{"id":4597,"date":"2020-05-18T12:08:31","date_gmt":"2020-05-18T10:08:31","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4597"},"modified":"2020-05-18T12:09:25","modified_gmt":"2020-05-18T10:09:25","slug":"implicacions-de-la-sentencia-del-tribunal-constitucional-alemany","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/implicacions-de-la-sentencia-del-tribunal-constitucional-alemany\/","title":{"rendered":"Implicacions de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional alemany"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 782<\/a><\/span><\/span> \u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>El dimecres 6 de maig, els jutges del Tribunal Constitucional alemany van q\u00fcestionar per mitj\u00e0 d’una sent\u00e8ncia la \u00ablegalitat\u00bb d’un dels programes del Banc Central Europeu (BCE). Banc presidit per\u00a0Christine Lagarde i que el seu vicepresident \u00e9s\u00a0Luis\u00a0de\u00a0Guindos. Aquesta sent\u00e8ncia es referia a la compra massiva de deute p\u00fablic que havia realitzat en el passat el BCE en els mercats secundaris. Recordem que la compra massiva de deute publica, permet als Estats endeutats mantenir la seva capacitat d’endeutar-se en el mercat a un inter\u00e8s relativament baix.<\/p>\n

<\/p>\n

Aquesta sent\u00e8ncia va provocar un veritable sisme institucional. Lagarde va anunciar immediatament que mantindria el seu programa de compra de deute. El divendres 8 de maig el Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea va declarar que la fallada del\u00a0TC\u00a0alemany \u00abamena\u00e7ava la unitat d’ordenament jur\u00eddic de la Uni\u00f3 i la seguretat jur\u00eddica\u00bb.<\/p>\n

La presidenta de la Comissi\u00f3 Europea, Ursula Von der Leyden, va declarar despr\u00e9s que el\u00a0TC\u00a0alemany havia \u00abenva\u00eft la sobirania europea\u00bb en extralimitar-se en les seves compet\u00e8ncies.<\/p>\n

El\u00a0TC\u00a0alemany en la seva sent\u00e8ncia d\u00f3na tres mesos al Bundesbank (banc central alemany) perqu\u00e8 es presentin proves que la compra de deute p\u00fablic dels diferents estats no \u00e9s una intervenci\u00f3 fiscal encoberta en favor de pa\u00efsos amb dificultats financeres com It\u00e0lia o Espanya. Si les explicacions no s\u00f3n \u00abclares\u00bb segons el parer del\u00a0TC\u00a0alemany, impedirien que el Bundesbank continu\u00e9s aportant fons al BCE si aquest continua comprant deute.<\/p>\n

El BCE viu de les aportacions dels diferents Bancs nacionals (dels 19 pa\u00efsos de la zona euro). El problema \u00e9s que la contribuci\u00f3 del Bundesbank \u00e9s la major de totes, un 26,4 per cent. Si el banc central alemany cess\u00e9s de participar, aix\u00f2 faria esclatar la base de l’eurozona amena\u00e7ant amb aix\u00f2 al conjunt de la UE.<\/p>\n

Quins interessos hi ha darrere d’aquest conflicte en aparen\u00e7a t\u00e8cnic<\/strong>?<\/h4>\n

El\u00a0TC\u00a0alemany representa els interessos d’una part substancial de la burgesia alemanya i de l’Estat reconstitu\u00eft despr\u00e9s de la II Guerra Mundial que en 1990 incorpora l’antiga RDA. L’estalvi i les rendes de la burgesia i sectors de les capes mitjanes a Alemanya \u00e9s considerable. \u00c9s una de les bases de l’estabilitat relativa de la seva economia capitalista \u2013en comparaci\u00f3 amb altres m\u00e9s vulnerables\u2013, per\u00f2 augmenta de manera important l’especulaci\u00f3 financera en detriment de la inversi\u00f3 massiva de l’Estat en serveis i infraestructures. La burgesia alemanya no \u00e9s un\u00e0nime sobre aquest tema, lluny d’aix\u00f2. Aix\u00ed, el govern Merkel no s’ha pronunciat ni a favor ni en contra de la sent\u00e8ncia del TC. Wolfgang\u00a0Sch\u00e4uble, l’actual president del Bundestag i que, quan era ministre d’Hisenda, havia atacat brutalment per compte del capital alemany als treballadors de Gr\u00e8cia i altres pa\u00efsos, diu que el\u00a0TC\u00a0assumeix el risc d'\u00bbamena\u00e7ar l’euro\u00bb. Finalment Friedrich\u00a0Merz, responsable directe de BlackRock (fons privat de pensions) a Alemanya i candidat a la presid\u00e8ncia de la CDU per a succeir com a canceller a Merkel, expressa de manera m\u00e9s directa la posici\u00f3 del capital financer i d\u00f3na suport a la \u00absent\u00e8ncia hist\u00f2rica\u00bb. \u00c9s aquest l’inter\u00e8s de la burgesia alemanya? El seu dilema \u00e9s profund, insoluble i expressa la insostenible crisi del lloc internacional d’Alemanya, al mateix temps que resulta mortal per a les institucions europees, fins i tot l’euro. Manifesta la crisi abissal del sistema capitalista. El dilema \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n

