{"id":4449,"date":"2020-02-19T10:59:03","date_gmt":"2020-02-19T08:59:03","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4449"},"modified":"2020-02-19T10:59:03","modified_gmt":"2020-02-19T08:59:03","slug":"febrer-2019-febrer-2020-un-any-de-revolucio-a-algeria","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/febrer-2019-febrer-2020-un-any-de-revolucio-a-algeria\/","title":{"rendered":"Febrer 2019, febrer 2020, un any de revoluci\u00f3 a Alg\u00e8ria"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 769<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>El 22 de febrer de 2019, contra el 5\u00e8 mandat de\u00a0Buteflika, el poble algeri\u00e0 es va llan\u00e7ar al carrer per milions. Era la resposta a l’\u00faltima provocaci\u00f3 del r\u00e8gim. L’aixecament revolucionari del poble algeri\u00e0, expressi\u00f3 dels processos revolucionaris que estan obrint-se pas a escala internacional, \u00e9s profund, cerca acabar amb el r\u00e8gim que va confiscar la revoluci\u00f3 de 1962.<\/strong><\/p>\n

<\/p>\n

Un any despr\u00e9s, la revoluci\u00f3 continua en marxa.\u00a0Luisa\u00a0Hanune, empresonada injustament durant m\u00e9s de\u00a09\u00a0mesos, ha estat alliberada despr\u00e9s de la campanya desenvolupada pel Partit dels Treballadors (PT) i l’Acord Internacional dels Treballadors i dels Pobles (AIT) en m\u00e9s de 100 pa\u00efsos. Represa aix\u00ed\u00a0Luisa\u00a0Hanune\u00a0el lloc que li correspon en la lluita perqu\u00e8 es\u00a0vagi\u00a0el r\u00e8gim i s’obri pas una veritable Assemblea Constituent Sobirana.<\/strong><\/p>\n

Resumim a continuaci\u00f3 alguns punts de l’article \u00abAlg\u00e8ria:\u00a030\u00a0anys de combat del Partit dels Treballadors\u00bb<\/strong>, publicat en el n\u00famero 102 de la Veritat, juliol de 2019. Aquest article proporciona les claus per a entendre la situaci\u00f3 que es viu al pa\u00eds i el lloc que el\u00a0PT\u00a0ocupa a Alg\u00e8ria i a escala internacional.<\/p>\n

El\u00a0PT\u00a0contra el cop d’estat<\/strong><\/h4>\n

El 26 de desembre de 1991 se celebren eleccions legislatives a Alg\u00e8ria. En la primera volta, el Front Isl\u00e0mic de Salvaci\u00f3 (FIS) obt\u00e9 el 47,3% dels vots enfront del 23,4% del\u00a0FLN, antic partit \u00fanic que continua dirigint el pa\u00eds. La segona tornada no tindr\u00e0 lloc.<\/p>\n

Sota capa de lluita contra\u00a0el FIS, s’organitza una violenta repressi\u00f3 contra la poblaci\u00f3. L’Alt Comit\u00e8 d’Estat (HCE), \u00e9s a dir, l’Estat Major militar\u00a0es fa amb\u00a0el poder.<\/p>\n

Els dos principals dirigents\u00a0del FIS\u00a0s\u00f3n detinguts i empresonats.<\/p>\n

Nom\u00e9s el\u00a0PT, que combat l’islamisme pol\u00edtic, es pronuncia contra la interrupci\u00f3 del proc\u00e9s electoral, contra la repressi\u00f3, per l’alliberament dels dirigents\u00a0del FIS.<\/p>\n

En un \u00abManifest d’Alarma\u00bb, llan\u00e7at en 1993 pel\u00a0PT\u00a0s’afirma: \u00abl’Assemblea Constituent Sobirana \u00e9s l’\u00fanica capa\u00e7 de definir un programa que garanteixi els drets dels treballadors i de la joventut\u00bb.<\/p>\n

\u00c9s l’\u00e8poca de l’enfonsament de l’URSS. Els principals pa\u00efsos imperialistes fan costat al r\u00e8gim algeri\u00e0, a condici\u00f3 que apliqui les exig\u00e8ncies\u00a0del FMI.<\/p>\n

La lluita per la pau<\/strong><\/h4>\n

Els militants\u00a0del FIS\u00a0perseguits per l’ex\u00e8rcit passaran en part a la clandestinitat i a la lluita armada. L’ex\u00e8rcit decreta l’estat d’emerg\u00e8ncia i es desplega per tot el pa\u00eds per a \u00aberradicar\u00bb\u00a0al FIS.<\/p>\n

Va ser el \u00abdecenni negre\u00bb, amb la mort de 250.000 algerians i algerianes. El r\u00e8gim aprofita per a reprimir i obrir el pa\u00eds als trusts internacionals.<\/p>\n

