{"id":4851,"date":"2020-08-24T22:19:47","date_gmt":"2020-08-24T20:19:47","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4851"},"modified":"2020-08-24T22:22:15","modified_gmt":"2020-08-24T20:22:15","slug":"ue-desindustrialitzacio-i-precarietat-segona-part-que-fer","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/ue-desindustrialitzacio-i-precarietat-segona-part-que-fer\/","title":{"rendered":"UE, desindustrialitzaci\u00f3 i precarietat (segona part): Qu\u00e8 fer?"},"content":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 797<\/a>\u00a0– veure en castellano<\/a>)<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A la primera part d’aquest Carta Setmanal explic\u00e0vem el problema que suposa el desmantellament del sector industrial, que el seu pes en el PIB es va reduir de m\u00e9s d’un 30% a nom\u00e9s el 12,1% (l’11,5% de l’ocupaci\u00f3 total). Complementat amb el tancament de la mineria, aix\u00ed com d’una part considerable de l’agricultura, la ramaderia, la pesca, les oficines banc\u00e0ries, etc. Explic\u00e0vem tamb\u00e9 que la desindustrialitzaci\u00f3 va ser una exig\u00e8ncia de les \u00abinstitucions europees\u00bb, que actuen al servei del capital financer, especialment nord-americ\u00e0. Fins i tot ja estem veient com el suposat contraexemple de la ind\u00fastria de l’autom\u00f2bil est\u00e0 amena\u00e7ada, una vegada que es pos\u00e0 fi a la conjuntura que van aprofitar les multinacionals, ben subvencionades amb diners p\u00fablics.<\/p>\n


\nDes del punt de vista de la majoria, els qui vivim de la nostra feina, \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia que la desindustrialitzaci\u00f3 va ser solament un petit peatge per a l’entrada a la CEE, globalment avantatjosa gr\u00e0cies a l’arribada de certs fons, etc. El balan\u00e7, per\u00f2, \u00e9s que els efectes demolidors es deixen veure cada dia en aquesta \u00abeconomia de sol i platja\u00bb, on el turisme, la construcci\u00f3 i altres activitats de baix valor afegit ocupen el lloc que desallotja la ind\u00fastria; amb la conseg\u00fcent extensi\u00f3 de la precarietat laboral, impulsada per les successives contrareformes laborals i especialment les dels governs de Zapatero el 2010 i de Rajoy el 2012. \u00c9s el cas de l’agricultura intensiva orientada a l’exportaci\u00f3, que s’assenta en un enorme grau d’explotaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 immigrant.<\/p>\n

En efecte, la desindustrialitzaci\u00f3 mostra que la pertinen\u00e7a a la CEE-UE \u00e9s la forma a trav\u00e9s de la qual el r\u00e8gim mon\u00e0rquic heretat de la dictadura institucionalitza la seva subordinaci\u00f3 al FMI, que \u00e9s el cam\u00ed segur cap a nous retrocessos socials. Cal precisar que, sense perjudici que la burgesia alemanya s’hagi vist m\u00e9s o menys afavorida per aquesta mena de \u00abdivisi\u00f3 europea de la feina\u00bb, la idea que \u00abAlemanya mana\u00bb \u00e9s tan il\u00b7lus\u00f2ria com la pretensi\u00f3 del capat\u00e0s que es creu l’amo de la Masia quan aquest s’absenta, ja que a l’hora de la veritat, l’amo torna, d\u00f3na un cop de puny a la taula i deixa clar qu\u00ed mana realment; com ha passat amb la troica com a cavall de Troia per a la direcci\u00f3 de la pol\u00edtica econ\u00f2mica del FMI per les economies europees.<\/p>\n

La resist\u00e8ncia de la classe obrera a la destrucci\u00f3 que imposa la UE<\/strong><\/p>\n

