{"id":4559,"date":"2020-04-27T12:24:43","date_gmt":"2020-04-27T10:24:43","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4559"},"modified":"2020-04-27T12:25:39","modified_gmt":"2020-04-27T10:25:39","slug":"quan-passi-aixo-canviaran-moltes-coses","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/quan-passi-aixo-canviaran-moltes-coses\/","title":{"rendered":"\u00abQuan passi aix\u00f2 canviaran moltes coses\u00bb"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 779<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Aix\u00f2 ens repeteixen una vegada i una altra, pol\u00edtics i comentaristes. Ens diuen coses com a \u00abquan passi la crisi del coronavirus\u00bb la producci\u00f3 de medicaments deixar\u00e0 d’estar concentrada a la Xina i l’\u00cdndia, i es recuperar\u00e0 per als pa\u00efsos europeus i els EUA, que la producci\u00f3 de m\u00e0scares i equips de protecci\u00f3 deixar\u00e0 d’estar localitzada a la Xina, s’acabaran les retallades en la Sanitat, es crear\u00e0 un servei de salut en l’\u00e0mbit de la Uni\u00f3 Europea que d’acord amb el que \u00e9s la UE nom\u00e9s serviria per a dinamitar els serveis de salut que existeixen realment, que s\u00f3n els de cada pa\u00eds), es far\u00e0 un repartiment m\u00e9s just de la riquesa… I aix\u00ed pod\u00edem seguir fins a l’infinit, i m\u00e9s enll\u00e0. \u00c9s una vegada m\u00e9s el conte que el capitalisme es pot reformar, que resulta possible un \u00abcapitalisme bo, civilitzat\u00bb, un \u00abcapitalisme amb rostre hum\u00e0\u00bb.<\/p>\n

<\/p>\n

Per\u00f2 Quan ens prometen aquestes coses, molts girem la vista enrere, cap a la crisi de 2008!. I cap a les crisis anteriors. Tamb\u00e9 llavors es van fer moltes promeses, per\u00f2 les coses van seguir igual. O pitjor.<\/p>\n

Retornar la producci\u00f3 als pa\u00efsos m\u00e9s desenvolupats?<\/strong><\/h4>\n

Per a respondre a aquesta pregunta, cal fer una primera consideraci\u00f3. No \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de bona o mala voluntat, sin\u00f3 de les lleis del sistema basat en la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3, del capitalisme.<\/p>\n

Sota aquesta manera de producci\u00f3, els beneficis del capitalista, propietari dels mitjans de producci\u00f3, es basen en l’extracci\u00f3 de la plusv\u00e0lua al treballador assalariat, perqu\u00e8 al treballador o treballadora se li paga un salari, que ha de garantir les condicions de la seva superviv\u00e8ncia i de la seva fam\u00edlia, per\u00f2 que, en tot cas equival solament a una part del que produeix (l’altra part \u00e9s la plusv\u00e0lua). Com vulgui que aquestes \u00abcondicions de superviv\u00e8ncia\u00bb estan socialment determinades (no s\u00f3n les mateixes a Alemanya que a Vietnam), la suma del salari directe i diferit varia segons cada pa\u00eds. Per aquest motiu el capitalista, buscant el m\u00e0xim benefici, traslladi la producci\u00f3 als pa\u00efsos o llocs on li resulta m\u00e9s barat produir. Compensa amb els baix\u00edssims salaris la menor qualificaci\u00f3 de la m\u00e0 d’obra.<\/p>\n

Per aix\u00f2, la sider\u00fargia i la construcci\u00f3 naval van tancar les seves f\u00e0briques a Europa i van traslladar la producci\u00f3 a Corea del Sud i despr\u00e9s a la Xina. De la mateixa manera, la ind\u00fastria t\u00e8xtil va tancar les seves f\u00e0briques a Catalunya i va traslladar la producci\u00f3 al Marroc i a Turquia, despr\u00e9s va tancar al Marroc i Turquia i es va traslladar a la Xina, d’aqu\u00ed a Bangladesh i a Vietnam… i aix\u00ed seguir\u00e0, buscant on pagar menys salaris i obtenir majors beneficis.<\/p>\n

