{"id":4863,"date":"2020-08-31T16:04:25","date_gmt":"2020-08-31T14:04:25","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=4863"},"modified":"2020-08-31T20:47:07","modified_gmt":"2020-08-31T18:47:07","slug":"sobre-el-control-obrer-de-la-produccio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/sobre-el-control-obrer-de-la-produccio\/","title":{"rendered":"Sobre el control obrer de la producci\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><em>(Publicat a la <a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/CartaSem_798_cat.pdf\">Carta Setmanal 798<\/a>\u00a0&#8211; veure en<a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/acerca-del-control-obrero-sobre-la-produccion\/\"> castellano)<\/a><\/em><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/CartaSem_798_cat.pdf\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4869\" src=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/carat798cat.jpg\" alt=\"\" width=\"215\" height=\"310\" srcset=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/carat798cat.jpg 433w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/carat798cat-208x300.jpg 208w, http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/carat798cat-104x150.jpg 104w\" sizes=\"auto, (max-width: 215px) 100vw, 215px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><strong>Le\u00f3n Trotsky <\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><strong>Sobre el control obrer de la producci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><strong>(20 d\u2019agost de 1931)<a href=\"#_ftn1\" name=\"_ftnref1\">[1]<\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>La q\u00fcesti\u00f3 de la nacionalitzaci\u00f3 de determinades ind\u00fastries recobra actualitat. La manca de mitjans per respondre a la pand\u00e8mia ha demostrat la necessitat de mantenir la producci\u00f3 industrial. A m\u00e9s, la Uni\u00f3 Europea admet ara \u00abnacionalitzar\u00bb determinades empreses, per\u00f2 es tracta que els Estats entrin en el seu accionariat per assumir les p\u00e8rdues. Per als treballadors, la q\u00fcesti\u00f3 de la nacionalitzaci\u00f3 es concreta en qui nacionalitza i per qu\u00e8. Aix\u00f2 vol dir que han de diferenciar d&#8217;una banda la intervenci\u00f3 de l&#8217;Estat i de l&#8217;altra l&#8217;acci\u00f3 de la classe i les seves organitzacions en la l\u00ednia de control obrer. Per la import\u00e0ncia d&#8217;aquesta q\u00fcesti\u00f3, en un moment en el qual es pret\u00e9n que assumim amb resignaci\u00f3 la suposada inevitabilitat de m\u00e9s tancaments d&#8217;empreses i m\u00e9s destrucci\u00f3 d&#8217;ocupaci\u00f3, vam publicar extractes d&#8217;una carta d&#8217;agost de 1931 de Le\u00f3n Trotsky als seus camarades a prop\u00f2sit de l&#8217;control obrer sobre la producci\u00f3.<\/em><\/p>\n<p><em>Els t\u00edtols i subt\u00edtols s\u00f3n els nostres.<\/em><\/p>\n<h2><strong><a href=\"#_ftn1\" name=\"_ftnref1\"><\/a><\/strong><\/h2>\n<p><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\">[1]<\/a> Publicat per primer cop al <em>Butllet\u00ed de l&#8217;oposici\u00f3, n\u00ba 24, setembre de 1931. El text sencer es pot consultar a <\/em>\u00a0<a href=\"https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/trotsky\/1930s\/08_31.htm.\">https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/trotsky\/1930s\/08_31.htm.<\/a><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><!--more--><strong>I.\u2014 El control obrer de la producci\u00f3<\/strong><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\">En resposta a la vostra pregunta, vull esbossar aqu\u00ed alguns canvis d&#8217;impressions preliminars, algunes consideracions generals sobre el control obrer de la producci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La primera pregunta que es planteja \u00e9s la seg\u00fcent: pot contemplar-se el control obrer de la producci\u00f3 com un r\u00e8gim estable, evidentment no etern, per\u00f2 bastant llarg? Per respondre a aquesta pregunta, cal definir m\u00e9s clarament la naturalesa de classe d&#8217;aquest r\u00e8gim. Els obrers tenen el control. Aix\u00f2 vol dir que la propietat i el dret de direcci\u00f3 segueixen en mans dels capitalistes. Aix\u00ed, aquest r\u00e8gim t\u00e9 un car\u00e0cter contradictori que es caracteritza d&#8217;alguna manera com un interregne econ\u00f2mic.