\u00f3 de Pedro S\u00e1nchez i el seu govern a la Monarquia i a la \u00abjust\u00edcia\u00bb franquistes.<\/p>\n

L’atac de la dreta…<\/strong><\/h4>\n

Cal assenyalar una q\u00fcesti\u00f3: l’atac de la dreta, per furibund que sigui, no fa d’aquest govern ni progressista en si, ni defensor dels drets dels treballadors i els pobles. Referent a aix\u00f2, com diu el refrany \u00abpels fets els coneixereu\u00bb, i el programa anunciat, si b\u00e9 recull algunes de les mesures que\u00a0venen demandant\u00a0els treballadors i les seves organitzacions, les recull de manera limitada, i est\u00e0 b\u00e9 lluny de respondre al conjunt de necessitats i reivindicacions de la majoria social.
\nEl comprom\u00eds de respectar l’estabilitat pressupost\u00e0ria suposa un obstacle insalvable per a la possible satisfacci\u00f3 de bona part de les reivindicacions, la senyora\u00a0Calvi\u00f1o\u00a0\u00e9s guardiana d’aquest escull, per\u00f2 aix\u00f2 no ho resol la ministra\u00a0Montero\u00a0ni cap altra que accepti aquest imperatiu en lloc de buscar com trencar-lo. El \u00abPla Pressupostari 2020\u00bb, presentat el govern sortint a la Uni\u00f3 Europea el 15-10-2019, es compromet a un \u00abajust estructural anual del 0,65% del PIB\u00bb (que suposa m\u00e9s de 8.000 milions d’euros), i l’acord de govern entre el Partit Socialista. I \u00abUnidas\u00a0Podemos\u00bb diu en la seva p\u00e0gina 44 que \u00abel Govern impulsar\u00e0 pol\u00edtiques socials i nous drets conformement als acords de responsabilitat fiscal d’Espanya amb Europa\u00bb.<\/p>\n

Evidentment per als treballadors, la joventut, els dem\u00f2crates en general, s\u00f3n inadmissibles els atacs virulents de la dreta i els seus intents de deslegitimar al govern. Uns atacs que demostren la veritable mena d’aquests partits i els interessos que defensen.<\/p>\n

… i com fer-li front<\/strong><\/h4>\n

Davant aquesta situaci\u00f3, una q\u00fcesti\u00f3 d’una import\u00e0ncia vital es planteja en el si de la classe obrera, dels pobles, dels sindicats, de les organitzacions democr\u00e0tiques: com fer front a la \u00abdreta\u00bb i la \u00abultradreta\u00bb franquistes? A aquesta q\u00fcesti\u00f3, hem de respondre que nom\u00e9s hi ha una sortida: secundar-se en la classe treballadora, la joventut, i els pobles. Aconseguir i mantenir aquest suport exigeix respondre a les reivindicacions m\u00e9s sentides, i immediatament.<\/p>\n

Tothom les coneix:<\/p>\n

    \n
  • Derogaci\u00f3 de les dues reformes laborals, recuperaci\u00f3 de drets<\/li>\n
  • Derogaci\u00f3 de les reformes de pensions<\/li>\n
  • Derogaci\u00f3 de la\u00a0LOMCE<\/li>\n
  • Derogaci\u00f3 de la Llei mordassa i l’article 315.3 del Codi Penal<\/li>\n
  • Posar fi a totes les retallades en la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials, la inversi\u00f3 p\u00fablica<\/li>\n
  • Retornar als empleats p\u00fablics el seu poder adquisitiu i els seus drets…<\/li>\n<\/ul>\n

    Referent a aix\u00f2, entenem que en altres moments les \u00abs\u00fapliques\u00bb per a reprendre el di\u00e0leg social, les taules de di\u00e0leg, el Pacte de Toledo, han fet molt de mal, comen\u00e7ant per servir per a paralitzar als treballadors i per a associar a les organitzacions a pol\u00edtiques que no representen els interessos dels seus afiliats i del conjunt de la classe treballadora. Per\u00f2 ara, quan la patronal fa bandera del di\u00e0leg social, per a aprofitar que el Govern pot subordinar qualsevol reforma en l’\u00e0mbit laboral al veto de la patronal en aquest \u00e0mbit, seria m\u00e9s su\u00efcida que abans.<\/p>\n

