{"id":4517,"date":"2020-04-06T11:54:25","date_gmt":"2020-04-06T09:54:25","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4517"},"modified":"2020-05-03T13:42:42","modified_gmt":"2020-05-03T11:42:42","slug":"un-nou-pacte-de-la-moncloa-per-a-que","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/un-nou-pacte-de-la-moncloa-per-a-que\/","title":{"rendered":"Un nou Pacte de la Moncloa, per a qu\u00e8?"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 776<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Les \u00faltimes decisions del Govern, particularment el tancament temporal d’empreses amb el \u00abperm\u00eds retribu\u00eft recuperable\u00bb, el decret sobre l'\u00bbescut social\u00bb i les 50 mesures socials del Consell de Ministres del dimarts 31 de mar\u00e7, han provocat una crid\u00f2ria en contra dels partits franquistes, de la patronal i de la\u00a0Brunete\u00a0medi\u00e0tica. El dilluns 30, Pablo\u00a0Casado, va amena\u00e7ar fins i tot amb retirar el seu suport al Govern, i no votar a favor de la convalidaci\u00f3 en el Congr\u00e9s d’aquests decrets (fins ara han aprovat la convalidaci\u00f3 de tots).\u00a0In\u00e9s\u00a0Arrimadas\u00a0es va queixar de no haver estat consultada i\u00a0Abascal\u00a0va demanar la dimissi\u00f3 de S\u00e1nchez i la formaci\u00f3 d’un govern de \u00absalvaci\u00f3 nacional\u00bb, amb el PP, el PSOE i Vox. Entretant la patronal va criticar l’encariment de les condicions de l’acomiadament, que va titllar de \u00abderogaci\u00f3 d’elements essencials\u00bb de la reforma laboral. Fins i tot el PNB va mostrar el seu empipament perqu\u00e8 afectava la ind\u00fastria pesant basca.<\/p>\n

<\/p>\n

Per\u00f2 les coses van r\u00e0pides. A m\u00e9s de la patronal i el govern basc, el Pent\u00e0gon va protestar per la paralitzaci\u00f3 d’ind\u00fastries que li subministraven materials. Immediatament, la pretesa paralitzaci\u00f3 de l’activitat industrial va quedar molt esdentegada pel Ministeri d’Ind\u00fastria i la seva circular… que considera \u00abessencials\u00bb (com donar menjar a la poblaci\u00f3, o l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria) les activitats d’importaci\u00f3\/exportaci\u00f3. En la pr\u00e0ctica es tracta de les ag\u00e8ncies de les multinacionals i la ind\u00fastria basca. La mesura d’Ind\u00fastria va comptar amb l’aprovaci\u00f3 del PNB i la protesta de\u00a0LAB\/ELA.<\/p>\n

Per\u00f2 les protestes de la dreta i la patronal perqu\u00e8 algunes mesures \u00abesgarrapen lleument els interessos\u00bb capitalistes no aguanten el contrast amb la realitat: en efecte, 833.000 ocupacions perdudes en vint dies (sense comptar el treball no declarat), l’epid\u00e8mia sense control amb centenars i centenars de morts diaris, l’hecatombe en els geri\u00e0trics (3.000 morts a Madrid en tres setmanes) deixen poc marge als discursos dels franquistes… \u00e9s un desastre presidit pel rei, amb l’ex\u00e8rcit, la policia i la gu\u00e0rdia civil en primera l\u00ednia… per\u00f2, en la situaci\u00f3 actual, abans de res, necessiten\u00a0del\u00a0PSOE, d’Unides Podem\u00a0i del seu govern per la seva influ\u00e8ncia en la majoria treballadora i les seves organitzacions.<\/p>\n

Tot temen que fen\u00f2mens com la casserolada que els ve\u00efns de Pamplona van rebre a l’ex\u00e8rcit, que pretenia patrullar els seus carrers, es generalitzin, que el rebuig que des del primer dia s’organitza en no pocs centres de treball creixi exponencialment.<\/p>\n

Ara, la unitat de la naci\u00f3 amb el rei?<\/strong><\/h4>\n

Als atacs furibunds de les dretes franquistes, el govern respon acceptant la proposta dels quals volen lligar-li a elles: s\u00f3n necessaris uns nous Pactes de la Moncloa.<\/p>\n

El ministre de Transports, Jos\u00e9 Luis\u00a0\u00c1balos, declarava en una entrevista en\u00a0RNE\u00a0que el Govern \u00abveuria b\u00e9\u00bb apostar per una f\u00f3rmula similar als Pactes de la Moncloa, que van marcar, segons ell, \u00abun temps d’arrencada en el democr\u00e0tic i l’econ\u00f2mic\u00bb<\/em> sotmetent als partits d’esquerres i democr\u00e0tics a un acord amb els franquistes. \u00abSi ens plantegem un projecte de pa\u00eds, de car\u00e0cter nacional, d’acord… ve molt b\u00e9, perqu\u00e8 la unitat i el comprom\u00eds sempre enforteixen\u00bb.<\/em> Pedro S\u00e1nchez ho repeteix en la televisi\u00f3 en anunciar una nova prolongaci\u00f3 de l’estat d’alarma, amb reobertura de les empreses tancades el 30 de mar\u00e7.<\/p>\n

