{"id":4811,"date":"2020-08-17T11:45:28","date_gmt":"2020-08-17T09:45:28","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4811"},"modified":"2020-08-18T23:50:45","modified_gmt":"2020-08-18T21:50:45","slug":"ue-desindustrialitzacio-i-precarietat-primera-part-daquella-pols-aquests-llots","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/ue-desindustrialitzacio-i-precarietat-primera-part-daquella-pols-aquests-llots\/","title":{"rendered":"UE, desindustrialitzaci\u00f3 i precarietat (primera part): d’aquella pols, aquests llots"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 796<\/a> – veure en castellano<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Resulta ja un lloc com\u00fa afirmar que l’espanyola \u00e9s una \u00abeconomia de sol i platja\u00bb, al\u00b7ludint als canvis en l’estructura productiva de les \u00faltimes d\u00e8cades. Canvis que tenen una concreci\u00f3 principal en el desmantellament de la ind\u00fastria, substitu\u00efda per serveis de molt baix valor afegit, com el tur\u00edstic, en qu\u00e8 la precarietat laboral \u00e9s la norma.S’amaga, per\u00f2, la seva causa, com si fos una casualitat. No \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n

<\/p>\n

A les economies capitalistes, el proc\u00e9s d’acumulaci\u00f3 el dirigeix \u200b\u200bel capital. \u00c9s l’acumulaci\u00f3 de capital, la capitalitzaci\u00f3 de la plusv\u00e0lua (el treball no pagat resultat de l’explotaci\u00f3 laboral); \u00e9s a dir, la conversi\u00f3 de la plusv\u00e0lua en nou capital, que es fa amb l’objectiu de produir nova plusv\u00e0lua, de la qual una part serveix per pagar l’ostent\u00f3s nivell de vida dels capitalistes i l’altra part es converteix en nou capital, per produir m\u00e9s plusv\u00e0lua i aix\u00ed successivament. Aquest proc\u00e9s t\u00e9 lloc a escala mundial, per\u00f2 es concreta en les economies nacionals, condu\u00efdes per les pol\u00edtiques econ\u00f2miques dels governs. Amb la pol\u00edtica econ\u00f2mica es busca facilitar el proc\u00e9s d’acumulaci\u00f3, que presenten com la forma de generar ocupaci\u00f3 i benestar.<\/p>\n

La industrialitzaci\u00f3 i el moviment obrer<\/strong><\/p>\n

L’economia espanyola sempre ha tingut peculiaritats, lligades en particular al frac\u00e0s de diferents intents de modernitzaci\u00f3, en gran mesura per l’exitosa alian\u00e7a dels sectors m\u00e9s reaccionaris que integren el capital m\u00e9s especulador i parasitari i l’oligarquia terratinent en bona part de pa\u00eds, conjuntament amb l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i l’aparell d’Estat, especialment la judicatura i les Forces Armades, etc. A m\u00e9s de la benedicci\u00f3 del capital estranger, gran beneficiari de tot aix\u00f2. No obstant aix\u00f2, encara que de manera limitada i fragmentada, es va donar un proc\u00e9s d’industrialitzaci\u00f3, en diferents fases, materialitzat no nom\u00e9s en la producci\u00f3 de b\u00e9ns de consum (alimentaci\u00f3, t\u00e8xtil i cal\u00e7at, etc), sin\u00f3 tamb\u00e9 en sectors de base com la metal\u00b7l\u00fargia, la sider\u00fargia, les drassanes i la qu\u00edmica entre d’altres, particularment l’automoci\u00f3. Tot aix\u00f2 es complementava amb altres sectors productius importants, com la mineria, la pesca, l’agricultura i la ramaderia. Encara que \u00e9s cert que amb grans desigualtats regionals, no \u00e9s certa la creen\u00e7a generalitzada que la ind\u00fastria es concentr\u00e9s exclusivament al Pa\u00eds Basc, Catalunya i Madrid, sin\u00f3 que existien activitats industrials en gran part del territori.<\/p>\n

