{"id":4423,"date":"2020-02-03T12:01:30","date_gmt":"2020-02-03T10:01:30","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4423"},"modified":"2020-02-03T12:08:50","modified_gmt":"2020-02-03T10:08:50","slug":"enfront-de-lexigencia-democratica-de-derogacio-de-totes-les-reformes-de-pensions-el-ministre-de-seguretat-social-reivindica-la-reforma-de-pensions-de-2011","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/enfront-de-lexigencia-democratica-de-derogacio-de-totes-les-reformes-de-pensions-el-ministre-de-seguretat-social-reivindica-la-reforma-de-pensions-de-2011\/","title":{"rendered":"Enfront de l’exig\u00e8ncia democr\u00e0tica de derogaci\u00f3 de totes les reformes de pensions, el Ministre de Seguretat Social reivindica la reforma de pensions de 2011"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 767<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>El nou ministre de Seguretat Social, Jos\u00e9 Luis\u00a0Escriv\u00e1\u00a0declarava recentment a Par\u00eds que, en mat\u00e8ria de jubilacions, la seva refer\u00e8ncia, \u00absens dubte\u00bb, \u00e9s la reforma de 2011, la derogaci\u00f3 de la qual reivindiquen els pensionistes en les seves mobilitzacions. \u00abCrec que la reforma de l’any 2011 est\u00e0 b\u00e9 i no hi ha per qu\u00e8 pujar l’edat de jubilaci\u00f3 a Espanya\u00bb<\/em>, va dir. I va afegir que el calendari establert en aquesta reforma, promulgada pel Govern de Zapatero en desenvolupament de l’Acord Social i Econ\u00f2mic (ASE), signat el 2 de febrer de 2011 pel govern amb la patronal i els dirigents d’UGT i CCOO, \u00ab\u00e9s un punt de partida perfecte i no hi ha per qu\u00e8 tocar-lo\u00bb. Per\u00f2 va afegir que caldr\u00e0 veure com \u00abl’edat efectiva de jubilaci\u00f3 s’acosta a la pactada en 2011\u00bb<\/em>, que actualment est\u00e0 en seixanta-cinc anys i deu mesos i que aconseguir\u00e0 els seixanta-set anys en 2027. En aix\u00f2 \u2013va dir- cal treballar \u00abamb els incentius correctes\u00bb<\/em>.<\/p>\n

<\/p>\n

Val la pena recordar qu\u00e8 va ser L’ASE i quines reaccions va provocar entre els treballadors i els sindicalistes.<\/p>\n

Un exemple clar de di\u00e0leg social<\/strong><\/h4>\n

Existeix un debat en el moviment sindical entre els qui mantenim una posici\u00f3 en contra de l’anomenat \u00abdi\u00e0leg social\u00bb i els companys que ens responen que, a la fi i al cap, es tracta d’una negociaci\u00f3 i que el paper dels sindicats \u00e9s negociar. El succe\u00eft amb l’ASE il\u00b7lustra, al nostre judici, el contingut real d’aquest debat, i les difer\u00e8ncies entre una cosa i una altra.<\/p>\n

Aix\u00ed, en el pre\u00e0mbul de l’ASE podem llegir que es tracta d’un \u00abexercici de responsabilitat compartida per Govern i Interlocutors Socials\u00bb<\/em>, l’objectiu dels quals \u00e9s ajudar a \u00abequilibrar els comptes p\u00fablics d’acord amb els compromisos adoptats, sobre la base d’un exercici d’austeritat que inclogui esfor\u00e7os en la despesa p\u00fablica per a triar aquells amb major grau d’efici\u00e8ncia i equitat\u00bb<\/em>. Aquesta formulaci\u00f3 defineix, precisament, la difer\u00e8ncia entre negociaci\u00f3 i di\u00e0leg social. En la negociaci\u00f3, els sindicats porten a la taula les reivindicacions obreres i tracten que aquestes es converteixin en un acord, un conveni, una llei, d’obligat compliment, que reculli, en tot o en part, aquestes reivindicacions. Per\u00f2 en l’ASE, com explica clarament aquest pre\u00e0mbul, l’objectiu no era plasmar una reivindicaci\u00f3, sin\u00f3 implicar els sindicats en un acord l’objectiu del qual era complir els compromisos amb Brussel\u00b7les i aconseguir una austeritat \u00abequitativa\u00bb. Que sapiguem, l’austeritat, la reducci\u00f3 de salaris i pensions, la retallada de despesa en serveis p\u00fablics, no \u00e9s una reivindicaci\u00f3 obrera, sin\u00f3 una proposta del capital financer, com van ser les retallades de Zapatero de maig de 2010.<\/p>\n