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els obrers necessiten el control no amb un objectiu plat\u00f2nic, sin\u00f3 per influir de manera pr\u00e0ctica en la producci\u00f3 i les operacions comercials de les empreses. El que no passar\u00e0 si el control no es transforma d&#8217;una manera o altra, amb un l\u00edmit o un altre, en una gesti\u00f3 directa. Aix\u00ed, en la seva forma ampliada, el control obrer significa una mena de dualitat de poder a la f\u00e0brica, als bancs, a les firmes comercials, etc.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per ser duradora, resistent, \u00abnormal\u00bb, la participaci\u00f3 dels obrers en la direcci\u00f3 de la producci\u00f3 hauria de basar-se en la col\u00b7laboraci\u00f3 de classe i no en la lluita de classes. Per\u00f2 aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 de classe nom\u00e9s \u00e9s possible entre les c\u00fapules dels sindicats i les organitzacions capitalistes. Aquestes experi\u00e8ncies han estat nombroses: a Alemanya (la \u00abdemocr\u00e0cia econ\u00f2mica\u00bb), a Anglaterra (el mondisme), etc. Per\u00f2 en tots aquests casos, no es tracta del control obrer sobre el capital sin\u00f3 de la domesticaci\u00f3 de la burocr\u00e0cia obrera pel capital. Domesticaci\u00f3 que, com demostra l&#8217;experi\u00e8ncia, pot durar for\u00e7a temps: dep\u00e8n de la paci\u00e8ncia del proletariat. Per\u00f2 a major proximitat de la producci\u00f3, de la f\u00e0brica, de taller, menys possibilitat de semblant r\u00e8gim, ja que aqu\u00ed es dirimeixen els interessos immediats i vitals dels obrers, i tot el proc\u00e9s es desenvolupa davant els seus propis ulls. El control exercit pels comit\u00e8s de f\u00e0brica nom\u00e9s \u00e9s concebible sobre la base d&#8217;una intensa lluita de classe, i no de la col\u00b7laboraci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 vol dir que hi ha dualitat de poder en l&#8217;empresa, en el trust, en totes les branques de la producci\u00f3, en tota l&#8217;economia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Quin r\u00e8gim social correspon al control obrer de la producci\u00f3? Est\u00e0 clar que el poder no est\u00e0 encara en mans del proletariat, ja que en aquest cas no estar\u00edem davant del control obrer sobre la producci\u00f3, sin\u00f3 davant del control de l\u2019Estat obrer sobre la producci\u00f3 com a introducci\u00f3 al r\u00e8gim de la producci\u00f3 estatal sobre la base de la nacionalitzaci\u00f3. No parlem aqu\u00ed de control obrer sota el r\u00e8gim capitalista i el poder de la burgesia. Ara b\u00e9, una burgesia que se senti fermament assentada en el poder mai permetr\u00e0 la dualitat de poder en les seves empreses. De manera que el control obrer nom\u00e9s \u00e9s factible a condici\u00f3 d&#8217;un canvi brutal de la relaci\u00f3 de forces en detriment de la burgesia i del seu Estat. El control nom\u00e9s pot imposar-se per la for\u00e7a a la burgesia pel proletariat, en vies d&#8217;arrencar el poder, i per tant la propietat dels mitjans de producci\u00f3. Aix\u00ed, el r\u00e8gim de control obrer, per la seva pr\u00f2pia ess\u00e8ncia, \u00e9s provisional, transitori, i nom\u00e9s pot correspondre al per\u00edode de vacil\u00b7laci\u00f3 de l&#8217;Estat burg\u00e8s, de l&#8217;ofensiva del proletariat, del replegament de la burgesia: \u00e9s a dir, al per\u00edode de la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria entesa en el m\u00e9s ampli sentit de la paraula.