Si el Bundesbank bloqueja les compres de deute i fa esclatar el pla del BCE, aix\u00f2 pot llan\u00e7ar a una situaci\u00f3 grav\u00edssima a Estats com It\u00e0lia, Espanya i fins i tot Fran\u00e7a (que s\u00f3n alguns dels principals importadors de la ind\u00fastria alemanya i la seva alta tecnologia). Per exemple, l’ag\u00e8ncia de qualificaci\u00f3\u00a0Moodys\u00a0acaba d’anunciar la possibilitat de qualificar el deute itali\u00e0 com a \u00abbo escombraries\u00bb. Aquesta fallida arrossegaria necess\u00e0riament a la ind\u00fastria alemanya que sofreix ja les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra comercial deslligada per Trump i que veu tancant-se els seus mercats amb, per exemple, l’Iran, per\u00f2 sobretot amb la Xina a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’acord comercial entre els EUA i la Xina (que se situa en contradicci\u00f3 amb les regles de \u00ablliure comer\u00e7\u00bb de l’OMC).<\/p>\n

O per contra el BCE continua amb la seva pol\u00edtica de compra massiva de deute p\u00fablic en els mercats secundaris i sobretot amb la h\u00edper-expansi\u00f3\u00a0quantitativa garantida en un 26,4% per fons alemanys, la qual cosa podria provocar a m\u00e9s o menys curt termini l’explosi\u00f3 de la bombolla financera, amb ella tamb\u00e9 de l’euro, fins i tot de part important del sistema bancari, afectant molt greument a alguns Estats.<\/p>\n

Assistim, doncs, a un nou cap\u00edtol de la dislocaci\u00f3 del mercat mundial que t\u00e9 com un dels seus efectes la p\u00e8rdua r\u00e0pida del protagonisme dels pa\u00efsos europeus i la dislocaci\u00f3 de la UE, amb l’intent de cada burgesia de preservar el seu propi lloc en el mercat mundial (el\u00a0Br\u00e9xit\u00a0\u00e9s una expressi\u00f3 d’aix\u00f2)<\/p>\n

Les \u00abcimeres \u00abeuropees<\/strong><\/h4>\n

Recordem que el 10 d’abril va tenir lloc la reuni\u00f3 dels 19 ministres d’Economia i Finances dels pa\u00efsos de l’euro (l’anomenat Eurogrup), la qual va decidir proposar al Consell Europeu \u00abmobilitzar\u00bb 540.000 milions per a pr\u00e9stecs diversos, entre ells per a despeses sanit\u00e0ries (sense condicions) per un import m\u00e0xim del 2 per cent del PIB de cada pa\u00eds. Segons el vicepresident del BCE\u00a0Guindos\u00a0aix\u00f2 significaria per a Espanya uns 24.000 milions. Aquesta mesura va ser saludada per tots els apologistes de la UE com una cosa molt positiva revelant que per fi la UE actuava. Per\u00f2, enfront d’aquestes entusi\u00e0stiques declaracions, la realitat \u00e9s m\u00e9s prosaica. D’una banda aquests fons per a despeses urgents NO serien mobilitzats sin\u00f3 a partir de juny, i, per un altre, les \u00abcondicions\u00bb no semblen tan bones. Aix\u00ed, el divendres 8 de maig, la Ministra d’Hisenda,\u00a0Mar\u00eda\u00a0Jes\u00fas\u00a0Montero, va declarar que \u00abli semblava b\u00e9 aquest mecanisme d’ajudes, per\u00f2 que en aquest moment el Govern est\u00e0 trobant bon acolliment en el mercat del deute\u00bb. M\u00e9s sarc\u00e0sticament, el vicedirector de La Vanguardia, Manel P\u00e9rez, en la seva edici\u00f3 del 9 de maig titulava el seu article, \u00abAjuda? No, gr\u00e0cies\u00bb.<\/p>\n

