{"id":4434,"date":"2020-02-10T14:04:48","date_gmt":"2020-02-10T12:04:48","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4434"},"modified":"2020-02-10T14:13:02","modified_gmt":"2020-02-10T12:13:02","slug":"es-lhora-dunir-forces-per-la-republica","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/es-lhora-dunir-forces-per-la-republica\/","title":{"rendered":"\u00c9s l’hora d’unir forces per la Rep\u00fablica"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 768<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Als militants, als treballadors i treballadores, a la joventut de tots els pobles de l’Estat<\/p>\n

El per\u00edode obert amb la formaci\u00f3 del govern de coalici\u00f3 PSOE\/PODEM amb el suport parlamentari de partits bascos i catalans suscita, sens dubte, expectatives i, en molts casos, il\u00b7lusions \u2013encara que siguin limitades\u2013 en amplis sectors de la classe obrera, la joventut i, en particular, al poble catal\u00e0.<\/p>\n

<\/p>\n

Es modificar\u00e0 radicalment la pol\u00edtica que els diferents governs han dut a terme des del Pla d’austeritat de maig de 2010? Un pla, no l’oblidem, al servei de la banca i de les grans empreses que ha comportat desocupaci\u00f3, precaritzaci\u00f3, reducci\u00f3 dels serveis p\u00fablics, caiguda dels salaris, acompanyat d’un augment de la repressi\u00f3, i el poder arbitrari de la instituci\u00f3 judicial a les ordres de la Monarquia.<\/p>\n

Es donar\u00e0 una sortida democr\u00e0tica i de pau a les aspiracions de la immensa majoria del poble catal\u00e0, que, m\u00e9s enll\u00e0 d’ideologies, es pronuncia \u2013un 82 per cent segons les enquestes\u2013 per poder exercir el dret a decidir, per la llibertat dels presos i la fi de la persecuci\u00f3 judicial a m\u00e9s de 2.500 ciutadans catalans, i que, per tant, no es reconeixen en la Monarquia?<\/p>\n

Es resoldran aviat i prou els greus problemes creats per les m\u00faltiples contrareformes laborals i de pensions (en particular, l’Ase, de febrer de 2011, que va suposar una veritable ruptura generacional)? Es recuperar\u00e0 el dret a la lliure negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva, la fi de la precaritzaci\u00f3 del treball?<\/p>\n

Es dotar\u00e0 de nou als serveis p\u00fablics i a les infraestructures dels mitjans necessaris per a respondre a les necessitats del conjunt de la poblaci\u00f3 i tancar la via a la privatitzaci\u00f3, al balafiament i a l’imperi del sup\u00f2sit \u00ablliure mercat\u00bb?<\/p>\n

Les persones treballadores i els pobles d’aquest pa\u00eds estem vivint una conjuntura hist\u00f2rica, paral\u00b7lelament a les classes treballadores i pobles de tota Europa i m\u00e9s enll\u00e0. En efecte, tots els r\u00e8gims pol\u00edtics estan en crisis. Aqu\u00ed la sofreix l’anomenat \u00abr\u00e8gim del 78\u00bb o sigui de l’any en qu\u00e8 es \u00abva aprovar\u00bb, sota l’amena\u00e7a d’un cop militar, la Constituci\u00f3 que preservava una bona part de les institucions de la dictadura, en primer lloc imposant la Monarquia a canvi de recon\u00e8ixer alguns drets, la majoria dels quals ja havien estat durament conquistats als carrers. Aquest r\u00e8gim viu una crisi accelerada. En primer lloc perqu\u00e8 apareix com el que \u00e9s, un enorme par\u00e0sit que viu a costa de la poblaci\u00f3 treballadora i de tots els pobles. La perviv\u00e8ncia d’aquest r\u00e8gim \u00e9s una amena\u00e7a di\u00e0ria a les llibertats, amb el seu aparell judicial arbitrari, un r\u00e8gim que ha fet que aquest pa\u00eds tingui els menors nivells d’ocupaci\u00f3, drets laborals i serveis p\u00fablics de tots els pa\u00efsos de l’entorn.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2 no ser\u00e0 prenent per exemple els diferents r\u00e8gims europeus com la majoria social i els pobles trobaran soluci\u00f3 als seus problemes, a les seves reivindicacions, a les seves necessitats. Les institucions europees han demostrat el seu car\u00e0cter reaccionari al servei de les multinacionals, i pa\u00efsos germans i ve\u00efns com Fran\u00e7a sofreixen un r\u00e8gim, la V Rep\u00fablica, obstinat a destruir tot el que la classe obrera francesa va conquistar amb les armes a la m\u00e0 l’any 1945, despr\u00e9s de la derrota del feixisme. L’actual atac contra el sistema de pensions, sens dubte el m\u00e9s garantista del m\u00f3n, que se suma a l’anterior reforma laboral, i els atacs contra l’ensenyament i la salut mostren la seva veritable cara. I com \u00e9s l\u00f2gic, davant la resist\u00e8ncia de la classe treballadora i les seves organitzacions, l’arma de la repressi\u00f3 es multiplica, contra les \u00abarmilles grogues\u00bb, la joventut estudiantil, les manifestacions sindicals.<\/p>\n

