{"id":4582,"date":"2020-05-11T12:07:55","date_gmt":"2020-05-11T10:07:55","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4582"},"modified":"2020-05-11T12:08:43","modified_gmt":"2020-05-11T10:08:43","slug":"lepidemia-lestat-dalarma-i-les-mesures-del-govern","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/lepidemia-lestat-dalarma-i-les-mesures-del-govern\/","title":{"rendered":"L’epid\u00e8mia, l’Estat d’Alarma i les mesures del Govern"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 781<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Quatre-cents onze treballadors i treballadores, militants, sindicalistes, joves, pensionistes, de diferents organitzacions i orientacions pol\u00edtiques i sindicals i de diferents punts de l’Estat, han signat una crida, que ha estat lliurat el 6 de maig a les principals organitzacions que parlen en nom de la poblaci\u00f3 treballadora<\/a>. En aquest text, titulat \u00abEl que cal reconstruir s\u00f3n els drets dels treballadors, la joventut, les dones i els majors!\u00bb es formulen 14 exig\u00e8ncies elementals, que exposem de manera sint\u00e8tica:<\/p>\n

<\/p>\n

    \n
  1. Realitzaci\u00f3 massiva de test de coronavirus<\/li>\n
  2. Confiscar les resid\u00e8ncies de majors privades.<\/li>\n
  3. Compliment de totes les normes de protecci\u00f3 abans de tota reincorporaci\u00f3 al treball<\/li>\n
  4. Prohibici\u00f3 immediata de tots els acomiadaments.<\/li>\n
  5. Subsidi de desocupaci\u00f3 indefinida i suficient per a tots els aturats.<\/li>\n
  6. Reversi\u00f3 de totes les retallades i privatitzacions en serveis p\u00fablics.<\/li>\n
  7. Inversi\u00f3 p\u00fablica i plans d’emerg\u00e8ncia que generin ocupaci\u00f3 p\u00fablica<\/li>\n
  8. Recuperar la producci\u00f3 industrial que garanteixi els subministraments b\u00e0sics<\/li>\n
  9. Derogaci\u00f3 de les reformes laborals.<\/li>\n
  10. Defensa, garantia i millora del sistema de pensions de repartiment. Derogar les reformes de pensions.<\/li>\n
  11. Derogaci\u00f3 de la LOMCE i totes les lleis que han destru\u00eft l’ensenyament p\u00fablic.<\/li>\n
  12. Derogaci\u00f3 de la llei mordassa, de l’article 315.3 del Codi Penal i de totes les mesures contra les llibertats i l’acci\u00f3 sindical.<\/li>\n
  13. Derogar l’article 135.3 de la Constituci\u00f3<\/li>\n
  14. Que paguin la reconstrucci\u00f3 els especuladors, els banquers i les grans fortunes, els 60.000 milions del rescat de la banca.<\/li>\n<\/ol>\n

    Podrien haver estat m\u00e9s exig\u00e8ncies, i hi ha moltes que no estan incloses expl\u00edcitament en el text i no obstant aix\u00f2, es dedueixen de la l\u00ednia d’aquest.<\/p>\n

    La r\u00e0pida difusi\u00f3 del text demostra que s\u00f3n mesurades compartides per milers de militants. I caldria preguntar-se per qu\u00e8 el Govern no les ha dut a terme<\/p>\n

    No s’han derogat les contrareformes<\/strong><\/h4>\n

    Alg\u00fa dir\u00e0 que el govern portava a penes dos mesos quan va comen\u00e7ar la pand\u00e8mia, i que ja hi haur\u00e0 temps de derogar-les. Una veritat a mig fer: encara que \u00e9s cert que el govern de coalici\u00f3 es va formar al gener, Pedro S\u00e1nchez governa des de la moci\u00f3 de censura del 15 de juny de 2018, secundant-se en la mateixa majoria parlament\u00e0ria en qu\u00e8 es recolza el seu govern actual, i no ha pres cap pas cap a la seva derogaci\u00f3. Tan sols ha derogat una mesura: l’acomiadament per malaltia, i el mateix que va derogar aquesta podia haver-lo fet amb moltes altres.<\/p>\n

