{"id":4737,"date":"2020-08-03T19:15:36","date_gmt":"2020-08-03T17:15:36","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4737"},"modified":"2020-08-06T12:04:12","modified_gmt":"2020-08-06T10:04:12","slug":"els-drets-nacionals-requereixen-el-combat-de-treballadors-i-pobles-per-la-republica","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/els-drets-nacionals-requereixen-el-combat-de-treballadors-i-pobles-per-la-republica\/","title":{"rendered":"Els drets nacionals requereixen el combat de treballadors i pobles per la Rep\u00fablica"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 793-cat.pdf<\/a><\/span><\/span>\u00a0\u2013 veure en castell\u00e0<\/a>)<\/em><\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

1. La decisi\u00f3 dels jutges \u2013a inst\u00e0ncies de la Fiscalia\u2013 d’anul\u00b7lar l’aplicaci\u00f3 dels beneficis penitenciaris als republicans catalans no \u00e9s un acte innocu. En pol\u00edtica, rares vegades les coses es donen per casualitat. I que es doni en les circumst\u00e0ncies actuals t\u00e9 una lectura precisa: hi ha parts importants de l’aparell d’Estat que no volen ni sentir parlar de taules de di\u00e0leg \u2013encara que aquestes siguin purament formals\u2013 i estan disposades a dinamitar qualsevol possibilitat de sortida pol\u00edtica a la q\u00fcesti\u00f3 catalana.<\/p>\n

<\/p>\n

Per\u00f2 al marge del car\u00e0cter dubtosament legal de la mesura, expressa l’arbitrarietat del r\u00e8gim mon\u00e0rquic, del poder incontrolable de les institucions heretades de la dictadura, com l’aparell judicial, i demostra una vegada m\u00e9s la incompatibilitat entre democr\u00e0cia i Monarquia.<\/p>\n

Al mateix temps mostra el sotmetiment del Govern, que \u00e9s incapa\u00e7 d’enfrontar-se a aquests poders f\u00e0ctics i que es mostra impotent davant els abusos que cometen, acceptant les pressions d’un aparell profundament reaccionari, en nom d’una suposada \u00abseparaci\u00f3 de poders\u00bb en la qual ning\u00fa creu.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, la situaci\u00f3 sense sortida que imposa l’aparell franquista, enemic de tota negociaci\u00f3 i de qualsevol soluci\u00f3 pol\u00edtica, no pot resoldre’s sense enfrontar-se a ell. No pot resoldre’s amb gestos o mitjanes negres. Al contrari, aix\u00f2 nom\u00e9s encoratja la impunitat i ho esperona.<\/p>\n

Nom\u00e9s la ruptura amb aquest aparell cridant a la mobilitzaci\u00f3 unida dels treballadors i de tots els pobles pot v\u00e8ncer la impunitat d’aquestes institucions, pot acabar amb les clavegueres de l’Estat, o d’aquest Estat claveguera.<\/p>\n

<\/p>\n

2. Per contra, la for\u00e7a d’aquestes institucions heretades del franquisme resideix en la negativa a enfrontar-se a ell dels partits que diuen defensar els drets dels treballadors i els pobles. Justament \u00e9s aquesta pol\u00edtica la base de la crisi de tots els partits que en primera o \u00faltima inst\u00e0ncia defensen al r\u00e8gim.<\/p>\n

A difer\u00e8ncia d’altres \u00e8poques, la inexist\u00e8ncia d’un partit obrer de masses que a escala de tot l’Estat lluiti per la Rep\u00fablica, com per exemple va fer en els anys trenta el PSOE \u2013tamb\u00e9 altres organitzacions com la UGT, el PCE …\u2013 facilita certament l’arbitrarietat i l’exist\u00e8ncia d’aquestes institucions, i constitueix per descomptat un seri\u00f3s impediment. Pitjor encara \u00e9s que alguns membres del Govern, sense cap mena de rubor, afirmin i presentin l’actual Monarquia pr\u00e0cticament com la continu\u00eftat del r\u00e8gim republic\u00e0 aixafat per Franco.<\/p>\n

Per\u00f2 si per als treballadors i pobles que desitjarien poder comptar amb aquesta opci\u00f3, la inexist\u00e8ncia d’un partit obrer republic\u00e0 d’\u00e0mbit estatal representa un problema de primer ordre, no ho \u00e9s menys el fet que aquesta circumst\u00e0ncia faciliti que els partits que a Catalunya diuen defensar la sobirania, donin l’esquena als treballadors i als altres pobles, en nom d’una suposada ajuda europea, inexistent i impossible. Cap govern europeu donar\u00e0 suport a l’enfrontament amb la Monarquia, pilar de l’ordre imperialista, i menys en aquests moments de crisi profunda. Per\u00f2 en donar aquesta perspectiva a la lluita del poble catal\u00e0, les crides a l'\u00bbenfrontament amb l’Estat\u00bb, per molt altisonants que apareguin, es converteixen en proclames buides que amaguen en realitat que del que es tracta no \u00e9s d’acabar amb el r\u00e8gim mon\u00e0rquic, sin\u00f3 d’acabar negociant amb ell la separaci\u00f3 de Catalunya. Aix\u00f2 va poder apreciar-se clarament en les mobilitzacions d’octubre de 2019, abandonades a la seva sort pels seus convocants quan van escapar del control que van voler imposar, utilitzant per a aix\u00f2 l’anonimat i les xarxes socials i negant la possibilitat que els mobilitzats decidissin democr\u00e0ticament.<\/p>\n