La industrialitzaci\u00f3 capitalista no \u00e9s la panacea que resolgui tots els problemes, per descomptat, per\u00f2 aqu\u00ed s\u00ed que va fer possible un cert desenvolupament de les forces productives, encara que no fos id\u00edl\u00b7lic ni pogu\u00e9s haver-ho estat, al basar-se en l’explotaci\u00f3 i estar restringit per les necessitats de la rendibilitat, a m\u00e9s del retroc\u00e9s que va suposar la guerra civil i la dictadura franquista. En tot cas, sota l\u2019escalf de la industrialitzaci\u00f3 s’est\u00e9n molt m\u00e9s \u00e0mpliament el proc\u00e9s d’assalaritzaci\u00f3, base del creixement del moviment obrer. I \u00e9s el moviment obrer qui, actuant d’acord als seus interessos, aconsegueix conquestes importants per a la majoria de la poblaci\u00f3, com la Seguretat Social.<\/p>\n

\u00abConstrucci\u00f3 europea\u00bb o subordinaci\u00f3 als Estats Units?<\/strong><\/p>\n

Els mitjans de comunicaci\u00f3 de la burgesia, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de dirigents de les organitzacions obreres, ha promogut dos grans mites que es retroalimenten m\u00fatuament. Un ja pr\u00e0cticament superat: el d’una suposada transici\u00f3 id\u00edl\u00b7lica que, en realitat, literalment, va deixar desenes de milers de cad\u00e0vers a les cunetes. La c\u00faspide, la monarquia borb\u00f2nica \u00e9s avui un exemple de corrupci\u00f3 a escala mundial. L’altre mite \u00e9s que la UE \u00e9s un factor de progr\u00e9s, que representa els aven\u00e7os que la classe treballadora ha arrencat hist\u00f2ricament. I que, per tant, l’entrada de l’Estat espanyol el 1986 a la llavors Comunitat Econ\u00f2mica Europea (CEE) va suposar un avan\u00e7 per al conjunt de la poblaci\u00f3. Per\u00f2 la realitat \u00e9s la contr\u00e0ria: la UE, des dels seus inicis com a CEE, est\u00e0 al servei dels interessos del capital financer dominant, el dels EUA.<\/p>\n

Estats Units, a l’heretar la condici\u00f3 de pot\u00e8ncia dominant despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, hereta tamb\u00e9 les brutals contradiccions brutals de l’economia capitalista mundial. Llavors, el 1945, a Europa hi ha una gran explosivitat social resultat de la devastaci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica i el desprestigi dels Estats burgesos, que han mostrat la seva debilitat enfront de l’agressi\u00f3 nazifeixista i fins i tot han estat c\u00f2mplices d’ella (per exemple, el r\u00e8gim de Vichy a Fran\u00e7a, que va posar la gendarmeria al servei de la Gestapo, el que van patir especialment els exiliats republicans espanyols). Per dir-ho amb claredat, es viuen multitud de processos revolucionaris, en els quals els obrers tenen les armes i s’han apoderat de les f\u00e0briques, abandonades pels seus amos. I es recolzen en la vict\u00f2ria dels obrers i camperols de l’URSS sobre el nazisme.<\/p>\n

En aquest context, la col\u00b7laboraci\u00f3 de les direccions dels partits socialdem\u00f2crates i estalinistes es segella el 1945, en les confer\u00e8ncies de Ialta i Potsdam, en qu\u00e8 la vella pot\u00e8ncia dominant, Regne Unit, es subordina a la nova, els EUA, davant la qual l’URSS accepta no nom\u00e9s un repartiment d’\u00e0rees d’influ\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 que els partits que controla en altres pa\u00efsos col\u00b7laborin en el restabliment de l’ordre burg\u00e8s, per contenir l’onada revolucion\u00e0ria, com la grega, aixafada gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 de l’URSS estalinista. El preu, aix\u00f2 s\u00ed, que les burgesies, sobretot europees, han de pagar \u00e9s el preu de grans conquestes socials. Per\u00f2 per aconseguir-ho necessiten el suport de l’imperialisme nord-americ\u00e0, a qui queden subordinades. Aquesta subordinaci\u00f3 es concreta en el Pla del General Marshall, m\u00e0xima autoritat militar dels EUA a Europa, en el nom de qui es dota un fons que no \u00e9s per a \u00abla reconstrucci\u00f3\u00bb, sin\u00f3 per a una determinada modalitat de reconstrucci\u00f3, la que interessa al capital nord-americ\u00e0: un mercat europeu sense barreres. Aquest fons passa a gestionar l’OTAN, fundada el 1949, i entre les seves exig\u00e8ncies hi ha la creaci\u00f3 d’una Uni\u00f3 Europea de pagaments, antecedent de la Comunitat Europea del Carb\u00f3 i l’Acer de 1951 i, finalment, la signatura del Tractat de Roma en 1957 , pel qual es crea la CEE. \u00c9s a dir, en l’origen de les \u00abinstitucions comunit\u00e0ries\u00bb es troba una exig\u00e8ncia nord-americana. I aix\u00ed segueix sent avui, com es revela en l’invent de la troica (Comissi\u00f3 Europea, Banc Central Europeu i FMI) durant els anys m\u00e9s durs de la crisi: el cavall de Troia perqu\u00e8 els Estats Units, a trav\u00e9s de l’FMI, controli de manera directa la pol\u00edtica econ\u00f2mica a Europa, de la manera que ho feia cap els anys vuitanta a l\u2019Am\u00e8rica Llatina i altres regions, amb l\u2019excusa de l\u2019etern deute extern.<\/p>\n