A\u00efllat en la classe pol\u00edtica, el\u00a0PT\u00a0fa campanya entre el poble contra l’\u00aberradicaci\u00f3\u00bb i per la pau[1]<\/a>.<\/p>\n

El 13 de gener de 1995 se celebra a Roma una confer\u00e8ncia dels partits algerians de l’oposici\u00f3. No es tractava d’establir un programa com\u00fa, sin\u00f3 de parar el vessament de sang i impedir la guerra civil. All\u00ed es va aprovar un acord nacional que enumera totes les condicions per a l’establiment de la pau.<\/p>\n

El r\u00e8gim utilitza aquest per\u00edode per a executar els plans d’ajust estructural\u00a0del FMI.<\/p>\n

En les eleccions legislatives de juny de 1997, el\u00a0PT\u00a0obt\u00e9 4 escons.<\/p>\n

El\u00a0PT\u00a0realitza una extensa campanya per la pau que culmina en una \u00abconfer\u00e8ncia per la pau\u00bb.<\/p>\n

El r\u00e8gim es trontolla i la guerra entre clans fa que per primera vegada sigui un civil, excombatent de la guerra d’alliberament,\u00a0Abdelaziz\u00a0Buteflika, el candidat del r\u00e8gim a les presidencials de 1999.<\/p>\n

Per a preservar el r\u00e8gim,\u00a0Buteflika\u00a0fa campanya incloent la q\u00fcesti\u00f3 de la pau. En 1999 convoca un refer\u00e8ndum per a \u00abrestaurar la pau civil a Alg\u00e8ria\u00bb.<\/p>\n

El combat del\u00a0PT\u00a0pel reconeixement de la llengua berber<\/strong><\/h4>\n

Amb la pau ressorgeix la lluita de classes. Enfront de l’onada vaguista de 2001, el r\u00e8gim juga la carta de la divisi\u00f3 entre\u00a0berber\u00f3fons\u00a0i\u00a0arab\u00f3fons.<\/p>\n

L’assassinat d’un estudiant en una comissaria de la Cab\u00edlia (regi\u00f3\u00a0berber\u00f3fona) el 19 d’abril de 2001 desencadena manifestacions de joves en tota la regi\u00f3 que s\u00f3n fero\u00e7ment reprimides (m\u00e9s de 100 morts).<\/p>\n

El\u00a0PT\u00a0exigeix el reconeixement de la llengua berber (el\u00a0tamazight) com a llengua nacional i oficial, en peus d’igualtat amb l’\u00e0rab.<\/p>\n

Algun temps despr\u00e9s, per temor a nous desordres,\u00a0Buteflika\u00a0reconeix el\u00a0tamazight\u00a0com a llengua oficial.<\/p>\n

2013-2014, s’obre un nou per\u00edode<\/strong><\/h4>\n

La revoluci\u00f3 que es desenvolupa a Tun\u00edsia sembra el p\u00e0nic entre els cercles dirigents del r\u00e8gim algeri\u00e0. Un esdeveniment precipita la crisi del r\u00e8gim.<\/p>\n

En 2012-2013, el president\u00a0Buteflika\u00a0est\u00e0 greument malalt i \u00e9s v\u00edctima d’un ictus, amb greus conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n

Un clan dirigit per la seva fam\u00edlia utilitza l’autoritat del president per a dirigir la marxa del pa\u00eds.<\/p>\n

Els ajustos de comptes s’intensifiquen, els esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3 es multipliquen. Els oligarques es lliuren a un saqueig minuci\u00f3s del pa\u00eds amb major activitat que abans.<\/p>\n

El\u00a0PT\u00a0denuncia i combat aquest saqueig. En el seu peri\u00f2dic\u00a0Fraternit\u00e9\u00a0(febrer de 2015) llegim: \u00abAli\u00a0Haddad, president del\u00a0FCE\u00a0(organitzaci\u00f3 patronal algeriana), actuant com un cap d’Estat paral\u00b7lel, ha lliurat un full de ruta a pr\u00e0cticament tots els ministres del govern.<\/p>\n

Ignorant l’article 17 de la Constituci\u00f3 que enumera els sectors estrat\u00e8gics, flama obrir tots els sectors al capital privat\u00bb.<\/p>\n

El clan que s’arroga el poder decidir\u00e0 que\u00a0Buteflika\u00a0es torni a presentar a les eleccions presidencials del 2014 per a un 4t mandat. Ser\u00e0 reelegit amb una escass\u00edssima participaci\u00f3 i un frau massiu.<\/p>\n

Per l’Assemblea Constituent<\/strong><\/h4>\n

En 2018, el\u00a0PT\u00a0empr\u00e8n una nova campanya d’agitaci\u00f3, dirigint-se al president contra el clan ocult, amb l’exig\u00e8ncia d’una Assemblea Constituent Sobirana que recaptar\u00e0 centenars de milers de signatures, que ha constitu\u00eft una palanca per a ajudar a la mobilitzaci\u00f3 contra el r\u00e8gim.<\/p>\n