3. La \u00abcoartada\u00bb de la inexist\u00e8ncia d’un partit obrer republic\u00e0 d’\u00e0mbit estatal, per descomptat no eximeix als partits republicans catalans de responsabilitat. Especialment en aquest moment en el qual tot crida a unir les forces dels treballadors i els pobles per a dir basta. En un moment en qu\u00e8 els treballadors i pobles no poden tolerar que la Sanitat segueixi sense mitjans, no volen encreuar-se de bra\u00e7os quan es tanquen milers d’empreses, no poden tolerar que ajuntaments i administracions manquin dels recursos per a ajudar els treballadors a aixecar cap amb el seu esfor\u00e7 (l’\u00faltima proposta d’Hisenda \u00e9s una burla).<\/p>\n

Certament han pres una elecci\u00f3: en lloc de convertir-se en la punta de llan\u00e7a d’un moviment que busqui la complicitat i la uni\u00f3 amb els treballadors i poble de l’Estat espanyol per a acabar amb el r\u00e8gim que oprimeix a tots, han reeditat el vell discurs del \u00abnosaltres sols\u00bb; en lloc de bastir ponts i buscar complicitats, han aixecat un est\u00fapid discurs \u00abantiespanyol\u00bb que allunya indubtablement a milions de treballadors de qualsevol objectiu com\u00fa. Tamb\u00e9 als treballadors catalans que senten indignats les excuses d’alguns consellers, mentre el govern de la Generalitat gestiona la pand\u00e8mia igual o pitjor que el govern de Pedro S\u00e1nchez, o no fa res per a salvar els lloc de treball de Nissan i altres empreses. I tot aix\u00f2, despr\u00e9s que la poblaci\u00f3 treballadora de Catalunya hagi patit durant anys la pol\u00edtica de retallades en sanitat i ensenyament aplicat pel govern de la Generalitat, que fa desconfiar completament en el seu model de suposada Rep\u00fablica.<\/p>\n

4. Aquesta orientaci\u00f3, com s’ha pogut comprovar, porta a un atzucac. No obstant aix\u00f2 hi ha sortida. I per a trobar-la, resulta \u00fatil aprendre de les lli\u00e7ons del passat.\u00a0El febrer\u00a0de 1936, immediatament despr\u00e9s de con\u00e8ixer-se el triomf de les candidatures del Front Popular, diverses manifestacions es van succeir per tot el pa\u00eds reclamant la llibertat dels empresonats despr\u00e9s dels fets d’octubre de 1934. Com es recordar\u00e0, tot el govern de la Generalitat \u2013menys\u00a0Denc\u00e0s, que va fugir\u2013 va ser detingut, processament i condemnat per un tribunal a\u00a030\u00a0anys de pres\u00f3, per \u00abdeclarar l’Estat catal\u00e0 dins de la Rep\u00fablica Federal Espanyola\u00bb. A pesar que la premsa de dretes ho va presentar com una acci\u00f3 separatista, Companys va proclamar l’Estat catal\u00e0 no com un acte dirigit a \u00abseparar-se\u00bb d’Espanya, sin\u00f3 per a defensar la Rep\u00fablica i les conquestes democr\u00e0tiques que s’associaven a ella, que en la seva opini\u00f3 es trobaven greument amena\u00e7ades despr\u00e9s de l’entrada de la CEDEIXI en el govern. El seu advocat,\u00a0Ossorio\u00a0i\u00a0Gallardo, va plantejar el seu defensa exactament en la mateixa adre\u00e7a: no com un conflicte entre Catalunya i Espanya, sin\u00f3 com un enfrontament entre les forces democr\u00e0tiques i republicanes de Catalunya i Espanya contra la reacci\u00f3. Per aix\u00f2, Companys, que es trobava en el penal del Port de Santa\u00a0Maria juntament\u00a0amb altres dos consellers de la Generalitat, quan va ser posat en llibertat, va fer un recorregut fins a arribar a Barcelona que es va convertir en un passeig triomfal, en el qual va ser aclamat en cadascuna de les ciutats en les quals es va detenir. Les masses ho van aclamar perqu\u00e8 s’havia significat com un lluitador no sols per la llibertat de Catalunya sin\u00f3 de tots els pobles d’Espanya.<\/p>\n