    Avui la UGT de Catalunya exigeix l’indult de Dolors Bassa. El secretari general de CCOO de Catalunya demanava fa un mes un acord pol\u00edtic a Espanya \u00aba curt termini\u00bb que permeti la posada en llibertat dels l\u00edders independentistes empresonats, i es pronunciava per f\u00f3rmules com l’amnistia o l’indult. Una exig\u00e8ncia que ha d’assumir tot el moviment obrer.<\/p>\n

    Una contradicci\u00f3 insalvable<\/strong><\/h4>\n

    Cal assenyalar que per a \u201cPodemos\u201d, i m\u00e9s encara per a Esquerra Unida, l’entrada en el govern suposa acceptar -i aplicar des del govern- moltes q\u00fcestions contr\u00e0ries al programa que fins ara han defensat: la Uni\u00f3 Europea, l’OTAN, l’article 135 de la Constituci\u00f3 i tot el que t\u00e9 a veure amb austeritat i \u00abestabilitat pressupost\u00e0ria\u00bb… Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d’aix\u00f2, hi ha una contradicci\u00f3 que afecta el conjunt del govern. De la mateixa manera que la submissi\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea i l’OTAN suposen obstacles per a una pol\u00edtica independent i favorable als interessos de la classe treballadora, m\u00e9s enll\u00e0 dels detalls,\u00a0subjau\u00a0una contradicci\u00f3 insalvable, que ning\u00fa es cridi a engany. Respondre positivament a les reivindicacions socials, al dret dels pobles, \u00e9s contradictori amb respectar la Constituci\u00f3. Els diputats que prometen aquest respecte amb excepcions, busquen una sortida, i tamb\u00e9 el van fer les promeses de reformar la Constituci\u00f3. Ara b\u00e9, el que val en aquest terreny \u00e9s organitzar l’acci\u00f3 dels treballadors i les seves organitzacions per les seves reivindicacions sense respectar les barreres interposades per una norma que erigeix al rei com a valedor suprem defensor de les institucions heretades i dels beneficis del gran capital, i que nega tota possibilitat d’una sortida democr\u00e0tica a l’exig\u00e8ncia dels pobles de decidir per si mateixos.<\/p>\n

    Tot avan\u00e7 que es doni en el cam\u00ed de donar respostes positives a aquesta q\u00fcesti\u00f3 enfrontar\u00e0 al govern amb el R\u00e8gim, es trobar\u00e0 amb tota classe de pressions des de l’ex\u00e8rcit i els cossos policials i amb l’obstacle del \u00abpoder judicial\u00bb heretat del franquisme. Sens dubte, els treballadors i les seves organitzacions han de defensar els drets sense noses, i a l’igual els pobles d’entrada el catal\u00e0, que justament exigeix democr\u00e0cia, dret a decidir i llibertat dels presos. I aqu\u00ed, la pedra de toc \u00e9s, avui, la q\u00fcesti\u00f3 dels presos. Els dirigents dels sindicats de Catalunya demanen obertament l’indult. La resposta a aquesta q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la clau del moment immediat.<\/p>\n

    Aquesta contradicci\u00f3 entre les exig\u00e8ncies de treballadors i pobles i el marc al qual se sotmet, resumeix la contradicci\u00f3 al fet que s’enfronta el \u00abgovern progressista\u00bb. De com la resolgui dependr\u00e0 el seu futur.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    (Publicat a la Carta Setmanal 764 \u2013 veure en castell\u00e0) Dimarts passat, el nou president del govern, Pedro S\u00e1nchez, prometia respectar i fer respectar la Constituci\u00f3 del 78 davant el Rei. Alguns ens diran que \u00e9s un mer acte formal, per\u00f2 no ho \u00e9s. \u00c9s un recordatori que, en aquest pa\u00eds, les lleis es promulguen […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4396","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4396","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4396"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4396\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4401,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4396\/revisions\/4401"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4396"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4396"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4396"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}