Al comen\u00e7ament de 2019, el clan ocult que dirigeix el r\u00e8gim anuncia que el president\u00a0Buteflika\u00a0\u00e9s candidat a les presidencials per a un 5\u00e8 mandat.<\/p>\n

Luisa\u00a0Hanune\u00a0denuncia el 5\u00e8 mandat. L’11 de febrer, entrevistada pel diari\u00a0TSA, declara: \u00abestem perqu\u00e8 tot el sistema es\u00a0va\u00a0i lluitem per l’elecci\u00f3 d’una Assemblea Constituent\u00bb.<\/p>\n

Comen\u00e7a la revoluci\u00f3 a Alg\u00e8ria<\/strong><\/h4>\n

El dia 22 de febrer, el poble es llan\u00e7a al carrer per centenars de milers, la joventut al capdavant. Comen\u00e7a la revoluci\u00f3 a Alg\u00e8ria.<\/p>\n

El\u00a0PT, que combat el r\u00e8gim des de fa decennis, crida a la dissoluci\u00f3 de l’Assemblea Popular Nacional (APN). En conseq\u00fc\u00e8ncia, vota la dimissi\u00f3 del seu grup parlamentari d’aquesta\u00a0APN.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3 de crisi, el r\u00e8gim exclou a una part del clan\u00a0Buteflika\u00a0amb l’anunci de la retirada del president. El president del Consell Constitucional, A.\u00a0Bensal\u00e1, passa a ser president inter\u00ed. Proposa llavors una confer\u00e8ncia nacional a tots els partits i organitzacions.<\/p>\n

El\u00a0PT\u00a0decideix no participar, perqu\u00e8 no pot formar part d’una operaci\u00f3 de rescat del sistema i del r\u00e8gim. Considera que la revoluci\u00f3 algeriana s’articula entorn del dret del poble algeri\u00e0 d’exercir la seva plena sobirania, que comen\u00e7a que es vagi el sistema com a condici\u00f3 sine qua non<\/em> de qualsevol canvi real.<\/p>\n

Sota la mobilitzaci\u00f3 revolucion\u00e0ria del poble, aquesta confer\u00e8ncia nacional \u00e9s un fiasco. Cap partit s’atrevir\u00e0 a respondre favorablement.<\/p>\n

Com en tota revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria, es planteja la q\u00fcesti\u00f3 del poder, en les manifestacions s’obre pas l’exig\u00e8ncia d’una Assemblea Nacional Constituent.<\/p>\n

Per al cap de l’Estat Major,\u00a0Gaid\u00a0Sal\u00e1, tot el que reclama la fi del r\u00e8gim \u00e9s sospit\u00f3s.
\nEl 9 de maig, un tribunal militar (i no civil), sota l’autoritat de l’Estat Major, convoca a\u00a0Luisa\u00a0Hanune\u00a0com a testimoni, per a finalment empresonar-la per \u00abcomplot per a canviar el r\u00e8gim\u00bb.<\/p>\n

Tal com d\u00e8iem a l’inici d’aquesta carta setmanal, la impressionant campanya duta a terme pel\u00a0PT\u00a0i\u00a0el AIT, ha fet que\u00a0Luisa\u00a0Hanune\u00a0est\u00e0 en llibertat despr\u00e9s de\u00a09\u00a0mesos de pres\u00f3. Sense acceptar cap condemna, sense renunciar al combat per la revoluci\u00f3, la qual cosa inclou continuar la lluita per l’alliberament de tots els presos pol\u00edtics a Alg\u00e8ria, per\u00a0la ANC.<\/p>\n

[1]<\/a> Cal recordar aqu\u00ed que, tot just fundat, al gener de 1991, Luisa Hanune i una delegaci\u00f3 de l’PT participen en la fundaci\u00f3 de l’Acord Internacional dels Treballadors i dels Pobles (AIT), que, en vig\u00edlies de la primera guerra d’el Golf contra l’Iraq, va llan\u00e7ar una crida contra la guerra i l’explotaci\u00f3, i des de fa 30 anys ha participat en totes les seves iniciatives i confer\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 769 \u2013 veure en castell\u00e0) El 22 de febrer de 2019, contra el 5\u00e8 mandat de\u00a0Buteflika, el poble algeri\u00e0 es va llan\u00e7ar al carrer per milions. Era la resposta a l’\u00faltima provocaci\u00f3 del r\u00e8gim. L’aixecament revolucionari del poble algeri\u00e0, expressi\u00f3 dels processos revolucionaris que estan obrint-se pas a escala internacional, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4449","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4449","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4449"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4449\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4451,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4449\/revisions\/4451"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4449"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4449"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4449"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}