El mateix ha passat amb la producci\u00f3 dels \u00abprincipis actius\u00bb dels medicaments, Al voltant del 80% dels principis actius de f\u00e0rmacs usats a Europa i els Estats Units es produeixen a l’\u00cdndia i a la Xina, i l’\u00cdndia t\u00e9 una poderosa ind\u00fastria de producci\u00f3 de medicaments gen\u00e8rics.<\/p>\n

De la mateixa manera, la producci\u00f3 de m\u00e0scares es fa gaireb\u00e9 exclusivament a la Xina. Es calcula que, des de l’1 de mar\u00e7, la Xina ha exportat 3.860 milions de m\u00e0scares i 37,5 milions de vestits de protecci\u00f3.<\/p>\n

L’\u00fanica excepci\u00f3 \u00e9s la ind\u00fastria militar. Les \u00faniques drassanes que queden a Espanya produeixen vaixells per a l’ex\u00e8rcit (i els venen a altres pa\u00efsos, com l’Ar\u00e0bia Saudita). Per\u00f2 aqu\u00ed el que es protegeix no \u00e9s la producci\u00f3 industrial, sin\u00f3 el secret militar, la patent de les armes.<\/p>\n

Canviar\u00e0 aix\u00f2 despr\u00e9s de la crisi del coronavirus? Fer-ho significaria que el capitalista decideix fabricar medicaments o m\u00e0scares a Fran\u00e7a o a Espanya, encara que hagi de pagar salaris m\u00e9s alts. El problema \u00e9s que el benefici del capitalista prov\u00e9 de l’extracci\u00f3 de la plusv\u00e0lua, per\u00f2 es realitza en el mercat, com a resultat de la venda del seu producte. I com vendr\u00e0 aquestes medicines o aquestes m\u00e0scares m\u00e9s cares que les fabricades a la Xina o l’\u00cdndia? Els especuladors, els \u00abfons voltor\u00bb propietaris de bon part de les empreses continuaran mantenint la seva inversi\u00f3 en aquesta empresa que no aconsegueix vendre els seus productes, en lloc de fer-ho en una empresa xinesa que els embeni com rosquilles?<\/p>\n

Aqu\u00ed no hi ha una patent sotmesa a secret militar. Fins i tot els ex\u00e8rcits encarreguen la fabricaci\u00f3 dels seus uniformes a factories t\u00e8xtils de la Xina o Vietnam.<\/p>\n

S’ha parlat de retornar a Europa la producci\u00f3 de medicaments o de productes sanitaris. No cal dir que els productes sider\u00fargics, els vaixells, la roba… continuaran fabricant-se on al capitalista li aconsegueixin majors beneficis.<\/p>\n

Un repartiment m\u00e9s just de la riquesa?<\/strong><\/h4>\n

En 1916, Vlad\u00edmir Lenin escrivia \u00abL’imperialisme, fase superior del capitalisme\u00bb<\/em>, obra en la qual descrivia la fusi\u00f3 del capital industrial i del capital bancari en el capital financer, la constituci\u00f3 d’un mercat mundial, i la concentraci\u00f3 de la producci\u00f3 en empreses industrials cada vegada m\u00e9s grans.<\/p>\n

Ha passat m\u00e9s d’un segle, dues guerres mundials, nombroses crisis econ\u00f2miques, i el fenomen que descrivia Lenin no ha fet, des de llavors, m\u00e9s que augmentar.<\/p>\n

L’ONG Oxfam deia en el seu informe de 2020 sobre les desigualtats mundials, que \u00abla riquesa de l’1% m\u00e9s ric del planeta correspon a m\u00e9s de dues vegades la riquesa del 90% de la poblaci\u00f3 (6.900 milions de persones)\u00bb. I afegia que 2.153 multimilionaris atresoren m\u00e9s riqueses que 4.600 milions de persones, que s\u00f3n el 60% de la poblaci\u00f3 mundial.\u00a0Arrizabalo\u00a0i\u00a0Halphen\u00a0expliquen en La Veritat<\/em> n\u00fam. 105 que \u00abBlackRock, empresa estatunidenca de gesti\u00f3 d’actius, declarava el febrer de 2019 que, amb 14 900 treballadors, gestiona 5,97 bilions de d\u00f2lars (equivalent a un 7,5% de tot el PIB mundial). Cal tenir en compte que, segons\u00a0The\u00a0Mckinsey\u00a0Global\u00a0Institute, nom\u00e9s el 10% dels grups que cotitzen en Borsa atresora el 80% de tots els guanys mundials\u00bb[1]<\/strong><\/a><\/em>.<\/p>\n