Quant a pensions, l’objectiu de l’ASE era \u00abgarantir la sostenibilitat a llarg termini del Sistema p\u00fablic de Seguretat Social, especialment en mat\u00e8ria de pensions, a trav\u00e9s de les reformes\u00bb<\/em>. Per a aix\u00f2, es tractava de \u00abfer possible l’allargament voluntari de la vida laboral i de les carreres de cotitzaci\u00f3 dels treballadors\u00bb<\/em>. Exigir m\u00e9s anys de cotitzaci\u00f3 i jubilar-se m\u00e9s tard no sols no \u00e9s una reivindicaci\u00f3 de la classe treballadora, sin\u00f3 just el contrari\u00bb.<\/p>\n

I, com explicarem, el conjunt d’aquestes reformes buscava reduir la despesa en pensions, endarrerint l’edat de jubilaci\u00f3, endurint els requisits per a cobrar pensi\u00f3, modificant els m\u00e8todes de c\u00e0lcul per a baixar la pensi\u00f3.<\/p>\n

A Fran\u00e7a, el govern\u00a0Macron\u00a0intenta ara portar als sindicats al mateix parany. Els ha ofert una taula de \u00abnegociaci\u00f3\u00bb on tot es pot discutir, sempre que s’accepti l’objectiu final: desmantellar el sistema de repartiment i substituir-lo pel de capitalitzaci\u00f3, i reduir la despesa de pensions en 2 punts del PIB (\u00e9s a dir, reduir la despesa anual en pensions en 35.000 milions d’euros). No \u00e9s d’estranyar que els treballadors en vaga rebutgin aquesta taula i exigeixin la retirada sense m\u00e9s del projecte de reforma.<\/p>\n

Continguts de l’ASE<\/strong><\/h4>\n

En primer lloc, retardar l’edat de jubilaci\u00f3 ordin\u00e0ria dels 65 als 67 anys. Un retard que es faria gradualment fins a 2027, amb un retard d’un mes per any fins a 2018 i de dos mesos per any des de 2019 a 2027. S’exceptuava als qui tinguessin de 35 a 38 anys i sis mesos cotitzats (\u00e9s a dir, als qui haguessin cotitzat ininterrompudament des dels vint-i-sis anys i sis mesos), que podrien continuar jubilant-se a seixanta-cinc anys. L’augment del temps de cotitzaci\u00f3 de trenta-cinc anys a\u00a038\u00a0anys es produiria gradualment fins a 2027, amb una cad\u00e8ncia de tres mesos cada any.<\/p>\n

Jubilaci\u00f3 anticipada volunt\u00e0ria: s’establia a partir dels seixanta-tres anys amb un m\u00ednim de trenta-tres anys de cotitzaci\u00f3. Per\u00f2 per cada any d’avan\u00e7ament de la jubilaci\u00f3 es perd un 7,5% del valor de la pensi\u00f3.<\/p>\n

Jubilaci\u00f3 parcial anticipada: es va mantenir la jubilaci\u00f3 parcial a seixanta-un anys. Per\u00f2 es va fer un canvi molt important: a partir d’aquest moment l’empresa pagar\u00e0 a la Seguretat Social, tant pel treballador que es jubila parcialment com pel que li supleix amb un contracte de relleu, la cotitzaci\u00f3 \u00edntegra. Com aquesta jubilaci\u00f3 requereix l’acord de l’empresari, i aix\u00f2 augmenta tant el cost per a l’empresa, en la pr\u00e0ctica, s’ha gaireb\u00e9 abolit aquest dret.<\/p>\n

Per\u00edode de c\u00e0lcul per a la base reguladora de la pensi\u00f3: l’ASE ho eleva de 15 a 25 anys (progressivament a ra\u00f3 d’un any des de 2013 a 2022). Cal recordar que en 1985, quan el govern de\u00a0Felipe\u00a0Gonz\u00e1lez, amb Almunia de Ministre de Treball, va elevar el per\u00edode de c\u00e0lcul de 2 a 8 anys, UGT i CCOO van respondre amb grans mobilitzacions, CCOO fins i tot va convocar una vaga general?<\/p>\n

L’ASE tamb\u00e9 va modificar l’escala de c\u00e0lcul de la base reguladora de la pensi\u00f3, col\u00b7locant-la des del 50% de la base reguladora\u00a0als 15 anys\u00a0fins al 100% de la base reguladora als 37. El que significa que per a tenir una pensi\u00f3 completa caldr\u00e0 tenir trenta-set anys cotitzats.<\/p>\n

L’ASE va introduir tamb\u00e9 un nou element que suposar\u00e0 encara m\u00e9s reduccions de la pensi\u00f3: el \u00abfactor de sostenibilitat\u00bb, que suposava que, a partir de 2027, cada cinc anys, es revisarien \u00abels par\u00e0metres fonamentals\u00bb del sistema en funci\u00f3 de les difer\u00e8ncies entre \u00abl’esperan\u00e7a de vida\u00a0als 67 anys\u00a0de la poblaci\u00f3 l’any en qu\u00e8 s’efectu\u00ef la revisi\u00f3 i l’esperan\u00e7a de vida\u00a0als 67 anys\u00a0en 2027\u00bb<\/em>. \u00c9s a dir, que si augmenta l’esperan\u00e7a de vida, es reduirien proporcionalment les pensions. Aquest factor va ser avan\u00e7at de data en la reforma de Rajoy de 2013.<\/p>\n