S\u00f3n fen\u00f2mens comuns en tots els pa\u00efsos europeus. La qual cosa ens obliga a buscar les causes. No \u00e9s una crisi m\u00e9s, no \u00e9s una simple crisi de govern o ni tan sols de r\u00e8gim, es tracta de la descomposici\u00f3 del sistema de producci\u00f3 capitalista, que no ofereix a la humanitat m\u00e9s que guerres, desocupaci\u00f3, destrucci\u00f3 de drets, destrucci\u00f3 de la naturalesa..<\/p>\n

No sols \u00e9s la Monarquia<\/h4>\n

La que est\u00e0 caduca, \u00e9s el sistema basat en la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3, distribuci\u00f3 i canvi.<\/p>\n

Totes les institucions que es van conformar despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial \u2013i en l’Estat espanyol en la transici\u00f3\u2013 estan en fallida. Totes viuen la contradicci\u00f3 entre les exig\u00e8ncies del capital financer que vol \u00abacabar amb tot\u00bb, amb totes les conquestes que se li van arrencar en dos segles de lluita de classes, tot el que significa drets i llibertats, i la resist\u00e8ncia de les classes treballadores i dels pobles que volen viure.<\/p>\n

No \u00e9s casualitat que assistim, des de Santiago de Xile a Beirut, passant per Alger o Par\u00eds, a una mobilitzaci\u00f3, una revolta que busca convertir-se en revoluci\u00f3 i que posa al centre una q\u00fcesti\u00f3: acabar amb el sistema.<\/p>\n

En efecte milions de persones treballadores, de joves, de desocupats, es posen en moviment i busquen instruments per a combatre, per a resistir a la barb\u00e0rie d’aquest sistema, i, en aquesta cerca, en la majoria dels casos, rebutgen als vells partits, o els atorguen, com al nostre pa\u00eds, una confian\u00e7a limitada. Un rebuig que sorgeix per raons pr\u00e0ctiques, per experi\u00e8ncia. Com m\u00e9s s’agreuja la crisi del sistema capitalista, arrossegant a la mis\u00e8ria a les classes treballadores, als pobles a la barb\u00e0rie, m\u00e9s s’aferren els dirigents d’aquestes organitzacions, tant les \u00abvelles\u00bb com les \u00abnoves\u00bb, a la defensa d’aquest sistema. Aquestes organitzacions han viscut i viuen ajudant a preservar el sistema d’opressi\u00f3 i explotaci\u00f3. Substituint reivindicacions per \u00abreformes\u00bb, buscant la concertaci\u00f3, el \u00abdialogo social\u00bb, marc d’aplicaci\u00f3 \u00abconsensuada\u00bb de les contrareformes, en comptes de plantejar la negociaci\u00f3 lliure i la lluita de classes.<\/p>\n

Per a sectors cada vegada m\u00e9s amplis de les masses, aquestes organitzacions (malgrat molts militants) formen part del sistema, s\u00f3n part del problema, i no de la soluci\u00f3.<\/p>\n

Confrontats al nostre pa\u00eds a deu anys de contrareformes, destinades a mantenir el r\u00e8gim mon\u00e0rquic i el poder de l’alta finan\u00e7a, s’est\u00e0 tancant una etapa.<\/p>\n