Falta un punt decisiu per a completar esta q\u00fcesti\u00f3 que abordem: la resist\u00e8ncia obrera. Al llarg de tot el per\u00edode comentat, la seva lluita va aconseguir nivells heroics. Per recordar-ho, n’hi ha prou amb esmentar el combat en les drassanes com Euskalduna, les de El Ferrol o Puertorreal; o a la mineria; o a Reinosa i un llarg etc\u00e8tera. O en un cas emblem\u00e0tic, Sagunt, on la resist\u00e8ncia es va estendre per m\u00e9s d’un any, entre febrer de 1983 i abril de 1984, incloent nou vagues generals a la comarca, vint vagues generals a la f\u00e0brica, nombroses marxes a Val\u00e8ncia i a Madrid, juntament amb l’ocupaci\u00f3 de la f\u00e0brica pels treballadors durant tres mesos, en els quals van mantenir encesos els forns negant-se a obeir les ordres d\u2019aturar-los. Els treballadors de Sagunt van recollir 700.000 signatures per a una proposta de llei al Congr\u00e9s, que aquest va denegar. Els treballadors de Sagunt van discutir convocar una confer\u00e8ncia estatal de treballadors de diferents empreses en defensa de la ind\u00fastria, per\u00f2 els dirigents sindicals van amena\u00e7ar de boicotejar-los i expulsar-los.<\/p>\n

En tot cas, sense menystenir algunes mesures arrencades, com a Nissan avui, els plans de desmantellament industrial es van obrir cam\u00ed, la resist\u00e8ncia no va triomfar. Per qu\u00e8? Com marxistes, per a nosaltres la fidelitat als fets \u00e9s innegociable. En conseq\u00fc\u00e8ncia, no amaguem la responsabilitat de les direccions pol\u00edtiques i sindicals que, bloquejant l’extensi\u00f3 de la mobilitzaci\u00f3 a altres sectors i prov\u00edncies i per tant mantenint les lluites atomitzades, van impedir el seu triomf. Alhora, amb l’Acord Social i Econ\u00f2mic (ASE) de 2011 van acceptar una contrareforma del sistema de pensions.<\/p>\n

Les successores d’aquelles direccions ens proposen avui un altre fetitxe: \u00abun nou model productiu\u00bb. Per\u00f2 no diuen qui el posar\u00e0 en marxa. I sabem que el capital dominant, que \u00e9s el capital financer, no ho far\u00e0 perqu\u00e8 el lloc que reserva a l’economia espanyola descarta la producci\u00f3 industrial, que es reserva a pa\u00efsos on els salaris s\u00f3n encara m\u00e9s baixos. I l’Estat? Impossible en el marc de la UE, perqu\u00e8 est\u00e0 prohibit que els Estats financin activitats productives: \u00ab(…) seran incompatibles amb el mercat interior (…) les ajudes atorgades pels estats o mitjan\u00e7ant fons estatals, sota qualsevol forma, que falsegin o amenacin falsejar la compet\u00e8ncia, afavorint determinades empreses o produccions \u00ab(article 107 del Tractat de Funcionament de la Uni\u00f3 Europea).<\/p>\n

La UE no fa honor al seu nom: ni \u00e9s europea perqu\u00e8, de Marshall a la troica, en tots els moments importants es subordina a l’imperialisme nord-americ\u00e0; ni \u00e9s uni\u00f3 perqu\u00e8 mai es poden conciliar els interessos de la classe treballadora i la classe capitalista (tampoc els de les diferents burgesies, excepte puntualment). El seu car\u00e0cter reaccionari es revela en les exig\u00e8ncies per a l’entrada de l’Estat espanyol i en tota la traject\u00f2ria posterior. Fins l’acord del 28 de juliol passat, qualificat com a hist\u00f2ric per aquests dirigents, per\u00f2 el contingut \u00e9s m\u00e9s del mateix: que els treballadors paguin la transfer\u00e8ncia de recursos al capital financer, amb tot el seu corol\u00b7lari de regressi\u00f3 social.<\/p>\n