Immediatament, la premsa es llan\u00e7a en suport d’aquesta iniciativa. I els comentaristes pol\u00edtics \u00abm\u00e9s eximis\u00bb. Per exemple, Enric Juliana, director adjunt de La Vanguardia<\/em>, escrivia que els acords de la Moncloa \u00abno van ser un pacte per a canviar de Govern, ni per a excloure a ning\u00fa. Van ser un pacte de salvaci\u00f3 democr\u00e0tica\u00bb<\/em>. Res nou en el cas d’aquest senyor en el seu suport a aquesta mena de pactes. Quan es van signar els pactes, els va secundar amb entusiasme des del PSUC, partit en qu\u00e8 militava. Fa a penes un any recordava en un tuit que \u00absignava en ‘Treball’ com\u00a0EJRicart. Ho recordo amb molt d’orgull\u00bb<\/em>. En Radi 5 o la Ser, el divendres, els tertulians ens parlaven tamb\u00e9 de les virtuts dels Pactes de la Moncloa.<\/p>\n

Alguns dirigents sindicals entren al drap. Unai Sord proposava en Onda\u00a0Cero\u00a0\u00abun gran pacte d’Estat per a poder sortir d’aquesta crisi\u00bb<\/em>.<\/p>\n

De moment, Pablo\u00a0Casado\u00a0no es pronuncia, per\u00f2 demana al govern que, per a arribar a acords, moderi el que ell considera l’excessiva influ\u00e8ncia de Podemos en les \u00faltimes decisions. Pablo\u00a0Iglesias\u00a0tampoc s’ha manifestat, per\u00f2 ERC sembla rebutjar de pla la idea. \u00abSi alg\u00fa creu que aix\u00f2 s’arregla amb les solucions de les dretes \u2014que han deixat l’Estat de benestar, inclosa la sanitat p\u00fablica, en una situaci\u00f3 absolutament lamentable que ara estem sofrint\u2014 \u00e9s perqu\u00e8 no t\u00e9 mem\u00f2ria\u00bb<\/em>, segons els republicans. \u00abLa sortida d’aquesta crisi ha de ser social per a no tornar a caure en l’error de deixar que el paguin els de sempre, mentre es rescata a bancs i poderosos i no als ciutadans i a les fam\u00edlies. Considerem que aix\u00f2 \u00e9s absolutament incompatible amb la Gran Coalici\u00f3 que alguns desitgen\u00bb<\/em>, declaraven a la premsa fonts d’Esquerra.<\/p>\n

Els uns i els altres reaccionen diferent (des del punt de vista social i nacional) a una sensaci\u00f3 comuna. Tots temen que aix\u00f2 no aguant, que el sentiment com\u00fa que cal ajustar comptes, que no espera \u2013ho veuen als hospitals, en milers de petits o grans conflictes\u2013 s’incrementi com a la gent pugui sortir al carrer, reunir-se, manifestar-se. Sense anar m\u00e9s lluny, el dimarts els estibadors d’Algesires es van declarar espont\u00e0niament en vaga, en protesta per la falta de plantilla i d’equips de protecci\u00f3 individual (explica el seu sindicat que m\u00e9s de 400 empleats, aproximadament un 30% de la plantilla, es troba de baixa per diferents motius, entre altres per trobar-se en quarantena per haver estat en contacte amb casos d’infectats de coronavirus).<\/p>\n

A quin preu?<\/strong><\/h4>\n

No \u00e9s dolent recordar els sacrificis que van representar per als treballadors els Pactes de la Moncloa, signats per tots els partits, amb l’excepci\u00f3 de Fraga que nom\u00e9s va signar la part econ\u00f2mica i que despr\u00e9s es va convidar a fer costat als agents socials<\/em> (CCOO els va subscriure immediatament, i UGT es va resistir al principi, per\u00f2 va acabar signant-los). Com recordava Enric Juliana, en l’article que citem abans, \u00abels pactes de la Moncloa van limitar el creixement dels salaris al 22%<\/em> [amb la inflaci\u00f3 pels n\u00favols]. Els treballadors amb ocupaci\u00f3 van renunciar a vuit punts del seu poder adquisitiu per a salvar el pa\u00eds. Es va instaurar la llibertat d’acomiadament per a un m\u00e0xim del 5% de les empreses\u00bb<\/em>. A m\u00e9s, els pactes van portar amb si l’acceptaci\u00f3 de la restauraci\u00f3 de la Monarquia en la persona de l’hereu designat pel dictador Franco (quin regal). Amb el monarca corrupte, en el mateix paquet, anaven els jutges masclistes i reaccionaris, els policies torturadors… I tamb\u00e9 l’acceptaci\u00f3 que els afusellats seguissin en les cunetes i no es demanessin responsabilitats pels assassinats, les tortures, etc.<\/p>\n