L’entrada a la llavors CEE \u00e9s, en aquest m\u00f3n on\u00edric, la prova del car\u00e0cter exemplar de la transici\u00f3 espanyola. I s\u00ed que s\u00f3n l\u2019un per l’altre, per\u00f2 en un sentit diametralment oposat al qu\u00e8 promou la propaganda del capital: el r\u00e8gim mon\u00e0rquic hereu directe de la dictadura \u00e9s ratificat per les institucions comunit\u00e0ries al servei del capital financer i, a l\u2019inversa, el capital financer disposa de la monarquia, antidemocr\u00e0tica, per imposar les seves exig\u00e8ncies, tanmateix, antidemocr\u00e0tiques a trav\u00e9s d’aquestes institucions, en nom d’Europa.<\/p>\n

La mal anomenada reconversi\u00f3 industrial, peatge per a l’entrada de l’Estat espanyol a la CEE<\/strong><\/p>\n

De la mateixa manera que no es pot entendre la creaci\u00f3 de la CEE en els anys cinquanta sense tenir en compte la situaci\u00f3 en 1945, tampoc \u00e9s possible comprendre el destructiu proc\u00e9s que s’inicia el 1986 sense connectar-lo amb la mundialitzaci\u00f3 de les pol\u00edtiques d’ajust fonsmonetaristes des de l’inici dels vuitanta. Aquest proc\u00e9s arrenca amb l’Acta \u00danica per a l’establiment d’un singular mercat \u00fanic (plena llibertat de circulaci\u00f3 de capitals per\u00f2 amb restriccions al moviment de persones) i continua amb el Tractat de Maastricht de 1992, que entra en vigor el 1993, i amb la imposici\u00f3 de l’euro el 1999, etc\u00e8tera.<\/p>\n

Aquestes pol\u00edtiques s\u00f3n la resposta del capital financer a la crisi que havia esclatat a principis dels setanta, desmuntant la ret\u00f2rica d’una suposada edat daurada del capitalisme. I en aquest quadre s’insereix la traject\u00f2ria de l’economia espanyola, que parteix dels malaurats Pactes de la Moncloa de 1977, que en ess\u00e8ncia van consistir en qu\u00e8 la crisi la pagu\u00e9s la classe treballadora.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’un llarg proc\u00e9s de \u00abnegociaci\u00f3\u00bb, el 1985 es signa la incorporaci\u00f3 de l’Estat espanyol a la CEE, juntament amb Portugal, que entra en vigor el d\u00eda 1 de gener de 1986. La versi\u00f3 oficial sempre ha insistit en el car\u00e0cter id\u00edl\u00b7lic d’aquesta incorporaci\u00f3. Res m\u00e9s lluny de la realitat. Sense menystenir que alguns fons de la CEE hagin pogut beneficiar, puntualment, a certs segments de la poblaci\u00f3, aquests fons, en realitat orientats en bona part a obrir mercats al capital estranger, s\u00f3n irrellevants en comparaci\u00f3 amb la seva altra cara amagada. En particular, la p\u00e8rdua de tota possible sobirania, concretada, en primer lloc, en la imposici\u00f3 d’un brutal desmantellament industrial quines conseq\u00fc\u00e8ncies s’han tornat a fer patents durant la pand\u00e8mia, al demostrar la incapacitat de l’economia espanyola per produir massivament fins i tot alguns b\u00e9ns industrials elementals. Aquest desmantellament va ser presentat, per\u00f2, com a reconversi\u00f3 industrial, suggerint-se que simplement es tractava de substituir la ind\u00fastria obsoleta per ind\u00fastria moderna. Per\u00f2 els plans del gran capital eren altres: deslocalitzar la producci\u00f3 industrial a pa\u00efsos on els salaris s\u00f3n molt m\u00e9s baixos, com en el Sud-est asi\u00e0tic. Perqu\u00e8 un element clau de la ind\u00fastria, sense el qual no es podria entendre el desmantellament, \u00e9s que es tracta d’un sector en qu\u00e8 el grau d’organitzaci\u00f3 i consci\u00e8ncia dels treballadors \u00e9s molt m\u00e9s elevat que la mitjana. De manera que desmantellant-ho tamb\u00e9 s\u2019assestava un cop dur \u00a0al moviment obrer (el cas de Sintel el 1996 \u00e9s prou significatiu al respecte).<\/p>\n