Anomalia de la hist\u00f2ria o norma inq\u00fcestionable del capitalisme?<\/strong><\/p>\n

A qu\u00e8 obeeix aquesta situaci\u00f3? Com \u00e9s possible que, per exemple en l’agricultura, els governs subvencionin la destrucci\u00f3 de conreus i sancionin la producci\u00f3? Es tracta potser d’un error, d’un lamentable malent\u00e8s? En realitat no \u00e9s cap novetat. El 1939 Trotski escriu un text, conegut com El pensament viu de Marx<\/em>, en qu\u00e8 aborda expressament aquesta q\u00fcesti\u00f3:<\/p>\n

\u00abEl marasme ha adquirit un car\u00e0cter particularment degradant en l’esfera m\u00e9s antiga de l’activitat humana, en la m\u00e9s estretament relacionada amb les necessitats vitals de l’home: l’agricultura. No satisfets ja amb els obstacles que la propietat privada, en la seva forma m\u00e9s reaccion\u00e0ria, la dels petits terratinents, oposa al desenvolupament de l’agricultura, els governs capitalistes es veuen obligats ben sovint a limitar la producci\u00f3 artificialment amb l’ajuda de mesures legislatives i administratives que haguessin espantat als artesans dels gremis en l’\u00e8poca de la seva decad\u00e8ncia. Haur\u00e0 de ser recordat per la hist\u00f2ria que els governs dels pa\u00efsos capitalistes m\u00e9s poderosos van concedir premis als agricultors perqu\u00e8 redu\u00efssin les seves plantacions, \u00e9s a dir, per disminuir artificialment la renda nacional ja en disminuci\u00f3. Els resultats s\u00f3n evidents per si mateixos: malgrat les grandioses possibilitats de producci\u00f3, assegurades per l’experi\u00e8ncia i la ci\u00e8ncia, l’economia agr\u00e0ria no surt d’una crisi putrescent, mentres que el nombre de famolencs, la majoria predominant de la humanitat, segueix creixent amb m\u00e9s rapidesa que la poblaci\u00f3 del nostre planeta<\/em> \u00ab.<\/p>\n

No \u00e9s una anomalia hist\u00f2rica sin\u00f3 el lloc a on ens condueix, inevitablemente, el capitalisme, com afirmava el mateix Trotski en el text del qu\u00e8 prenem el t\u00edtol d’aquest apartat. \u00c9s l’exig\u00e8ncia del capital, cada vegada m\u00e9s destructiu. Aquest passat dijous dia 20 s’han complert vuitanta anys de l’assassinat, per ordre de Stalin del que va ser te\u00f2ric i militant marxista, aix\u00ed com un dels principals dirigents -amb Lenin- de la Revoluci\u00f3 russa[1]<\/a>. I com el millor homenatge que se li pot rendir a un revolucionari \u00e9s aprendre del seu llegat, recuperarem m\u00e9s elements d’aquest text que, amb\u00a0 tot \u00e8mfasi, recomanem la seva lectura, per la seva plena vig\u00e8ncia.<\/p>\n

El rerefons dels problemes \u00e9s la crisi cr\u00f2nica del capitalisme<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong>Tota la problem\u00e0tica de la desindustrialitzaci\u00f3, la desocupaci\u00f3, la precarietat i la pr\u00f2pia crisi antecedeixen a la pand\u00e8mia del coronavirus. De fet, no \u00e9s nom\u00e9s que la pand\u00e8mia no sigui la causant de la crisi, ens al contrari, la crisi capitalista i les pol\u00edtiques que l’acompanyen s\u00f3n la causa de la magnitud que arriba a tenir la pand\u00e8mia. \u00d2bviament, la situaci\u00f3 hauria estat molt distinta si no s’hagu\u00e9s desmantellat els serveis p\u00fablics de salut, si no s’hagu\u00e9s precaritzat i tamb\u00e9 destru\u00eft ocupaci\u00f3 en el sector, si la investigaci\u00f3 s’orient\u00e9s a les necessitats de la majoria i no al negoci d’uns pocs, si la ind\u00fastria farmac\u00e8utica no estigu\u00e9s en mans de multinacionals sin\u00f3 que fos un servei p\u00fablic, etc. Tot aix\u00f2 sense perjudici que, efectivament, la pand\u00e8mia fa aflorar la crisi latent i l\u2019accelera i dispara.<\/p>\n