\u00a0 Si el burg\u00e8s no es el patr\u00f3, \u00e9s a dir, no \u00e9s el propietari per complet, a la seva f\u00e1brica, \u00a0resultar\u00eda que tampoc no ho \u00e9s al seu Estat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El que vol dir que al r\u00e8gim de la dualitat de poder en les empreses correspon el r\u00e8gim de la dualitat de poder en l&#8217;Estat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">No obstant aix\u00f2, no s&#8217;ha d&#8217;entendre mec\u00e0nicament aquesta relaci\u00f3 com si la dualitat de poder a la f\u00e0brica i a l&#8217;Estat naix\u00e9s el mateix dia. El r\u00e8gim de la dualitat de poder en la seva forma desenvolupada com una de les etapes possibles de la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria a cada pa\u00eds pot desenvolupar-se de diferent manera en cada pa\u00eds amb elements m\u00faltiples i diversos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aix\u00ed, per exemple, en determinades circumst\u00e0ncies (una crisi econ\u00f2mica profunda, duradora, una organitzaci\u00f3 s\u00f2lida dels obrers en les empreses, una relativa debilitat del partit revolucionari, una relativa for\u00e7a de l&#8217;Estat que tingui en reserva un feixisme fort, etc.), el control obrer de la producci\u00f3 pot avan\u00e7ar considerablement la dualitat del poder pol\u00edtic al pa\u00eds.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En les condicions que acabem d&#8217;esbossar a grans trets, condicions particularment caracter\u00edstiques en el cas d&#8217;Alemanya, la dualitat de poder al pa\u00eds pot originar-se, precisament, en el control obrer, com una de les seves fonts principals. Cal aturar-se en aquest punt, nom\u00e9s per rebutjar el fetitxisme de la forma sovi\u00e8tica que els ep\u00edgons de la Internacional Comunista han posat en circulaci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">(\u2026)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Sota la influ\u00e8ncia de la crisi, de l&#8217;atur i de les combinacions de rapinyaires dels capitalistes, la classe obrera, majorit\u00e0riament, pot trobar-se disposada a combatre per la destrucci\u00f3 dels secrets comercials i pel control dels bancs, del comer\u00e7 i de la producci\u00f3 abans que arribi a la convicci\u00f3 de la necessitat de la conquesta revolucion\u00e0ria del poder.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Comprom\u00e8s en la via de control de la producci\u00f3, el proletariat es veur\u00e0 inevitablement impel\u00b7lit a la presa de poder i dels mitjans de producci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els problemes del cr\u00e8dit, de les mat\u00e8ries primeres, del mercat porten sense dilaci\u00f3 la q\u00fcesti\u00f3 del control m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits de les empreses a\u00efllades.<\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><strong>II.\u2014 La consigna del control obrer<\/strong><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\">Pot, per\u00f2, llan\u00e7ar-se avui la consigna de control obrer? \u00c9s suficient per a aix\u00f2 la \u00abmaduresa\u00bb de la situaci\u00f3 revolucion\u00e0ria? \u00c9s dif\u00edcil respondre a aquesta pregunta sense perspectiva. No hi ha una regla que permeti jutjar d&#8217;una vegada i sense error el grau de la situaci\u00f3 revolucion\u00e0ria. \u00c9s for\u00e7\u00f3s calibrar en l&#8217;acci\u00f3, en la lluita, amb l&#8217;ajuda dels m\u00e9s variats instruments &#8230; Un d&#8217;aquests instruments, i potser un dels m\u00e9s importants en la situaci\u00f3 actual, \u00e9s justament la consigna de control obrer de la producci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La import\u00e0ncia d&#8217;aquesta consigna resideix, sobretot, en que basant-se en ella es pot realitzar el front \u00fanic dels obrers comunistes, socialdem\u00f2crates, sense partit, cat\u00f2lics, etc.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">(\u2026)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La consigna de control obrer pot contribuir-hi en gran mesura. Per\u00f2 cal abordar-la d&#8217;una forma correcta. Llan\u00e7ada sense cap preparaci\u00f3 de manera burocr\u00e0tica, la consigna de control obrer pot ser no solament un cop fallit, sin\u00f3 tamb\u00e9 comprometre encara m\u00e9s al partit als ulls de la massa i soscavar la confian\u00e7a dels obrers que avui li voten. Abans d&#8217;avan\u00e7ar p\u00fablicament aquesta consigna de combat de gran responsabilitat, cal calibrar la situaci\u00f3 i preparar el terreny.