    No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 menor. En les dur\u00edssimes condicions actuals, els empresaris gaudeixen, gr\u00e0cies a les reformes laborals, d’acomiadaments molt m\u00e9s f\u00e0cils i barats, de mecanismes per a imposar modificacions de les condicions laborals.<\/p>\n

    En el cas de la llei Mordassa, no sols no s’ha derogat, sin\u00f3 que el ministre\u00a0Marlaska\u00a0ha imposat una veritable orgia de multes (prop de 800.000) i detencions (7.000) durant l’Estat d’Alarma, utilitzant aquesta llei. Es vanagloria d’aix\u00f2 i proclama als quatre vents la \u00abutilitat\u00bb d’aquesta llei.<\/p>\n

    Quan la despesa afegida per les mesures adoptades durant l’Estat d’Alarma (es calcula un m\u00ednim de 200.000 milions d’euros) amena\u00e7a de portar el deute p\u00fablic al 120% del PIB, i el pagament d’interessos a 36.000 milions a l’any, l’article 135.3 de la Constituci\u00f3, que col\u00b7loca el pagament del deute i els seus interessos per sobre de qualsevol altra necessitat (de les pensions, de la despesa sanit\u00e0ria, del salari dels empleats i empleades p\u00fablics, i, en aquest cas per sobre de les vides de desenes de milers de ve\u00efns) compromet tota possibilitat de dedicar els fons necessaris a la reconstrucci\u00f3. I el 120% del PIB de deute compromet a governs i generacions futures. Ra\u00f3 de m\u00e9s per a aplicar l’exig\u00e8ncia del punt 14 de la crida, per a prendre mesures perqu\u00e8 pagui la reconstrucci\u00f3 l’1% de la poblaci\u00f3 que s’embutxaca el 25% de la riquesa produ\u00efda al pa\u00eds cada any i, en particular, els 60.000 milions regalats als banquers en 2010-2011.<\/p>\n

    Calia confiscar les resid\u00e8ncies de majors i les ind\u00fastries essencials<\/strong><\/h4>\n

    Basant-se a la Llei org\u00e0nica 4\/1981, que regula els estats d’alarma, excepci\u00f3 i lloc, el decret llei del 14 de mar\u00e7 imposant l’Estat d’Alarma, a fi d’aconseguir b\u00e9ns i serveis per a protegir la salut faculta a: \u00abintervenir i ocupar transit\u00f2riament ind\u00fastries, f\u00e0briques, tallers, explotacions o locals de qualsevol naturalesa, inclosos els centres, serveis i establiments sanitaris de titularitat privada, aix\u00ed com aquells que desenvolupin la seva activitat en el sector farmac\u00e8utic. Practicar requises temporals de tota mena de b\u00e9ns i imposar prestacions personals\u00bb<\/em>. Una ordre del 24 de mar\u00e7 faculta per a intervenir aix\u00ed les resid\u00e8ncies de majors.<\/p>\n

    Per\u00f2 davant la cat\u00e0strofe criminal de les resid\u00e8ncies de majors, deu comunitats aut\u00f2nomes han intervingut unes dotzenes de resid\u00e8ncies (de les 5.467), amb m\u00e9s de 14.000 morts per coronavirus. No hi ha hagut un pla general d’intervenci\u00f3 quan la mortaldat era general.<\/p>\n

    Davant l’escandalosa manca de m\u00e0scares, EPI o respiradors durant gaireb\u00e9 dos mesos, el Govern no va intervenir amb car\u00e0cter d’urg\u00e8ncia ind\u00fastries t\u00e8xtils per a fabricar m\u00e0scares i bates protectores, laboratoris per a fer proves, ind\u00fastries manufactureres per a fabricar respiradors… Aix\u00ed es van respectar els beneficis de les multinacionals. I el Govern es va llan\u00e7ar a tractar amb especuladors, que al cap de setmanes li van facilitar productes dubtosos i fins i tot fraudulents, mentre les morts es disparaven dia a dia malgrat els esfor\u00e7os dels treballadors de la sanitat.<\/p>\n