El 23 d’abril es va reunir el Consell Europeu, que agrupa els 27 caps d’Estat o de Govern de la UE. Com es diu, \u00abla muntanya va parir un ratol\u00ed\u00bb. En efecte, l’\u00fanica decisi\u00f3 va ser donar vistiplau a la proposta de l’Eurogrup i, com no hi havia acord sobre la demanda d’It\u00e0lia i Espanya (i darrere Fran\u00e7a) de deute\u00a0mutualitzada\u00a0(o sigui amb suport com\u00fa), es va decidir demanar a la Comissi\u00f3 Europea (que a la fi reapareix) que fes una proposta per a crear un fons de reconstrucci\u00f3 que hauria de mobilitzar un bili\u00f3 i mig d’euros.<\/p>\n

El 6 de maig la Comissi\u00f3 Europea havia d’haver presentat aquesta proposta, per\u00f2 la sent\u00e8ncia del\u00a0TC\u00a0alemany era un veritable torpede, un anunci que s’oposaria a la compra massiva de deute en mercats secundaris i, m\u00e9s encara, a mobilitzar ajudes \u00aba fons perdut\u00bb o amb deute a llarg termini. Per m\u00e9s que el Tribunal de Just\u00edcia de la UE hagi declarat que les seves decisions prevalen sobre les d’un tribunal nacional, tothom sap que \u00e9s dif\u00edcil, si no impossible, que aquestes decisions es prenguin sense l’acord de les institucions alemanyes.<\/p>\n

Entretant la data del 6 de maig es va traslladar al 20 de maig, en qu\u00e8 la presidenta de la Comissi\u00f3 Europea ha de presentar el seu pla de reconstrucci\u00f3.<\/p>\n

Mentrestant, t\u00e0citament, i per pressi\u00f3 en particular del govern alemany, el ca del Tractat de la UE est\u00e0 susp\u00e8s. Aquest article regulava \u2013m\u00e9s aviat prohibia\u2013 les ajudes dels Estats a les empreses en crisis perqu\u00e8 \u00abfalsegen la lliure compet\u00e8ncia\u00bb. En aquest moment, 26 dels 27 Estats, especialment Alemanya, per\u00f2 tamb\u00e9 Holanda i Fran\u00e7a, estan posant en marxa \u00abdispositius nacionals\u00bb per a ajudar a les empreses (m\u00e9s de 100 dispositius nacionals estan ja en marxa). Milers de milions de suport a empreses com Lufthansa, Air France i unes altres. Alguns li criden a aix\u00f2 \u00abnacionalitzaci\u00f3\u00bb, com\u00a0es va fer amb\u00a0molts bancs en 2016. Per\u00f2 es tracta, m\u00e9s aviat, de \u00absocialitzar les perdudes\u00bb, per a reprivatitzar despr\u00e9s.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s l’alternativa que proposa el Govern alemany, \u00abajudar directament a les empreses\u00bb en comptes de crear deute\u00a0mutualitzada. El problema \u00e9s que, des del punt de vista de l\u2019\u201destabilitat capitalista\u00bb aquesta soluci\u00f3 implica obrir m\u00e9s encara les tisores entre els uns o els altres, perqu\u00e8 els que tenen enormes deutes i d\u00e8ficit dif\u00edcilment poden acudir a aquest recurs per falta de fons. I aix\u00ed es troben en primer lloc It\u00e0lia i Espanya, per\u00f2 tamb\u00e9 Portugal i Gr\u00e8cia.<\/p>\n