Pot revertir-se aquesta tend\u00e8ncia, que s’ha mantingut, i fins i tot accelerat, durant m\u00e9s de cent anys? \u00c9s possible aquest \u00abrepartiment m\u00e9s solidari de la riquesa\u00bb? Oxfam, a qui cit\u00e0vem abans, opina que bastaria amb canviar les pol\u00edtiques fiscals perqu\u00e8 les grans companyies i fortunes paguessin m\u00e9s imposats. De fet, nom\u00e9s un 4% de la recaptaci\u00f3 fiscal mundial prov\u00e9 de les grans riqueses. Caldria preguntar-se per qu\u00e8 no ho ha fet cap govern, en cap pa\u00eds del m\u00f3n, ni de \u00abdretes\u00bb, ni d'\u00bbesquerres\u00bb, ni d'\u00bbesquerra plural\u00bb. Com se li posa el cascavell al gat? Quin govern pot imposar-se a aquest 1% m\u00e9s ric, que va acaparar el 82% de la riquesa mundial generada en 2017? En \u00faltima inst\u00e0ncia, \u00e9s possible que es mantingui un r\u00e8gim democr\u00e0tic quan l’1% \u00e9s l’amo de tanta riquesa?<\/p>\n

En realitat, la concentraci\u00f3 de la producci\u00f3 en unes poques empreses \u00e9s el resultat de la necessitat de competir, d’incorporar maquin\u00e0ries cada vegada m\u00e9s complexes, i m\u00e9s cares, una carrera en la qual, com assenyalava\u00a0Trotsky\u00a0\u00abLes empreses grans gaudeixen de majors avantatges t\u00e8cnics, financeres, d’organitzaci\u00f3, econ\u00f2miques i pol\u00edtiques que les empreses petites\u00bb<\/em>.<\/p>\n

No hi haur\u00e0 m\u00e9s canvi que el que imposi la classe treballadora<\/strong><\/h4>\n

S\u00f3n les lleis que regeixen el sistema capitalista. Per aix\u00f2 el capitalisme no \u00e9s reformable, res canviar\u00e0 despr\u00e9s de la crisi del coronavirus, tret que ho canvi\u00ef la classe treballadora amb la seva mobilitzaci\u00f3, imposant als capitalistes, conquestes socials, com es van imposar, com a resultat de la lluita de classes, el dret a la jubilaci\u00f3, les vacances pagades, l’educaci\u00f3 b\u00e0sica obligat\u00f2ria a c\u00e0rrec de l’estat, l’exist\u00e8ncia de serveis de sanitat p\u00fablica, etc.<\/p>\n

En els \u00faltims anys hem vist a totes aquestes conquestes en perill, amena\u00e7ades per la voracitat del capital financer, que busca augmentar el grau d’explotaci\u00f3, la taxa de plusv\u00e0lua. Mentre es mantingui el domini del capital financer, aquests atacs seguiran, i totes les conquestes que s’arrenquin estaran sempre\u00a0en\u00a0l’objectiu del capital i els seus governs.<\/p>\n

[1]<\/a> Centralitzaci\u00f3 i concentraci\u00f3 de l’capital a l’\u00e8poca de l’imperialisme. La Veritat<\/em><\/strong> 105 pg. 35-43<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 779 \u2013 veure en castell\u00e0) Aix\u00f2 ens repeteixen una vegada i una altra, pol\u00edtics i comentaristes. Ens diuen coses com a \u00abquan passi la crisi del coronavirus\u00bb la producci\u00f3 de medicaments deixar\u00e0 d’estar concentrada a la Xina i l’\u00cdndia, i es recuperar\u00e0 per als pa\u00efsos europeus i els EUA, que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4559","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4559","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4559"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4559\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4563,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4559\/revisions\/4563"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4559"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4559"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4559"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}