    De la mateixa manera, ha estat el respecte dels beneficis de les ind\u00fastries el que ha portat a la incorporaci\u00f3 precipitada de centenars de milers de treballadors als seus llocs de treball, en ple confinament, sense mesures de protecci\u00f3 adequades ni en l’empresa ni en el transport p\u00fablic. Aix\u00f2 es reflecteix fins i tot en les estad\u00edstiques de contagi oficials.<\/p>\n

    Una conclusi\u00f3 s’imposa: a pesar que el govern ha declarat en moltes ocasions que la seva prioritat era i \u00e9s salvar vides, resulta inq\u00fcestionable que \u00e9s impossible aconseguir aquest objectiu respectant l’inter\u00e8s privat per sobre de l’inter\u00e8s p\u00fablic.<\/p>\n

    La prohibici\u00f3 dels acomiadaments<\/strong><\/h4>\n

    El Govern va anunciar a so de bombo i platerets la prohibici\u00f3 dels acomiadaments durant l’Estat d’Alarma. Per\u00f2 no \u00e9s cert, la prohibici\u00f3 nom\u00e9s afecta als acomiadaments realitzats al\u00b7legant com a causa el coronavirus. Aix\u00ed ho estableix el decret de \u00abprohibici\u00f3\u00bb en el seu article 2: \u00abLa for\u00e7a major i les causes econ\u00f2miques, t\u00e8cniques, organitzatives i de producci\u00f3 en les quals s’emparen les mesures de suspensi\u00f3 de contractes i reducci\u00f3 de jornada previstes en els articles 22 i 23 del Reial decret llei (…) no es podran entendre com a justificatives de l’extinci\u00f3 del contracte de treball ni de l’acomiadament\u00bb<\/em>.<\/p>\n

    Com assenyalava en el seu moment un article publicat en Informaci\u00f3 Obrera, \u00abSi no s’al\u00b7lega com a causa justificativa de l’acomiadament les derivades del citat Reial decret, no queda emparat, i si s’al\u00b7lega, el jutjat social els declarar\u00e0 improcedents, amb indemnitzaci\u00f3 de trenta-tres dies\u00bb<\/em>. \u00c9s un fet. Des del 15 de mar\u00e7 hi ha un mili\u00f3 d’aturats m\u00e9s, una part per acomiadaments \u00abimprocedents\u00bb i una altra per no renovaci\u00f3 de contractes. I la patronal exigeix que el Govern li deixi les mans lliures per a milers d’acomiadaments individuals i d’ERE\u00a0quan acabin els\u00a0ERTE. De fet, en l’acord sobre prolongaci\u00f3 dels\u00a0ERTE, la patronal ha exigit \u2013 i govern i sindicats han acceptat- obrir l’aixeta dels acomiadaments: no s’obligar\u00e0 al manteniment de l’ocupaci\u00f3 en els casos d’acomiadaments procedents, la fi de la crida dels fixos discontinus o l’extinci\u00f3 de contractes temporals per expiraci\u00f3 de per\u00edode del contracte o per finalitzaci\u00f3 de l’obra o servei. Els milions amb contractes temporals pot ser, per tant, acomiadats quan acabi l’ERTE.<\/p>\n

    Preservar l’ocupaci\u00f3 exigia i exigeix la prohibici\u00f3 total dels acomiadaments. Aix\u00ed ho reclama la crida dels 411.<\/p>\n

    Qui mana en la Moncloa?<\/strong><\/h4>\n

    A la vista del que hem assenyalat, cal recordar que des del decret llei d’Estat d’Alarma en la Moncloa S\u00e1nchez no est\u00e0 sol sin\u00f3 \u00abajudat\u00bb per una representaci\u00f3 del Consell de Seguretat Nacional, presidit pel Rei i format en particular pels ex\u00e8rcits i el servei secret. Ning\u00fa ens ha explicat el que fan all\u00ed aquesta gent no triada, per\u00f2 s’acumulen els fets. Alt\u00edssims caps militars expliquen al poble at\u00f2nit com es lluita contra el virus. La inger\u00e8ncia d’aparells no triats ha estat en aquests dos mesos un obstacle a l’organitzaci\u00f3 racional del salvament. Hi ha prop de 800.000 ciutadans multats i no es coneix que cap amo de les resid\u00e8ncies de majors estigui en la pres\u00f3.<\/p>\n