I arribem al fons de la q\u00fcesti\u00f3<\/strong><\/h4>\n

La ministra\u00a0Calvi\u00f1o, en l’informe enviat a Brussel\u00b7les, ha declarat que falten 80.000 milions d’euros per a acabar l’any (la difer\u00e8ncia entre recursos i despeses previstes). L’Airef\u00a0(Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, al servei del capital financer) diu que falten m\u00e9s aviat 150.000 milions. Aix\u00f2 seria nom\u00e9s el principi del cost milionari de la ‘reconstrucci\u00f3’ (sobretot en pagaments als empresaris i bancs). L’Autoritat Fiscal ha declarat el 6 de maig que \u00abels nivells del deute exigiran ajustos com els de la d\u00e8cada passada\u00bb. \u00c9s a dir, que s’est\u00e0 preparant un pla d’ajust.<\/p>\n

De moment, la vicepresidenta\u00a0Calvi\u00f1o\u00a0tracta de minorar el cost amb pr\u00e9stecs bancaris, m\u00e9s barats que els europeus. Per\u00f2 si el BCE no compra deute, la prima de risc augmentar\u00e0 i la possibilitat d’endeutar-se a baix inter\u00e8s desapareixer\u00e0 (avui el deute a\u00a0deu\u00a0anys \u00e9s al 0,1 per cent d’inter\u00e8s). Alguns experts assenyalen que, davant les exig\u00e8ncies dels banquers, el govern considera la possibilitat d’acceptar que el pa\u00eds es vegi sotm\u00e8s un rescat com els que va sofrir Gr\u00e8cia. Per tant, est\u00e0 rondant l’opci\u00f3 d’un altre pla de retallades amb la brutalitat del rescat.<\/p>\n

D’aqu\u00ed les insistents pressions del capital financer en favor d’un \u00abgovern fort\u00bb PSOE\/PP, capa\u00e7 d’imposar als pobles l’atur i la mis\u00e8ria despr\u00e9s del sofert ja amb Zapatero i sobretot amb Rajoy. El problema \u00e9s la decisi\u00f3 de resistir que manifesten els treballadors als hospitals i a les f\u00e0briques. Tracten d’utilitzar als sindicats per a contenir als treballadors: l’acord social del dilluns 11 sobre els\u00a0ERTE\u00a0\u00e9s una indicaci\u00f3 del Pacte Social que pot establir-se sobre la base de les exig\u00e8ncies de la patronal.<\/p>\n

Hi ha un altre cam\u00ed<\/strong><\/h4>\n

En efecte, partint dels interessos de la majoria treballadora, de la poblaci\u00f3, partint dels drets democr\u00e0tics (incloent-hi\u00a0els drets dels pobles), hi ha un altre cam\u00ed.\u00a0Els\u00a014 punts de la crida impulsada pel\u00a0CATP\u00a0inclouen mesures d’urg\u00e8ncia que apunten a una cosa evident: qui mana i per a qui?<\/p>\n

Posar sota el control de l’Estat les principals ind\u00fastries, els bancs perqu\u00e8 paguin tot el que deuen, restablir els serveis p\u00fablics i altres nom\u00e9s ser\u00e0 possible sota l’impuls d’una mobilitzaci\u00f3 massiva que derroti als banquers i franquistes, mobilitzaci\u00f3 de moment bloquejada per la situaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 per la pol\u00edtica de partits i sindicats que diuen parlar en nom de la majoria social, per\u00f2 que se subordinen a les ordres del Govern que en lloc d’anteposar els drets de la majoria ha demostrat en aquests dos mesos que t\u00e9 com a l\u00ednies vermelles la propietat privada i el r\u00e8gim mon\u00e0rquic. En nom de la defensa del govern \u00abamic\u00bb que se sotmet, es pret\u00e9n que el moviment obrer i els pobles combreguin amb rodes de mol\u00ed. Cal trencar aquesta subordinaci\u00f3 perqu\u00e8 els treballadors i els pobles tenen dret a viure.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 782 \u2013 veure en castell\u00e0) El dimecres 6 de maig, els jutges del Tribunal Constitucional alemany van q\u00fcestionar per mitj\u00e0 d’una sent\u00e8ncia la \u00ablegalitat\u00bb d’un dels programes del Banc Central Europeu (BCE). Banc presidit per\u00a0Christine Lagarde i que el seu vicepresident \u00e9s\u00a0Luis\u00a0de\u00a0Guindos. Aquesta sent\u00e8ncia es referia a la compra massiva […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-4597","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4597","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4597"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4597\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4605,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4597\/revisions\/4605"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4597"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4597"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4597"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}