Tindrem ara que\u00a0renunciar a derogar les reformes laborals i de pensions, la\u00a0LOMCE, la\u00a0llei mordassa? Caldr\u00e0 acceptar com a \u00abinevitables\u00bb les retallades en la sanitat, l’ensenyament i els serveis p\u00fablics, i tamb\u00e9 noves retallades? Caldr\u00e0 acceptar les propostes del Pacte de Toledo rebutjades en el seu moment per ERC i UP, que inclo\u00efen no actualitzar les pensions segons l’IPC, lligar als sindicats a la comissi\u00f3 del Pacte de Toledo, substituir el finan\u00e7ament per cotitzacions…?<\/p>\n

Mentre se’ns proposen sacrificis com els de 1977, o encara majors, el govern rebutja la proposta, m\u00e9s que moderada, de Pablo\u00a0Iglesias\u00a0d’arbitrar un impost d’entre un 2 i un 3,5% sobre els 1.000 patrimonis m\u00e9s alts del pa\u00eds.<\/p>\n

I tot aix\u00f2 per a qu\u00e8? En vespres del 14 d’abril, el que busca el pacte no \u00e9s la \u00abreconstrucci\u00f3\u00bb del pa\u00eds, sin\u00f3 salvar al Rei, als especuladors, a la banca… I cobrir, com en 1978, les responsabilitats dels quals han desmantellat la sanitat i convertit els geri\u00e0trics en \u00abmorideros\u00bb.<\/p>\n

A canvi d’aquest enorme sacrifici pels bancs, \u00abEuropa\u00bb ofereix nom\u00e9s engrunes per a ajudar a una possible renda m\u00ednima. 10 000 o 15 000 milions \u00abno \u00e9s un pr\u00e9stec, \u00e9s un regal\u00bb, diu l’holand\u00e8s\u00a0Rutte.<\/p>\n

Amb aquestes propostes de pactes, els que fa poc ens van dir que ara calia estar tots units, i que ja arribaria el moment d’ajustar comptes, ara ens diuen que el que cal fer \u00e9s acostar l’espatlla entre tots. Tots. D’acord amb els empresaris, els corruptes, els que han saquejat sanitat i ensenyament i el borb\u00f3 lladre<\/p>\n

Aquesta crisi ha demostrat que el capitalisme no fa una altra cosa que afavorir crisi i pand\u00e8mies. Que oblida als m\u00e9s pobres i que nom\u00e9s pensa en el seu benefici. Ajudarem al fet que segueixin aix\u00ed les coses? Cal nacionalitzar la banca. M\u00e9s que mai \u00e9s necessari utilitzar tots els recursos per a posar-los al servei de la societat. Perqu\u00e8 no faltin les pensions, ni la sanitat, ni l’ensenyament ni el salari de funcionaris i tota mena d’ajudes.<\/p>\n

O repetirem aix\u00f2 de 2008, quan es van retallar els serveis p\u00fablics, els salaris, els drets, mentre se li van proporcionar cr\u00e8dits monstruosos a la banca perqu\u00e8 ells especulessin amb els diversos estats i clients?<\/p>\n

Cal acabar amb la monarquia. La crisi no ens pot fer oblidar a la dinastia de lladres que ens governa. Ni al pare ni al fill c\u00f2mplice, com menys, de tot el que ha fet el seu pare.<\/p>\n

O realment canviem les coses o nom\u00e9s farem blanquejar als responsables d’aquesta situaci\u00f3 sobre la base de l’esfor\u00e7 com\u00fa. Cap consideraci\u00f3 amb els quals han destru\u00eft la sanitat, amb els retalladors de pensions i salaris.<\/p>\n

I \u00e9s que, enfront d’aquesta proposta de \u00abpactes d’Estat\u00bb, els treballadors, la joventut, els pobles de tot l’Estat no renuncien a les seves reivindicacions. En aquests moments de greu crisi, aquestes reivindicacions, les llibertats, la Rep\u00fablica, apareixen cada dia\u00a0relacionades\u00a0a ulls de sectors m\u00e9s amplis de militants.<\/p>\n

La tasca a la qual us convidem \u00e9s ara estar al costat de la nostra classe, promovent elements de resist\u00e8ncia, teixint relacions organitzades per a ajudar als combats en curs, i als quals s’anuncien, obrint una perspectiva pol\u00edtica favorable als treballadors, a la majoria, \u00e9s a dir, posar sobre la taula la necessitat d’acabar amb el r\u00e8gim nascut dels pactes de la Moncloa, imposar la Rep\u00fablica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 776 \u2013 veure en castell\u00e0) Les \u00faltimes decisions del Govern, particularment el tancament temporal d’empreses amb el \u00abperm\u00eds retribu\u00eft recuperable\u00bb, el decret sobre l’\u00bbescut social\u00bb i les 50 mesures socials del Consell de Ministres del dimarts 31 de mar\u00e7, han provocat una crid\u00f2ria en contra dels partits franquistes, de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4517","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4517","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4517"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4517\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4522,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4517\/revisions\/4522"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4517"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4517"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4517"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}