Fa 81 anys Trotski explicava ja aquesta q\u00fcesti\u00f3 en els seg\u00fcents termes: \u00abla vida del capitalisme monopolista de la nostra \u00e8poca \u00e9s una cadena de crisi. Cadascuna de les crisis \u00e9s una cat\u00e0strofe. La necessitat de salvar-se d’aquestes cat\u00e0strofes parcials per mitj\u00e0 de muralles duaneres, de la inflaci\u00f3, de l’augment de les despeses de govern i dels deutes, prepara el terreny per a altres crisis m\u00e9s profundes i m\u00e9s extenses. La lluita per aconseguir mercats, mat\u00e8ries primeres i col\u00f2nies fa inevitable les cat\u00e0strofes militars\u00bb. <\/em>I afegeig: \u00abtot aix\u00f2 prepara les cat\u00e0strofes revolucion\u00e0ries<\/em>\u00ab.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, se’ns continua proposant una volta enrere, a un suposat \u00abcapitalisme bo\u00bb, plasmat en l’anomenat \u00abEstat de benestar\u00bb (que en realitat eren conquestes arrencades per la classe obrera, les quals permetien un benestar nom\u00e9s relatiu, que no compromet\u00e9s la rendibilitat del capital i que, per aix\u00f2 mateix, sota el capitalisme tenia \u00abdata de caducitat\u00bb). Trotski explica aix\u00ed el car\u00e0cter il\u00b7lusori d’aquestes propostes: \u00abla llibertat de comer\u00e7, com la llibertat de compet\u00e8ncia, com la prosperitat de la classe mitjana, pertanyen al passat irrevocable. Portar de tornada el passat \u00e9s ara l’\u00fanica prescripci\u00f3 dels reformadors democr\u00e0tics del capitalisme: portar de tornada m\u00e9s \u00abllibertat<\/em>\u00bb pels industrials i homes de negocis, petits i mitjans; canviar, al seu favor, el sistema de cr\u00e8dit i de moneda; lliurar al mercat del domini dels \u201ctrusts\u201d; eliminar els especuladors professionals de la Borsa; restaurar la llibertat del comer\u00e7 internacional; i aix\u00ed, per l\u2019estil \u201cad infinitum<\/em>\u201d \u201d.<\/p>\n

\u00a0<\/em>L’\u00fanica sortida: l’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica independent de la classe treballadora, per a la lluita incondicional per les reivindicacions<\/strong><\/p>\n

En el capitalisme no hi ha sortida. Tota il\u00b7lusi\u00f3 de reformar el capitalisme \u00e9s fict\u00edcia perqu\u00e8 els problemes no s\u00f3n circumstancials sin\u00f3 que procedeixen de la seva l\u00f2gica mateixa. Per tant, la soluci\u00f3 als problemes exigeix \u200b\u200bla superaci\u00f3 del capitalisme. Com planteja Trotski en el text que estem citant:<\/p>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, per salvar la societat no cal aturar el desenvolupament de la t\u00e8cnica, tancar les f\u00e0briques, concedir premis als agricultors perqu\u00e8 sabotegin l’agricultura, pauperizar a un ter\u00e7 dels treballadors, ni trucar als man\u00edacs perqu\u00e8 facin de dictadors. Cap d’aquestes mesures, que constitueixen una burla horrible per als interessos de la societat, \u00e9s necess\u00e0ria. El que \u00e9s indispensable i urgent \u00e9s separar els mitjans de producci\u00f3 dels seus actuals propietaris par\u00e0sits i organitzar la societat d’acord amb un Pla racional. Llavors ser\u00e0 realment possible, per primera vegada, curar la societat dels seus mals. Tots els que siguin capa\u00e7os de treballar han de trobar una ocupaci\u00f3. La jornada de treball ha de disminuir gradualment. Les necessitats de tots els membres de la societat han d’assegurar una satisfacci\u00f3 creixent. Les paraules ‘pobresa’, ‘crisi’, \u00abexplotaci\u00f3\u00bb, han de ser llan\u00e7ades fora de la circulaci\u00f3. La humanitat podr\u00e0 creuar finalment el llindar de la veritable humanitat \u00ab.<\/em><\/p>\n