En els anys trenta, el republicanisme catalanista d’esquerra va plantejar el combat per les llibertats com a part integrant d’una lluita comuna. L’experi\u00e8ncia recent ens diu que la l\u00ednia \u00abunilateral\u00bb divideix, servint com a cobertura de les barreres mon\u00e0rquiques a les exig\u00e8ncies dels pobles, trenca amb aquesta tradici\u00f3 i ajuda a sostenir al r\u00e8gim. I que seguir el deixant dels qui \u2013especialment JxCat i els seus antecessors immediats\u2013 s’han distingit per dur a terme una pol\u00edtica de destrucci\u00f3 dels serveis p\u00fablics i han conreat la idea d’una Catalunya \u00abindependent\u00bb a l’empara de la comunitat internacional, \u00e9s a dir, sotmesa als interessos del capital financer a trav\u00e9s de la UE, i per tant sense cap sobirania, no porta a cap escenari positiu. Posar com a condici\u00f3 que per a lluitar per les llibertats i contra el r\u00e8gim mon\u00e0rquic, \u00e9s necessari trencar la classe obrera, \u00e9s una estrat\u00e8gia que nom\u00e9s afavoreix als qui volen imposar una sortida que res t\u00e9 a veure amb el respecte a la sobirania popular.<\/p>\n

5. Obrir la via a la Rep\u00fablica, del poble i per als pobles, basada en el dret d’autodeterminaci\u00f3 exigeix avan\u00e7ar en la construcci\u00f3 d’una potent Alian\u00e7a de Treballadors i Pobles partint d’unir totes les forces per a defensar la sanitat i l’autom\u00f2bil i el conjunt de l’ocupaci\u00f3. I aquest combat exigeix plantejar tamb\u00e9 el problema de la representaci\u00f3 pol\u00edtica, \u00e9s a dir, el problema de l’instrument organitzat que combat en tot l’Estat per aquesta via.<\/p>\n

La conquesta dels drets socials i democr\u00e0tics no vindr\u00e0 d’altres mans que les de la classe obrera i els pobles mateixos. En aix\u00f2 tamb\u00e9 cal aprendre del passat per m\u00e9s que aquest s’intenti esborrar o amagar. En aquest mes de juliol de fa ara vuitanta-quatre anys, els obrers i pagesos van respondre a l’intent de cop d’Estat dels militars revoltats contra la Rep\u00fablica desencadenant \u2013com a millor manera de combatre-ho\u2013 una revoluci\u00f3 social. Aquesta revoluci\u00f3 social va portar als treballadors de Catalunya a fer-se pr\u00e0cticament amb tot el poder i a una situaci\u00f3 de pr\u00e0ctica \u00abindepend\u00e8ncia\u00bb, sense que ning\u00fa hagu\u00e9s plantejat la separaci\u00f3. El Comit\u00e8 Central de Mil\u00edcies Antifeixistes, i els diferents comit\u00e8s revolucionaris escampats per tot el territori, recolzats en les organitzacions obreres, es van convertir en el veritable poder real. I al mateix temps que combatien al feixisme, van posar en marxa tota una s\u00e8rie d’iniciatives revolucion\u00e0ries, dins de la m\u00e9s \u00e0mplia autonomia, com mai s’havia conegut.<\/p>\n

No hi haur\u00e0 soluci\u00f3 per a Catalunya sense una soluci\u00f3 per a Espanya. I no hi haur\u00e0 soluci\u00f3 per a Espanya sense una soluci\u00f3 per a Catalunya. Obrir una alternativa en aquesta direcci\u00f3 passa ineludiblement per defensar les reivindicacions. L’octubre\u00a0passat el poble catal\u00e0\u00a0 va sortir als carrers contra la Sent\u00e8ncia dels Nou. Avui \u00e9s m\u00e9s necess\u00e0ria que mai la mobilitzaci\u00f3 per a reconstruir la sanitat p\u00fablica, salvar la ind\u00fastria, la llibertat dels presos republicans catalans i altres represaliats, defensar les pensions, etc.\u00a0I avan\u00e7ar en la construcci\u00f3 d’una nova representaci\u00f3 pol\u00edtica que expressi fidelment els interessos dels treballadors i els pobles exigeix que es doni satisfacci\u00f3 a les seves exig\u00e8ncies i reivindicacions. Si el Govern empr\u00e8n la via de submissi\u00f3 total al capital financer i la Monarquia, aix\u00f2 ho portar\u00e0 obligat\u00f2riament a un enfrontament amb les masses treballadores. Els fets demostren que no es pot avan\u00e7ar en el sentit de respondre a les reivindicacions sense enfrontar-se al r\u00e8gim i al capital.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 793-cat.pdf\u00a0\u2013 veure en castell\u00e0) 1. La decisi\u00f3 dels jutges \u2013a inst\u00e0ncies de la Fiscalia\u2013 d’anul\u00b7lar l’aplicaci\u00f3 dels beneficis penitenciaris als republicans catalans no \u00e9s un acte innocu. En pol\u00edtica, rares vegades les coses es donen per casualitat. I que es doni en les circumst\u00e0ncies actuals t\u00e9 una lectura precisa: hi […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1097,1098,1099,1096,187],"class_list":["post-4737","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-autodeterminacio","tag-catalunya","tag-republica","tag-socialisme","tag-monarquia"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4737","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4737"}],"version-history":[{"count":9,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4737\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4755,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4737\/revisions\/4755"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4737"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4737"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4737"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}