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Cal comen\u00e7ar des de baix, a la f\u00e0brica, al taller. Cal verificar i provar els problemes del control obrer en l&#8217;exemple d&#8217;algunes empreses industrials, banc\u00e0ries i comercials t\u00edpiques. Cal prendre. com a punt de partida, alguns casos particularment concloents d&#8217;especulaci\u00f3, de lockout encobert, de disminuci\u00f3 fraudulenta del benefici amb l&#8217;objectiu d&#8217;una disminuci\u00f3 salarial, o d&#8217;un augment fraudulent del preu de cost amb id\u00e8ntic objectiu, etc. A les empreses v\u00edctimes d&#8217;aquest tipus de maquinacions, per mediaci\u00f3 dels obrers comunistes, cal prendre el pols de l&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim de la massa obrera endarrerida, i sobretot dels obrers socialdem\u00f2crates. Saber en quina mesura estan disposats a respondre a la reivindicaci\u00f3 d&#8217;abolir el secret comercial, i a establir el control obrer de la producci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">(\u2026)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per qu\u00e8 portem aquest text a col\u00b7laci\u00f3? \u00c9s actual all\u00f2 que en ell es planteja? Els fets parlen amb claredat: la perversa l\u00f2gica del capital provoca cada dia tancaments d&#8217;empreses i la conseg\u00fcent destrucci\u00f3 d&#8217;ocupaci\u00f3. Davant d&#8217;aix\u00f2 i la resignaci\u00f3 a la qual ens conviden els que directament o indirecta defensen el (des) ordre capitalista, \u00e9s comprensible que es reivindiqui la nacionalitzaci\u00f3. Per\u00f2 s&#8217;ha de precisar el seu contingut. O potser la nacionalitzaci\u00f3 de Bankia, per exemple, ha resolt algun problema per a la majoria, que \u00e9s la classe treballadora? Al contrari. Perqu\u00e8 l&#8217;\u00fanica via per a resoldre la greu situaci\u00f3 actual passa per posar la producci\u00f3 al servei de la majoria, \u00e9s a dir, passa per expropiar els expropiadors del nostre treball. I en aquesta perspectiva es planteja necess\u00e0riament la q\u00fcesti\u00f3 del control obrer de la producci\u00f3 i el seu vincle amb el car\u00e0cter de classe de l&#8217;Estat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A l&#8217;actualitat, a l&#8217;Estat espanyol, el primer pas al respecte es concreta en la lluita per una Rep\u00fablica que permeti la consecuci\u00f3 de les leg\u00edtimes aspiracions de treballadors i pobles. En definitiva, el contingut d&#8217;aquest text t\u00e9 tota la vig\u00e8ncia perqu\u00e8 planteja una discussi\u00f3 que m\u00e9s aviat que tard haur\u00e0 de ser afrontada, si volem sortir de la barb\u00e0rie a la qual ens porta cada vegada m\u00e9s la superviv\u00e8ncia del capitalisme.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(Publicat a la Carta Setmanal 798\u00a0&#8211; veure en castellano) Le\u00f3n Trotsky Sobre el control obrer de la producci\u00f3 (20 d\u2019agost de 1931)[1] La q\u00fcesti\u00f3 de la nacionalitzaci\u00f3 de determinades ind\u00fastries recobra actualitat. La manca de mitjans per respondre a la pand\u00e8mia ha demostrat la necessitat de mantenir la producci\u00f3 industrial. A m\u00e9s, la Uni\u00f3 Europea [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1118,1114,1119,1117,1116,1113,1115,146],"class_list":["post-4863","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-cierres","tag-controlobrer","tag-crisi","tag-erto","tag-fabriques","tag-industria","tag-nacionalitzacio","tag-economia"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4863","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4863"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4863\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4882,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4863\/revisions\/4882"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4863"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4863"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4863"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}