Totes les mobilitzacions de certa amplitud fins i tot partint de reivindicacions parcials, xoquen amb les institucions d’un r\u00e8gim opressor (les retallades de la llibertat sindical, l’Estatut viciat per les reformes laborals, les lleis d’estabilitat de l’art. 135 de la Constituci\u00f3, els poders repressius que v\u00e9nen de la dictadura…).<\/p>\n

\u00c9s l’exemple del poble catal\u00e0, les exig\u00e8ncies del qual no tenen cabuda en el r\u00e8gim mon\u00e0rquic i la seva constituci\u00f3. Exigeixen una sortida democr\u00e0tica per a tots els pobles. Una sortida que no pot ser una altra que la Rep\u00fablica.<\/p>\n

\u00c9s el cas de la mobilitzaci\u00f3 dels i les pensionistes: la defensa de l’actual sistema p\u00fablic de pensions xoca obertament amb el poder del capital financer i les seves institucions. No \u00e9s casualitat que l’FMI, la UE, l’OCDE, el Banc d’Espanya, tots a l’un\u00edson, exigeixen desmantellar el sistema p\u00fablic.<\/p>\n

I aquestes mobilitzacions avui dia capdavanteres, no tenen sortida en el marc mon\u00e0rquic. Un marc en el qual no poden ser defensades conseq\u00fcentment pels dirigents de les organitzacions que \u00abprometen, pel rei i la Constituci\u00f3\u00bb mantenir el r\u00e8gim en nom de la mal anomenada Unitat d’Espanya, que no \u00e9s m\u00e9s que la unitat de les institucions heretades del franquisme, garants de l’explotaci\u00f3 i l’opressi\u00f3, i, al mateix temps, al servei de la pol\u00edtica agressiva de l’imperialisme dominant a escala internacional. D’aqu\u00ed les bases militars de Mor\u00f3n i Rota, amena\u00e7a directa contra els pobles del Magreb.<\/p>\n

Tenen ra\u00f3 els 49 diputats que es van negar a rebre al Borb\u00f3.<\/p>\n

Els i les pensionistes s’han vist obligats a sortejar la pol\u00edtica de la direcci\u00f3 de les confederacions sindicals, que van signar l’Ase i ara defensen algunes reivindicacions per\u00f2 s’agarren al rellan\u00e7ament del Pacte de Toledo que des de 1995 ha proposat contrareforma rere contrareforma.<\/p>\n

El poble catal\u00e0, amb la joventut al capdavant des del 14 d’octubre de l’any passat<\/span>, i la massiva mobilitzaci\u00f3 contra la condemna als presos, cerca l’alian\u00e7a amb la joventut, la classe treballadora i els pobles de la resta de l’Estat per a fer front junts al r\u00e8gim mon\u00e0rquic.<\/p>\n

Com \u00e9s normal, en aquests moments la majoria social, els pobles desitgen que el nou govern actu\u00ef. La pilota aquesta en el seu camp.<\/p>\n

Per\u00f2 davant l’ofensiva del capital i els franquistes, \u00e9s indispensable l’acci\u00f3 decidida dels treballadors, com els pensionistes, els de Nissan, l’acci\u00f3 dels agricultors, la mobilitzaci\u00f3 en defensa de les dones.<\/p>\n

Per aix\u00f2 \u00e9s indispensable que les organitzacions obreres i populars defensin amb total independ\u00e8ncia les exig\u00e8ncies dels qui representen, i posant en primer i \u00fanic lloc la conquesta o la recuperaci\u00f3 de drets perduts, la llibertat dels presos, la fi de l’assetjament judicial.<\/p>\n