Als setanta ja va caure el pes de la ind\u00fastria sobre el PIB, del 30,9% al 28,5%. I segueix fent-ho despr\u00e9s, especialment a partir del primer govern de Felipe Gonz\u00e1lez que, el 1983, tot just uns mesos despr\u00e9s d’assumir el \u00a0desembre de 1982, llan\u00e7a el Llibre Blanc de la reindustrialitzaci\u00f3 a trav\u00e9s del seu ministre d’economia Carlos Solchaga, autor de la terrible sent\u00e8ncia \u00abla millor pol\u00edtica industrial \u00e9s la que no existeix\u00bb. Encara que en aquest text es reconeixia la p\u00e8rdua de 65.154 llocs de treball, de seguida es va veure que la xifra es quedaria curta. Tamb\u00e9 \u00e9s seva aquesta altra frase: \u00abEspanya \u00e9s el pa\u00eds on es pot guanyar m\u00e9s diners a curt termini\u00bb; gr\u00e0cies al desmantellament de les empreses i bancs p\u00fablics que va promoure per a les privatitzacions coronades amb la creaci\u00f3 de l’Ibex el 1992.<\/p>\n

El rerefons de tota aquesta pol\u00edtica era una exig\u00e8ncia per a l’entrada a la CEE i el seu balan\u00e7, en aquest camp, \u00e9s que de nou als anys vuitanta va caure el pes relatiu de la ind\u00fastria, al 25,7%, i igual als noranta, al 21,7%. En termes d’ocupaci\u00f3, s’havien destru\u00eft 1,33 milions de llocs de treball entre 1973 i 1984. I la sagna va continuar baixant l’ocupaci\u00f3 industrial del 20% del total a l’any 2000. Des d\u2019aquests moments i fins 2018 el pes del sector va caure del 18,4% fins nom\u00e9s el 12,1%, tot just el 11,5% de l’ocupaci\u00f3 total. Paral\u00b7lelament, es produeix una centralitzaci\u00f3 del capital cada vegada m\u00e9s gran: entre 2008 i 2016 es tanquen 57.092 empreses, un 24,9% del total.<\/p>\n

Juntament amb la desindustrialitzaci\u00f3 es va donar tamb\u00e9 el desmantellament d’altres sectors productius, com la mineria, la pesca, la ramaderia, desmantellament que encara est\u00e0 en curs a les restes que sobreviuen. Literalment, les pol\u00edtiques de la UE subvencionen la liquidaci\u00f3 productiva i multen la producci\u00f3. No \u00e9s casual que entre els principals receptors dels fons de la pol\u00edtica agr\u00e0ria comuna (PAC) es trobin cognoms com Bot\u00edn, Domecq, Ybarra o la Duquessa d’Alba.<\/p>\n

A la segona part d’aquest text, que publicarem la setmana vinent,abordarem qu\u00e8 cal fer avui davant de tot aix\u00f2, les nostres propostes davant dels que no conviden m\u00e9s que a la resignaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 796 – veure en castellano)   Resulta ja un lloc com\u00fa afirmar que l’espanyola \u00e9s una \u00abeconomia de sol i platja\u00bb, al\u00b7ludint als canvis en l’estructura productiva de les \u00faltimes d\u00e8cades. Canvis que tenen una concreci\u00f3 principal en el desmantellament de la ind\u00fastria, substitu\u00efda per serveis de molt baix valor […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1109,1105,1110,1107,1106,1108,198,187],"class_list":["post-4811","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-capitalisme","tag-desindustrialitzacio","tag-plusvalua","tag-transicio","tag-troica","tag-ue","tag-fmi","tag-monarquia"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4811","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4811"}],"version-history":[{"count":12,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4811\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4838,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4811\/revisions\/4838"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4811"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4811"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4811"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}