\u00c9s que t\u00e9 quelcom d\u2019anacr\u00f2nic aquest par\u00e0graf, escrit fa 81 anys? Nom\u00e9s cal un exemple per mostrar la seva dram\u00e0tica vig\u00e8ncia: la FAO, un organisme intergovernamental, reconeix que avui la humanitat produeix menjar per alimentar 12000 milions de persones, a ra\u00f3 de 2700 calories di\u00e0ries. Per\u00f2 malgrat que la poblaci\u00f3 mundial nom\u00e9s \u00e9s de 7.500 milions, 821 milions passen fam.<\/p>\n

La UE i la monarquia, institucions al servei del capital, s\u00f3n el passat, s\u00f3n obstacles per a totes les reivindicacions sentides pels treballadors i els pobles. Per satisfer-les \u00e9s imprescindible trencar amb totes dues. I de la mateixa manera que no es tracta simplement de substituir un Cap d’Estat mon\u00e0rquic per un republic\u00e0, sin\u00f3 que es necessita una Rep\u00fablica alliberada de tota subordinaci\u00f3 als interessos del capital, tampoc es tracta de que tal o qual Estat surti de la UE, sin\u00f3 de la ruptura dels pobles europeus de la cotilla d’aquesta instituci\u00f3 del capital financer, per obrir una sortida als problemes actuals veritablement digna d’aquest nom. L’absoluta descoordinaci\u00f3 de la UE davant la greu crisi sanit\u00e0ria actual ho revela clarament, de la mateixa manera que davant el Brexit i tants altres exemples: al capitalisme no pot haver una uni\u00f3 europea real, nom\u00e9s uns Estats Units Socialistes d\u2019Europa podrien ser-ho.<\/p>\n

Per avan\u00e7ar cap a la sortida necess\u00e0ria nom\u00e9s hi ha un cam\u00ed: l’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica de la classe treballadora, independent de tot comprom\u00eds amb el capital i totes les seves institucions, per lluitar incondicionalment, fins al final, per les reivindicacions leg\u00edtimes de la majoria.<\/p>\n

[1]<\/a> Estaven Volkov, n\u00e9t de Trotski, ens va explicar, en una entrevista al mar\u00e7 de 2019, que l’assass\u00ed, Ramon Mercader, havia estat preguntant pr\u00e8viament, de manera insistent, quant avan\u00e7ava la biografia de Stalin que Trotski estava escrivint per enc\u00e0rrec.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la Carta Setmanal 797\u00a0– veure en castellano) A la primera part d’aquest Carta Setmanal explic\u00e0vem el problema que suposa el desmantellament del sector industrial, que el seu pes en el PIB es va reduir de m\u00e9s d’un 30% a nom\u00e9s el 12,1% (l’11,5% de l’ocupaci\u00f3 total). Complementat amb el tancament de la mineria, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976,1],"tags":[30,22,187,11,15,9,54],"class_list":["post-4851","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","category-uncategorized","tag-clase-obrera","tag-imperialismo","tag-monarquia","tag-recortes","tag-republica-2","tag-soberania","tag-union-europea"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4851","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4851"}],"version-history":[{"count":8,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4851\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4861,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4851\/revisions\/4861"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4851"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4851"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4851"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}