Els agricultors avui mobilitzats en tot el pa\u00eds posen en el centre la contradicci\u00f3 de la situaci\u00f3. No poden viure del seu treball. Els qui es beneficien de la seva suor s\u00f3n els grans monopolis de la distribuci\u00f3, Mercadona, Dia, Carrefour… que s’embutxaquen enormes beneficis, mentre els grans latifundistes es beneficien de la Pol\u00edtica Agr\u00e0ria Comuna de la Uni\u00f3 Europea. La paradoxa \u00e9s que la concentraci\u00f3 de la terra \u00e9s encara major que en els anys\u00a030, i que la necess\u00e0ria Reforma Agr\u00e0ria \u00e9s impensable sense atacar el poder d’aquests monopolis, \u00e9s a dir, la seva expropiaci\u00f3, per a permetre preus justos per als jornalers i agricultors, preus moderats per a la massa de la poblaci\u00f3 treballadora. Donar\u00e0 el govern algun pas en aquest sentit? O se’ns tragu\u00e9s de nou l’espantall de\u00a0Vox?<\/p>\n

La secci\u00f3 de la IV Internacional a Espanya prepara el seu congr\u00e9s<\/strong><\/h4>\n

En tot el pa\u00eds, en tots els pobles, desenes de milers de militants encap\u00e7alen la lluita dels pensionistes, busquen detenir el desmantellament de la ind\u00fastria de l’autom\u00f2bil, com en Nissan. Milers de joves desperten a la lluita i busquen el suport i experi\u00e8ncia de les generacions anteriors.<\/p>\n

I tots constaten que des de novembre de 2012 les grans organitzacions han rebutjat tota acci\u00f3 de conjunt. Una actitud que, de fet, ha perm\u00e8s que els atacs i contrareformes s’adoptin i apliquin.<\/p>\n

Aquests militants observen tamb\u00e9 que, per a moltes organitzacions pol\u00edtiques, l’\u00fanic objectiu sembla ser obtenir llocs, diputacions, ministeris i subvencions de l’Estat, les autonomies, els ajuntaments.<\/p>\n

La secci\u00f3 de la Quarta Internacional a Espanya va ser fundada\u00a0el febrer\u00a0de 1980 per militants que havien combatut contra la Constituci\u00f3 del 78. Es va fundar sobre la base de la ruptura amb aquest r\u00e8gim, del combat per la Rep\u00fablica (per la qual cosa els governs la van il\u00b7legalitzar durant quatre anys).<\/p>\n

Avui aquest combat, encara que sens dubte les condicions han canviat, t\u00e9 una actualitat particular.<\/p>\n

Rep\u00fablica no \u00e9s un debat acad\u00e8mic, per als qui busquen una sortida favorable a la poblaci\u00f3 treballadora \u00e9s una necessitat com l’aigua que es beu, com l’aire que es respira.<\/p>\n

La lluita per la Rep\u00fablica avui \u00e9s el que permet conjuminar reivindicacions i drets, acabar amb l’opressi\u00f3 i l’explotaci\u00f3. La lluita per la Rep\u00fablica avui \u00e9s el que permetr\u00e0 restablir l’alian\u00e7a entre la classe treballadora i els pobles que es va forjar espont\u00e0niament en la lluita contra Franco.<\/p>\n

El Congr\u00e9s que prepara la secci\u00f3 de la IV Internacional a Espanya comparteix la cerca de milers de militants que busquen agrupar-se creant instruments per a ajudar els treballadors i pobles a unir-se, acabar amb la Monarquia i organitzar-se democr\u00e0ticament (al nostre entendre en una Uni\u00f3 de Rep\u00fabliques Sobiranes). Per aix\u00f2 convidem als companys interessats a participar en aquest debat i desenvolupar la col\u00b7laboraci\u00f3.<\/p>\n

El nostre Congr\u00e9s t\u00e9 com a lema ajudar en les mobilitzacions presents a preparar el torrent revolucionari que obri la via a la Rep\u00fablica del poble, per al poble, dels pobles, per als pobles.<\/p>\n

Comit\u00e8 Executiu del Partit Obrer Socialista Internacionalista<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 768 \u2013 veure en castell\u00e0) Als militants, als treballadors i treballadores, a la joventut de tots els pobles de l’Estat El per\u00edode obert amb la formaci\u00f3 del govern de coalici\u00f3 PSOE\/PODEM amb el suport parlamentari de partits bascos i catalans suscita, sens dubte, expectatives i, en molts casos, il\u00b7lusions \u2013encara […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4434","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4434","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4434"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4434\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4443,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4434\/revisions\/4443"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4434"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4434"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4434"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}