    La pressi\u00f3 del capital financer s’inclina a favor d’un govern PSOE-PP, mentre les multinacionals i l’ambaixada nord-americana, d’una banda, i per un altre els seus \u00abajudants\u00bb de l’aparell d’Estat franquista irrompent en la Moncloa, pressionen al Govern entre altres coses per a…<\/p>\n

    La cerca d’un pacte amb les dretes<\/strong><\/h4>\n

    Des de fa setmanes, el Govern busca per tots els mitjans un gran \u00abpacte d’Estat\u00bb amb les dretes. Per exig\u00e8ncia del PP, s’ha constitu\u00eft una comissi\u00f3 parlament\u00e0ria per a preparar aquest pacte. La presideix\u00a0Patxi\u00a0L\u00f3pez i actua com a vicepresident\u00a0Enrique\u00a0Santiago, parlamentari d’Unides Podem\u00a0i secretari general del\u00a0PCE.<\/p>\n

    La primera conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquesta orientaci\u00f3 cap a un pacte amb la dreta ha estat la ruptura amb Esquerra Republicana en la q\u00fcesti\u00f3 de la prolongaci\u00f3 de l’Estat d’Alarma, una ruptura que si es consolida pot posar en perill\u00a0la mateixa continu\u00eftat\u00a0del govern.<\/p>\n

    Evidentment un pacte amb les dretes \u00e9s incompatible amb una sortida de la crisi que reconstrueixi els salaris, l’ocupaci\u00f3, els drets de la majoria treballadora, de la joventut, els pensionistes, les dones, com reclamen, en nom de molts altres, els 411 primers signants de la crida. I significaria, en particular, renunciar de manera definitiva a derogar les reformes laborals i de pensions.<\/p>\n

    El Govern no ha complert, de moment, les expectatives dels seus votants<\/strong><\/h4>\n

    Les condicions s\u00f3n dif\u00edcils, sens dubte. Els compromisos del govern espanyol, de tots els governs, amb les lleis d’estabilitat pressupost\u00e0ria i la regla de despesa, el seu respecte cap als interessos de les multinacionals, han impedit que es prenguin algunes de les mesures que la majoria treballadora que els va votar esperava. Ni s’han derogat totes les contrareformes, ni s’ha pujat l’SMI\u00a0a\u00a01000\u202f\u20ac\u00a0com van prometre Des del 15 de juny de 2018 i des de gener de 2020 no han faltat les oportunitats. El que ha faltat \u00e9s la voluntat pol\u00edtica, que, en aquests moments d’emerg\u00e8ncia nacional, quan als acomiadaments i l’epid\u00e8mia, s’afegeix l’amena\u00e7a imminent de retallades brutals, poden els treballadors continuar indefensos per no derogar la reforma laboral i les altres? Es fa encara m\u00e9s imprescindible aplicar mesures d’urg\u00e8ncia com les que cont\u00e9 la crida subscrita per 411 sindicalistes i militants. Hi ha alguna altra sortida? L’experi\u00e8ncia d’aquests \u00faltims mesos indica clarament que no. Que sense alliberar-se dels lligams que imposen les institucions del capital financer no ser\u00e0 possible defensar el treball, el salari, i la salut.<\/p>\n

    Perqu\u00e8 es facin passos cap a la satisfacci\u00f3 de les principals reivindicacions \u00e9s necessari organitzar-se i mobilitzar-se. La crida dels 411 pot ser un instrument que ajudi a aix\u00f2.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    (Publicat a la Carta Setmanal 781 \u2013 veure en castell\u00e0) Quatre-cents onze treballadors i treballadores, militants, sindicalistes, joves, pensionistes, de diferents organitzacions i orientacions pol\u00edtiques i sindicals i de diferents punts de l’Estat, han signat una crida, que ha estat lliurat el 6 de maig a les principals organitzacions que parlen en nom de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4582","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4582","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4582"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4582\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4594,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4582\/revisions\/4594"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4582"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4582"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4582"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}