Les \u00abmillores\u00bb incloses en l’ASE<\/strong><\/h4>\n

A m\u00e9s d’aquestes retallades, l’ASE inclo\u00efa algunes propostes, limitades, de millora, per\u00f2 la majoria no es van complir. Per exemple, la Seguretat Social havia de treure un decret sobre el procediment d’aprovaci\u00f3 de coeficients reductors de l’edat de jubilaci\u00f3 per a treballs especialment insans o penosos. Aquest Decret, l’elaboraci\u00f3 del qual estava ja compromesa en un Acord de 2006, es va aprovar en 2012, per\u00f2 no s’ha aprovat cap coeficient reductor.<\/p>\n

Tamb\u00e9 es van acordar la integraci\u00f3 en el r\u00e8gim general de Seguretat Social dels r\u00e8gims especials agrari i d’empleades de llar. Es va fer per\u00f2 en el cas del R\u00e8gim Agrari, es van incloure unes condicions impossibles d’aconseguir per a desocupaci\u00f3 i jubilaci\u00f3 anticipada (com a m\u00ednim dins dels \u00faltims deu anys 6 han de ser de treball efectiu i jornades reals).<\/p>\n

Separaci\u00f3 de les fonts de finan\u00e7ament: les prestacions no contributives i universals i els complements a m\u00ednims de pensions van passar a estar a c\u00e0rrec dels Pressupostos de les Administracions P\u00fabliques.<\/p>\n

Entre les promeses incomplides, l’augment de les places de formaci\u00f3 professional (l’any passat m\u00e9s de 100.000 joves es van quedar sense pla\u00e7a en l’FP), la promesa \u201cd’ocupaci\u00f3 estable, amb una carrera professional definida, de tots aquells empleats p\u00fablics de l’Administraci\u00f3 General de l’Estat i dels seus Organismes P\u00fablics que realitzin la seva activitat laboral en l’\u00e0mbit de la I+D+I\u00bb<\/em> no s’ha complert (la Llei de la Ci\u00e8ncia continua avui permetent la seva precarietat per a tota la vida).<\/p>\n

Les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’ASE<\/strong><\/h4>\n

La Plataforma de Sindicalistes per la Democr\u00e0cia i la Independ\u00e8ncia Sindical va recollir m\u00e9s de 2.000 signatures d’afiliats i sindicalistes d’UGT i CCOO rebutjant la signatura de l’ASE. Una representaci\u00f3 dels signants va ser rebuda pels secretaris generals d’UGT i CCOO, C\u00e1ndido M\u00e9ndez i Ignacio Fern\u00e1ndez Toxo. L’amplitud de la campanya demostrava l’ampli rebuig de les persones treballadores i dels sindicalistes cap a aquest acord que, per primera vegada, associava als sindicats a la signatura d’una retallada de pensions.<\/p>\n

Per a molts treballadors i treballadores, la signatura de l’ASE ha marcat un abans i un despr\u00e9s en la seva relaci\u00f3 amb els sindicats. De fet, la decisi\u00f3 del moviment de pensionistes d’organitzar-se per si mateixos i les seves retic\u00e8ncies cap als sindicats es deuen, en bona part, al seu rebuig tant a l’ASE com a la retallada de pensions de 2011, resultat d’aquest, que els sindicats continuen defensant.<\/p>\n

La reivindicaci\u00f3 del moviment pensionista \u00e9s justa, senyor ministre. El Govern de coalici\u00f3 es declara \u00abprogressista\u00bb o \u00abd’esquerres\u00bb, Per a la majoria ser progressista o d’esquerres \u00e9s trencar amb les pol\u00edtiques que s’ha dut a terme pels governs de Zapatero o Rajoy aquests \u00faltims deu anys. Per tant, un govern d’esquerres ha de derogar la reforma del 2011 i no basar-se en ella com a \u00abrefer\u00e8ncia\u00bb per als seus plans de treball.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 767 \u2013 veure en castell\u00e0) El nou ministre de Seguretat Social, Jos\u00e9 Luis\u00a0Escriv\u00e1\u00a0declarava recentment a Par\u00eds que, en mat\u00e8ria de jubilacions, la seva refer\u00e8ncia, \u00absens dubte\u00bb, \u00e9s la reforma de 2011, la derogaci\u00f3 de la qual reivindiquen els pensionistes en les seves mobilitzacions. \u00abCrec que la reforma de l’any 2011 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4423","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4423","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4423"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4423\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4430,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4423\/revisions\/4430"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4423"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4423"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4423"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}